Sibiu
Sibiu | ||
---|---|---|
Entidad subnacional | ||
![]() | ||
![]() Escudo | ||
![]() Ubicación de Sibiu | ||
Coordenadas | 45°48′N 24°09′E / 45.8, 24.15 | |
Capital | Sibiu | |
Entidad | Municipio de Rumania, Capital of county in Romania y Gran cidá | |
• País | Prantilla:Geodatos Rumania | |
Superficii | ||
• Total | 121 km² | |
Altol | ||
• Media | 415 y 434 m s. n. m. | |
Puebración (1 de diziembri de 2021) | ||
• Total | 134308 hab. | |
• Densidá | 1109,98 hab/km² | |
Huso horario | UTC+02:00 y UTC+03:00 | |
Código postal | 550003–550550 | |
Sitio web oficial | ||
Sibiu (en latín: Cibinium, en úngaru: Nagyszeben, en alemán: Hermannstadt) es el mayol municipiu i la capital del distritu de Sibiu, en Rumanía. Es un emportanti centru económicu i coltural de Transilvania, i entri 1692 i 1791 fue la capital del Prencipau de Transilvania. Sigún el censu de 2011 tien una puebración de 147245 habitantis.
La ciá hue fundá pol colonus sajonis de Transilvania nel sigru XII, que le dierun el nombri de Hermannstadt. Nel sigru XVIII s’aconvirtió ena capital de la Transilvania austrohúngara i el centru políticu delos alemanis ena provincia. Sibiu passó a sel parti de Rumanía dantis de 1918, i ata la II Guerra Mundial era la ciá más emportanti pala minoría alemana de Rumanía.[1] Entoncis esperimentó régimis dictatorialis duranti los añus dela ocupación nazi i endispués comunista.[2] Al final dessa época, nel periodu dela revolución rumana de 1989 se registrun víctimas mortalís ena ciá. Amás ubu cientus de pressonas herias, i quantiosas pérdidas materialis i colturalis.[3] En recuerdu deste episodi Sibiu fue declará comu “ciá mártil”.[4]
Debiu a la su diversidá étnica consecuencia dela su turbulenta estoria, la ciá presenta una arquitetura variá. Nel sigru XXI, las autoridais de Sibiu d’oríginis sajonis, án realizau una serii d’emportantis reformas que, entri otras cosas, án restaurau i peatonalizau las tres praças entrelazás que presidin el centru urbanu. Los sus barrius estoricus son delos mejol preservaus del país, i sus fortificacionis medievalis án siu mantenias,[5] lo que contribuyó en 2007 a que la ciá juessi designá —juntu con Lussemburgu— Capital Uropea dela Coltura. Ellu constituyó un símbulu emportanti porque pola primera vezi dantis dela caía del Muru de Berlín, una ciá ena antigua Uropa del Esti fue elegía pa lleval essi títulu.
El riu Cibin passa pola ciá, i la çona geográfica de Sibiu es una delas regionis más visitás de Rumanía.
Toponimia
[Edital | Editá'l códigu]No está claru si el riu Cibin da o recibi el nombri dela ciá de Sibiu.[6]
El nombri la ciá puedi derival del nombri bulgaru-turcu Sibin<Sebin<Säbin, que quizaquí quier decir "alegración"[7].
Una versión arcaica del nombri rumánu Sibiu es Sibiiu, mientras qu'un nombri pueblerinu obsoletu es Sâghii, antaño escrebíu Sîghii. El su nombri en ungaru es Nagyszeben ("Grandi Sibiu"), o coloquialmenti Szeben.
En alemán se llama Hermannstadt ("Ciudá de Hermann"), mentras que nel dialetu sajón de Transilvania se conozi pol nombri Härmeschtat. En idish, se llama סעבעןSeben u הערמאנשטאטHermanshtat.
Varias otras lenguas tamién tienin las sus propias variantis del nombri la ciá, cumu el checu Sibiň, el polacu Sybin, el serbocroata Sibinj, el búlgaru antiguu Sibin (Сибин) i el nombri propuestu en esperantu Sibio.
Estoria
[Edital | Editá'l códigu]Los primerus documentus dela ciá datan de 1191, quandu el papa Celestinu III la mencionó col nombri de Cibinium.[8] Fue construía sobri las ruinas dun asentamientu romanu pol colonus alemanis originarius dela región del Rin-Mosela, i esperimentó un considerabli desenvolvimiento conómicu i políticu ena Edá Meya.[9]
En 1241 la ciá fue conquistá i parcialmenti destruía duranti la invasión tártara. Inque a ellu, a finalis desse sigru se construyó en Sibiu el primer ospital dela atual Rumanía,[10] i pal sigru XIV el pueblau ya era un emportanti centru comercial ena región. Assin, en 1376 los artesanus s’agrupun en 19 gremius diferentis, i paulatinamenti Sibiu s’aconvirtió ena más emportanti delas sieti ciais con presencia alemana, que dierun a Transilvania el nombri de Siebenbürgen en Lengua alemana (literalmenti "sieti ciais").[11] Consecuentimenti, Sibiu fue la sedi dela Universitas Saxorum, l'Assamblea d'Alemanis en Transilvania, a corrienti de desenvolvimiento, en 1380 se menciona pola primera vezi la escuela de Sibiu, una delas ochu escuelas sajonas dela época.[12]
Aprosimadamenti en 1530 encetó a funcional l'impreta de Sibiu que fue la primera de Transilvania. Allí s’imprimió en 1544 el Catecismu rumanu, el primer libru no escritu en latín de Rumania.[13]
Nel sigrunXVII, la opinión púbrica reconocía a Sibiu comu la ciá más oriental dela esfera uropea; era tamién el puntu oriental más estremu al que llegaban las rutas postalís del Sacro Imperio Romanu Germánicu.[14]
Edá Moerna
[Edital | Editá'l códigu]
L’abertura en Sibiu del primer tiatru ena atual Rumanía en 1788 s’enmarca en movimientu que permitió que la ciá juessi considerá comu unu delos centrus colturalis más emportantis dela región duranti el sigru XIX|.
Nella se fundó el Bancu Albina, el primeru de propiedá rumana i, tamién, l’Asociación Coltural ASTRA (Asociación Transilvana pala Literatura i la Coltura rumanas). Amás, en 1817 s’inauguró el Museu Brukenthal, primer museu ena atual Rumanía.
