Usuario:HackerPunki/obraol/László Moholy-Nagy
| HackerPunki/obraol/László Moholy-Nagy |
|---|
Lázló Moholy-Nagy (Nacíu comu László Weisz, Bácsborod, Emperiu Austro-úngaru, 1895 - Chicago, Estaus Uníus, 1946) hue un artista úngaru del pedioru d'entri-guerras, que tuvu un papel breva entri l'avenencia del Arti d'ugañu cona Retrataúra .
Biografía
[adital | adital cóigu]Laszlo Moholy-Nagy tuvu nacencia en Borsód (agora Bácsorod) en 1895, ena casa dela su familia i col nombri de László Weisz.[1] D'origi judíu, hue el meyanu de tres germanus supervivientis. El su gelmanu menol se llamava Ákos. El su primu Sir Georg Solti hue un anombrau diretol d'orquesta.[2] El su pairi barajava una propiedá cona que sostribava la casa dela familia. Debíu ala sitación familial, la su mairi llevó alos sus ijus a vivil cona su familia i con su tíu maternu Gusztáv Nagy (Guszti bácsi n'úngaru), que convirtió nel su guardián i vivía ena puebració de Moholy (agora Serbia). Estuvó junta el su gelmanu Ákos nel gymnasium de Szeged (Nessi momentu la segundera mayol ciá d'Úngría). Muó el su apellíu a Moholy-Nagy.[1]
Estuyó Derechu ena Nuversiá de Budapest, ondi hizu gavilla cola corrupela poética d'Endre Ady i la rivista vanguardista Ma de Lajos Kassák, quien hue unu delos calavoraoris más cercanus al artista. Desti pedioru tuvu avenencia con Sador Bortnyik, Bela Uits i Peter Matyas. Sirvió ena Primel Guerra Mundial ondi hue heríu gravi, i duranti el su dolenti (encamau?) s'endedicó a debujal, tamién a pintal en acuarela, i a participal una rivista teatral comu escreviól.[2]
Sostrivó brevementi ala Repúbrica Soviética Úngara, i tras dela su caía, tuvu qu'ahuyil en 1919 a Viena[2]. Al añu venieru (1920) se muó a Berlín, ondi entró en contatu con artistas russus i úngarus d'estilu Costrutivista, Hoturista y Dadaista.
Correúra prehessional
[adital | adital cóigu]Entri los artistas conos que tuvu avenencia nesti pedioru estuvun El Lissitzky i Kurt Schwitters. La su gavilla conos artistas de De Stijl hizu qu'en 1921 espubrica-si un endilgu ena su rivista.
En 1922, junta la su mugel Lucía, mençó a prouzil los sus primerus (fotogramas). Nessi mesmu añu la galería Der Sturm muestró las sus obras por deferentis ciáis alemañas.[3] Al sotru añu, en 1923, mençó a dal crassi ena Bauhuas de WalterGropius. Alo primeru comu diretol del cussu (preliminal) i endispués comu encargau del obraol de metalis. Estuvu aprendiendu ena Bauhaus de Weimar i aluegu tras la su muança en 1925 en Dessau hata 1928.[3] De 1928 hata 1936 avió esposicionis comercialis de (diversa) (temática) (Film, Retrataúra, Inseñu pubricitariu i Arquitetura). Debíu ala enhiesta del Partíu Nacional Socialista, tuvu de mual-si alo primeru a Londri, i endispués a Chicago.[3] En 1937 crió con otrus antigus collaçus dela Bauhaus la New Bauhuas, ondi meçó a dal crassi. En 1944 tras de conseguil el rangu nuversitariu, la estitución muó el su nombri a Institute of Design de Chicago ondi acontinó aprendiendu hata 1946.[3]
Legau
[adital | adital cóigu]En 1950, Sibyl Moholy-Nagy espubricó Experiment in Totality, una biografía que le hizu tenel nombraía.
Estilo artístico
[adital | adital cóigu](características de su estilo, evolución, influencias)
Obra
[adital | adital cóigu](descripción de sus principales temáticas, con las obras más relevantes, o listado de sus obras)
Piniclas
[adital | adital cóigu]- Lichtspiel: schwarz, weiss, grau, 1930.[4]
- Zigeuner (Gitanos), 1932.
Véa-si tamién
[adital | adital cóigu]Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ 1,0 1,1 «MOHOLY-NAGY FOUNDATION | BIOGRAPHY». moholy-nagy.org. Consultado el 3 de febrero de 2026.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «László Moholy-Nagy (1895 - 1946)». wahooart.com. Consultado el 31 de enero de 2026.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Moholy-Nagy, László. Museo Nacional Thyssen-Bornemisza». www.museothyssen.org. Consultado el 3 de febrero de 2026.
- ↑ «László Moholy-Nagy. Lichtspiel: schwarz, weiss, grau (Lightplay: black, white, gray). 1930 | MoMA». The Museum of Modern Art (en inglés). Consultado el 31 de enero de 2026.
Biblografía
[adital | adital cóigu]- Castellanos Mira, Paloma (1999). Diccionario histórico de la fotografía. Istmo. ISBN 84-7090-325-X.
- título. Nîmes: Editions Jaqueñine Chambon. 1993. ISBN 84-252-1984-1.
- László Moholy-Nagy. Institut Valencià d’Art Moder. 1991. ISBN 84-7890-343-7.
- título.
Atijus p'ahuera
[adital | adital cóigu]- (sitios web externos con información de interés complementaria y que no se hayan usado como referencia)