Ir al contenido

Día delas Letras Estremeñas

Dendi Güiquipeya
Día delas Letras Estremeñas
Tipo evento cultural
Ubicación Estremaúra
Comienzo 2021
Fecha Anual, sin una fecha fixa
Organizador OSCEC

Día delas Letras Estremeñas es un eventu que se celebra tolos añus dendi'l 2021 pa dal omenagi alas figuras literarias d'Estremaúra, enque non tien nenguna fecha fixa nel almanaqui.

Dendi l'añu 2015, l'Órganu de Siguimientu i Cordinación de l'Estremeñu i la su Coltura, OSCEC, anduvu recramandu nel Omenagi Anual al Gravielinu, la criación del Día delas Letras Estremeñas, pa poel esparigil i apuchal la letratura hecha enas tres luengas propias d'Estremaúra, que sonin A Fala, l'Estremeñu i el Purtugués Raianu i revindical assina la su presencia ena vida corrienti i coltural d'Estremaúra.[1]

El Primel Día delas Letras Estremeñas tuvu nombri de mugel, la dotora, escreviora, centífica, inginiera inhormática i relatora de puesía Elisa Herrero Uceda, el día ventidós de mayu del 2021. Esti día s'esmençó a celebral p'arrecordal a tolas pessonas que escrevin o án escrevíu enas luengas que sientin enas sus casas, a las sus mairis i pairis o alos sus agüelus. Hue celebrau en Ceclavín, el puebru que vidu la nacencia d’Elisa Herrero Uceda i ena que ceclavinerus i ceclavineras, siguin a mantenel viva la concencia del su patrimoñu lengüísticu. Assina, sessenta zagalis i zagalas s’arrocharun a partecipal pal Concussu Literariu que hue entangau pol OSCEC junta’l Conceju de Ceclavín, pusiendu nel papel l'estremeñu que sientin enas callis i enas casas del puebru.[2][3]

Una delas poemas ganaoras es esta velaquí:

Si huesi possibli hazel crecel la yerva nel mi quartu,

canteal el baldosín paque salga la hesa

i que la bordisca rompa la afechaúra.

Si huesi possibli lleval la bessana al mi balcón,

que la ñebla entri pola puerta

i el tu cheru poncima del coraçón.

Si huesi possibli trael el ríu ala mi bañera,

dexal que l’airi trastoli dentri las peñas

i busqui los rasponis delos nutrius.

Si huesi possibli hazel una barca cona mi mesa,

dexal que l’agua arrepetri sobri la pesquera,

abril una hienda i dil-mi ala mar.[3]

El II Día delas Letras Estremeñas hue el quinzi d'otubri del 2022 en Logrossán, aondi se le hizu un omenagi ala poetista Luisa Durán Broncano, mentá comu La Cigarra Estremeña, que hue una escreviora qu'amava hondamenti la su tierrina i qu'endedicó muncha dela su obra literaria ala escreviúra n'estremeñu o castú. Ena Casa dela Coltura Mario Roso de Luna, aondi se palró sin vergoña ni mieu n'estremeñu, entrevenierun la vicipresienta dela Deputación de Caçris, Isabel Ruiz Correyero i l'alcaldi de Logrossán Juan Carlos Hernández Martínez, que s'empricarun en sostribal los ojetivus de l'OSCEC, que sonin los d'apuchal, esperdigal i valoreal la letratura hecha enas luengas d'Estremaúra.Tamién uvu discussus dela ralidá lengüística i el defendimientu delas muestras luengas, un relatal literariu i puéticu-musical duna grandi calidá, música eletrónica i cosinas dela muestra tierrina.[4]

El III Día delas Letras Estremeñas entangau pol OSCEC, hue endedicau a José María Gabriel i Galán i se celebró nel Guiju de Granailla, el trenta i unu d'otubri del 2023. Nel pograma uvu un ofertiju froral ena su tumba, aondi se púu ascuchal la poema n'estremeñu La Pedrá, relatau cona vos d'Elisa Herrero Uceda. Tamién se vesitó la casa museu del pueta, amás uvu un actu estitucional, una chalra d'Aníbal Martín i una entrepetación de Javier Feijoo delas poemas de Gabriel i Galán. Tó estu con una preva de migas i una vesita teatralizá, seguía duna mesa reonda i dela entrepetación de El Pelujáncanu. Al acaberu uvu una comía populal ena vezina Çarça pa endispués assestil ala presentación dun concussu literariu, amás de destintas entrevenencias i micrófanu abiertu palos que quisierun palral.[5][6]