En 1860, endispués del reconocimientu dela Ilesia Ortodoxa Rumana nel Imperiu Austrohúngaru, Sibiu se convirtió ena su sé metropolitana. Ogañu se considera a la ciá cumu la tercel en cuantu a emportancia religiosa ortodossa en Rumanía. Entri la Revolución úngara de 1848 i el añu 1867 (el añu del Ausgleich), Sibiu fue el puntu de reunión dela "Dieta de Transilvania", que abía adquiríu la su forma más representativa endispués del acuerdu del Imperiu pa estendel el derechu a votu ena región.[15]
Otrus itus deste periodu son la primera gastadura dela eletricidá ena atual Rumanía i enaguración dela primera línea elétrica del sudesti d’Uropa en 1896, i la puesta en marcha del segundu tranvía eléctricu d’Uropa en 1904. Tamién se construyó el primer zoológicu del país en 1928.[16]
Endispués del fin dela Primera Guerra Mundial, cola disolución de Austria-Hungría, Sibiu pasó a formal parti del Reinu de Rumanía. La mayoría dela su puebración era de ascendencia alemana (ata 1941), inque tamién aía emportantis comunidais de rumanus i úngarus.
Dendi 1945
[Edital | Editá'l códigu]Dendi el fin dela Segunda Guerra Mundial n'Uropa en 1945, la mayol parti dela puebración d’origen alemán emigró a Alemaña.
Duranti la revolución rumana de 1989, Sibiu contó 99 muertus i centenares de heríus, abatíus por francotiradoris d’éliti, ametrallaus u disparaus dendi los elicópterus del ejércitu.[17] En recuerdu destus acontecimientus se puein observal dambas dos placas de mármol, enfrentás a una distancia de 20 metrus ena calli dela Revolución. Ena una están grabaus los nombris delos 25 oficialis i suboficialis del menisteriu del Interior abatíus el 22 de diziembri de 1989. Ena otra se recuerda a los seis soldaus fallecíus el mesmu día.

Endispués del derrocamientu del réximen de Nicolae Ceaușescu cumu consecuéncia dela revolución, en 1990 se encetó en Sibiu el procesu contra el su iju Nicu Ceaușescu. Esti negó sel un genocida i aseguró avel amogañau a sus pairis pa evital más muertis. Sigún el periodista Hermann Tertsch, duranti el su testimoniu ena primera sesión del tribunal militarl, el acusau “se fue creciendu a lo largu dela sesión, se mostró mu locuaz i se permitió enclusu bromas nel relatu sobri los trágicus hechus que siguierun al levantamiento”.[18] A mediaus delos añus 1980, el su pairi aía hechu nombral a Nicu lídel delas Juventudes Comunistas, que era un trampolín pa acedel al cargu de secretariu general del Partíu Comunista Rumanu. Endispués lo ascendierun a secretariu local del partíu i jehi absolutu de Sibiu.[19]
En 2004, Rumanía pasó a sel unu delos Estaus biembrus dela Unión Uropea. Ellu permitió que Sibiu huisi designá cumu Capital Uropea dela Coltura en 2007. Amás, el 9 de mayu de 2019, coincidiendu cola celebración del Día d’Uropa, los líderis dela Unión Uropea (UE) suscribierun en Sibiu una declaración ena que manifestarun la su disposición “pa debatil i encaral el su huturu común” nel contestu dela campaña a las eleccionis al Parlamentu Uropeu dese mes. El documentu publicau baju el títulu de "Declaración de Sibiu".[20]
Entri los ábati 1400 abitantis d’origen alemán que permanecierun ena ciá ata 2011, s’alcuentra Klaus Iohannis, el atual presidenti de Rumanía, elegíu en 2014.[21] Ellu nu empidió que abondus abitantis dela ciá se destacaran enas protestas en Rumania de 2017-2019.[22]
Sigru XX
[Edital | Editá'l códigu]Endispués dela Primera Guerra Mundial, cola disolución del Imperiu austrohúngaru, Transilvania, i con ella Sibiu, passó a formal parti de Rumanía en 1918. Duranti esti periodu, Sibiu siguió siendu un centru coltural i económicu emportanti, inque la su composición demográfica cambió pol mor dela II Guerra Mundial i el régimi comunista que le siguió.
Duranti la Segunda Guerra Mundial, la minoría alemana de Sibiu, comu otras minorías alemanas n'Uropa del Esti, se vió afetá polas políticas del régimi nazi. Endispués dela guerra, muchus alemanis fuerun deportaus o emigrarun a Alemaña.
El régimi comunista en Rumanía, que duró dantis de finalis delos añus 40 ata la Revolución rumana de 1989, tamién tuvo un emportanti impatu en Sibiu. Duranti esti periodu, se llevó a cabu una política d’industrialización i coletivización que cambió la conomía i la sociedá dela ciá.
La Revolución rumana de 1989, que derrocó al régimi comunista de Nicolae Ceaușescu, tamién tuvu consecuencias en Sibiu. La ciá fue unu delos escenarius delos violentus enfrentamientus entri las fuerzas del régimi i los manifestantis.
Sigru XXI
[Edital | Editá'l códigu]Ogañu, Sibiu es una ciá moerna i próspera que conserva un ricu patrimoniu estóricu i coltural. En 2007, juntu con Luxemburgu, hue designá Capital Uropea dela Coltura, lo que supusu un emportanti impulsu pal turismu i el desenvolvimiento dela ciá.
Sibiu destaca pola su arquitetura medieval bien conservá, polas sus praças estóricas i polos sus museus, entri los que destaca el Museu Brukenthal. Tamién es conocía polos sus eventus colturalis, comu el Festival Enternacional de Teatru de Sibiu.
La ciá s’a convertiu nun destinu turísticu popular en Rumanía, atrayendu visitantis de tol el mundu que vienin a descubril la su rica estoria i la su vibranti coltura. La restauración del centru estóricu i la promoción del turismu coltural án contribuíu a la revitalización dela ciá i a la su conversión nun exemplu de desenvolvimiento sostribau nel patrimoniu.
Aministración
[Edital | Editá'l códigu]
El gobiernu dela ciá está encabeçau por un alcaildi.[23] Dendi 2014, el cargu lo sostieni Astrid Fodor del Foru Democráticu delos Alemanis de Rumanía (FDGR/DFDR), que sustituyó a Klaus Iohannis, quien se convirtió nel 5ᵘ pressidenti de Rumanía. Iohannis, un sajón de Transilvania, fue alcaildi dendi 2000 ata 2014, inque los alemanis étnicus ogañu representan menus del 2% dela puebración de Sibiu. Las decisionis son aprobás i discutías pol gobiernu local (Consiliu local) compuestu por 23 concejalis elegíus.
Sibiu es la capital del Condau de Sibiu.
L'alcaldessa ogañu de Sibiu es Astrid Cora Fodor, elegía en 2016 pol Foru Democráticu delos Alemanis en Rumania (FDGR). Entri 2008 i 2014 trebajó col anterior alcaldi de Sibiu, i dendi el 2 de diziembri de 2014 fue alcaldesa enterina de Sibiu.[24]
En Sibiu tuvun nacencia Klaus Iohannis (presidenti de Rumania dendi 2014) i Radu Vasile (primer menistru de Rumania 1998-1999). Amás Octavian Goga quien tamién hue primer menistru de Rumanía entri 1937 i 1938, vivió en esta ciá.
