Ir al contenido

Concha Piquer

Dendi Güiquipeya
Concha Piquer

Concha Piquer en 1927
Información pressonal
Nombri de nacencia María de la Concepción Piquer López Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacencia 13 de diziembri de 1906, 8 de diziembri de 1906 o 8 de diziembri de 1908 Ver y modificar los datos en Wikidata
Valencia (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti 11 de diziembri de 1990, 12 de diziembri de 1990 o 13 de diziembri de 1990 Ver y modificar los datos en Wikidata
Madrid (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Causa de muerti Paro cardiorrespiratorio Ver y modificar los datos en Wikidata
Sepoltura Cementerio de San Isidro Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Española
Familia
Cónyugi Antonio Márquez Serrano (desde 1933) Ver y modificar los datos en Wikidata
Información prehessional/profissional
Oficiu Cantaol y atol de cini Ver y modificar los datos en Wikidata
Estrumentu Vos Ver y modificar los datos en Wikidata
Hirma

Concepcion López Piquer (Valencia, 8 de deziembri de 1906-Mairil, 12 de noviembri de 1990) hue una cantora i atrís española. Es reconcocía por bel síu una dela figuras más emportantis nel géneru dela copra.

Biografía

[adital | adital cóigu]

Concepcion López Piquer tuvu el su naceru en Valencia, nel númberu 23 dela calli Ruaya, ena barriada de Sagunto [1]. La su nacencia hue el 8 de deziembri de 1906, anque no hue escrivía nel Registru Cevil hata el 14 de deziembri con fecha'l día 13. Estu endipués crió barullu cona su fecha de nacencia[2]. Duna familia umildi, el su pairi Pascual Piquer Catalá hue arbañil, i la su mairi Ramona López Ferrándiz costurera.[3][2] Por conseju dun méicu se muarun a Benicalap, otru barriu dela ciá. Nunca hue ala escuela.[4]

Correúra prehessional

[adital | adital cóigu]

La su correúra prehessional aballó dendi mu jovin, conas sus primeras apaicionis artísticas nel Cine Sagunto i nel Huerto de Sogueros, dambus nel bariu'l Carmen en Valencia. Nel Teatru Sogueros cantava ca domingu por un duru, hata que por idea'l dueñu, habró cona su mairi i hue escrevía nuna academia pa deprendel cantu.[4] La academia hue la Academia'l maestru Laguna, i ala edá d'onzi añu se presentó al impresariu'l Teatro Apolo, receviendu el su primel contratu a razón de cincu pesetas al día. Alogu cantaría nel Teatro de la Marina nel Grao. Mentris astuava en otru teatru valencianu, el Kursaal, hue sentía pol maestru Manuel Penella, qu'aviava la su ópera El gato montés. A pesal dela deferencia d'edá (unus venticincu añus) dambus hizierun gavilla de horma artística i amestosa, i el maestru se brindó a convertil-si nel su protetol, dandu-li crassis i componiendu n'especial pa ella. Amás le propusu viajal a Nortiamérica aondi huiva a dal a conocel la su ópera.[3]

Correúra artística en Nortiamérica

[adital | adital cóigu]

Con escassamenti quinci añus hue, acompañá pola su mairi, i el 13 de setiembri de 1922 allegarun a Nueva York. Essi mesmu día debutó nel teatru Park Theatre en unu delos entriastus dela ópera anteriol, cun númberu improvisau por Penella, El florero. Apaició vestía de golfanti, i al día siguienti los pedióricus le dedicarun güenus comentarius, que la mentarun comu "the flower's boy" (el moçu delas froris) por vel síu equivocá por un ombri i no aparecel el su nombri nel pograma.[5] Aclarau el marru, los impresarius del teatru (Los gelmanus Schubert) la contratarun por quatru añus cun pagón de 350 dólaris ala semana. Ella i la su mairi arrendarun un pisu nel 204 dela calli 59 cun Central Park, en Nueva York. [5] Hue presentá al púbricu el 10 d'otubri de 1922 en Filadelfia.[5] L'espetáculu se titulava "Hitch Koo of 1922", cona música de Cole Porter. Cantó "My spanish shawl" (El mi mantón español). Nessi antoncis, tuvu que deprendel l'ingrés da que la su luenga mairi era el valencianu i apenas tenía conocencia'l castillanu. aspués vinierun los sus déssitus en Broadway i los sus primerus discus colas cancionis "El florero", "Amapola", "Es mi hombre" i "Valencianas". La gira americana acontinó por Méxicu, Cuba, Costa Rica i Panamá. En 1923 golvió a Nueva York, ondi estrenó l'espectáculu The dancing girl, nel teatru Winter Garden, ondi permaneció dos temporás conseguías, duranti las qualis tamién gravó onzi discus de piçarra, cun total de veintidós títalus pala Columbia Récords. Compartió carteleras con dos artistas anombraus: Eddie Cantor i Al Jolson. Con esti últimu, participó ena primel penícula sonora: El cantor de jazz. [3]

