Valli d’Aran
| Valli d’Aran (era) Val d'Aran (la) Vall d'Aran | ||||
|---|---|---|---|---|
| Comarca | ||||
| ||||
|
Himno: Montanhes Araneses | ||||
|
Ubicación de Valli d'Arán | ||||
| Coordenadas | 42°43′21″N 0°50′14″E / 42.7225, 0.83722222222222 | |||
| Capital |
Viella | |||
| • Población | 3628 hab. (2023) | |||
| Idioma oficial | español, aranés i catalán | |||
| Entidad | Comarca | |||
| • País |
| |||
| • Comunidad | Cataluña | |||
| • Provincia |
| |||
| Subdivisiones |
9 municipios 6 tercios | |||
| Superficii | Puestu 25.º | |||
| • Total | 633,6 km² (1,97 %) | |||
| Puebración (2024) | ||||
| • Total | 10 545 hab. (0,13 %) | |||
| • Densidá | 16,64 hab/km² | |||
| Sitio web oficial | ||||
El Valli d'Arán o Val d’Aran (en catalán: Vall d'Aran; oficialmenti en aranés: Val d'Aran), o simplimenti Aran, es una comarca española assitiá ena vertienti setentrional delos Pirineus centralis, ena provincia de Lleida, comunidá autónoma de Cataluña. Nel convivin tres luengas oficialis: el español, el aranés —dialetu del occitanu gascón— i el catalán.
Assitiá al norti con Francia (departamentu d’Naut Garona), al sulesti cona comarca aragonesa de la Ribagorça, Uesca, al sul cona comarca de Alta Ribagorça, Lleida, i al esti cona de Pallars Sobirà, Lleida. Cuenta con 10 545 abitantis (INE 2024) i la su capital es Viella, sedi del su gobiernu autónomu propiu, el Conselh Generau d'Aran.
Etimología
[adital | adital cóigu]La comarca toma el nombri del valli ondi s’assitia. La teoría mas estendia estableci qu’Val d’Aran es en sí mesmu un pleonasmu o tautopónimu, ya que sinificalría «Valli del Valli» (haran en euskera sinifical «valli»), ya que el vascu se palraba en puebrus pirenaicus de Lleida ata los sigrus sigru XII - sigru XIII.[1] S’alcuentran los mesmus ejemplus en Álava nel Valli de Arana; o en Navarra enas localidadis del Val de Aranguren, el valli del Leizarán o la denominación anterior de Améscoa Alta (ata el sigru sigru XVI conociá comu Val de Arana).
N'aranés, a menuu apaeci mentau comu era Val d'Aran (precedíu del artículu comu parti del nombri). En otras modalidadis del occitano, se conoci comu Vath d'Aran (gascón), Vau d'Aran (lemosín) o Vall d'Aran (gardiòl).
Geografía
[adital | adital cóigu]
Es l'única comarca de Cataluña que perteneci en gran parti a una cuenca atlántica. El Garona, que nazi nel valli i lo traviesa, desemboca nel océanu Atlánticu endispués de travessal toa Gasconha. Tamién tieni una pequeña parti de cuenca mediterránea, ya que el ríu Noguera Pallaresa nazi a un centenal de metrus del Garona, peru empecipia el cursu en direción contraria.
La meya anual de precipitacionis es de 1000 litrus por metru cuadrau, i la temperatura meya anual es de 9,2 °C[2]
El 30 % del territoriu está por cima de los 2000 metrus d’altitú, comu la montaña Mieidia, dunus 2191 metrus.
Las montañas con mayol altitú nel Valli d’Aran son las siguintis:
- Besiberri del Norti (3015 m) - Assitiau en el límiti entri las comarcas d’era Val d’Aran i la Alta Ribagorça, las dos ena provincia de Lleida.
- Mulleres (3013 m) - Assitiau en el límiti entri las provincias de Lleida i Uesca.
- Gran Tuc de Colomèrs (2933 m) - Assitiau en el límiti entri las comarcas del Valli d’Aran, era Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, las tres ena provincia de Lleida.
- Mauberme (2880 m) - Assitiau ena hontiera entri España i Francia.
- Montardo (2833 m) - Assitiau nel Conceju del Naut Aran.