Distritus dela ciá
[Edital | Editá'l códigu]Sibiu dividia enos seguintes distritus:
- Centru estórico (dividiu en ciá alta i baxa )
- Center (sul-oesti del centru estóricu)
- Broscărie
- Dumbrăvii
- Gușterița (Prantilla:Langx)
- Hipodrom I, II, III, IV
- Lazaret
- Lupeni
- Piața Cluj (nombrá assin por Cluj)
- Reșița (nombrá assin por Reșița)
- Ștrand
- Terezian
- Tilișca
- Tineretului
- Trei Stejari
- Turnișor
- Țiglari
- Valea Aurie
- Vasile Aaron
- Veteranilor de Război
- Viile Sibiului
Geografía i clima
[Edital | Editá'l códigu]
Sibiu s’alcuentra cerca del centru geográficu de Rumania. Enclavá ena depresión de Cibin, la ciá está situá a 20 km delas montañas Făgăraş, a unus 12 km delas montañas Cibin i a unus 15 km delas montañas Lotru, que bordean la depresión ena su sección suroesti. Los límitis norti i esti de Sibiu los horma la meseta de Târnave, que desciendi hacia el valli Cibin a través dela colina Guşteriţa.
Pola ciá pasan el ríu Cibin i carreteras nacionalis i enternacionalis. Sibiu es tamién un emportanti ñu ferroviariu de Rumanía, ya que s’alcuentra ena entersección delas líneas prencipalis esti-oesti i norti-sur.
El clima es templau-continental, con temperaturas medias d’entri 8 i 9 °C.
Demografía
[Edital | Editá'l códigu]El Istitutu Nacional de Estatística de Rumania estimaba qu'en 2017 el municipiu tenía 169.317 abitantis (númeru d’abitantis por cada ária de 1.400 ab./km²). Sigún el censu de 2011 tenía 147.245 abitantis (númeru d’abitantis por cad’arrea de 1.200 ab./km²), lo que haci de Sibiu la 14.ª mayol ciá rumana en términus de puebración. En 2011, la composición étnica era la siguienti: 95,9% rumanus, 1,6% úngara (magiaris), 1,1% sajonis de Transilvania (alemanis) i 0,4% ciganus. La puebración desminuyó 4,9% entri 2002 i 2011 i creció ábati 15% entri 2011 i 2017.
Ata 2011, Sibiu aía perdíu al 90 % dela su puebración d’origen alemán, que se vió reducía a algú más de 1400 pressonas. Col tiempu i el desenvolvimientu económicu dela ciá, la puebración de Sibiu a íu aumentandu progresivamenti. Estas son las fechas delos úrtimus 150 añus:
- 1850: || 12.765 abitantis
- 1900: |||| 21.465 abitantis
- 1930: |||||||||| 49.345 abitantis
- 1941: |||||||||||||| 63.765 abitantis
- 1948: |||||||||||||| 60.602 abitantis
- 1966: |||||||||||||||||||||| 109.515 abitantis
- 1977: |||||||||||||||||||||||||||||| 151.005 abitantis
- 1992: |||||||||||||||||||||||||||||||||| 169.610 abitantis
- 2002: ||||||||||||||||||||||||||||||| 155.045 abitantis
- 2011: |||||||||||||||||||||||||||||| 147245 abitantis
Grupus étnicus
[Edital | Editá'l códigu]El desglosi étnicu a través delos añus en Sibiu es el siguienti:
Censu[25] | Estrutura étnica | |||
---|---|---|---|---|
Añu | Puebración de Sibiu |
Rumánus | Úngarus | Alemanis |
1850 | 12.765 | 2.089 (16%) | 977 (8%) | 8.790 (69%) |
1880 | 19.446 | 2.810 (14%) | 2.065 (11%) | 14.327 (74%) |
1890 | 21.465 | 4.581 (21%) | 3.199 (15%) | 13.148 (61%) |
1900 | 29.577 | 7.106 (24%) | 5.747 (19%) | 16.141 (55%) |
1910 | 33.489 | 8.824 (26%) | 7.252 (22%) | 16.832 (50%) |
1920 | 32.748 | 8.553 (26%) | 4.291 (13%) | 18.218 (56%) |
1930 | 49.345 | 19.006 (39%) | 6.782 (14%) | 22.045 (45%) |
1941 | 63.765 | 33.829 (53%) | 4.262 (7%) | 23.574 (37%) |
1948 | 60.602 | 37.371 (62%) | 5.060 (8%) | 16.359 (27%) |
1956 | 90.475 | 60.526 (67%) | 4.772 (5%) | 24.636 (27%) |
1966 | 109.515 | 78.548 (72%) | 5.124 (5%) | 25.387 (23%) |
1977 | 151.005 | 119.507 (79%) | 5.111 (3,4%) | 25.403 (17%) |
1992 | 169.610 | 158.863 (94%) | 4.163 (2,6%) | 5.605 (3,5%) |
Puebración total | Destribución por etnias | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
añu | abitantis | %± | rumanus | úngarus | alemanis | |||
1850 | 12 765 | — | 2 089 | (16%) | 977 | (8%) | 8 790 | (69%) |
1880 | 19 446 | +52,3% | 2 810 | (14%) | 2 065 | (11%) | 14 327 | (74%) |
1890 | 21 465 | +10,4% | 4 581 | (21%) | 3 199 | (15%) | 13 148 | (61%) |
1900 | 29 577 | +37,8% | 7 106 | (24%) | 5 747 | (19%) | 16 141 | (55%) |
1910 | 33 489 | +13,2% | 8 824 | (26%) | 7 252 | (22%) | 16 832 | (50%) |
1920 | 32 748 | −2,2% | 8 553 | (26%) | 4 291 | (13%) | 18 218 | (56%) |
1930 | 49 345 | +50,7% | 19 006 | (39%) | 6 782 | (14%) | 22 045 | (45%) |
1941 | 63 765 | +29,2% | 33 829 | (53%) | 4 262 | (7%) | 23 574 | (37%) |
1948 | 60 602 | −4,9% | 37 371 | (62%) | 5 060 | (8%) | 16 359 | (27%) |
1956 | 90 475 | +49,3% | 60 526 | (67%) | 4 772 | (5%) | 24 636 | (27%) |
1966 | 109 515 | +21,1% | 78 548 | (72%) | 5 124 | (5%) | 25 387 | (23%) |
1977 | 151 005 | +37,9% | 119 507 | (79%) | 5 111 | (3,4%) | 25 403 | (17%) |
1992 | 169 610 | +12,4% | 158 863 | (94%) | 4 163 | (2,6%) | 5 605 | (3,5%) |
2002 | 154 892 | −8,7% | 148 269 | (96%) | 3 135 | (2%) | 2 508 | (1,6%) |
2011 | 147 245 | −4,9% | 131 414 | (90%) | 2 131 | (1,4%) | 1 481 | (1%) |
2017 | 169 317 | +15% | — | — | — | — | — | — |
Agora, a tradução para o extremeño, seguindo as diretrizes anteriores e mantendo as mesmas considerações sobre tabelas, números, nomes próprios, referências e a complexidade da tarefa:
Presencia alemana
[Edital | Editá'l códigu]
Nonstanti las emigracionis macizas que ocurrun a partil de mediaus dela década de 1970, quandu el réximen comunista rumanu cayó en 1989, entavía resiían en Sibiu ábati de 20.000 sajonis de Transilvania. A partil de 1990 la puebración alemana nu cesó de desminuil, ata el puntu de sel menol que la dela minoría úngara. Nostanti, la ciá se convirtió oficialmenti en bilíngüe — las placas de nombris de localidais i d’enhormación turística están escritas en rumanu i en alemán i administrativamenti la ciá es designá Sibiu/Hermannstadt.
