Sofonisba Anguissola

Dendi Güiquipeya
Sofonisba Anguissola
Enhormación pressonal
Nacencia 1532 Ver y modificar los datos en Wikidata
Cremona (Itália) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti 16 de noviembre de 1625 Ver y modificar los datos en Wikidata
Palermo (Reino de Sicilia) Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Italiana
Familia
Padre Amilcare Anguissola Ver y modificar los datos en Wikidata
Cónyugi Orazio Lomellino (1584-1625) Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación profissional
Oficiu Pintol, artista, artista visual y diseñador Ver y modificar los datos en Wikidata
Ária Pintura y pintura renacentista Ver y modificar los datos en Wikidata
Añus ativu 1545-1625
Cargus acupaus Pintor de cámara (desde 1558) Ver y modificar los datos en Wikidata
Movimientu Manierismo y Renacimiento Ver y modificar los datos en Wikidata
Génerus Retrato pictórico, pintura de historia, escena de género, pintura religiosa y retratu Ver y modificar los datos en Wikidata

Sofonisba Anguissola (Cremona, c. 1532-Palermo, 1625) hué una pintora italiana, considerá la primel mugel pintora de déssitu del Renacimientu. Cautivó el retratu i el autorretratu, assentandu nuevas reglas pal ambienti del retratu femeninu.

Biografía[Edital | Editá'l códigu]

Retratu de Bianca Ponzoni Anguissola, mairi dela artista (1557). Gemäldegalerie de Berlín.
Autorretratu (c. 1554), Viena, Kunsthistorisches Museum.

Sofonisba Anguissola (tamién escrevíu Anguisciola o Anquissola) tuvu nacencia en Cremona pal añu 1532.[1] Era la mas grandi de sieti ermanus, seis d'ellus eran zagalas. El su pairi, Amilcare Anguissola, era biembru dela baxa nobreza genovesa. La su mairi era Bianca Ponzoni. Enas quatru generacionis anterioris, la familia tuvu una cercana avenecia cona estoria antigua de Cartagu, polo que anombrarun al su primel iju comu la trágica protagonista cartaginesa Sofonisba, en onol al grandi general Anibal.

Amilcare encandiló alas sus ijas Sofonisba, Elena, Lucía, Uropa, Minerva i Ana María, a cautival-si i aperhecional los sus talentus. Comu Sofonisba, otras quatru delas sus ermanas huerun pintoras, enque Sofonisba hué la que pintó muchu mas i la mas renombrá. Elena, la segunda delas ermanas, se hizu monja i dendi antocis tuvu que dexal de pintal. Ai un retratu de ella hateá de monja i pintau por Sofonisba. Tamién dexarun la pintura Anna María i Uropa, por contrael matrimoñu, mentris que Lucía, la que mejol pintava delas ermanas, murió jovin. La sotra ermana, Minerva, se hizu escreviora i latinista. Asdrubale, el ermanu varón, estuyó música i latín, peru no pintava. El su pairi s'asseguró que tantu Sofonisba comu las sus ermanas tuvieran una güena educación ena que estavan incluías tamién las bellas artis.

Retratu de familia, Minerva, Amilcare i Asdrubale Anguissola (1557), Nivaagaard Museum, Dinamarca.
Bernardinu Campi nun retratu d'Anguissola. Autorretratu con Bernardinu Campi (1550). Pinacoteca Nacional de Siena.

Alos catorzi añus el su pairi la mandó, junta cona su ermana Elena, a estuyal con Benardino Campi, pintol tamién nacíu en Cremona, qu'era un respetau autol de retratus i escenas religiosas dela escuela de Lombardía. Quandu Campi se muó a sotra ciá, Sofonisba siguió los sus estudius col pintol Benardinu Gatti qu'era conocíu comu il Sojaro. L'aprendizagi de Sofonisba conos artistas localis hué una antessala paque las mugeris hueran acetás comu estuyantis d'arti. No se sabi de seguru, peru pué sel que siguiera los sus estuyus juntu a Gatti por tres añus mas. El su trebaju mas emportanti d'aquella epoca hué la su obra Benardinu Campi pintandu a Sofonisba Anguissola, del 1550 i qu'está ena Pinacotea Nacional de Siena.

