Ventura de los Reyes Prósper
| Ventura de los Reyes Prósper | ||
|---|---|---|
| Información pressonal | ||
| Nacencia |
31 de mayu de 1863 Castuera (España) | |
| Muerti |
27 de noviembri de 1922 Toledo (España) | |
| Nacionalidá | Española | |
| Educación | ||
| Educau en | Universidad Central | |
| Información prehessional/profissional | ||
| Oficiu | Matemáticu y naturalista | |
Ventura Reyes Prósper (Castuera, 31 d’abostu de 1863-Toleu, 27 de noviembri de 1922) fue un matemáticu i naturalista español.
Biografía
[adital | adital cóigu]Iju de Marta Prósper i Pla, natural de València, i d’Eduardo de los Reyes Corradi, natural de Sevilla i con alguna sangri asiática filipina, facultativu del cuerpu de minas que dirigía una mina de chumbu, Ventura tuvu nacencia en Castuera determinau polos destintus traslaus del su pairi, que llevó a la família primel a Córdoba i endispués a Murcia, andi Ventura cursó el bachilleratu.[1]
En 1879 marchó a Madrid, ondi se dotoró ena Nuversidá Central cona tesis Catálogu de las avis d’España, Portugal i Islas Baleares,[2] pola que obtuvu premiu estraordinariu i fue felicitau pol Comité Ornitolóxicu Enternacional estabreciu en Viena, de forma que hue nomau biembru permanent del mesmu enel congresu que celebró en Budapest.
En 1887 viajó a Alemaña acompañau del su germanu Eduardo de los Reyes Prósper, catedráticu de botánica ena Nuversidá Complutensi. Trabó amistá con Félix Klein i Ferdinand Lindemann i esi mesmu añu firmó unas oposicionis pala cátedra d’estoria natural dela Nuversidá de Valladolid, a las que no llegó a asistil. Leyó entoncis la obra sobre lógica matemática de Ernst Schröder, momentu a partil del cual se dedicó asiduamenti al estudiu de dicha disciplina. En 1888 realizó otras oposicionis sin éssitu pa institutus.
En 1891 obtuvu la cátedra d’estoria natural nel institutu pressonal de Teruel, opositó de nuevu a una cátedra de matemáticas del Institutu de Albacete, peru ná más tomal possión se suprimió la cátedra pol Real Decretu i, al quedal en excedência, solicitó una de física i química, de forma que llegó en 1898 a Toledo,[3] andi se quedaría a residil finalmenti i obtendría la de matemáticas en 1907.[4]
Más tardii realizó investigacionis sobre fósilis i moluscus. Hue unu de los cincu biembrus dela Sociedá española d’estoria natural, ena que se encargó dela clasificación de los moluscus. El su conocimientu de varias luengas (francés, ingrés, alemañ, rusu, suecu, danés, latín i griegu) le permitió la leción de librus i revistas estranjeris i la comunicación con científicus de tol mundu. Hue el primel español que publicó en una revista estranjera de matemáticas i unu de los primelus españolis que mantuvu correspondência científica con matemáticus europeus, juntu con el su amigu el también matemáticu Zoel García de Galdeano. En esta disciplina hueron profundizandu sin abandonal las céncias naturalis, con lo que consiguió una formación matemática insólita pa la época en España.
Murió en Toledo, i la su biblioteca especializada passó a la Unidá de Matemáticas del CSIC.[5]
Campu de labutu
[adital | adital cóigu]Dus de los campus a los que se dedicó fuerun la lógica matemática (publica en El Progresu Matemáticu entre 1891 i 1894 siete traballus sobre el tema, introduciéndola en España) i las geometrías no euclidianas (dende 1887 a 1910 publica deci traballus sobre Geometría, dus de los cualis publica ena prestigiosa revista alemana Matematische Annalen, ena que colaboraban ná menos que David Hilbert, Georg Cantor i Sophus Lie; unu nel Bulletin de la Société physico-mathematique de Kazán (Rusia), otru en The Educacional Time (Londres), dus en Archivus de Matemáticas puras i aplicás (València), cincu en El Progresu Matemáticu i unu ena Revista Matemática Hispano-Americana).