Ai una revista semanal de lengua alemana, la Hermannstädter Zeitung, una editora privá (la Hora Verlag) que publica regularmenti publicacionis en alemán i una tipografía moerna (la Honterus-Druckerei), cuyos dueñus son dela minoría alemana. Ai escuelas pré-primarias i primarias que lecionan en alemán, asín cumu una escuela superiol alemana (el Colegiu Nacional Samuel von Brukenthal), que goza d’escielenti reputación en tou el país i cuyo grau de bachiller es reconocíu polas Nuversidais alemanas. Ai tamién una escuela de hormación de professoris, que horma educadoris i professoris germanófonus. Ai cuatru escuelas superioris ondi las aulas son lecionás en alemán i ena Nuversidá Lucian Blaga ai angunus cursus que se puein siguil en alemán. Ai tamién una faculdá alemana de teología evangélica, ondi la Ilesia Evangélica C.A. (que se reclama dela Confesión de Augsburgo) de Rumania horma los sus sacerdotis. Ai entavía una academia dela Ilesia Evangélica C.A. en Neppendorf, una casa de retiru evangélica alemana (la arl-Wolff-Altenheim) i una entensa via comunitaria.
Endispués del éxodu dela mayoría delos sajonis transilvanus, tous los objetus emportantis, cumu pieças d’arti, de cultu, misalis, registrus, documentus d’archivu, etc., fuerun trasferíus delas comunidais evangélicas disueltas i delas aldeas abandonás pa archivus, almacénis i bibliotecas episcopalis, queandu en lugalis segurus. Atualmente es el Centru Coltural i de Reencuentru Friedrich Teutsch el que teni a su cargu los archivus centralis dela minoría alemana. Esus archivus encluyin ricas coleccionis de objetus i documentus estoricus, cuya manutención i catalogación a siu apoyá financieramenti sobri tou pola Hundación Volkswagen. El edifici delos archivus alberga tamién el Museu dela Ilesia Evangélica C.A. en Rumania.
Religión
[Edital | Editá'l códigu]
La mayoría dela puebración perteneci a la Iglesia ortodossa rumana.
Sibiu es la sé dela Metropolía de Transilvania –territoriu canónicu dentru dela jerarquía dela Ilesia ortodoxa rumana que comprendi los destritus de Brașov, Covasna, Harghita i Sibiu–, i sé del Arzobispau de Sibiu (que integran Sibiu i Brașov).
Confesión | 1910 | 2002 |
---|---|---|
ortodoxus rumanus | 18% | 91% |
greco-católicus | 8% | 1% |
católicus romanus | 20% | 2% |
luteranus | 42% | 2% |
calvinistas | 7% | 1% |
judíus | 4% | <1% |
otrus | 1% | 4% |
Lenguas
[Edital | Editá'l códigu]El idioma fráncico moselano ("moselfränkisch") entavía es palrau por algunus abitantis de Sibiu.[26]
Conomía
[Edital | Editá'l códigu]
Sibiu es una delas ciais más prósperas de Rumanía, i se benificia dela más elevá enversión extranjera nel país. Es sé d’emportantis empresas del setol automovilísticu (Bilstein-Compa, Takata, Continental i SNR Roulments). Tamién alberga empresas que se dedican a la producción de componentis pa máquinas de textil, agro-endustrialis, i de componentis eléctricus (Siemens). Amás, Sibiu es la sé dela segunda bolsa de valoris más grandi de Rumanía (endispués dela de Bucarest, la capital del país), la Bolsa de Valores de Sibiu.
Los recursus naturalis están representaus por bosquis, henu, pastizal, i tierras agrícolas. En cuantu a los recursus del subsuelu, el más emportanti es el gas metanu, que cuenta con una pureza del 99 %, el gas metanu más limpiu del mundu.[27]
- Desglosi d’empleu por setol económicu
Endustria: 49 % Comerciu: 15 % Construción: 7,5 % Salú: 7,5 % Educación: 7 % Transporti: 6,5 %
Enfraestrutura
[Edital | Editá'l códigu]
En Sibiu dessistin hotelis con deferentis crasificacionis. El más conocíu dellus es el Împăratul Romanilor (El Emperador delos Romanus) i s’alcuentra ena çona medieval dela ciá. La cadena Continental Hotels Romania cuenta con dos emportantis hotelis ena ciá, unu delos qualis sedrá mejorau i rebautizau cumu Ibis, passandu a hormal parti dela franquicia Accor. En 2007 abrió las sus puertas un nuevu hotel dela cadena Ramada.
Trasportis
[Edital | Editá'l códigu]
El sistema de trasporti urbanu, Tursib, encluyi una línea de tranvía que llega ata Răşinari, cincu líneas de trolebús i veinti líneas de autobús. Sibiu es tamién un centru emportanti pal transporti por carretera.
La ciá es tamién un emportanti ñu ferroviariu de Rumanía CFR. El ferrocarril conecta Sibiu con Braşov, Râmnicu Vâlcea, Alba Iulia i Mediaş. En Sibiu a un emportanti depósitu de locomotoras diésel i una terminal de mercancías.
Debíu a la su situación central en Rumanía, en Sibiu s'encontran o passan dellos ejis carreterus i ferroviarius más emportantis del país. La ciá disponi dun serviciu de transportis públicus d'autobussis, almenistrau pola empresa municipal Tursib, que tamién sirvi a los alreoris, nuna arrea total de 120 km², con una frota que en 2018 tenía 108 autobusis. La ciá es un polu emportanti del transporti nacional i enternacional por autobusis. La mayol empresa de trasportes de pasajerus por carretera de Rumanía, la Atlassib, tieni la su sé en Sibiu.