Flora i fauna
[adital | adital cóigu]Los vertientis de las montañas –entri los 1000 i los 2000 metrus– están cubiertus de bosquis. Enas çonas de menol altitú crecin pinus silvestris i hayas, los cualis dan pasu a los abetos i a los pinus negrus enas çonis de mayol altitú. Por encima de la çona forestal dessistin praus alpinus.
Las especiis del Valli d’Aran que están en peligru d’estinción, con programus de reintrodución o de proteción i conservación son:
- Ossu pardu (Ursus arctos),
- Perdiç blanca (Lagopus mutus)
- Lagartiça aranesa (Iberolacerta aranica)
- Quebrantahuessus (Gypaetus barbatus)
Concejus
[adital | adital cóigu]Está formau por 33 puebrus de montaña, agrupaus en nuevis concejus:[3]
| Conceju | Abitantis | Conceju | Abitantis |
|---|---|---|---|
| Arrés (Arres) | 71 | Lés (Les) | 1008 |
| Bausén (Bausen) | 70 | Naut Aran (Naut Aran) | 1920 |
| Bossòst (Bossòst) | 1138 | Viella e Mijaran (Vielha e Mijaran) | 5740 |
| Es Bòrdes (Es Bòrdes) | 280 | Vilamòs (Vilamòs) | 173 |
| Canejan (Canejan) | 96 |
Terçóns
[adital | adital cóigu]
El Valli d’Aran está tamién dividíu en seis terçóns (oficialmenti en occitanu terçons). Forman la división tradicional del vallii i son las circunscricionis electoralis del Conselh Generau:
Diócesis
[adital | adital cóigu]El Valli d’Aran pertenci a la diócesis de Seu d'Urgell dendi finalis del sigru XVIII. Ata entoncis dependió del obispau de Comenge.
Comunicacionis
[adital | adital cóigu]Dessistin cuatro vías d’acessu al Valli:
- Dendi el Pallars Sobirá pol port de la Bonaigua (2072 metrus), tomandu la carretera C-28 (antigua C-142), que termina en Viella (la estación d’esquí de Baqueira-Beret está en esta carretera).
- Dendi Ribagorça la carretera N-230, que veni dendi Lleida, travessa el tunel de Viella (5173 m de longura), con un desnivel entri la entra sul (1626 metrus) i la norti (1390 metrus) de 236 metrus. Tras salval el tunel, la carretera N-230 passa por Viella, Es Bòrdes, Bossòst, Lés i la hontiera francesa (Puent del Rei). En 2007 s’inauguró un nuevu tunel de Viella (después de más de cincu añus d’obras).
- Dendi Francia, pol Puent del Rei, s’arriba por la carretera francesa N125 que se convieti ena N-230 al passal la hontiera.
- Dendi Banhèras de Luishon (Francia) passandu pol port de Portilhon, la carretera francesa D618A se convieti ena N-141, ata Bossòst.
Economía
[adital | adital cóigu]
La economía aranesa s’á basau tradicionalmenti ena ganadería i la esplotación florestal. Sin embargu, ogañu es el turismu (tantu en iviernu comu en branu) el motol de la economía d’era Val.
Dos elementus án favorecíu la eclosión del turismu: la apertura del tunel de Viella, la inauguración del primer Parador de Turismu del vali en 1966, i la de la estación d’esquí de Baqueira Beret. La combinación d’estus acontecimientus hizu qu’una comarca de pastoris i lhenaoris se convirtiera en un importanti hocus de turismu i en una de las çonis con mayol renta per cápita de España.
Estória
[adital | adital cóigu]Pueblau dendi la preestória comu el restu de valis pirenaicus, el vali hueru incorporau a la República romana. Nu resurti claru quandu, peru pareci qu’endu César empecipia la conquista de las Galias, el artu vali del Garona perteneci ya a la república. Era romanización penetraría a travess d’una vía romana que, procedenti de Tolosa, travessaba el vali i passaba al Pallars a travess del port de la Bonaigua. Ena reforma almenistrativa territorial del 27 a. C. se le assitia en Aquitània.[4] La importancia de la romanización la prueban topónimus comu Viella i la pressencia de lápidas i estelas funerarias. Cona caía del impériu, los valis quedun abandonaus a la su suerti i se sucedin unus sigrus sin ninguna referéncia a era Val.