Mantuvu correspondência científica con destacaus científicus del momentu, dentri tos ellus, Giuseppe Peano, John Venn, Moritz Pasch, Charles Sanders Peirce, Ernst Schröder i Christine Ladd-Franklin. Divulgó la biografía de matemáticus ilustris: en 1893 le dedica tal trabaju a Nikolái Ivánovich Lobachevski en El Progresu Matemáticu i en 1894 a Wolfgang i János Bolyai (pairi i iju) ena mesma revista; también divulga l'obra del japonés Seki i sus discípulus ena Revista dela Real Academia de Céncias Exactas, Físicas i Naturalis en 1904,[6] assín comu a otru ilustre paisanu, el cardenal Juan Martínez Guijarro, Siliceu o Silíciu, le dedica unas notas biográficas ena Revista de la Real Sociedá Matemática Española en 1911. Publicó amás trabajus enos periódicus científicos: Boulletin de Mathematikues de Niew Reuglowski, i La Naturalessa, amás de en El Aspiranti de Toledo. El su trabaju Sur les propiétés graphiques des figures centriques (Extrait d’une lettre adressé a Mr. Pasch), lo publica Pasch extractandu una carta de De Reyes, añadiéndoli un apéndici andi pondera el traballu i la su resolución de un problema de Geometría proyectiva.
Fue biembru de diversas academias, entre ellus: la sociedá física matemáticas dela Nuversidá de Kazán (Rusia) i la Sociedá Astronómica de Francia. Luchó por moernizal la enseñança de las céncias i de la matemática enos Institutus de Enseñança Média potenciandu los laboratorius i la incorporación de nuevus contenius nel currículum.
Obra publicá
[adital | adital cóigu]Geometría
[adital | adital cóigu]- “Sur la géometrie non-Euclidienne”, Mathematische Annalen, 29 (1887), 154-156.
- “Sur les propiétés graphiques des figures centriques (Extrait d’une lettre adressé a Mr. Pash)”, Mathematische Annalen, 32 (1888), 157-158.
- “Nota tocanti a la geometría proyectiva sobre la superficii esférica”, El Progresu Matemáticu, 13 (1892), 7-10.
- “Resolución de un problema propuestu por Jacobo Steiner”, El Progresu Matemáticu, 17 (1892), 147-148.
- “Recensión de Dodgson [Lewis CarolÌ] Curiosa mathematica, A new Theory of Parallels, London, 1890, 3ª edición”, El Progresu Matemáticu, 21(1892), 265-266.
- “Brevi reseña estórica dela Geometría no-Euclídea, especialmenti de dus i tres dimensionis”, El Progresu Matemáticu, 37 (1894), 13-16.
- “Algunas propiedais referentis a los sistemas de círculus, demostrás sin el auxiliu de relacionis métricas ni del postulau euclídeu”, El Progresu Matemáticu, 39 (1895), 205-208.
- “Nueva demostración de las fórmulas trigonométricas de un ángulu igual a la soma o deferência de dus daus”, Archivu de Matemáticas Puras i Aplicás, 5 (1896), 89-91.
- “Nota sobre un puntu de geometría no euclídea”, Archivu de Matemáticas Puras i Aplicás, 3 (1897), 44-47.
- “Note sur le théoréme de Pythagore et la géométrie non-Euclidienne”, Bulletin de la Société physico-mathematique de Kasan, Deuxiéme Série, 1 (1897), 67-68.
- “Nota de dus demostracionis nuevus de proposicionis trigonométricas”, The Educational Times, 1 (1910).
- “Restitución de una de las obras perdías de Euclides”, Revista Matemática Hispano–Americana, 10 (1919), 323-325.
Lógica
[adital | adital cóigu]- “El raciociniu a máquina”, El Progresu Matemáticu, 9 (1891), 217-220.
- “ Cristina Ladd-Franklin, matemática americana i la su influência ena lógica simbólica”, El Progresu Matemáticu, 12 (1891), 297-300.
- “ Ernesto Schröeder. Sus merecimientus ante la lógica, la su propaganda lógico-matemática, las sus obras”, El Progresu Matemáticu, 14 (1892), 33-36.
- “Charles Sanders Peirce i Oscar Howard Mitchell ”, El Progresu Matemáticu, 18 (1892), 170-173.
- “Pesqui de clasificación de los escritus lógico-simbólicus, especialmenti de los post-booleanus”, El Progresu Matemáticu, 20 (1892), 229-232.
- “Nuevu modu de consideral la aritmética”, El Progresu Matemáticu, 25 (1893), 23-26.