En Sibiu passan dos carreteras uropeas (la E68 i la E81) i el prencipal eji esti-oesti de Rumanía, l'Autoestrada A1, que quandu esti completamenti construía ligará Bucaresti con Ungría a través de la ciá fronteriza de Nădlac. Las ciais emportantis más cercanas a Sibiu ena A1 son Pitești, al sudesti, i Deva i Timișoara, al oesti. Otras carreteras emportantis que passan por Sibiu son las carreteras nacionalis DN1, DN7 i DN14. Las dos primeras ligan Bucaresti con Ungría (direción sudesti-noroesti) i la DN14 liga Sibiu a Sighișoara vía Copșa Mică (direción sudoesti-nordesti).
Las líneas ferroviarias 200 (Brașov — Făgăraș — Sibiu — Arad — frontera úngara) i 206 (Sibiu — Mediaș) s'encruzan en Sibiu. La ciá tieni cincu estacionis — Gara Mare ("Estación Grandi"), Gara Micǎ ("Estação Pequeña"), Turnișor, Sibiu Triaj i Halta Ateliere Zonă — un depósitu de locomotoras diésel i una terminal de carga. Ai numerosus trenis diarius que ligan Sibiu a otras ciais emportantis rumanas, cumu Cluj-Napoca, Brașov, Craiova, Timișoara i Bucareste.
Dendi la década de 2000 que el gastu de la bicicleta volvió a sel mu popular. La ciá tieni 43 km de carrilis bici i diversas empresas d'alquilal bicicletas.
La ciá es servía pol Aeropuertu Entelnacional de Sibiu (SBZ/LRSB). Situau a 3 km al oesti de la ciá, en 2017 sirvió a 533.306 pasajerus i 7.714 vuelus comercialis. Dendi que hue renovau en 2006–2008, el movimientu nu á parau de crecel — más de 140% entri 2009 i 2017. En 2018 servía vuelus pa varias capitalis d'Uropa Ociental i varias ciais alemanas.
Educación
[Edital | Editá'l códigu]
Sibiu es un emportanti centru académico, que, nel 2004 contaba con más de 26000 estudiantis.


Sibiu es una ciá universitaria, con varias enstitucionis d’enseñu superiol públicas i privadas, las cualis tien más de 23.000 alumnus. En 1380 ya dessistía una escuela ena ciudela de Sibiu. El enseñu superiol ena ciá se remonta a 1786, quandu hue creá una escuela de hormación de professoris. En 1850, essa escuela hue convertía nun enstitutu superiol de teología i pedagogía, passandu a hormal, amás de professoris, sacerdotis dela diócesis ortodoxa rumana de Transilvania. En 1844 hue hundá la Academia Sajona de Derechu i en 1874 hue creau el Seminariu Teológicu Andreian. La primera enstitución en Sibiu con el nombri de nuversidá surgió en 1940, quandu la Nuversidá Rei Fernando I de Cluj hue evacuá pa Sibiu entri 1940 i 1945, cumu consecuéncia dela Segunda Arbitragi de Viena, enos términus dela cual Ungría tomó posesión del norti de Transilvania. El edifici prencipal ondi essa nuversidá huncionó es atualmenti la Faculdá de Letras i Artis dela Nuversidá Lucian Blaga. En 1969 hue creá la Faculdá de Filología i Estoria de Sibiu, ena dependéncia dela Nuversidá de Cluj. En 1976, esta faculdá passó a engral el entoncis creau Enstitutu Superiol de Sibiu, que engraba tamién faculdadis d’economía, derechu almenistrativu i mecánica.
La Nuversidá Lucian Blaga (ULBS) hue hundá en 1990. El su nombri es un omenaji a Lucian Blaga (1895–1961), un enlustri filósofu, poeta, dramaturgu i novelista transilvanu. En 2018 tenía más de 15.000 alumnus en nuevi faculdadis (teología, derechu, letras i artis, ciências socialis i humanas, ingeniería, ciências, medicina, economía i ciências agrárias, endustria alimentaria i proteción ambiental). Disponi entavía dun departamentu d’enseñu a distáncia.
La Nuversidá Rumana-Alemana (Universitatea Româno-Germană; Rumänisch-Deutsche Universität) es privá, fue fundá en 1998 i teni dos faculdadis: derechu i economía i enhormática. La Nuversidá Alma Mater de Sibiu es privá, hue hundá en 2005 i teni dos faculdadis, una en Sibiu i otra en Hunedoara. La Academia delas Huerzas Terrestres "Nicolae Bălcescu" de Sibiu (Academia Forțelor Terestre "Nicolae Bălcescu" din Sibiu") es una academia militarl del ejércitu rumanu hundá en 1920, que se reclama sucesora dela academia hundá en 1847 en Bucaresti.
Ena ciá huncionan 20 escuelas superioris, delas cualis se destacan las siguientes:
- Colégio Nacional Gheorghe Lazăr — Herederu dela escuela jesuita hundá en 1692. Debi el su nombri al académicu transilvanu Gheorghe Lazăr, que hundó la primera escuela de lengua rumana en Bucaresti en 1818. Teni una delas bibliotecas escolaris más antiguas de Transilvania, que se crei que hue creá ena segunda metá del sigru XVIII. Teni cursus de ciências i d’enhormática.
- Colégio Nacional Samuel von Brukenthal (Colegiul Național „Samuel von Brukenthal”; Samuel-von-Brukenthal-Gymnasium;) — Escuela de lengua alemana hundá por Samuel von Brukenthal quandu era gobernadol de Transilvania, se reclama sucesora dela primera escuela de Sibiu, hundá en 1380, de lengua alemana. El edificiu atual fue construíu entri 1779 i 1786 nel lugal duna antigua escuela.
- Colégio Nacional Octavian Goga — ciências socialis, lenguas, ciências i enhormática.
- Colégio Nacional Andrei Șaguna — hormación de professoris i de lenguas.
- Escuela Superiol Onisifor Ghibu — enhormática, ciências, deporti, teatru i lenguas.
- Escuela Superiol Constantin Noica — ciências i lenguas.
- Escuela Superiol Daniel Popovici — ciências agrícolas.
- Colégio Nacional George Baritiu — conomía.
Ciencia i tecnología
[Edital | Editá'l códigu]En 1963 se destapó enos archivus dela ciá de Sibiu el denominau Manuscrito de Sibiu, un tratau teóricu del sigru XVI de 450 páginas escrebiu en alemán que contieni enformación sobri el desenvolvimientu i la construción de coetis.[28] El autor es Conrad Haas, jehi d’artillería de campu del arsenal de Hermannstadt dendi 1529 ata 1569.[29]
En 1782 Franz Joseph Müller destapó en Sibiu el elementu químicu telurio.[30] En 1795 s’enstala el primer pararrayos del sudesti d’Uropa, i en 1797 Samuel Hahnemann abri el primer laboratoriu omeopáticu.
