Nuversidá del Bío-Bío
| Sigla | UBB |
|---|---|
| Lema | Traditio et Innovatio |
| Lema traduzíu | "Traiçión y Innovación" |
| Tipu | Pública (Estatal) |
| Hundación | 1988 |
| Retol | Benito Umaña Hermosilla |
| Estudiantis | ~11,000 (2023) |
| Assitiamientu | Concepción y Chillán, Chili |
| Sitiu web | |
La Nuversidá del Bío-Bío es una estitución d'eucación superiol chilena, de caraiti estatal, ubicá enas regionis del Biobío i Ñuble, con seis en Concepción i Chillán. Es una delas quarenta i cincu nuversidais del Conseju de Retoris delas Nuversidais Chilenas, i biembru dela Agrupación de Nuversidais Regionalis de Chili.
Estoria
[adital | adital cóigu]Los oríginis dela UBB se remontan al añu 1947 quandu, produtu dela Reforma Nuversitaria i dela apricación dela teoría delos polus de desenvolvimiento, las nuversidais tradicionalis crean un sistema d'seis a lu largu del país. Naciorun assina ena Región del Bío-Bío, las seis dela Nuversidá Técnica del Estau i dela Nuversidá de Chili en Chillán (Sei Ñuble) en 1966.
En 1981, l'sistema nuversitariu chilenu cambia radicalmenti. La Sei Ñuble dela Nuversidá de Chili se convierti nel Estitutu Profissional de Chillán (IPROCH),[1] i la Sei Concepción dela Nuversidá Técnica del Estau (UTE) se trasforma ena «Nuversidá de Bío-Bío»,[2] ya qu'n'ella s'impartía la carrera d'arquitetura, una delas dozi definías entoncis comu nuversitarias.
Posteriormenti, meyanti la Lei N. 18 744, publicá l'29 de setiembri de 1988 nel Diariu Oficial, se crea la «Nuversidá del Bío-Bío», a partil dela entegración dela Nuversidá de Bío-Bío (ex Nuversidá Técnica del Estau UTE de Concepción) i l'Estitutu Profissional de Chillán.[3] Al momentu dela su creación, la UBB contaba con quatru mil 300 alunus. Ogañu la su matrícula supera los dies mil estudiantis, distribuíus enas 39 carreras de pregrau i 2 programas de Bachilleratu (distribuíus enas seis de Concepción i Chillán), qu'imparti a través de seis Facultais: d'Arquitetura, Construción i Diseñu; d'Ingeniería; de Cencias; de Cencias Empresarialis; d'Eucación i Umanidais; i de Cencias dela Salú i delos Alimentus.
L'estrutura orgánica dela Nuversidá considera seis Direcionis Generalis: Direción General d'Análisis Estitucional, Direción General de Génerus i Equiá, Direción General de Pranificación i Estudiu, Direción General de Comunicación Estratégica, Direción General de Jurídica i Direción General de Relacionis Estitucionalis.[4]
Desta forma, gracias al legau delas sus estitucionis mairi -cuyas raicis estóricas son las Escuelas Endustrial de Chillán i Agrícola de Concepción- i al costanti crecimientu esperimentau dendi la su génesis, ogañu la UBB ocupa un destacau lugal entri las estitucionis d'eucación superiol del país, n'especial en relación colas sus congéneris, las nuversidais autónomas derivás. El teníu dela estoria apareci en www.ubiobio.cl i l'su usu está autoriçau pol: Víctor A. Ceballos Muñoz (Uniá d'Imagin Estitucional i Web, Prorretoría dela Nuversidá del Bío-Bío).[5]
El su retol atual es el contaol auditol Benito Umaña Hermosilla.
Direción Central
[adital | adital cóigu]
La direción central s'organi[z]a polos siguientis organismus.
- Onorabli Junta Diretiva Es el másimu cuerpu colegiau dela nuversidá. Las sus principalis atribucionis son, entri otras, fijal la política global de desenvolvimiento dela corporación i los planis de medianu i largu praçu; aprobal el presupuestu anual dela Nuversidá i las sus modificacionis, las plantas personal i las sus modificacionis, i las normas con arreglu alas qualis se fijarán las remuneracionis; aprobal l'estrutura orgánica dela Nuversidá i las sus modificacionis que sean compatiblis col Estatutu. La Onorabli Junta Diretiva está entegrá pol nuevi diretoris designaus n'igual númeru, pol presidenti dela Repúbrica, el Conseju Académicu i la propia Junta d'entri graduaus o titulaus nuversitarius distinguíus i relacionaus colas atividais dela región.[6]
- Retoría Es la uniá de gobiernu superiol encargá de dirigil, promovel i coordinal l'atividá dela Nuversidá. Amás, al Retol le correspondi, entri otras funcionis, almenistral los bienis dela Corporación, velal pol cumplimientu del Estatutu i reglamentación orgánica i represental ala Nuversidá legal, judicial i estrajudicialmenti.[7] La nuversidá á teníu diversus retoris los qualis s'án caraterizau pola duración de ca periodu
- Prorretoría Es la uniá superiol que, endispués de Retoría, tien laboris de coordinación nel desenvolvimiento i gestión delos asuntus académicus i almenistrativus dela Nuversidá, sin perjuiciu d'otras que l'Retol le encomiendi. Assimesmu, le correspondi dirigil la gestión almenistrativa dela sei Chillán.