La su güelta a España

[adital | adital cóigu]

Golvió a España en juñu de 1926, entovia desconocía a pesal de vel síu una delas poquinas artistas españolas dela canción en trunfal enos Estaus Uníus. Peru aína ganó populariá i tamién dineru. Deprendió prestu español i se presentó el 6 de jullu dessi mesmu añu nel Teatro Romea de Mairil, cun espetáculu derigíu pol maestru Penella, hiziendu arriendus d'Al Jolson (en "Just singing a song") i Eddie Cantor (en "Susie").Entri los sus espetáculus que presentó en Mairil i Barcelona, entrouju nel su repertoriu (qu'estava hormau en su mayoría por cancionis n'ingrés) dos cancionis de Penella que se hizierun popularis "En tierra extraña" i "La Maredeueta", aquesta cabera con cachus en valencianu que huerun tachás de sacrílegas por angunus setoris dela puebración. Otras cancionis compuestas por Penella huerun: "Agüita clara", "Dulcinea", "La chula celosa", "La gitanilla", "Mari Pepa" i "Miradla". El pedióricu ABC la elegió en jullu de 1927 comu "reina dela belleça", espubricandu una retrataúra suya hirmá por Walken. Nel jurau que le atorgó essi títalu estuvun los pintoris Julio Romero de Torres i Manuel Benedito.

Acabijandu el 1927 roó en París la su primel penícula múa: El negro que tenía el alma blanca, derigía por Benito Perojo i naugurau nel Gran Teatro Avenida dela Gran Vía mairileña. Nel añu 1929 roó la su segundera penícula La bodega, tamién múa i derigía pola mesma pressona.

En 1930 se presentó cona opereta El Príncipe Carnaval, de J. J. Cadenas i Quinito Valverde, nel Teatro Reina Victoria de Mairil. A tamién estrenó las dos primeras cancionis que le compusu el maestru Manuel Quiroga, alogu abitual utol del su repertoriu: "La madreselva" i "La Trainera", nel salón Eldorado.

Nel añu siguienti conoció al letrista Rafael de León (el criaol que más enfrugenciaría nel su repertoriu), mentris astuava en Sevilla enos acabijus de fiesta dela compañía de comedias de Mariano Ozores i Luisa Puchol. Esmençó altoncis a cantal las primeras cancionis de León i Quiroga: "María Magdalena", "Manolo Reyes" i "Triniá", que cantaría nel Teatro Sarmiento de Buenos Aires en 1933. Ala su güelta roó la su tercel penícula i la primera sonora dela su correúra: "Yo canto para ti", cuyu argumentu tenía cachus espiraus ena vida de Consuelo Vello Cano, (mentá La Fornarina) otra legendaria estrella'l cupré. En 1932 astuó nel Coliseum de Mairil, propiedá de Jacinto Guerrero, qu'avió pisus nel edificiu i ondi vivió hata el acabiju delos sus días. Sin bargu pasó la Guerra Cevil en Sevilla astuandu n'espetáculus de variedais.

El 2 de heneru de 1940 presentó en Mairil l'espetáculu Gran Compañía de Arte Folklórico Andaluz Escenificado, nel Teatro Calderón. En parti basau en otru espetáculu que enos primerus añus dela década del 1930 representó Encarnación Júlvez (mentá La Argentinita), cun quairu titalau Las calles de Cádiz, huerun las basis delo que hue el prencipiu dela copra n'España. Essi mesmu añu estrenó la su penícula La Dolores, de Florián Rey, basau nunus conocíus aconteceris popularis aragonesis.

Anque, el primel espetáculu de variedais que marcó más essatamenti el prencipiu'l géneru dela copra s'estrenó el 13 de heneru de 1942 nel Teatro Reina Victoria de Mairil i tenía el títalu de Ropa tendida, hormá por deferentis cancionis hirmás por Quintero, León i Quiroga. Hue el retirau mataol de torus Antonio Márquez, convertíu en representanti artísticu de Concha Piquer el responsabli d'arrejuntal por primel ves a estus utoris. Antonio Márquez se vía convirtíu nel compañeru assensibli de Concha Piquer, i col tiempu se casarun. La mestura de Antonio Quintero, comediógrafu, Rafael de León, poeta de hondas raizis popularis enfrugenciau pola obra de García Lorca, i Manuel Quintero, musiqueru d'educación crássica con huélligas de Turina, Albéniz i Falla, criarun una combinación que estuvu presenti en muchus espetáculus pa Concha Piquer hata la su retirá en 1958.