El IV Día delas Letras Estremeñas, hue en Casillas de Coria, el sábau unu de juñu del 2024 col omenagi al su vezinu Cruz Díaz Marcos. L'OSCEC, junta l'Ayuntamientu de Casillas de Coria aprepararun esta jorná cona calavoración dela Deputación de Caçris. Cruz Díaz Marcos hue un pueta estremeñu de nacencia en Casillas de Coria qu'espenó el deziochu de setiembri del 2023. La Huélliga-Sentiris dela mi tierra nel 2018, Círculo Rojo, hue el primel libru de poemas pubricau cona norma ortugráfica de l'estremeñu de l'OSCEC i aluspués, l'Ayuntamientu l'endedicó el su nombri ala calli aondi está la casa familial del pueta, comu reconocencia dela genti del su puebru ala su obra. La jorná tuvu un pograma que mesturava puesía, decumentais i música n'estremeñu, n'essa luenga pola que tantu bregó el sociu de l'OSCEC i amegu Crus.[6][7]

El V Día delas Letras Estremeñas hue nel puebru pacensi de Guareña, el sábau venticincu d'otubri del 2025, un eventu endedicau a valoreal la letratura enas luengas estremeñas i que omenageó al pueta Luis Chamizo. La jorná hue aprepará pol OSCEC, junta l'Ayuntamientu de Guareña, l'Associación Luis Chamizo i col sostribu dela Deputación de Badajós. Luis Chamizo es el mas conocíu delos puetas estremeñus, que tuvu la su nacencia en Guareña nel 1894 i qu'espenó en Mairil pal 1945. Conos ventiquatru añus se licenció en Derechu pola Nuversidá de Murcia, enque avía esmençau la su carrera ena Nuversidá Central de Mairil. La su obra El miajón delos castúus tuvu tanta nombraía, qu'ugañu la parabra castúu se gasta pa palral de l'estremeñu. Ena su obra tamién dissali Las bruxas, que hue pubricá nel 1932 i ena que los pessonagis gastan la luenga estremeña. Nesti día se valoreó la letratura enas luengas estremeñas, possimenti mentandu la obra i la figura de Luis Chamizo, grandi sostribaol d'esta luenga, con encontranças, leturas i otras atividais pa hondeal ena entidá lengüística i coltural d'Estremaúra, enque por mé dela orilla uvu de mual o adial angunas atividais.[8][9]

Ojetivus

[adital | adital cóigu]

Col Día delas Letras Estremeñas se precura d'apuchal tamién la presencia d'esta letratura nel ambienti educativu, assina comu nel estitucional, amás d'apuchal alas luengas propias que deprendemus enas muestras casas o enas muestras callis i que refrexan el caraiti propiu dela muestra tierrina, dandu un valol añidíu ala coltura estremeña, un atrativu pal turismu i un sostribu pa condural l'economía estremeña, comu assenta l'OSCEC, qu'es una associación que lleva trebajandu dendi'l 2011 ena proteción delas luengas amenuías dela muestra Comunidá Utónoma, pol defendimientu i la conservación del patrimoñu lengüísticu i la coltura d'Estremaúra. Assina, afía pola proteción delas tres luengas reconocías pola UNESCO i el Conseju d'Uropa, que sonin A Fala del Valli de Xálima, el Purtugués Raianu i l'Estremeñu.[1][7]

Guipal tamién

[adital | adital cóigu]

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. 1,0 1,1 «Elisa Herrero Uceda, protagonista del Primel Día delas Letras Estremeñas.». Canal Extremadura. 21 de mayu del 2021. Consultado el 10 d'otubri del 2025. 
  2. «El primel Día delas Letras Estremeñas se celebró en Ceclavín.». Canal Extremadura. 22 de mayu del 2021. Consultado el 10 d'otubri del 2025. 
  3. 3,0 3,1 «El Primel Día delas Letras Estremeñas tieni, dendi lo primeritu, comu en Galicia con Rosalía, nombri de mugel: Elisa Herrero Uceda.». Canal Extremadura (en estremeñu). 28 de mayu del 2021. Consultado el 10 d'otubri del 2025. 
  4. Oscec (15 de novembri del 2022). «II Día delas Letras Estremeñas. Grada 172. Assina.». Revista Grada. Consultado el 10 d'otubri del 2025. 
  5. Marcos, Miguel Ángel (26 d'otubri del 2023). «III Día delas Letras Estremeñas. Gravié i Galán.». Hoy. Consultado el 10 d'otubri del 2025. 
  6. 6,0 6,1 Agut, Nieves (26 de novembri del 2023). «El Día delas Letras Estremeñas 2024 se dedicará al escrevienti Crus Díaz Marcus.». El Periódico Extremadura. Consultado el 10 d'otubri del 2025. 
  7. 7,0 7,1 Bañón, Miriam (29 de mayu del 2024). «Esti sábau se celebrará el IV Día delas Letras Estremeñas en Casillas de Coria.». Hoy. Consultado el 10 d'otubri del 2025. 
  8. «V Día delas Letras Estremeñas en Guareña.». Revista Grada. Consultado el 27 d'otubri del 2025. 
  9. León Carvajal, Carolina (23 d'otubri del 2025). «Guareña acogi esti sábau el Día delas Letras Estremeñas, n'omenagi al escrevienti Luis Chamiçu.». El Periódico Extremadura. Consultado el 27 d'otubri del 2025. 

Atijus p'ahuera

[adital | adital cóigu]