- Vicerretoría Académica Desenvuelvi, almenistra i coordina los asuntus académicus dela Nuversidá. Pa ellu cuenta, entri otras uniais, cola Direción de Docencia, Direción de Postgrau, Direción de Desenvolvimiento Estudiantil, Direción de Bibliotecas, Direción d'Almisión i Registru Académicu i facultais.
- Vicerretoría d'Asuntus Económicus Ejecuta la política almenistrativa i financiera dela Corporación, pa un eficienti funcionamientu delas sus atividais académicas. La Vicerretoría d'Asuntus Económicus pa realizal la su labol cuenta cola Direción d'Informática, Direción de Finanças i Almenistración, Direción de Recursus Umanus i la Direción d'Almenistración i Presupuestu.
- Secretaría General Atúa comu menistru de fe i vozeru oficial dela Nuversidá i, ena tal caliá, le correspondi el cuidau, archivu i custodia delos documentus nuversitarius, l'emisión delos documentus en que costi un títulu o grau otorgau pola Nuversidá, la suscrición de documentus i l'desempeñu de toas las demás funcionis enherentis al cargu o las que reglamentus detelminin.
- Contraloría Nuversitaria Ejerci el control dela legaliá delos atus delas autoridais dela Corporación, fiscali[z]a l'ingressu i usu delos fondus i esamina las cuentas delas pressonas que tengan al su cargu los bienis dela mesma. Amás, desempeña las otras funcionis que se señalan enas ordenanças i reglamentus respetivus, sin perjuiciu delas facultais que confomi alas leis le correspondin ala Contraloría General dela Repúbrica.[14]
Seis i Campus
[adital | adital cóigu]Sei Concepción
[adital | adital cóigu]Campus Concepción
[adital | adital cóigu]Assitiau al oesti dela ciá de Concepción, n'avenía Collao 1202, es la casa central dela Nuversidá del Bío-Bío. Con una superfici de 245.639 m², aquí están emplazaus tantu la Retoría, l'almenistración central i las facultais d'Ingeniería, Cencias Básicas, Arquitetura, Construción i Diseñu, amás de varias escuelas.
Sei Chillán
[adital | adital cóigu]Campus La Castilla
[adital | adital cóigu]
Ena ciá de Chillán s'ubica tamién el Campus La Castilla, ubicau al suroesti dela ciá, ena enterseción delas avenías La Castilla con Avenida Brasil. Aquí se topa la Facultá d'Eucación i Umanidais, reconocía pola su labol ena envestigación i formación de caliá de docentis. Ata 2011, nel Campus se topaba la Facultá de Cencias Empresarialis (FACE), la qual fue cambiá hazia l'Campus Fernando May dela mesma ciá.
Campus Fernando May
[adital | adital cóigu]
L'área deste segundu campus ubicau en Chillán fuerun una donación de Fernando May Colvin, lu que correspondía a una parti del antigu fundo El Mono que pertenecía al su pairi, l'agricultol francés Fernando May (de aí l'nombri atual del campus). Fernando May Colvin, el su iju, lu es amás dela afamá escultora Marta Colvin Andrade.[17] Aquí se topan la Facultá de Cencias dela Salú i delos Alimentus (FACSA), la Facultá de Cencias Empresarialis (FACE), la Facultá de Cencias (FACI), la Facultá d'Eucación i Umanidais (FEDUH) i la Facultá d'Arquitetura, Construción i Diseñu (FARCODI).