Alos ventisieti añus s'avalló en España ena corti del rei Felipi II. Se creyi que tuvu un emportanti papel comu juntura entri'l retratu italianu i el español del siegru XVI, amás de una grandi infrugencia ena espigaera qu'uvu endispués nesti géneru en Italia. La su trayetoria hué un moelu pa angunas mugeris artistas qu'avían siu descluías del su enseñaeru académicu, de setoris, talleris i del mecenasgu papal, peru que encontrarun ayúa enas cortis uropeas entri los siegrus XVI i XVIII.[2]

Viaji pa Roma[Edital | Editá'l códigu]

Lucía, Minerva i Uropa Anguissola juegandu al axedrés (1555), Museu Nacional de Poznan, Polonia.

Nel 1554, Sofonisba viajó pa Roma, aondi conoció al pintol Miguel Angel por mé d'otrus pintoris que conocían mu bien la su obra. Esta encontrança col artista hué un grandi onol pala pintora i s'aprovechó de deprendel inhormalmenti pol grandi maestru. Quandu le pidió que pintara un zagalinu himplandu, Sofonisba debujó un Zagalinu mordiscau por un cangreju, qu'está en Nápoli, Museu de Capodimonte i quandu Miguel Angel lo guipó, púu aprecial el talentu d'ella. Dendi antocis, el pintol le dava bosquejus del su quaernu de trebaju paque ella los pintara col su estilu pessonal i le dió consejamientu dela resultancia. Por alo menus dos añus mas, Sofonisba siguió esti estuyu inhormal, acebiendu una mu güena orentación del mesmu Miguel Angel.

El grandi estoriaol d'arti Giorgio Vasari escrevió d'ella: "Anguissola á mostrau el su mayol usu i mejol gracia que qualisquiera sotra mugel del muestru tiempu ena su hincaera por dibujal, por essu mesmu á trunfau tantu debujandu, coloreandu i pintandu dela naturaleza i acopiandu escelentimenti d'otrus, comu por ella mesma que á creau repolías i mu lindas pinturas".

Endispués de tó, no lo tuvu faci, pos enque contó con coragi i sostribu, muchu mas que las mugeris dela su epoca, la su crassi social no le dava premissu pa dil mas lexus delos lindis qu'avía pal su sessu. No tuvu la possibiliá de estuyal anatomía o debujal al natural, pos era considerau pocu passabli pa una señorina que guipara cuerpus empelotis. Esta mesma sitación golvía a passal un siegru endispués con Elisabetta Sirani, la qual tapocu púu tenel acessu a una hormación artística compreta por avel síu mugel. Por estu, Sofonisba precuró las possibilidais pa un nuevu estilu de retratus, con pessonagis con posturas inhormalis. Los biembrus dela su familia i el su mesmu jetu huerun los protagonistas mas abitualis delas sus obras, comu se pué guipal en Autorretratu nel 1554, qu'está nel Kunsthistorisches Musseum de Viena, El juegu del axedrés nel 1555, qu'está nel Museu Nacional, Poznan, nel que pinta alas sus ermanas Lucía, Minerva i Uropa, i el Retratu d'Amilcare, Minerva i Asdrubale nel 1557-1558, que anda pal Nivâgârds Malerisambling en Niva, Dinamarca.

De Milán pa España[Edital | Editá'l códigu]

Retratu de Felipi II (1573), óliu sobri liençu, 88 x 72 cm. Tradicionalmenti atribuíu a Alonsu Sánchez Coellu i que ugañu s'assisna a Sofonisba. Museu del Plau, Mairil.

Quandu era mas conocía, Sofonisba se muó pa Milán en el 1558, en andi pintó al Duqui d'Alba. Unus mesis endispués de pintal-lu, pal branu del 1559, el Duqui d'Alba apreparava en París el casoriu de Felipi II i Isabel de Valois, tercera mugel del rei. Amás d'otras custionis, s'acupava delas señorinas que divan a lleval con segu mesma la jovin reina pa España. El duqui decedi encruíl a Sofonisba entri estas señorinas, sabiendu l'empiqui dela reina pol debuju. El Duqui d'Alba hazi una envitación a Amilcare Anguissola, el qual dexa ala su ija dil pa España nel mes de setiembri. Dendi hebreru del 1560 hata'l branu del 1573, Anguissola vivió ena corti española, primeru comu señorina d'Isabel de Valois i endispués dela muerti dela reina, comu roanga delas infantas, mayolmenti de Isabel Clara Eugenia.[3]