De essa epoca s'asseñalan espetáculus comu Retablo español de 1943 estrenau nel teatru Fontala madrileño, con copras comu "Carcelera", "Coplas de los siete niños", "El café de Chinitas", "Lola Clavijo", "No me quieras tanto" i "Romance de Juan Limón". En 1947 estrenó l'espetáculu El puñal y la rosa, con copras asseñalás comu "Cría cuervos" o "La guapa". En 1949 estrenó l'espetáculu "Tonadilla" con númberus comu "A tu vera", "Lola Puñales" i "Romance de la Reina Mercedes".

Nessa década los sus espetáculus huerun tan popularis que se gravarun in discus de piçarra i s'apregonerun por me dela arradiu por tol país. S'aseñalarun entri sotras "Dime que me quieres", "Eugenia de Montijo", "La Caramba", "La chiquita piconera", "La Lirio" o "Sevillanas del Espartero". Anque al caberu dela década protagoniçó las sus caberas penículas, comu Filigrana de Luis Marquina, i Me casé con una estrella, rodá n'Argentina, la su correúra comu atrís no afetó a la su correúra comu cupretista.

Ena década delos 50 viajó por Hispanoamérica i estrenó los espetáculus El cuento de María Millones i Salero de España, ondi cantó "Con divisa verde y oro", "Doña Mariquita de los Dolores", "La ruiseñora", "La niña Puerta Oscura", "Rondalla de celos". El 30 de marçu de 1957 hizu el su caberu espetáculu Puente de coplas, estrenau nel Teatru Apolo de Valencia el 30 de marçu de 1957 i reestrenau alogu en otras partis d'España.

El 13 de heneru de 1958 dio por acabijá la su correúra artística nun teatru de Isla Cristina (Güelva). Le falleó la voz mentris cantava "Mañana sale" devíu a un costipau mal curau. Dendi altoncis hata el caberu de la su vida, sólu cantó en fiestas privás i huncionis de cientu de caraiti benéficu. Espenó el 12 de noviembri de 1990, i hue enterrá nel Cementerio Sacramental de San Isidro en Mairil.[3]

En 1995, el Ayuntamientu de Valencia abrió un muse dedicau ala obra i figura de Concha Piquer, ena mesma casa ena que tuvu nacencia.[1]

Discografía

[adital | adital cóigu]
  • Discografía: 10 creaciones, Barcelona, La Voz de su Amo, 1958
  • Puente de coplas, Madrid, Columbia, 1958
  • Conchita Piquer, Madrid, Columbia, 1961
  • La voz inolvidable, Barcelona, La Voz de su Amo, 1966
  • La obra de Concha Piquer, Barcelona, Regal, 1975, 6 vols.
  • Antologías, Barcelona, Regal, 1979
  • Así canta..., Barcelona, Odeón, 1982
  • Lo mejor de Conchita Piquer, Madrid, Columbia, 1983
  • Antología de la canción española, vols. 1, 2 y 3, Barcelona, Emi, 1990
  • Album de oro, Madrid, RCA, 1990
  • La Piquer vive, Barcelona, Emi, 1991
  • Raíces de la canción española, vol. 6, Sevilla, Efen, 1993
  • De la A a la Z, vols. 1 y 2, Madrid, El Delirio, 1998
  • Antología, Madrid, Emi, 1999
  • La gran dama de la canción española, Barcelona, Alma Latina, 2000.

Filmografía

[adital | adital cóigu]
  • El cantor de jazz, 1927 (Comu astrís). A. Crosland (dir.)
  • El negro que tenía el alma blanca, 1927. B. Perojo (dir.)
  • La bodega, 1929. B. Perojo (dir.)
  • Yo canto para ti, 1934. F. Roldán (dir.)
  • La Dolores, 1940. F. Rey (dir.)
  • Filigrana, 1949. L. Marquina (dir.)
  • Me casé con una estrella, 1951. L. C. Amadori (dir.)[3]

Vea-si tamién

[adital | adital cóigu]

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. 1,0 1,1 «Casa-Museo Concha Piquer - València». www.valencia.es. Consultado el 22 de enero de 2025. 
  2. 2,0 2,1 «Concha Piquer y su nacimiento». Levante-EMV. 21 de diciembre de 2010. Consultado el 22 de enero de 2025. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Proyectos, HI Iberia Ingeniería y. «Historia Hispánica». historia-hispanica.rah.es. Consultado el 22 de enero de 2025. 
  4. 4,0 4,1 Vicent, Manuel (17 de octubre de 1981). «El baúl de Concha Piquer». El País. ISSN 1134-6582. Consultado el 1 de febrero de 2025. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Candia, Bibiana (24 de julio de 2020). «Concha Piquer, la folclórica que vino de Broadway - Jot Down Cultural Magazine». Consultado el 1 de febrero de 2025.