Infraestrutura
[adital | adital cóigu]Redi de Bibliotecas
[adital | adital cóigu]El Sistema de Bibliotecas dela Nuversidá del Bío-Bío, está conformau pol cincu uniais d'información estruturas en más de 5000 m² i distribuías enas ciais de Concepción, Chillán i Los Ángeles. Posei material bibliográficu acordi alas áreas delas carreras qu'imparti la nuversidá, costituyendu-si nuna coleción, que al día 11 de juliu de 2018, consta de 119.454 volúmenis de librus i tesis i 58.540 ejemplaris de revistas empressas. Tamién disponi d'equipamientu tecnológicu comu notebooks, calculaoras científicas, punterus láser, pa usu d'estudiantis. Disponi de 2500 m² de confortablis ambientis que complementan las atividais académicas i desenvolvimiento pessonal delos nuestrus estudiantis, comu salas d'estudiu, salas multipropósitu, salas de conferencias i reunionis cuyus orarius continuaus, respondin alas necesidais d'espacius favorablis pal procesu d'enseñança-aprendizagi. Cuenta colos títulus i correspondientis ejemplaris, dela bibliografía básica i complementaria delos programas d'asignaturas delas carreras qu'imparti la nuversidá; comu tamién con una coleción de librus de formación entegral i d'enterés general cuya compra es sugería polos nuestrus estudiantis, a través del Programa d'Atención Preferencial al Estudianti.Toas las bibliotecas dela nuversidá gestionan los sus processus meyanti el Sistema Entregrau de Gestión de Bibliotecas (SIBUBB).[18]
- Biblioteca Hilario Hernández Gurruchaga

- Biblioteca La Castilla Ubicá nel Campus La Castilla esta es una delas dos biblioteca dela Nuversidá dela sei Chillán.
- Biblioteca Fernando May Esta es la segunda biblioteca ubicá ena ciá de Chillán que perteneci ala nuversidá.
Facultais i Departamentus
[adital | adital cóigu]La Nuversidá del Bío-Bío cuenta con 6 facultais las qualis ala su ves están organiçás pol diversus departamentus.
| Facultá | Ciais | Departamentus |
|---|---|---|
| Facultá d'Arquitetura, Construción i Diseñu (FARCODI) | Concepción i Chillán | Departamentu de Diseñu i Teoría dela Arquitetura |
| Departamentu de Pranificación i Diseñu Urbanu | ||
| Departamentu de Cencias dela Construción | ||
| Departamentu de Comunicación Visual | ||
| Departamentu d'Arti i Tecnologías del Diseñu | ||
| Facultá de Cencias | Concepción i Chillán | Departamentu de Matemática |
| Departamentu de Física | ||
| Departamentu de Química | ||
| Departamentu de Cencias Básicas | ||
| Departamentu d'Estadística | ||
| Facultá de Cencias Empresarialis (FACE) | Concepción i Chillán | Departamentu d'Almenistración i Auditoría |
| Departamentu de Sistemas d'Información | ||
| Departamentu de Gestión Empresarial | ||
| Departamentu d'Economía i Finanças | ||
| Departamentu de Cencias dela Computación i Tecnologías dela Información | ||
| Facultá de Cencias dela Salú i delos Alimentus (FACSA) | Chillán | Departamentu d'Ingeniería n'Alimentus |
| Departamentu de Nutrición i Salú Púbrica | ||
| Departamentu d'Enfermería | ||
| Departamentu de Cencias dela Reabilitación en Salú | ||
| Facultá d'Eucación i Umanidais | Chillán | Departamentu d'Artis i Letras |
| Departamentu de Cencias dela Eucación | ||
| Departamentu de Cencias Socialis | ||
| Departamentu d'Estudius Generalis | ||
| Facultá d'Ingeniería | Concepción | Departamentu d'Ingeniería Elétrica i Eletrónica |
| Departamentu d'Ingeniería Endustrial | ||
| Departamentu d'Ingeniería en Maeras | ||
| Departamentu d'Ingeniería Mecánica | ||
| Departamentu d'Ingeniería Civil i Ambiental |
Coltura
[adital | adital cóigu]La nuversidá n'una costanti busca pa qu'los sus estudiantis, docentis i genti esterna a esta se relacionin colas artis á promovíu i financiau diferentis grupus, talleris i infraestrutura pa que se desenvuelvan atividais de toa índoli ligás al arti.
Talleris
[adital | adital cóigu]Pa qu'los estudiantis adquieran albeliáis motricis, enterpessonalis i de sensibiliá alas artis la nuversidá á encluíu enas sus mallas diversus talleris a eleción los qualis son:
Prantilla:Columnas *Teatru *Pintura al óliu *Apreciación artística *Fotografía *Música i produción musical Prantilla:Nueva columna *Artis gráficas i estampación *Cerámica i conservación d'identiá *Folclori *Cueca *Letura crítica i espressión creativa Prantilla:Final columnas
Equipamientu
[adital | adital cóigu]Pal desenvolvimiento delos talleris o qualquiel aspetu ligau alas artis se disponin delos siguientis espacius.
Espaciu 1202
[adital | adital cóigu]Espaciu 1202, es un multiespaciu coltural destinau alas creacionis propiciás polos estudiantis dela Nuversidá del Bío-Bío.
Nel se desenvuelvin atividais artísticas comu ensayus teatralis, práticas musicalis, dança, esposicionis i entalacionis d'obras pictóricas.