Cona edá de venticincu añus, Sofonisba llegó a Mairil nel iviernu del 1560 pa esmençal de dama de compaña dela nueva reina i pintal los sus retratus, comu Isabel de Valois susteniendu un retratu de Felipi II, i los retratus d'otrus biembrus dela corti.[4] Desseguía alcançó la onra i confiança d'Isabel de Valois. Por esti tiempu, trebajó juntamenti con Alonsu Sánchez Coello, s'arrimó tantu al su estilu, que primeramenti el famosu retratu de Felipi II ena mediana edá nel Museu del Plau en Mairil, hué atribuíu a Coello.[4] Á siu rezien quandu s'á reconocíu a Anguissola comu la utora del quairu.[5] Tamién las estoriaoras Carmen Bermis i María Kusche creyin que La dama l'arminiu, unu delos mas famosus retratus assisnaus al Grecu, pué avel síu pintau por Sofonisba.[6]

Los siguientis añus los passó comu pintora de cámara pintandu possimenti retratus oficialis dela Corti, encruyendu los dela reina i otrus biembrus dela familia real, comu la su ermana de Felipi II, Juana i el su iju, Don Carlus. Las sus pinturas d'Isabel de Valois i d'Ana d'Austria, la quarta mugel de Felipi II, son brivantis i enllenas de via.

Polo general, se pué izil que dendi'l 1560, dicípulus de Moro comu Alonsu Sánchez Coello o Sofonisba Anguissola, aprican sin mas novedais el moelu del retratu d'estau gastau enos añus anterioris. En España, Juan Pantoja dela Crus acontinará col moelu del retratu i endispués tamién Velázquez, peru que ya sí entroduzirá, enque poquinu a pocu, un nuevu móu pal retratu femeninu, conos sus retratus a cavallu.[3]

Golveeru i viejés en Italia[Edital | Editá'l códigu]

Nel 1570 entavía acontinava solterona. Por essu, la su edá le hazi consejabli el precural un matrimoñu aparenti, algu que se hazi'l cargu el rei, comu era corrienti conas damas dela reina. Sofonisba píi un ombri italianu, que ala finiquita es Fabrizio Moncada, iju del préncipi de Paternu, virrei de Sicilia, nobri sicilianu d'ascendencia aragonesa. Endispués del casoriu, celebrau con una grandi fachenda i pola que acebió una doti pola parti del rei d'España, se muó pa Sicilia nel branu de 1573. Pallí vivirá en Palermo hata'l 1579, aluspués dela muerti templana del su ombri el añu anteriol. La muerti del su ombri la pusu nuna difici sitación, enque acebirá una ves mas el sostribu de Felipi II.

Sofonisba Anguissola, Autorretratu (1610). Gottfried Keller Foundation.

Quandu diva pa Cremona, tuvu roçi col nobri genovés Orazio Lomellino, qu'éra mas nuevu i moçu qu'ella i qu'era el capitán del barcu nel que viajava. S'aconyugaron en el 1579 en Pisa, ena contra delos deseus de Felipi II, que no premitía el casoriu. Nuna carta, ella dixu qu'el matrimoñu s'avía hechu anantis d'acebil-si la negativa del rei español. La nueva pareja s'avalló en Génova, nuna grandi casa aondi púu tenel el su estuyu i tiempu pa pintal i debujal. La abondanti pensión que l'atorgó Felipi II, amás del capital pessonal de Orazio, le premitió pintal i vivil libri i con comodidá. Siendu antocis mu soná, tuvu la vesita de muchus delos sus collaçus, qu'eran mas nuevus qu'ella i deprendían i le rendavan el su estilu destintu. Dendi'l 1581 hata'l 1615 vivió en Génova, ruqueandu la su nombraía tantu pola su coltura i la su albeliá artística comu polos sus conocíus previlegius ena corti española. Los sus diés añus caberus, los passó en Palermu, enas sus apossessionis sicilianas.