Edá Meia
[adital | adital cóigu]Las primeris referéncias concretas a era Val d’Aran aparescin nel sigru X nel que el vali aparesci vinculau al comtáu de Ribagorça.[5] Pedru I d'Aragón intervenía enas estas tierras quandu murió nel valli el 28 de setiembri de 1104.

La documentación de la época dendi 1108 ata 1134 amuessa de módu explícitu que Alfonsu I d'Aragón reinó en Arán.[6] Alfonsu I el Batallador nombrou tenenti de veinticuatro aldeas en el vali a Céntulo II de Bigorra en compensación por la ajuda prestá ena reconquista contra los morus; Céntulo i el su hermanu el vizcondi Gastón IV de Bearne compartirin tamién la tenencia de Saragossa i la de Uncastiellu, entri otras, en 1119. Mentris, Bernardo de Comenge s’enfrenta al su primu, Céntulo de Bigorra, en apoiu al su parienti, Sancho García de Aure i de Aspet, el cual se negaba a prestal homenaji al comdi de Bigorra, alehandu que el vizcondáu de Aure pertenecía a la Casa de Comenge dendi tiempus inmemorialis. Esta situción conlleva que el comdi de Comenge se declara soberanu del vizcondáu de Aure i los señoríus de Larboust, de Savès i de Aspet, assín comu d’era Val d’Aran, con independencia de los acuerdus entri el monarca aragonés i el su vasallu Céntulo de Bigorra[7][8]
Era Val cambió de manus varias vezis duranti los sigrus sigru XII} i sigru XIII, passandu sucessivamenti a manus de los condis soberanus de Bigorra, a los condis de Comenge[9] o a los reyis d’Aragón.
- En 1130, en documentu otorgau en Baiona, Alfonsu el Batallador decía reinar en Arán.
- En 1144, el comdi Bernardo de Comenge se tituló «nobilissimo comité dominante in terra Convenarum, in Saves, in Couserans et in Aranno»[10]
En 1175, el valli passó a formal parti de la Corona d'Aragón meyanti el Tratáu d’Emparança (o Emparança) firmau con el rei Alfonsu II. Del añu 1192 ái referéncias de la construcción del Ospital de Viella pa dal cobiju a los viajerus.
Pedru II d'Aragón renunció a las sus pretensionis sobre era Val quandu arribó a un acuerdu con Bernardo IV de Comenge sigún el cual Bernardo se divorciaba de la su muller María de Montpelhièr pa qu’esta se casasi con el rei aragonés. A cambiu, esti le cedió una serii de señoríus, entri los que s’alcuentraba era Val d’Aran. Sigún Charles Higounet, nu se tien constancia de que los condis de Comenge huerun vasallus de los reis d’Aragón por era Val d’Aran, por lo que ái que suponel que la su soberanía sobre el mesmu era plena.[11] En qualisquiel casu Pedru II d’Aragón oteniu el vasallaji de Bernardo IV a cambiu de la entrega d’era Val d’Aran, que pertenecía al rei aragonés (totam vallem meam de Aran), en actu celebráu en Banhèras de Luishon en 1201, cuyu documentu reculli Alvira Cabrer.[12]
Jaime I d'Aragón poseía el señoríu efetivu sobre era Val d’Aran dendi 1220; lo reforçó nel tratáu de Corbeil de 1258 i en 1265 incluyó Arán comu parti de la Chunta de Ribagorça, en el ámbitu políticu de Aragón.[13]
Tras la invasión francesa d’era Val en 1283 en el contextu de la Cruzada contra la Corona d'Aragón, Felipe IV de Francia reivindicó el su dominiu, i la disputa con Pedru III d'Aragón se resolvió en lo que respecta a Arán meyanti una senténcia arbitral que evidenció que era Val d’Aran era aragonés antis de la ocupación francesa. Sin embargu, hueru incorporau de facto a los dominius de Chaime II de Mallorca en 1298, pol conveniu de Argelers, que ábia determinau que era Val d’Aran permanecería provisionalmenti baju la almenistración del reinu de Mallorca mentris las partis en conflictu nu arribasin a un acuerdu. A la muerti del rei de Mallorca en 1311, reinandu en Aragón Chaime II el Justu, Felipe IV de Francia renunció a las sus pretensionis, i el rei d’Aragón lo recuperó en 1313 i le concedió institucionis propias: Arán selría gobernáu por un procurador general (baile) ahenu al de Cataluña.[14] i poseería un conhuntu de privilehius foralis denominau Era Querimònia. Tras ellu, síndicus i procuradoris jurarin fidelidá comu súbditus i vasallus a Chaime II el Justu.[15]
Finalmenti, nel interregno a la muerti de Martín I el Humano que desembocó nel Compromisu de Caspe, la Cheneralidá de Cataluña emitió un decretu pol que s’anexionaba el vali al prencipau catalán, i lo segregaba definitivamenti de Aragón, pa incorporalu al espaciu políticu de Pallars.[14] En 1411, el Síndicu (síndic) de Arán ofreció la unión «libri i pactá» de Arán con el Prencipau de Cataluña.[16]
Edá Moerna
[adital | adital cóigu]Era Val d’Aran hueru assolau duranti la Guerra de los Segadoris en 1645.