Espaciu 1202 se topa ubicau al interiol dela Nuversidá del Bío-Bío, entri l'Edificiu dela DDE i l'Aula Magna UBB i puei sel gastau pol tolus alunus regularis UBB, previa coordinación i reserva d'ora ena secretaría del Departamentu d'Arti, Coltura i Comunicación UBB.[20]
Sala de Teatru
[adital | adital cóigu]La Sala de Teatru dela Nuversidá del Bío-Bío s'ubica al interiol dela Nuversidá, Campus Concepción, n'ella se realizan los ensayus i reunionis grupalis en tornu a acionis relacionás col Teatru Estudiantil UBB.[21]
Sala de Pintura i Grabau
[adital | adital cóigu]La Sala de Pintura i Grabau, son parti delas entalacionis con más estoria del departamentu d'Arti, Coltura i Comunicación, n'ellas funcionan los Talleris de Pintura al óliu i Tallel de Grabau i Estampación.
Esta sala se carateriça pol poseel dos ambientis enos qualis se desenvuelvin las atividais i se topa equipá con trípodis pa pinturas, materialis pa desenvolvel los talleris i una prensa de grabau.
Duranti el desenvolvimiento del tallel los alunus puein circulal de manera libri polas salas, comentandu i observandu los trabajus delos sus compañerus lu qual fomenta el trabaju colaborativu.[22]
Tuna estudiantil
[adital | adital cóigu]La Tuna nuversitaria dela UBB tuvu nacencia l'16 de juliu de 2000, con solu quatru entegrantis que con más sueñus i esperanças que compañía sembrarun la semienti desta centenaria tradición nuversitaria, provenienti dela España del sigru XV, pa argunus estudiosus la Tuna provien del sigru XIII, quandu los estudiantis pobris cantaban pa juntal argún dineru, luegu estas Estudiantinas Españolas se trasformarían en grupus de músicus de serenatas i pícaras Rondallas que cantaban alos balcónis delas jóvinis dela época. N'América llegan nel sigru XVII colos coloniçaoris i ata agora se mantienin vigentis en toa Latinoamérica, entavía quandu án cambiau las cancionis, todavía se mantienin argunus temas centenarius delas Isllas Canarias i del propiu Madril.
la Tuna UBB cuenta con 14 entegrantis, 11 Tunus i 3 Pardillus que col propósitu de mantenel la vigencia delos valoris básicus delas Tunas, talis comu l'Umiliá, la Caballerosa, l'Esfuerçu i la Idalguía del estudianti nuversitariu, i vistienu las sus capas i trajis del Meyevu i dela renacencia la Tuna UBB, cincu sigrus endispués, recorri las callis dela ciá de Concepción cantandu, alegrandu i cortejandu alas jóvinis penquistas. N'estus 14 añus án participau n'encuentrus localis, nacionalis i nel estranjeru, Argentina, Uruguay, Perú, Panamá, Puerto Rico i España, cosechandu güenas críticas i abondus aplausus, amás de recogel conocimientus i esperencias deste ermosu arti.
Conservatoriu de Música Laurencia Contreras
[adital | adital cóigu]El Conservatoriu de Música Laurencia Contreras fue fundau en Concepción en 1940. Dendi eneru de 1941 ata 1985 tuvu esámenis válidus pa quienis aspiraran a seguil estudius profissionalis de música.
En 1986 fue donau pola su fundadora, Laurencia Contreras Lema, ala Nuversidá del Bío-Bío, comu una forma d'asegural la su permanecia, proyeción i la realiçaçión d'un mayol númeru d'atividais relacionás cola formación, difusión i divulgación musical.
Originalmenti, las sus atividais consistiorun nun Cursu d'Eniciu Musical Infantil (Kinder Musical), pioneru en Chile, i otru d'Eniciu en Pianu. Los cursus de Violín, Flauta, Guitarra, Cantu Líricu i Coru de Niñus, s'agregarun en 1974 con argunas enterrucionis.
Respetu delas primeras agrupacionis del Conservatoriu fuerun:
El Kinder Musical i Orquesta rítmica infantil, originalmenti fue dirigíu pola propia Srta. Laurencia Contreras, col tiempu fue variandu passandu pola su direción la Sra. Rossana Osses Marchant, i dendi 1993 ata oi 2016, está dirigíu pola Sra. Rossana Cid Lizondo.
El Coru Infantil fue fundau en 1974 col Prof. Eduardo Enrique Gajardo i rápidamenti fue reconocíu pola su caliá. Argunus delos sus fitus fuerun la grabación d'un discu n'estudius Alba en Santiagu en 1976 i una serii d'8 conciertus, tamién en Santiagu, en 1981. Posteriormenti, l'proyetu funcionó de manera entermitenti, siendu dirigíu pol Rossana Osses Marchant i luegu pol Francisco Venegas San Martín. Dendi l'añu 2009, se retomó de manera establi, siendu dirigíu ata 2015 pol Igor Concha Maass i ogañu pol Marioly Inostroza Morales.
