Ir al contenido

Usuario:HackerPunki/obraol/László Moholy-Nagy

Dendi Güiquipedia
HackerPunki/obraol/László Moholy-Nagy

Lázló Moholy-Nagy (Nacíu comu László Weisz, Bácsborod, Emperiu Austro-úngaru, 1895 - Chicago, Estaus Uníus, 1946) hue un artista úngaru del pedioru d'entri-guerras, que tuvu un papel breva entri l'avenencia del Arti d'ugañu cona Retrataúra .

Biografía

[adital | adital cóigu]

Laszlo Moholy-Nagy tuvu nacencia en Borsód (agora Bácsorod) en 1895, ena casa dela su familia i col nombri de László Weisz.[1] D'origi judíu, hue el meyanu de tres germanus supervivientis. El su gelmanu menol se llamava Ákos. El su primu Sir Georg Solti hue un anombrau diretol d'orquesta.[2] El su pairi barajava una propiedá cona que sostribava la casa dela familia. Debíu ala sitación familial, la su mairi llevó alos sus ijus a vivil cona su familia i col su tíu maternu Gusztáv Nagy (Guszti bácsi n'úngaru), que convirtió nel su guardián i vivía ena puebració de Moholy (agora Serbia). Muó el su apellíu a Moholy-Nagy en 1910.[3] Estuvu junta el su gelmanu Ákos nel gymnasium de Szeged (Nessi momentu la segundera mayol ciá d'Úngría) i se graduó en 1913.[1][3]

Col arrochi del su tíu Gusztav, estuyó Derechu ena Nuversiá de Budapest, i se muó cona su mairi i los sus gelmanus. Estuyó por alo menus dos semestris hata que, devíu ala Primel Guerra Mundial tuvu que dexal los sus estuyus, que nunca acabijó. Se metió comu voluntariu exércitu d'Austria Ungría, nel cuerpu d'artillerus de (The Imperial and Royal 32nd Field Reserve Regiment of the Austro-Hungarian Army) , quiciá que de caeti.[3]

Nesti pedioru hizu gavilla cola corrupela poética d'Endre Ady i la rivista vanguardista Ma de Lajos Kassák, quien hue unu delos calavoraoris más cercanus al artista. Desti pedioru tuvu avenencia con Sador Bortnyik, Bela Uits i Peter Matyas. Sirvió ena Primel Guerra Mundial ondi hue heríu gravi, i duranti el su dolenti (encamau?) s'endedicó a debujal, tamién a pintal en acuarela, i a participal una rivista teatral comu escreviól.[2]

Sostrivó ligementi ala Repúbrica Soviética Úngara, i tras dela su caía, tuvu qu'ahuyil en 1919 a Viena[2]. Al añu venieru (1920) se muó a Berlín, ondi entró en contatu con artistas russus i úngarus d'estilu Costrutivista, Hoturista y Dadaista.

Correúra prehessional

[adital | adital cóigu]

Entri los artistas conos que tuvu avenencia nesti pedioru estuvun El Lissitzky i Kurt Schwitters. La su gavilla conos artistas de De Stijl hizu qu'en 1921 espubrica-si un endilgu ena su rivista.

En 1922, junta la su mugel Lucía, mençó a prouzil los sus primerus fotogramas. Nessi mesmu añu la galería Der Sturm muestró las sus obras por deferentis ciáis alemañas.[4] Al sotru añu, en 1923, mençó a dal crassi ena Bauhuas de WalterGropius. Alo primeru comu diretol del cussu preliminal i endispués comu encargau del obraol de metalis. Estuvu aprendiendu ena Bauhaus de Weimar i aluegu tras la su muança en 1925 en Dessau hata 1928.[4] De 1928 hata 1936 avió esposicionis comercialis de temática variá (Film, Retrataúra, Inseñu pubricitariu i Arquitetura). Debíu ala enhiesta del Partíu Nacional Socialista, tuvu de mual-si alo primeru a Londri, i endispués a Chicago.[4] En 1937 crió con otrus antigus collaçus dela Bauhaus la New Bauhuas, ondi meçó a dal crassi. En 1944 tras de conseguil el rangu nuversitariu, la estitución muó el su nombri a Institute of Design de Chicago ondi acontinó aprendiendu hata 1946.[4]

En 1950, Sibyl Moholy-Nagy espubricó Experiment in Totality, una biografía que le hizu tenel nombraía.

Estilo artístico

[adital | adital cóigu]

(características de su estilo, evolución, influencias)

(descripción de sus principales temáticas, con las obras más relevantes, o listado de sus obras)

Piniclas

[adital | adital cóigu]
  • Lichtspiel: schwarz, weiss, grau, 1930.[5]
  • Zigeuner (Gitanos), 1932.

Véa-si tamién

[adital | adital cóigu]

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. 1 2 «MOHOLY-NAGY FOUNDATION | BIOGRAPHY». moholy-nagy.org. Consultado el 3 de febrero de 2026.
  2. 1 2 3 «László Moholy-Nagy (1895 - 1946)». wahooart.com. Consultado el 31 de enero de 2026.
  3. 1 2 3 «MOHOLY-NAGY FOUNDATION | CHRONOLOGY». moholy-nagy.org. Consultado el 11 de febrero de 2026.
  4. 1 2 3 4 «Moholy-Nagy, László. Museo Nacional Thyssen-Bornemisza». www.museothyssen.org. Consultado el 3 de febrero de 2026.
  5. ↑ «László Moholy-Nagy. Lichtspiel: schwarz, weiss, grau (Lightplay: black, white, gray). 1930 | MoMA». The Museum of Modern Art (en inglés). Consultado el 31 de enero de 2026.

Biblografía

[adital | adital cóigu]
  • Castellanos Mira, Paloma (1999). Diccionario histórico de la fotografía. Istmo. ISBN 84-7090-325-X. 
  • título. Nîmes: Editions Jaqueñine Chambon. 1993. ISBN 84-252-1984-1. 
  • László Moholy-Nagy. Institut Valencià d’Art Moder. 1991. ISBN 84-7890-343-7. 
  • título. 

Atijus p'ahuera

[adital | adital cóigu]
  • (sitios web externos con información de interés complementaria y que no se hayan usado como referencia)