Por otra parti, Hermann Oberth, engenieru tuvunacencia en Sibiu hue pioneru dela tecnología de vuelu espacial.
Coltura
[Edital | Editá'l códigu]
A lo largu de 2007, Sibiu hue juntu con Luxemburgo la Capital Uropea dela Coltura. A siu el eventu coltural más emportanti que aiga teníu lugal ena ciá i estu atruju turistas, tantu nacionalis cumu extranjerus.
En Sibiu i alreol dessistin docis museus que albergan coleccionis d’arti i esposicionis d’artis decorativas, arqueología, antropoloxía, estoria, arqueología endustrial i estoria dela tecnología. Amás, al alcuentralsi nel centru delas antiguas comunidais sajonas de Transilvania, se a hechu mu conocía polas Iglesias fortificadas de Transilvania. Alreol de 300 iglesias fortificás se construyerun alreol dela ciá entri los siglo XII i siglo XVI, inque la gran mayoría a caíu baju los estragus del tiempu.[31] En 2020 Sibiu cuenta con tres catedralis: católica, protestanti i ortodoxa.[32]
Centru estoricu de Sibiu i el su sistema de praças
[Edital | Editá'l códigu]
En 2004, el centru estoricu de Sibiu i el su sistema de praças hue propuestu pa hormal parti del Patrimoniu dela Umanidá en Rumania. El cascu antiguu se estiendi a lo largu dela ribera derecha del ríu Cibin, sobri una colina localizá a unus 200 m del mesmu. Se componi de dos entidais deferentis: la Ciá Alta i la Ciá Baja. Tradicionalmenti, la Ciá Alta era la çona más rica i el lugal ondi se localizaban los comercius, mentras que la Ciá Baja era mayoritariamenti endustrial.
La Ciá Baja
[Edital | Editá'l códigu]La Ciá Baja (en rumanu: Oraşul de jos) se hundó entri el ríu i la colina i se desenvolvió alreol delas primeras fortificacionis. Las callis son largas i bastanti anchas palos estándaris medievalis. Allí s’alcuentran angunas praças pequeñas. La arquitetura es rústica: predominan las casas de dos plantas, con techus altus i portalis que conducin a callejonis enterioris.
La mayoría delas fortificacionis esteriolis se perdierun col desenvolvimientu endustrial i col urbanismu de finalis del siglo XIX; solu se conserva una delas dos torris. Un edifici emblématicu del urbanismu moernu es el del colegiu Independenţa.
Esta área cuenta cola iglesia local más antigua, la cual data de 1386.

La Ciá Alta
[Edital | Editá'l códigu]
La Ciá Alta en rumanu Oraşul de sus, se a desenvolvíu alreol de tres praças i de un grupu de callis a lo largu dela colina. Aquí s’alcuentran más puntus d’enterés ya que es la parti ondi tenían lugal la mayoría delas actividais económicas dela ciá.
La praza Grandi (Rumano: Piaţa Mare, Alemán: Grosser Ring u Grosser Platz) es, cumu endica el su nombri, la praza mayol dela ciá. Esta a siu el puntu central de Sibiu a partil del siglo XVI. Con 142 m de largu i 93 m de anchu, es una delas praças más grandis de Transilvania. El Palaciu Brukenthal, unu delos más emportantis delos monumentus barrocus de Rumania, s’alcuentra ena esquina noroesti desta praza. Fue construíu entri los añus 1777 i 1787 i sirvió cumu residencia prencipal del gobernadol de Transilvania Samuel von Brukenthal. Aloja la prencipal parti del Museu Nacional Brukenthal, enagurau en 1817.[33] Justu al lau s’alcuentra la Casa Azul, una casa barroca del siglo XVIII que, ena su fachá, lleva el vieju escudu d’armas de Sibiu.
En el lau norti s’alcuentra la iglesia jesuita. Tamién en el lau norti, a prencipius del siglo XX se hizu una construción en estilu moernu que ogañu es la sé del Ayuntamientu. En los laus esti i sul a casas de dos i tres plantas, con altus áticus i ventanas pequeñas, conocías cumu los ojus dela ciá. La mayoría destas casas datan delos siglo XVII i siglo XIX, ena su mayoría son d’estilu barrocus.
Cerca dela iglesia jesuita s’alcuentra la torri del Conseju, unu delos símbolus dela ciá. Esta antigua fortaleza del siglo XIV a siu reconstruía varias vecis a lo largu delos añus. El edifici colindanti era gastau pa las reunionis del conseju dela ciá; debaju dessisti un callejón de dobi sentíu que uni la Praza Grandi cola Praza Pequeña que, cumu endica el nombri es la más pequeña, siendu bastanti más larga que ancha. El su lau noroesti teni una horma curvá, mentras que la Praza Grandi es cuasi retangular.
En el lau esti dela praza s’alla el palacio Filek, de 1802, sé dela Ilesia Evangélica de Confesión Augustana en Rumanía.
El acessu prencepal a la parti baja dela ciá es por meyu dela calli Ocnei, que passa baju el Puenti del Mentirusu en alemán (Lügenbrücke), el primer puenti de hierru forjau nel atual territoriu de Rumania (1859).[34] El puenti teni dimensionis alreol de 5 m de longitú i 1,6 m de altura, i la apertura del puenti es de 10,5 m. A la derecha del puenti s’alcuentra otru símbolu dela ciá, La Casa delas Artis, un edifici con arcadas i que perteneció antiguamenti al gremiu delos carnicerus. En el lau izquierdu del puenti s’alcuentra la Casa Luxemburgo, un edifici barrocus de cuatru nivelis, antigua sé del gremiu delos orfebris. Ena mesma praza s’alcuentra la antigua sé delos farmacéuticus.
La praza Huet
[Edital | Editá'l códigu]La Praza Huet es la tercera delas tres praças prencipalis de Sibiu. La su caraterística más notabli es la Catedral Luterana Evangélica que se levanta nel su centru del siglo XIV. Es el lugal ondi se construyerun las primeras fortificacionis. Las construcionis que rodean la praza son prencipalmenti góticas. En el lau oesti s’alcuentra el enstitutu d’educación secundaria Brukenthal, nel lugal d’una antigua escuela del siglo XV.
Las fortificacionis
[Edital | Editá'l códigu]
Sibiu a siu una delas más emportantis ciais amurallás del suresti d'Uropa. Múltiplis anillus fuerun construíus alreol dela ciá, la mayoría con ladrillus de adobe. Las murallas del sudesti son las mejol conservás i las tres líneas paralelas son entavía visiblis: la primera es un muru esteriol de adobe, la segunda es un muru de ladrillo rojo de 10 m de altura i la tercera línea está compuesta por torris conectás entri sí por otru muru de 10 m de altura. Todas las estrutoras están conectás meyanti laberintus de túnelis i callejonis, concebíus pa asegural la conexión entri la ciá i las líneas de defensa.