Más tardi, a prencipius del Prantilla:Siglo, s’amuesa partidariu del archiduqui Carlos d’Áustria duranti la guerra de sucession española,[17] esceptu algunas pressonalidadis, comu el barón de Les, de tendéncias francófilas, que amuestrin las sus preferéncias por el bandu felipista de la contienda.
El Decretu de Nueva Planta de 1716, que suprimió parcialmenti las institucionis políticis de la Corona d'Aragón, nu afetó al réhimen políticu-almenistrativu d’era Val d’Aran, de horma que esti nu hueru incorporau a dengunu de los nuevus correhimientus en que se dividió Cataluña. Felipe V inclusu dispensa a era Val del gastu del papel sellau.
Edá Contemporánea
[adital | adital cóigu]Parti de la invasión napoleónica de España se produci pol port de Viella (1810) i Napoleón incorporó era Val al departamentu francés del Naut Garona. Tras la caía de Napoleón, era Val hueru devueltu a la Corona española en 1814. En 1833, duranti la rehéncia de María Cristina, i en plena primera guerra carlista, se suprimirin las institucionis tradicionalis aranesas i s’incluyó a era Val d’Aran nel nuevu réhimen almenistrativu general de España, incluyéndolu ena recién creá provincia de Lleida.
El sigru XX fue testigu de tres hechus sinifitcativus pal Valli d’Aran:
- La apertura de comunicacionis con el restu de España. Duranti l’iviernu, el Valli d’Aran quedaba encomunicau. El primer hitu fue la construción dela carretera del port de la Bonaigua, inaugurá en 1924, la cual permitió la comunicación con Cataluña. El segundu hueru la construcción del tunel de Viella - Alfonso XIII. Inque los primerus proyeutus son producïus nel añu 1832 por inhenierus francesis, el tunel nu hueru inaugurau ata el añu 1948, permitiendu el passu de circulación normal en 1965. Ogañu tien el gastu de Galería de Evacuación pal nuevu tunel de Viella - Juan Carlos I, inaugurau en 2007.
- La invasión del Valli d’Aran por guerrillerus antifranquistas españolis (baju direción comunista) dendi Francia en 1944 (Operación Reconquista de España).[18] La intención d’estus guerrillerus, en la su mayol parti veteranus de la guerra civil española i la Resistencia francesa, era reanudal la guerra en España estableciendu una cabera de puenti en territoriu español, ena creéncia de qu’una vez empecipia esta, los aliaus les ayudarían a derribal el gobiernu de Franco. El 19 d’otubri de 1944 unus tres mil ombris penetran en el vali. Sin embargu, la falta de apoiu popular, el hechu de que el gobiernu español estaba al tantu de un possibri ataci i la carencia d’armamentu pesau lis impidin tomal siquiera Viella o el port de la Bonaigua, de horma que las tropas franquistas rechazan fácilmenti la invasión. El 27 d’otubri s’empecipia la retirada. Será el últimu intentu de derrotal a la dictadura militar por la huerça. Sigún los datus oficialis, ena operación Reconquista muririn 129 guerrillerus, 214 huerun herïus i 218 hechus prisonerus, de los cualis a una güena parti les hueru aplicá la pena de muerti.