La su fundadora publicó en 1956 el "Silabariu Musical", testu distintivu deste Conservatoriu qu'ata oi permiti enicial a niñus i niñas, dendi los 4 añus d'edá, ena letura i escritura musical i eniciu n'estrumentus.
El Conservatoriu de Música dela Nuversidá del Bío-Bío, a 77 añus dela su fundación, sigui siendu el más importanti polu d'eucación musical prenuversitariu ena Región del Bío-Bío.[23]
Museu Marta Colvin
[adital | adital cóigu]En setiembri del 2011, s'inauguró l'Museu Marta Colvin, costruíu a pasus dela que fuera la su casa nel Fundu "El Mono", dondi ogañu se topa la Nuversidá del Bío Bío, Campus Fernando May. El Museu muestra nel su hall obras en gran formatu dela Artista i ena su sala principal una importanti coleción compuesta pol esculturas, pinturas i esquemas, amás de parti delas erripientas que gastaba l'Artista juntu a maquetas delos sus trabajus.[24]
Centru d'Estensión
[adital | adital cóigu]
El Centru d'Estensión dela Nuversidá del Bío-Bío es un edificiu emplazau en calli Dieciocho de setiembri dela ciá de Chillán. El su usu es eucacional,[25] inque tamién á síu escenariu d'eventus colturalis i políticus.[26] Nel su interiol conserva las salas Schaeffer i Andrés Bello.
El sitiu antañu perteneció a Otto Schaeffer Hoffman,[27] músicu local quien fuera fundaol dela Sociedá Musical Santa Cecilia i la Casa del Arti,> esta última anti el fallecimientu del artista en 1958,[28] quedaría n'abandonu ata la su compra hecha pola Nuversidá de Chili en 1969,[29] qual llegá la ditadura melital chilena es transfería ala Nuversidá del Bío-Bío.
Biblioteca Libri de Trebaju Social
[adital | adital cóigu]Posterior alas moviliçacionis del 2011 los estudiantis de TrabajU Social quixun establecel un sitiu dondi se pudierin desenvolvel enteletualmenti dendi l'eucación populal. Es pol estu qu'l'espaciu anteriormenti gastau pol una fotocopiaora se trasformó i acondicionó pala creación desta biblioteca.
Centrus d'Envestigación
[adital | adital cóigu]El prencipal organismu d'envestigación es la Vicerretoría d'Envestigación i Postgrau,[30] la qual coordina el procesu d'envestigación dentru dela nuversidá. Los centrus d'envestigación dela nuversidá i enos qualis está asociá son los siguientis.
Centru d'Estudius Ñuble (CEÑ)
El Centru d'Estudius Ñuble respondi alas necesidais dela región n'aspetus d'envestigación i ejecución de proyetus territorialis, a cargu d'un equipu d'académicus/as i profissionalis qu'encluyi especialistas delas Cencias Socialis, Cencias Ambientalis i Economía dela Universidad del Bío-Bío',' sei Chillán.
El centru busca contribuil al desenvolvimiento delos setoris produtivus dela región de Ñuble a partil de produtus académicus, formulación de proyetus i la su difusión científica.
Esta atividá en tornu ala envestigación, permitin l'articulación continua i bidirecional con agentis púbricus, privaus i dela sociedá civil enas 21 comunas de Ñuble.
Las sus líneas estratégicas de desenvolvimiento son:
Articulal uniais académicas i envestigaoris/as dela nuversidá pa abordal las temáticas definías comu áreas estratégicas del centru. Promovel una vinculación col meyu abordandu problemáticas importantis palas comunidais localis, comu familia, eucación, géneru, empleu, sostenibiliá. Comprometel la formación de capital umanu con identiá regional vinculau ala envestigación i enovación. Fomental la visibiliçación dela realiá dela región de Ñuble, los sus abitantis i l'su territoriu. Centru d'Estudius Urbanus Regionalis (CEUR)
Es un Centru d'Estudius Enterdiciplinariu el qual está enfocau nel desenvolvimiento dela región del Bío-Bío i l'país enas temáticas territorialis, generandu i difundiendu conocimientu a partil dela envestigación apricá. Ena su fundación, nel añu 1996, confluyun la decisión estitucional de creal un espaciu de reflessión nuversitaria, qu'aportara al desenvolvimiento regional, i l'esperencia académica del Estitutu Latinoamericanu i del Caribi de Pranificación Económica i Social, organismu dela Comisión Económica p'América Latina i l'Caribi (CEPAL), qu'a través d'un conveniu de cooperación apoyó la su creación.