En el siglo XVI muchus elementus moernus fuerun añidíus a las fortificacionis, prencipalmenti bastionis. Unu dellus, el bastión Haller aún dessisti i se puei almirar a lo largu dela avenida Coposu.
El callejón Passage delas Escaleras nos lleva hacia la Ciá Baja. Desciendi a lo largu delas fortificacionis por debaju delas sus arcadas. Es el más pintorescu delos callejonis que unin las dos partis dela ciá.
Deportis
[Edital | Editá'l códigu]
Sabina Cojocar i Steliana Nistor, nacías en Sibiu, son dos destacás gimnastas rumanas del siglo XXI. A finalis dela década de 1980, Nicu Ceaușescu s’estaló en Sibiu col su séquitu d’empleaus, entri los que se destacaba Nadia Comăneci, quien aía siu contratá cumu entrenadora de gimnasia.[35]
Por otra parti, la proximidá dela ciá a las Montañas Făgăraş la convierti nun destinu apreciau pala práctica del senderismo i los deportis de enviernu cumu el esquí.
Equipu | Deporti | Competición | Estadiu | Creación |
---|---|---|---|---|
CSU Atlassib Sibiu | 20px Baloncestu | Divizia A (baloncestu) | Sala Transilvania | 1971 |
FC Hermannstadt | 20px Fútbul | Liga I | Stadionul Municipal (Sibiu) | 2015 |
CSU Voința Sibiu (estintu) | 20px Fútbul | Liga II | Stadionul Municipal (Sibiu) | 2007 - 2012 |
Referencias
[Edital | Editá'l códigu]- ↑ cita web|url = https://www.heraldo.es/noticias/blog/2013/08/31/luces-sombras-rumanas-1253637-2261124.html |títulu = Luces y sombras rumanas |fechaacceso = 15 de marçu de 2020|apellíu = Sánchez |nombri = Gervasio |fecha = 31 de abostu de 2013 |sitioweb = Heraldo
- ↑ cita web|url = https://www.rtbf.be/info/monde/detail_pourquoi-un-sommet-europeen-informel-a-sibiu-en-roumanie?id=10214116 |títulu = Pourquoi un sommet européen informel à Sibiu en Roumanie ? |fechaacceso = 16 de marçu de 2020|apellíu = Arendt |nombri = Olivier |fecha = 7 de mayu de 2019 |sitioweb = RTBF |idioma = francés
- ↑ cita web|url = https://www.ceeol.com/search/article-detail?id=234058 |títulu = December 1989. Sibiu’ Massacre |fechaacceso = 14 de marçu de 2020 |sitioweb = Central and Eastern European Online Library |idioma = inglés
- ↑ cita web|url = http://www.romanianmonasteries.org/romania/sibiu |títulu = Sibiu |fechaacceso = 14 de marçu de 2020 |sitioweb = Romanian monasteries |idioma = inglés
- ↑ cita web|url = https://www.lufthansa.com/bh/es/vuelos/ciudad/sibiu |títulu = Explore nuestros destinos: su vuelo a Sibiu |fechaacceso = 14 de marçu de 2020 |sitioweb = Lufthansa
- ↑ cita web|url = https://cincodias.elpais.com/cincodias/2007/01/06/sentidos/1168054037_850215.html |títulu = El año de Sibiu, capital europea de la cultura |fechaacceso = 14 de marçu de 2020 |fecha = 6 de eneru de 2007 |sitioweb = El País
- ↑ citation |last=Rásonyi |first=László |title=Bulaqs and Oguzs in Medieval Transylvania |url=http://real-j.mtak.hu/3477/1/ActaOrientalia_33.pdf |journal=Acta Orientalia Academiae Scientiarum Hungaricae |volume=33 |page=135 |year=1979 |publisher=Akadémiai Kiadó
- ↑ cita web|url = https://www.rri.ro/es_es/las_ciudades_rumanas_mas_antiguas-2544276 |títulu = Las ciudades rumanas más antiguas |fechaacceso = 14 de marçu de 2020|apellíu = Pana |nombri = Brigitta |fecha = 4 de marçu de 2016 |sitioweb = Radio România Internaţional
- ↑ cita web|url = https://www.taurillon.org/Sibiu-capitale-culturelle-europeenne-2007 |títulu = Sibiu, capitale culturelle européenne 2007 |fechaacceso = 16 de marçu de 2020|apellíu = Revol |nombri = Adina |fecha = 5 de diziembri de 2006 |sitioweb = Taurillon |idioma = francés
- ↑ cita libro |apellíu= Duțescu |nombri= Benone |títulu= Romanian medical science |url= https://books.google.es/books?id=CylrAAAAMAAJ&q=Sibiu+1292&dq=Sibiu+1292&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiAiMTg_J7oAhX6A2MBHXCHB3YQ6AEIPjAC |idioma= inglés |editor= Meridiane Pub |ubicación= Nuversidá de Michigan |páginas= 16
- ↑ cita web|url = https://www.welt.de/reise/nah/article187964133/Siebenbuergen-Hermannstadt-ist-bestes-altes-Deutschland.html |títulu = „Hermannstadt ist bestes, altes, gutes Deutschland“ |fechaacceso = 15 de marçu de 2020|apellíu = Pfützner |nombri = Teresa |fecha = 1 de hebreru de 2019 |sitioweb = Welt |idioma = alemán
- ↑ cita libro |autor= Colectivo de autoris |títulu= Proceedings of IAC-SSaH 2015: International Academic Conference on Social Sciences and Humanities in Prague 2015 |url= https://books.google.es/books?id=HzcnCAAAQBAJ&lpg=PA84&dq=Sibiu%201380&hl=es&pg=PA84#v=onepage&q=Sibiu%201380&f=false |idioma= inglés |añu= 2015 |editor= Czech Institute of Academic Education |isbn= 8090579124 |páginas= 84
- ↑ cita libro |títulu= Rumanian Studies |url= https://books.google.fr/books?id=MecUAAAAIAAJ&lpg=PA34&ots=z8NWvVjgXK&dq=%22premi%C3%A8re%20typographie%20de%20Transylvanie%22&hl=fr&pg=PA34#v=onepage&q=%22premi%C3%A8re%20typographie%20de%20Transylvanie%22&f=false |idioma= francés |añu= 1970 |editor= Brill Archive |isbn= 9004036393 |volumen= 2 |páginas= 34
- ↑ cita libro |apellíu= Laínz Fernández |nombri= Jesús |títulu= Desde Santurce a Bizancio: El poder nacionalizador de las palabras |url= https://books.google.com.co/books?id=VSROVw9VIqMC&lpg=PA189&ots=x3SR8DxMzg&dq=Universitas%20Saxorum&hl=es&pg=PA189#v=onepage&q=Universitas%20Saxorum&f=false |añu= 2012 |editor= Encuentro |isbn= 8499207995
