Tratau de Badajós (1801)
El Tratau de Badajós hue una acordança de pas firmá el 6 de juñu de 1801 ena ciá de Badajós dentri España i Portugal, huendu l’acabiju dela Guerra delas Naranjas. Pal 29 de setiembri del mesmu añu, Francia i Portugal firmarun aziamenti el Tratau de Mairil. En dambus dos trataus era obrigau pa Portugal de fechal los sus puertus palos sus aliaus británicus i queal el passu libri alos francesis.
Contestu
[adital | adital cóigu]

Dendi’l 1799 Francia, con Napoleón Bonaparte nel su goviernu, andava en guerra cona Aliança Segunda hormá del Sacru Imperiu Romanu Germánicu, Reinu Uníu, Portugal, el Reinu de Nápolis, Russia i l’Imperiu Otomanu. Portugal mantenia col Reinu Uníu una aliança dendi la epoca dela Edá Meya (aliança angru-portuguesa); los puertus portuguesis, abiertus palos barcus británicus, eran lugaris decisivus pal desenreoamientu dela guerra.
España, d’aquellas baxu’l reinau de Calru IV i el goviernu de Manuel Godoi, era aliá de Francia dendi la firma del Tratau de San Idefonsu del 1796, nel que dambus dos paisis tenían comprometimientu de mantenel una política milital común contra atacaúras d’otrus. Por esta acordança firmarun pa jeneru de 1801 el Tratau de Mairil, nel que dessigían a Portugal la retirá del su sostribu al Reinu Uníu i si no, hadrían gavilla pa envail el país. Por mó del rechaçu portugués a estus apedimientus, España hizu declaramientu de guerra a Portugal a caberus de hebreru.[1]
Pal 20 de mayu, l’exercitu español baxu’l mandu de Manuel Godoi i col sostribu delas tropas ussiliaris francesas del general Laurent Gouvión Saint-Cyr en retaguardia, acupó angunas praças del Altu Alenteju, nuna contienda ligera que hue conocía dela Guerra delas Naranjas. Alos pocus días las utoridais portuguesas propusun la firma dun tratau de pas.
Dendi’l 1792, Juan VI era préncipi governanti de Portugal, da que su mairi, la reina María I, no era escapás.
Acuerdus
[adital | adital cóigu]Tratau de Badajós
[adital | adital cóigu]El 6 de juñu de 1801 acabija la guerra cola firma dun tratau afechau en Badajós de Manuel Godoi i Luis Pinto de Sousa Coutiño. Dentri las partis queó acordau lo siguienti, a sabel:[2]
- Portugal devía fechal los sus puertus tous alos barcus del Reinu Uníu i abri-lus a relva palos francesis.
- Devía pagal una indenización de guerra: 15 millonis de libras tornesas.
- Golveéru motuu delos prisionerus tomaus pola guerra.
- Renovamientu delos trataus d’aliança de defendimientu qu’avían dentri dambus dos paisis dendi enantis dela guerra.
- A trocu, a Portugal le sedrían repetías tolas praças alentejanas conquistás d’España nel discussu dela Guerra delas Naranjas (Arronches, Castelo de Vide, Barbacena, Campomaior, Jurumeña, Portalegre i Ouguela), en juntu alas armas i municionis acatás allina. Sacanti d’estu queava’l territoriu d’Olivencia i Táliga, que sedrían pa España.
- España assegurava a Portugal el conserval tolos sus territorius.
A más el tratau enxalmava que faltal a qualisquiera delos sus artícalus hazía que queara sin valol.
Tratau de Mairil
[adital | adital cóigu]El 29 de setiembri d’essi añu, Luciano Bonaparte, dela Repúbrica Francesa i Cipriano Bibeiro Freire, de parti de Portugal, firmarun en Mairil sotru tratau arreglu al de Badajós, qu’a más encruía angunus concedimientus territorialis pa Sulamérica. Las condicionis del’acordança huerun las siguientis, a sabel:[3]
- Cessamientu delas agressionis, golveéru motuu delas caturas i los prisionerus.
- Fechi delos puertus portuguesis alos barcus ingresis i abrición palos francesis.
- Portugal era obrigau a no aproporcional assestimientu alos paisis contrarius de Francia.
- Restauramientu delas relacionis comercialis i políticas dentri dambus dos paisis firmantis.
- La lindi dentri la Guayana francesa i la Guayana portuguesa quea conseñá nel ríu Araguari.
Consicuencias
[adital | adital cóigu]Endispués dela pas ena Península Ibérica, tropas portuguesas i inregularis atacarun i acuparun la región mentá de Misionis Orentalis, n’América, que nunca repitierun ala jurición española i assina ogañu perteneci a Brasil. La primel falta al tratau hue.
El tratau de Badajós, en juntu alos trataus de Lunéville, Florencia i París firmaus essi añu mesmu i enos que Francia s’entangava la pas col Sacru Imperiu Romanu Germánicu, Reinu de Nápolis i Russia al respetivi, insolvierun l’Aliança Segunda, queandu-si ná más el Reinu Uníu enfrontilau a Francia. Al sotru añu dambus dos paisis firman la Pas d’Amiens, i assín acabijarun la guerra n’Uropa pol momentu.
Endispués dela batalla de Trafalgal, pal 1805, ondi francesis i españolis perdierun frenti alos ingresis, el goviernu de Portugal repussu las sus aveniencias colos británicus, aliaus d’antañu. Polo que Francia suspendió’l Tratau de Badajós, aballandu contra Portugal otra ves entri’l 1807 i 1810 i tuviendu lugal assina la guerra peninsulal.
El préncipi governanti don Juan qu’avía removíu la corti portuguesa a Brasil, dendi la su residencia en Ríu de Janeiru, declaró suspendíus los trataus el día 1 de mayu del 1808 por vel síu assentaus por mé dela huerça melital.[4]
Nel congressu entrenacional de Viena del 1815, los paisis venceoris dela Francia napoleónica estuyarun la possibiliá de qu’a Portugal le huera repetía Olivencia, peru la envasión portuguesa nel 1816 dela Haza Orental del Ríu dela Prata (ogañu Uruguai) hizu que nel congressu de París del 1817-1819 no s’aconllegó p’aterminal essa custión. De mou i manera que’l Tratau de Viena, que tapocu no empricava la entriega d’Olivencia a Portugal, huera suspendíu i ná más queara legítimu el Tratau de Badajós del 1801 comu hundamentu jurídicu dela soberanía española n’Olivencia. Ogañu ain entovía angunus bandus portuguesis que píin degolvel esti territoriu.[5] Sin bargu Misionis Orentalis, que hue acupá de Portugal endispués de firmá la pas, acontinó nel su poel.
Referéncias
[adital | adital cóigu]- ↑ Decretu real de Calru IV del 27 de hebreru del 1801 declarandu la guerra a Portugal.-.
- ↑ Tratau de Badajós del 1801, testu compretu en Wikisource.
- ↑ Tratau de Mairil del 29 de setiembri del 1801, testu compretu.
- ↑ Manifesto do procedimento da Corte de Portugal a respeito da França (portugués)
- ↑ Grupu delos amigus d’Olivencia: Página oficial Prantilla:Wayback.
- España nel 1801
- Portugal nel 1801
- Trataus d'España del siegru XIX
- Trataus de Portugal del siegru XIX
- Trataus de pas d’España
- Trataus del Imperiu español
- Trataus d'España-Portugal
- Trataus delas guerras napoleónicas
- Reinau de Calru IV
- Estoria d'Estremaúra
- Estoria de Badajós
- Trataus del 1801
- Frontera España-Portugal