Los ejis fundamentalis dela su labol se relacionan con: Prantilla:Columnas *Eucación i Territoriu *Desenvolvimiento Económicu i Competitiviá Territorial *Cencia i Tecnología *Entercolturaliá, Desenvolvimiento con Identiá Coltural i Estudius Étnicus Territorialis *Pranificación Estratégica i Prospetiva Territorial.[31] Prantilla:Final columnas
Centru d'Envestigación n'Informática Eucativa (CIDCIE)
N'él s'estudian los fenóminus pessonalis, socialis i estruturalis que se desenvuelvin dentru delas aulas.
Las principalis líneas d'envestigación son: *Clima d'Aula i Convivencia *Caliá i los sus Endicaoris *Processus de Segmentación Sociu-Eucativa *Caliá Eucativa del Fogal i Compromisu Parental *Entervención i Agentis *Apropiación Tecnológica *Comunidais Virtualis d'Aprendizagi i Socialiçación.[32]
Centru d'Envestigación en Tecnologías dela Construción (CITEC)
Esti centru está ligau ala envestigación, desenvolvimiento i tresferencia tecnológica n'áreas delas cencias i tecnologías dela construción. Deriva del trabaju que vien realiçandu un grupu d'envestigación dendi la década delos 80 i l'Proyetu Enova Chili de fortalecimientu estitucional pala I+D. Proyetu que permitió al grupu d'envestigación amprial i enriquecel la su oferta de servicius i costituil-si l'añu 2010 comu Uniá de Desenvolvimiento i Tresferencia Tecnológica.
Duranti los últimus añus án desenvolvía abondus trabajus d'envestigación i desenvolvimiento del tipu Fondecyt, Fontec, Fondef, Enova Bío-Bío, Enova Chili i otrus, con resultau desenvolvimiento de nuevus produtus i servicius puestus nel mercau, patentis i publicacionis. A partil de setiembri del añu 2009 el CITEC figura nel Registru de Centrus d'Envestigación dela CORFO comu “Entiá escrita nel Registru de Centrus pala realiçaçión d'atividais d'envestigación o desenvolvimiento pa finis dela Lei d'Encentivu Tributariu ala Enversión Privá n'Envestigación o Desenvolvimiento”.

Áreas de trabaju: *Física dela Construción *Sistemas i Processus Costrutivus *Arquitetura i Construción Sostenibli *Eficiencia Energética *Ingeniería Estrutural *Enspeción Técnica d'Obras d'Edificación.[33]
Centru de Biomaterialis i Nanotecnología (CBN)
Esti centru se dedica al estudiu avançau de biomaterialis.
Áreas d'envestigación: *Nanocarateriçaçión de Materialis *Produtus d'Ingeniería *Materialis Compuestus.[34]
Centru d'Envestigación i desenvolvimiento en Cencia i Tecnología delos Alimentus (CIDECYTA)
Fue creau nel añu 2010 i la su especialiá es l'ingeniería, tecnología, bioprocessus n'alimentus i la seguráncia i inocuidá destus. Esta uniá está dentru del registru de Centrus d'Envestigación I+D de CORFO, lu qual permiti que las empresas contratantis d'atividais d'I+D puean acedel a beneficius tributarius. El centru cuenta con esperencia en proyetus d'envestigación i I+D presentaus i ajudicaus n'estitucionis comu Fondecyt, Fondef, Enova Bío-Bío, JUNAEB. Esta uniá á elaborau más de 50 publicacionis ISI, Capítulus de librus i proceedings. Desenvolvi asistencias técnicas a diferentis empresas dela çona n'análisis microbiológicus, d'aguas i otrus, Amás atúa en coordinación colas capacidais del Laboratoriu d'Esperimentación, Certificación i Control de Caliá (LECYCA).[35]
Centru Departamentu d'Ingeniería en Maeras
Áreas d'envestigación: *Cencia i Tecnología dela Maera *Endustria Primaria i Secundaria dela Maera *Ensayus i Análisis no Destrutivus *Modelación i Simulación de Processus de Secau *Proteción dela Maera.[36]
Centru Wageningen UR Chile
La Nuversidá se topa asociá a esti centru d'origi neerlandés el qual s'enfoca ena enovación d'alimentus.[37]
Laboratoriu de Química Apricá i Sostenibli (LabQAS)[38]
El Laboratoriu de Química Apricá i Sostenibli LabQAS dela Nuversidá del Bío-Bío (UBB) ubicau en Campus Concepción, tien las competencias i albeliáis pa envestigal las diversas áreas delas cencias químicas.[39]
Las sus líneas d'envestigación están dirigías n'amprial el conocimientu científicu a nivel fundamental i apricau, con orientacionis biotecnológicas, pala formación de capital avançau i tresferencia ala sociedá, contribuyendu ala resolución de problemas de forma flexibli i apropiá. Tamién cuenta con una línea d'envestigación de Biomaterialis en colaboración col Departamentu de Diseñu Endustrial.