- ↑ cita libro |apellido= Țurcanu |nombre= Ion |título= Istoria românilor: Cu o privire mai largă asupra culturii |url= https://books.google.com.co/books?id=ahEDAwAAQBAJ&lpg=PT373&ots=jg4CnoO-Zb&dq=%22Rom%C3%A2nii%20%C3%AE%C5%9Fi%20c%C3%AE%C5%9Ftig%C4%83%20drepturile%22&hl=es&pg=PT374#v=onepage&q=%22Rom%C3%A2nii%20%C3%AE%C5%9Fi%20c%C3%AE%C5%9Ftig%C4%83%20drepturile%22&f=false |idioma= rumano |año= 2007 |editor= Istros |isbn= 9731871020
- ↑ cita web|url = https://www.lasexta.com/viajestic/destinos/sibiu-ciudad-martir-transilvania_2015030257ed4d520cf2aa7f694edba0.html |título = Sibiu, la ciudad mártir de Transilvania |fechaacceso = 16 de marçu de 2020 |fecha = 2 de marçu de 2015 |sitioweb = La Sexta
- ↑ cita web|url = https://voxeurop.eu/es/content/article/711991-aires-bavaros-en-transilvania |título = Aires bávaros en Transilvania |fechaacceso = 15 de marçu de 2020 |fecha = 14 de juniu de 2011 |sitioweb = Voxeurop
- ↑ cita web|url = https://elpais.com/diario/1990/05/27/internacional/643759210_850215.html |título = Nicu Ceausescu niega ser un genocida ante el tribunal militar que le juzga |fechaacceso = 15 de marçu de 2020|apellido = Tertsch |nombre = Hermann |fecha = 22 de mayu de 1990 |sitioweb = El País
- ↑ cita web|url = https://elpais.com/diario/1996/09/27/internacional/843775210_850215.html |título = Muere de cirrosis a los 45 años Nicu Ceausescu, hijo del dictador rumano |fechaacceso = 15 de marçu de 2020|apellido = Vidal-Folch|nombre = Ignacio |enlaceautor = Ignacio Vidal-Folch |fecha = 27 de setiembre de 1997 |sitioweb = El País
- ↑ cita web|url = https://www.consilium.europa.eu/es/press/press-releases/2019/05/09/the-sibiu-declaration/ |título = Declaración de Sibiu |fechaacceso = 15 de marçu de 2020 |fecha = 9 de mayu de 2019 |sitioweb = Conseju Uropeu
- ↑ cita web|url = https://www.lavanguardia.com/lectores-corresponsales/20141117/54419385964/rumania-klaus-iohannis-aleman.html |título = Klaus Iohannis, otru alemán a la jehi de Rumanía |fechaacceso = 15 de marçu de 2020|apellido = Viñals |nombre = Josep Miquel |fecha = 17 de noviembri de 2014 |sitioweb = La Vanguardia
- ↑ cita web|url = https://www.theguardian.com/world/2019/jul/23/we-are-watching-you-protesters-corruption-romania-sibiu |título = 'We are watching you': the 500-day protest against corruption in Romania |fechaacceso = 16 de marçu de 2020|apellido = Rankin |nombre = Jennifer |fecha = 23 de juliu de 2019 |sitioweb = The Guardian |idioma = inglés
- ↑ cite web|url=http://www.cdep.ro/pls/legis/legis_pck.htp_act_text?idt=27123 |title=Law no. 215 / 21 April 2001: Legea administrației publice locale|access-date=12 March 2008|publisher=Parliament of Romania|language=ro
- ↑ cita web|url = https://www.themayor.eu/fr/romania/sibiu/mayor/astrid-fodor |título = Astrid Fodor |fechaacceso = 16 de marçu de 2020 |sitioweb = The Mayor |idioma = inglés
- ↑ «Varga E. Árpád: Statistici etnice și confesionale pentru Transilvania». Archivado desde el original el 22 de outubri de 2007. Consultado el 10 de diziembri de 2011.
- ↑ cita web|url = https://ssmn.public.lu/fr/itineraires_culturels/itineraire_culturel_sibiu.html |título = Sibiu |fechaacceso = 16 de marçu de 2020 |fecha = 16 de juliu de 2018 |sitioweb = Service des sites et monuments nationaux |idioma = francés
- ↑ cita web|url = https://circabc.europa.eu/webdav/CircaBC/ESTAT/regportraits/Information/ro076_geo.htm |título = Sibiu County - Geography and history |fechaacceso = 16 de marçu de 2020 |año = 2004 |sitioweb = Uropa |idioma = inglés
- ↑ Cita web|url=https://www.austrian-space-pioneers.at/pioneers.php?wert=Pioneers/Haas%7Ctítulo=Pioneers | Austrian Space Pioneers | (c) Georg B. Deutsch|fechaacceso=2022-01-30|sitioweb=www.austrian-space-pioneers.at}}
- ↑ {{cita web|url = https://ntrs.nasa.gov/search.jsp?R=19770026087 |título = Romanian rocketry in the 16th century |fechaacceso = 16 de marçu de 2020|apellido = Carafoli |nombre = Ernesto |sitioweb = NASA |idioma = inglés
- ↑ cita libro |apellido= Emsley |nombre= John |enlaceautor= :en:John Emsley |título= Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements |url= https://books.google.es/books?id=j-Xu07p3cKwC&lpg=PA427&ots=lvTZfD9WKo&dq=Tellurium%20sibiu&hl=es&pg=PA427#v=onepage&q=Tellurium%20sibiu&f=false |idioma= inglés |año= 2003 |editor= Oxford University Press |isbn= 0198503407 |páginas= 427
- ↑ «The Fortified Churches of Transylvania». Time (en inglés). Consultado el 16 de marçu de 2020.
- ↑ Pascual, Carlos (24 de abostu de 2018). «Rumania en ochu visitus (i sin vampirus)». El País. Consultado el 15 de marçu de 2020.
- ↑ «La ciudad rumana de Sibiu recibe el año como Capital Cultural de Europa». El País. 2 de eneru de 2007. Consultado el 15 de marçu de 2020.
- ↑ cita web|url = https://www.schwarzaufweiss.de/rumaenien/karpaten-sibiu.htm |título = Urlaub auf den Spuren von Bären und Wölfen in Rumänien |fechaacceso = 16 de marçu de 2020|apellido = Heubeck |nombre = Rainer |sitioweb = Reisemagazin schwarzaufweiss |idioma = alemán
- ↑ Stokes, Emily (31 de diziembri de 2006). «Luxembourg and where?». The Guardian (en inglés). Consultado el 16 de marçu de 2020.