Nel 1623, la vesitó el pintol flamencu Anton van Dyck, qu'escrevió las sus vesitas a Sofonisba nel su sonau quaernu d'apontamientus qu'está nel Museu Británicu de Londri. Van Dyck escrevió: "Enque la su vista está mu transía, ruquea entavía mu espabilá mentalmenti". Murió en Palermu nel 1625.

Hué toa la su via acramá i respetá entrenacionalmenti. Sieti añus endispués, nel celebramientu del centenariu dela su nacencia, el su viúdu pussu una escrición ena su tumba ena que se leyía: "A Sofonisba, la mi mugel, qu'és arrecordá dentri las mugeris anombrás del mundu, señalandu-si en retratal las imagis del ombri". Nel 1632, Orazio Lomellino, ahincau pola perda del su grandi amol, dedicó esta chiquenina contribución a tan grandi mugel.

Legau[Edital | Editá'l códigu]

La dama l'arminiu (c. 1570), atribuía, dentri otrus, a Anguissola. Burrel Collection, Glasgow

Ata cincuenta obras án síu atribuías fondamenti ala pintora Sofonisba. Los sus quairus puen sel guipaus enas galerías en Bérgamu, Budapest, Mairil nel Museu del Plau i Museu Lázaru Galdianu, Milán ena Pinacoteca de Brera, Nápoli, Siena i Florencia ena Galería Uffici La su obra á teníu una grandi infrugencia enas generaciones d'artistas qu'án veníu endispués.

El su retratu dela reina Isabel de Valois con un pelleju duna marta zibelina hué el retratu mas copiau n'España. Dentri estus copistas estan muchos delos mejoris artistas d'antocis, comu Pedru Pabru Rubens.

La trayetoria de Sofonisba es un grandi exempru ena estoria. A pesal de vivil nuna epoca aondi las mugeris andavan assentis delas artis vistalis, el su déssitu hizu un abrieru pal andil d'otras mugeris pa desenroal las sus carreras artísticas.[7]

Entri los sus nombris s'encuentran Lavinia Fontana, Bárbara Longhi, Fede Galizia i Artemisa Gentileschi. El Museu del Plau, celebró el su segundu centenariu nel 2020, amás d'otras, con una esposición antológica sobri Anguissola i Fontana.[8]

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. «Sofonisba Anguissola». www.europeana.eu (en fr-FR). Consultado el 26 de mayo de 2023. 
  2. «Buscar: Sofonisba Anguissola - 1». Dialnet. Consultado el 19 de mayo de 2023. 
  3. 3,0 3,1 «Estoria de Sofonisba Anguissola, Museu del Plau». Consultado el 21 de mayu del 2023. 
  4. 4,0 4,1 «Felipi II, Museu Nacional del Plau». Consultado el 19 de mayu de 2023. 
  5. Boullosa, Carmen (1 de agosto de 2008). «¿Ser o no ser un Goya, o un Anguissola?». El País. ISSN 1134-6582. Consultado el 19 de mayo de 2023. 
  6. «"LA DAMA L'ARMINIU": UNA OBRA MAESTRA CONA ATRIBUCIÓN CUSTIONÁ». Consultado el 19 de mayo de 2023. 
  7. «Sofonisba Anguissola, el naturalismo innovador». masdearte. Información de exposiciones, museos y artistas. Consultado el 19 de mayo de 2023. 
  8. «Las pintoras se reivindican en el Prado». Content Factory. 22 de octubre de 2019. Consultado el 19 de mayo de 2023. 

Bibliografía[Edital | Editá'l códigu]

  • Pizzagalli, Daniela: La señá dela pintura. Via de Sofonisba Anguissola, Una pintora ena corti de Felipi II. Editorial Bercimuel, nel 2018.
  • Porqueres, Bea. Sofonisba Anguissola (c. 1535-1625). Del Ortu, nel 2003.
  • Boullosa, Carmen. La virgi i el violín. Siruela, nel 2008.
  • Rivera Cross, Marianu. Sofonisba Anguisola: Una pintora ena corti de Felipi II. Soc. Fom. y Reconst. Real Colisseu Calrus III, nel 2010.
  • Ruiz Palazuelosa, Amparu. Tres grandis desconocías. Creación, nel 2014.
  • Merino, José María. La novela possibli. Alfaguara, nel 2022.