Tren ligeru

Dendi Güiquipeya
Tren liheru el sistema Luas en Dublín
Tren METRORail aprosimándusi a la estación Preston en Houston.
Metru Liheru en Kinépolis, Madrí.
Uniá e tren articulá el Tren de la Costa en Güenus Airis
Tren liheru de la Ciá e Méhicu almenistrau pol STE
El O-Train es el serviciu e metru e tren liheru d´Ottawa. Es el primel sistema e trenis liherus diesil de Nortiamérica.

El Tren Liheru (Light Rail en ingrés) es una mestura e tranvia i tren, es un escelenti meyu e trasporti e viaherus a escala rehional i metropolitana. El tren liheru permiti la conesión entri núcleus urbanus i zonas ruralis, creandu amas nuevus potencialis d´esarrollu urbanu. Una las sus caraterísticas es que los veículus operan n´un sistema qu´está parcial u totalmenti segregau el tránsitu veiculal, con carrilis reservaus, vias apartás, i señalización propia, inque ménima.

Los trenis liherus son casi universalmenti alimentaus pol eletriciá suministrá a través d´una catenaria, inque angunus sistemas son alimentaus pol otrus meyus, cumu los Docklands Light Railway, que gastan un tercel rail standard pala toma d´enerhia, i los tranvias en Burdeos (Francia), que gastan alimentación de tercel carril, meyanti la qu´el rail solu está elétricamenti cargau mientras el tranvia está sobri él, siendu mas seguru qu´el tercel rail standard (i se puei introucil inclusu en zonas peatonalis).

Angunus sistemas en Uropa (Zwickau (Sachsen)), i uguañoti en Nortiamérica, gastan tración diesil, incluias la River Line en Nueva Jersey (inaugurá en 2004), el O-Train en Ottawa (2001) i el huturu “Sprinter” en San Diego, proyetau pa finalis de 2007. Los sistemas diesil son costruius enas línias ondi s´aspera poca carga e pasaherus, haciendu pocu hustificabri el gastu n´una infraestrutura elétrica, i enas línias entelurbanas con estacionis mu deseparás, ya que los motoris elétricus permitin una mayol aceleración, nesedária si el longol entri estacionis es menol. El usu d´autumotoris diesil puei sel una meyia temporal hata que la cantiá e pasaherus creci i la disponibiliá e hondus permitin atualizal las línias a sistemas elétricus.

Ventahas i enconvenientis[Edital | Editá'l códigu]

Ventahas[Edital | Editá'l códigu]

  • Los sistemas de trenis liherus son heneralmenti mas económicus en costruil qu´el de trenis pesaus, ya que que la infraestrutura es relativamenti menus robusta, i polo heneral nu son mestel los tunis gastaus ena mayoria los sistemas el metru. Amas de que la capaciá e sorteal curvas afechás i pendientis escarpás puei reucil el labutu e costrución.
  • Comparau colos autubusis, los sistemas de trenis liherus tiinin una capaciá mas arta, contaminan menus, son silenciosus, confortabris i en abondus chascus, mas liherus.
  • Comparaus con el metropolitanu (u "subte"), ahorran muchísima enerhia, pos nu neseditan iluminación enas estacionis (andenis i pasillus), salvu pola nochi.
  • Muchus proyetus de trenis liherus moernus gastan antiguas redis de ferrocarril abaldonás pondi circulaban hata trenis a vapol, un sabulugal es el moernu Tren de la Costa e Güenus Airis en Arhentina, u el FFCC Alicanti-Denia nel tramu e Mercado a El Campello.
  • Se gastan las redis ya desistentis de ferrocarrilis, cumu nel chascu d´Alicanti (en España), Karlsruhe i Chemnitz (en Alemania), i Dublín en (en Irlanda).
  • Polo heneral son mas silenciosus que los ferrocarrilis u los metrus, i la mitigación el ruiu es mas fácil de diseñal.

Enconvenientis[Edital | Editá'l códigu]

  • Cumu tolas crasis de trasportis de rail, los trenis liherus tiendin a sel mas segurus cuandu se desplazan de manera totalmenti separá el tráficu rodau i el peatonal. Sin embargu, la segregación el sistema nu es siempri viabli económica u físicamenti.
  • Los defensoris el monorrail señalan, pa muestral las desventajas de los trenis liherus i promovel el monorrail, que los trenis liherus son mas pesaus en relación a la carga útil trasportá que los trenis pesaus u los monorrailis, ebiu a qu´ebin sel diseñaus pa soportal colisionis con autumóvilis.


Vel tamién[Edital | Editá'l códigu]

Enlacis esternus[Edital | Editá'l códigu]

Enlacis a páhinas en favol de los trenis liherus[Edital | Editá'l códigu]

Enlacis a páhinas contrarias a los trenis liherus[Edital | Editá'l códigu]

Nota: los siguientis enlacis son d´organizacionis que s´oponin a los trenis liherus pol motivus ideolóhicus.