- “La lógica simbólica en Itália”, El Progresu Matemáticu, 26 (1893), 41-43.
Biográficas
[adital | adital cóigu]- “Wolfgang i Juan Bolyai. Reseña bio-bibliográfica”, El Progresu Matemáticu, 38 (1894), 37-40.
- “ Nikolái Ivánovich Lobachevski. Reseña bio-bibliográfica”, El Progresu Matemáticu, 36 (1893), 321-324.
- “La obra científica de Seki i sus discípulus”, Revista de la Real Academia de Céncias Exactas, Físicas i Naturalis, 1 (1904), 251-254.
- “ Juan Martínez Silíceu”, Revista de la Sociedá Matemática Española, 5 (1911), 153-156.
Otrus traballus
[adital | adital cóigu]- “Catálogu de las avis d’España, Portugal i Islas Baleares”, Analis dela Sociedá Española d’Estoria natural, tomu XV, Madrid, 1886, pp. 5-109. También publicau por Fortanet, Madrid, 1886 i en edición facsímil pol Conceju de Badajoz en 1986.
- “Lista de los moluscus recoyius pol dotol Osorio en Fernando Poo i enel Golfu de Guinea”, Analis dela Sociedá Española d’Estoria Natural, 15 (1886), 340.
- “Dus toledanus ilustris ena luna”, Boletín dela Sociedá Arqueológica de Toledo, 1 (1900), 4-5.
- “Nuevas notícias tocanti al astrónomu toledanu Arzaquel”, Boletín dela Sociedá Arqueológica de Toledo, 6 (1900), 124.
- “El pavu real ena ornamentación mudéjar”, Revista semanal de arti de Toledo, 32 (1916), 213.
- “Los viehus árbolis dela vetusta Toledo”, Revista semanal de arti de Toledo, 32 (1916), 253.
- “El laurel dela casa de Bécquer en Toledo”, Revista semanal de arti de Toledo, 182 (1922), 329.
Referéncias
[adital | adital cóigu]- ↑ Biografía
- ↑ Catálogu de las avis d’España, Portugal i Islas Baleares en europeana
- ↑ Realis órdenis traslandandu, á la cátedra de Física del Institutu de Toledo, á D. Ventura Reyes, i á la de Psicoloxia del de Albacete, á D. Julián Irurozqui. Gaceta de Madrid, númeru 166, páginis 1003, Madrid, 15 de juniu de 1898, BOE-A-1898-3354
- ↑ Real orden nombrandu: Maestru auxiliar interinu de las Escuelas púbricas elementalís de niñus de Madrid, á D. Luis Henríquez Gil, Maestru interinu de las Escuelas púbricas de niñus de Pamplona, á D. Antonio García Guerra, Pressol numerariu de Coloríu i Composición de las Escuelas Superior de Artis é Industrias i Bellas Artis de Cádiz, á D. José Morillo i Ferradas. Gaceta de Madrid, númeru 311, páginis 481-482, Madrid, 7 de noviembri de 1907, BOE-A-1907-7921
- ↑ Biobibliografía en Divulgamat
- ↑ Ventura de los Reyes Prósper (1904). "La obra científica de Seki i sus discípulus". Revista dela Real Academia de Céncias Exactas, Físicas i Naturalis de Madrid, vol. 1, páginis 251-254.
Bibliografía
[adital | adital cóigu]José Cobos Bueno (1995). "Ventura Reyes Prósper". Revista de Estudius Extremeñus, vol. 51, númeru 2, ISSN 0210-2854, páginis 479-514.
José Cobos (1996). "A mathematician out of his time: Ventura Reyes Prósper". Extracta Mathematicae, vol. 11, númeru 2, ISSN 0213-8743, páginis 306-314.
José M. Cobos Bueno (2008). "Ventura Reyes Prósper, matemáticu extremeñu". La Gaceta dela Real Sociedá Matemática Española, vol. 11, númeru 4, ISSN 1138-8927, páginis 767-786.
Luis Vega Reñón (2002). "Ventura Reyes Prósper (1863-1922) i la introducción dela nueva lógica en España". Asclepio, vol. 54, númeru 2, ISSN 1988-3102, páginis 181-209.
Enacius esterius
[adital | adital cóigu]Sociedá extremeña matemática: "Ventura Reyes Prosper"
Rostru Umanu de las Matemáticas - Ventura Reyes Prosper (1863-1922)