Las atividais realiçás nel LabQAS, envolucran una comprensión profunda del conocimientu científicu elemental i de tecnología avançá, nel campu dela química analítica, orgánica, enorgánica, ambiental i física, assina comu l'enterdisciplina delas cencias biológicas, bioquímicas, ingenierías, oceanográficas i geográficas.
Centru d'Envestigación de Polímerus Avançaus (CIPA)
Es un Centru d'Envestigación Regional creau pola Nuversidá del Bío-Bío, Nuversidá de Concepción, el Gobiernu Regional del Biobío i Comisión Nacional d'Envestigación Científica i Tecnológica (CONICYT) col propósitu de desenvolvel conocimientu nel desenvolvimiento i trasformación de polímerus, considerau un ámbitu estratégicu qu'aporta trasversalmenti a setoris relevantis pala economía regional i nacional.
Áreas d'Envestigación: *Apricación ena agroendustria i l'área méica *Remoción d'especiis contaminantis *Valoriçación tecnológica.[40]
Académicus i académicas destacaus
[adital | adital cóigu]Alejandro Bancalari, estoriaol romanista, biembru dela Academia Chilena dela Estoria.
Luis Rojas Donat, estoriaol medievalista destacau a nivel mundial.
Mauricio Rojas Gómez, estoriaol.
Cristian Leal Pino, estoriaol.
Jaime Rebolledo Villagra, Dotol en Geografía
Juan Gabriel Araya, écritol i biembru dela Academia Chilena dela Lengua.[41]
José Luis Ysern de Arce, psicólogu i sacerdoti católicu
Marco Aurelio Reyes, estoriaol
Patricia Troncoso, ativista
Roberto Goycoolea, arquitetu, Premiu Nacional d'Arquitetura.
Sergio Baeriswyl, arquitetu, Premiu Nacional d'Urbanismu.
Sergio Hernández, poeta
Marcela Vidal, erpetóloga
Egresaus destacaus
[adital | adital cóigu]Arquitetura, Construción i Diseñu
[adital | adital cóigu]Héctor Gaete Feres *Krist Naranjo
Cencias
[adital | adital cóigu]Ingeniería
[adital | adital cóigu]Cencias Empresarialis
[adital | adital cóigu]Eucación i Umanidais
[adital | adital cóigu]Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ Prantilla:Cita LeyChile
- ↑ Prantilla:Cita LeyChile
- ↑ Error en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadasley18744 - ↑ «Sitiu web de Diretoris/as Generalis Nuversidá del Bío Bío».
- ↑ «Estoria». ubiobio.cl. Consultado el 7 de diziembri de 2013.
- ↑ http://sg.ubiobio.cl/index.php/jd/. Consultado el 16 de diziembri de 2018. Falta el
|título=(ayuda) - ↑ https://www.ubiobio.cl/w/#Autoridades. Consultado el 16 de diziembri de 2018. Falta el
|título=(ayuda) - ↑ . ubb https://dostercios.cl/serie/45-anos-escuela-de-arquitectura/roberto-goycoolea-infante. Consultado el 15 de diziembri de 2018. Falta el
|título=(ayuda) - ↑ «Copia archivá». ubb. Archivado desde el original el 15 de diziembri de 2018. Consultado el 15 de diziembri de 2018.
- ↑ «Currículum del Retol». Nuversidá del Bío-Bío. Archivado desde el original el 19 de noviembri de 2018. Consultado el 19 de noviembri de 2018.
- ↑ «Héctor Gaete Feres fue reelegíu retol dela Nuversidá del Bío-Bío». Consorciu de Nuversidais del Estau de Chili. Consultado el 19 de noviembri de 2018.
- ↑ «Mauricio Cataldo Monsalves fue elegíu retol dela Nuversidá del Bío-Bío». Consorciu de Nuversidais del Estau de Chili. Consultado el 19 de noviembri de 2018.
- ↑ Charlín Reyes, Isabel (27 de juliu de 2022). «Dr. Benito Umaña fue elegíu retol dela UBB pal periodu 2022-2026». Diariu La Discusión (50.378) (Chillán, Chili). p. 8. Consultado el 27 de juliu de 2022.
- ↑ https://www.ubiobio.cl/w/#Directivos_Superiores. Consultado el 16 de diziembri de 2018. Falta el
|título=(ayuda) - ↑ «Dirgegen». Dirgegen. Consultado el 31 de julio de 2024.
- ↑ Vera, Mariana Gutiérrez (20 de marzo de 2025). «DIRGEGEN conmemoró l'8M con nuevus avançis, testimonius i lançamientu de guía contra la violencia de géneru». Portal d'Atualidá Nuversidá del Bío-Bío. Consultado el 22 de julio de 2025.
- ↑ La erencia dela mejol escultora de Chili ena revista El Sábau d'El Mercurio, 3 de marçu de 2007.