- La recuperación parcial de los privilehius i huerus d’era Val d’Aran. Duranti la Segunda República española aparescin nuevas demandas de la restauración del Conselh Generau d’Aran. El Centre Aranés —constituíu por la éliti aranesa residenti en Barcelona— pidió formalmenti en una carta dirigía al presienti de la Cheneralidá de Cataluña que el Estatutu d’Autonomía de Cataluña, que se estava redatandu en aquellus momentus, contemplasi la restauración del Conselh Generau d’Aran i la restauración de algunos privilehius estóricus. Aquellas demandas nu huerun contemplás ena redación final del Estatutu de Núria. La guerra civil española i la dictadura de Franco acabun con qualisquiel intentu de restauración de la autonomía aranesa. Nu hueru ata 1990, meyanti la Llei 16/1990, de 13 de júliu, sobre el réhimen especial del Valle de Arán (desenvolvimientu de la disposición adicional primera del Estatutu d’Autonomía de Cataluña) que se restaurun parti de los dereitus estóricus d’era Val d’Aran. Assín, se restableció el Conselh Generau (Conselh Generau d'Aran) i el Síndicu de Arán (Síndic d'Aran) comu prencipalis institucionis de la organización almenistrativa propia d’era Val d’Aran, i se hizu cooficial el aranés. Más tardi, los dereitus estóricus del territoriu huerun consagraus con base ena Llei 1/2015, de 5 de hebreru, del réhimen especial de Arán.
Conselh Generau del Valli d’Aran
[adital | adital cóigu]La institución encargá de dirigil algunos organismus d’algance comarcal es el denominau Conselh Generau del Valli d’Aran (Conselh Generau del Val d'Aran, en aranés). La eleción de los consejerus de la institución se llevi a cabu meyantis elecionis dendi 1987 por un mandatu de cuatru añus.
Fue constituiu oficialmenti endispués delas elecionis de 1991 i está formau por 13 biembrus. Sigún la Llei 16/1990, de 13 de júliu (DOGC 1.326, de 3 d’agostu), sobre el réhimen especial del Val d’Aran, está integráu pol síndicu d’Aran (síndic), polos consejerus generaus (conselhers generaus), que funcionan en Plenu, i pola Comission d’Auditoris de Compdes (Comission d'Auditors de Compdes).
Competencias
[adital | adital cóigu]El Conselh Generau d’Aran tien competéncia plena en tou aquellu que haga referéncia al estímulu i la enseñança del aranés i de la su coltura, d’alcuerdu con las normas de caráuter general vigentis en toa Cataluña en el campu de la política lhinhüística i educativa. Amás, era Cheneralidá á de cede al Conselh Generau competéncias i servícius al menus sobre las siguientis materias:[1]
Enseñança. Coltura. Sanidá. Servícius socialis. Ordenación del territoriu i urbanismu. Turismu. Proteción, conservación i almenistración del su patrimoniu estóricu-artísticu. Proteción de la natura, montaña i vías forestalis. Agricoltura, ganadería, pesca, cça i aprovetamientu de los recursus forestalis. Salvamentu i estinción d’incendius. Choventú. Ociu i tiempu libri. Deportis. Mediu ambienti. Recoyia i tratamientu de residuus sólidus. Salubridá púbrica. Carreteras localis. Transporti interior de viajerus. Artesania.
Amás, li correspondin las facultatis que la legislación de era Cheneralidá reconoça a las comarcas en relación con las atividadis i servícius de competéncia municipal, la assisténcia a los concejus i la cooperación con estus, la planificación territorial i las actuacionis especialis de montaña. Era Conselh Generau ejerci tamién las competéncias que li delega o li assigna era Almenistración de era Cheneralidá, d’alcuerdu con lo qu’estableci la legislación del réhimen local.
Coltura
[adital | adital cóigu]
Luengas
[adital | adital cóigu]| Gastu | Castellanu | Aranés | Catalán | Otirus |
|---|---|---|---|---|
| Luenga materna | 37,3 % | 22,4 % | 14,6 % | 7,6 % |
| Nel ogal (de horma esclusiva) | 35,3 % | 25,8 % | 13,0 % | s/d |
| Nel ogal (con otras lhengas) | 50,7 % | 40,3 % | 24,6 % | 3,8 % |
| Nel labutu (de horma esclusiva) | 30,8 % | 9,2 % | 7,9 % | s/d |
| Nel labutu (con otras luengas) | 63,1 % | 34,6 % | 43,9 % | 1,8 % |
El Valli d’Aran es el únicu lugal andi una variedá del occitano (el aranés), palrau tamién en el sul de Francia assín comu en Itália, es luenga oficial. El aranés es cooficial (juntu con el castellanu i el catalán) en toa la comunidá autónoma de Cataluña sigún el su Estatutu d’Autonomía, inque solu es palrau en esti vali. Ata 2006 el aranés era oficial únicamenti nel Valli d’Aran.
Comu luenga materna el castellanu es la luenga que progressivamenti á ganau terrenu enos últimus añus. De 2001[20] a 2008[19] el castellanu á passau de sel la lhenga materna del 38,8 % a sel la del 37,3 %, mentris que el catalán á retrocedíu del 19,4 % al 14,6 % i el aranés del 34,2 % al 22,4 %.
El castellanu es tamién la lhenga más palrá por la puebración local ena hogal i en el labutu, inque tamién se gasta el aranés i, en menol meyia, el catalán.
Gastronomía
[adital | adital cóigu]Era climatología del Valli d’Aran afetua diretamenti a la su cocina. Los rigoris ivernaizus hacin necessaria una alimentación consistenti. Son típicas las sopas, los estofaus i la llamá olla aranesa. En el terrenu de los láteus se tien una produción especial del quesu brossat (denominau tamién brull). El postri más caraterísticu son los crepes, tamién llamaus en aranés: crespets, brescajus o pasteres, sigún el lugal del vali. Tamién se gastan abondu los productus de la tierra comu carnis de ovinu i bovinu i frutus del bosqui comu la fresa silvestri, la frambuesa i la mora.
Deportis
[adital | adital cóigu]Clubis
[adital | adital cóigu]| Club | Conceju | Deporti | País | Federación | División | Ficha | Páhina web |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Union Esportiva Bossòst | Bossòst | Fútbol | Francia | District de Football Naut Garona |
Départemental 2 (Poule B) | UE Bossòst | UE Bossòst Prantilla:Wayback |
Clubis esaparecïus
[adital | adital cóigu]| Club | Conceju | Deporti | País | Federación | Esaparecimientu |
|---|---|---|---|---|---|
| Viella Club de Fútbol | Viella | Fútbol | España | FCF | 2013 |
| Associación Fútbol Les | Lés | Fútbol | España | FCF | 2020 |
Véasi tamién
[adital | adital cóigu]Referéncias
[adital | adital cóigu]- ↑ Turull, Albert: Una caracterización de la toponimia pirenaica catalana. En: Pirinioetako hizkuntzak: oraina eta lehena. Euskaltzaindiaren XVI. Biltzarra, 2011, ISBN 978-84-95438-76-8, págs. 1073-1106.
- ↑ cita web |url=http://aveev.org/aveevwiki/ciaeewiki/index.php?title=Valle_de_Ar%C3%A1n#Geograf.C3.ADa_f.C3.ADsica |títulu=El Valle de Arán. Asociación de Veteranos Esquiadores Escaladores de Viella. |fechaaccesu=28 de eneru de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110725024407/http://aveev.org/aveevwiki/ciaeewiki/index.php?title=Valle_de_Ar%C3%A1n#Geograf.C3.ADa_f.C3.ADsica |fechaarchivu=25 de júliu de 2011
- ↑ Cita web|url=http://portalestadistico.com/municipioencifras/default.aspx?pn=conselharan&pc=MIF00%7Ctítulu=Datus por Conceju. Instituto Nacional de Estadística (INE) 2021
- ↑ Prantilla:Cita libru
- ↑ Antonio Ubieto Arteta, Estória de Aragón. La formación territorial, Saragossa, Anubar edicionis, 1981, vol 1, páh. 296. ISBN 84-7013-181-8.