- ↑ . chili https://www.conicyt.cl/fondef/2006/10/14/universidad-del-bio-bio/. Consultado el 15 de diziembri de 2018. Falta el
|título=(ayuda) - ↑ GARCÍA A., RODRIGO. «La obra comu crítica: nueva Biblioteca dela Nuversidá del Biobío». Archivado desde [file:///C:/Users/willy/Downloads/32528-1-110281-1-10-20140812.pdf el original] el 12 d'abostu de 2013. Consultado el 15 de diziembri de 2018.
- ↑ «ESPACIU 1202». UBB. Consultado el 15 de diziembri de 2018.
- ↑ http://www.ubiobio.cl/arteycultura/. Consultado el 15 de diziembri de 2018. Falta el
|título=(ayuda) - ↑ . UBB http://www.ubiobio.cl/arteycultura/. Consultado el 15 de diziembri de 2018. Falta el
|título=(ayuda) - ↑ . ubb http://www.ubiobio.cl/miweb/web2012.php?id_pagina=6779. Consultado el 15 de diziembri de 2018. Falta el
|título=(ayuda) - ↑ https://www.municipalidadchillan.cl/sitio/menu/municipalidad/museo.php. Consultado el 15 de diziembri de 2018. Falta el
|título=(ayuda) - ↑ Municipalidá de Chillán. «Museus i Centrus colturalis». Consultado el 28 de diziembri de 2017.
- ↑ Bustos, Sergio (4 d'abostu de 2017). «Evalúan lugaris pala firma dela nueva región». Diariu La Discusión. p. 9. Archivado desde el original el 29 de diziembri de 2017. Consultado el 28 de diziembri de 2017.
- ↑ Juan Cambiazo pa Chillán Antigu. «Otto Schaeffer comu ombri, una mirá de Juan Cambiazo». Consultado el 28 de diziembri de 2017.
- ↑ Witker, Alejandro. «Tercera Parti: "Testus chillanejus de Tomás Lago"». De "Memoria Coltural de Ñuble - Tomás Lago" - Otto Schaeffer, la ciá de Chillán i l'amol ala música (1956). Chillán, Chili. p. 118. ISBN 956-7813-46-9. Consultado el 28 de diziembri de 2017.
- ↑ Marcos, Carolina (28 de juliu de 2016). «La estoria que mantuvu alos chillanejus 77 añus esperandu pol un espaciu pala coltura». Diariu La Discusión. p. 4 i 5. Archivado desde el original el 28 de juñu de 2017. Consultado el 28 de diziembri de 2017.
- ↑ «VRIP». UBB. Archivado desde el original el 15 de diziembri de 2018. Consultado el 15 de diziembri de 2018.
- ↑ «Centru d'Estudius Urbanus Regionalis, CEUR». UBB. UBB. Consultado el 14 de diziembri de 2018.
- ↑ «Centru d'Envestigación Eucativa CIDCIE». UBB. Archivado desde el original el 15 de diziembri de 2018. Consultado el 14 de diziembri de 2018.
- ↑ [Centru d'Envestigación en Tecnologías dela Construción, CITEC «http://www.citecubb.cl/site/»]
|url=incorrecta (ayuda). UBB. Consultado el 14 de diziembri de 2018. - ↑ «Centru Biomaterialis i Nanotecnología». UBB. Consultado el 14 de diziembri de 2018.
- ↑ «Centru d'Envestigación i Desenvolvimiento en Cencias i Tecnologías n'Alimentus (CIDECYTA)». UBB. Consultado el 14 de diziembri de 2018.
- ↑ «Centru Departamentu d'Ingeniería en Maeras». Archivado desde el original el 25 de enero de 2025. Consultado el 14 de diziembri de 2018.
- ↑ «Centru WageningenUR Chili». Centru WageningenUR Chili.
- ↑ https://labqas.cl/. Falta el
|título=(ayuda) - ↑ «LABQAS – LABQAS». labqas.cl. Consultado el 22 de julio de 2025.
- ↑ «CIPA». UBB. Consultado el 15 de diziembri de 2018.
- ↑ Portal d'Atualidá Nuversidá del Bío-Bío (19 de juñu de 2007). «Professol Juan Gabriel Araya sedrá encorporau ala Academia Chilena dela Lengua». Archivado desde el original el 6 de septiembre de 2023. Consultado el 30 de noviembri de 2013.
Atijus p'ahuera
[adital | adital cóigu]Sitiu web oficial dela Nuversidá del Bío-Bío
Vicerretoría d'Asuntus Económicus
Facultá de Cencias Empresarialis Prantilla:Wayback
Facultá de Cencias Prantilla:Wayback
Ingeniería Comercial Sei Concepción
Facultá d'Arquitetura Prantilla:Wayback