- ↑ Antonio Ubieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, Saragossa, Anubar (Estória de Aragón), 1987, páhs. 217 i ss. ISBN 84-7013-227-X.
- ↑ Henri Castillon, “Estória des Populations Pyrénéennes, du Nebouzan et du Pays de Comminges (1967). Pag.218. Tolosa.
- ↑ Justin Douard, “Voyage archeologique et historique dans l'ancien comté de Comminges et dans celui des Quatre-Valles”.Nabu Press. ISBN 978-1-141-43800-6.
- ↑ Juan Reglá, Francia, la corona de Aragón y la frontera pirenaica. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Escuela de Estudios Medievales (1951). Pag.35. La lucha por el Valle de Arán.
- ↑ R. Dalmau, “Els Castells catlans (1967). Tomo VI. Pag.1524. Barcelona.
- ↑ Charles Higounet, Le comté de Comminges de ses origines à son annexion à la Couronne (dos tomus). Editorial Privat-Didier, vol. I, páhs. 79-87;[lugar, editorial y tomo requerido] otra edición en Bibiothèque Méridionale, 1.ª serii, t. XXXII, París-Tolosa, 1949.
- ↑ Véase Martín Alvira Cabrer, Muret 1213. La batalla decisiva de la cruzada contra los cátaros, Barcelona, Ariel, 2008, páh. 28 i la su edición de la documentación del reinau de Pedru II d’Aragón Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona. Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. 6 vols., Saragossa, Institución «Fernando el Católico» (CSIC), 2010, vol. I, páhs. 424-426. Documentu 292 de 22 de setiembri de 1201 dau en Banhèras/Bagnères-de-Luchon Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a Bernart IV, conde de Comenges, el valle de Aran [sic] en feudo a cambio de su vasallaje. «(...) ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, (...) dono et in presenti trado vobis Bernardo honorando Comiti Convenarum et vestris successoribus totam vallem meam de Aran (...) integre vos et vestri habeatis in propriam hereditatem. (...) Et ego Bernardus iamdictus Comes Convenarum (...) ex inde devenio (...) vester homo et vester fidelis vassallus, et omnium vestrorum, cum omni comitatu Convenarum, quem siquidem comitatum cum iamdicta valle de Aran et cum hominibus qui sunt in eis profiteor et recognosco per me et per meos me tenere pro vobis domino Petro prememorato rege et pro vestris. Et promitto vobis et vestris et convenio bona fide et sine dolo, per me et per meos, quod vos et vestros adjuvem, et auxilium omni modum et succursum vobis et vestris prestem contra cunctos homines, illis tamen exceptis qui sunt mei seniores, et ut ego et mei simus vestri et vestrorum fideles vassalli et homines, et vobis et vestris bona fide et sine enganno et fideliter serviamus.»
- ↑ Miguel Ángel Ladero Quesada, «Sobre la evolución de las fronteras medievales hispánicas (siglos XI a XIV)», en Carlos de Ayala Martínez et. al. (ed. lit.), Identidad y representación de la frontera en la España medieval, siglos XI-XIV: seminario celebrado en la Casa de Velázquez y la Universidad Autónoma de Madrid, 14-15 de diciembre de 1998, Madril, Casa de Velázquez, 2001, páhs. 5-50. Cfr. esp. páh. 25. ISBN 978-84-95555-21-2
- ↑ 14,0 14,1 Ladero Quesada, art. cit., 2001, páh. 26.
- ↑ José Hinojosa Montalvo, Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón, San Sebastián, Nerea, 2006, páh. 219. ISBN 978-84-89569-99-7
- ↑ Conselh Generau d'Aran, Notes sobre l'encaix territorial de la Vall d'Aran, hebreru 2010.
- ↑ Error de Lua en package.lua en la línea 80: module 'Módulo:Citas/Sugerencias' not found.
- ↑ «Resistencias frente a la dictadura». Archivado desde el original el 10 de diciembre de 2024. Consultado el 28 de agosto de 2025.
- ↑ 19,0 19,1 Error de Lua en package.lua en la línea 80: module 'Módulo:Citas/Sugerencias' not found.
- ↑ Censu del 2001 en era Val d’Aran. Conocimientus i gastus lhinhüísticus. Cheneralidá de Cataluña
