Virreinatu de Nueva España
| Virreinatu dela Nueva España | |
|---|---|
| Plus Ultra | |
| Nomi oficial: Virreinatu dela Nueva España | |
| Nomi orihinal: Reynu dela Nueva España[1] | |
| Bandera del Imperiu español (sigru XVIII-XIX; izquierda) i enseña delos ejércitus virreinalis (drecha) | |
| Escudu del virreinatu de Nueva España | |
| Mapa de tolos territorius qu'alguna veç pertenicierun al Virreinatu dela Nueva España namái en verdi escuru. En verdi claru, territoriu reclamau sin soberanía denguna i en disputa col Reinu de Gran Bretaña. | |
| El virreinatu ena su máxima extensión (1794), tras la incorporación dela Luisiana (1764-1803) i antis dela cesión delos territorius de Nutca i Santu Domingu (1795). | |
| Información heneral | |
| Entidá | Virreinatu indianu |
| País | Corona de Castiella (1535-1715) Reinu d'España i Indias (1715-1821) |
| Forma de gobiernu | Virreinatu |
| Religión | Católica |
| Era | Colonización española d'América |
| Capital | |
| Idiomas | Español i náhuatl[2] |
| Otrus idiomas | Maya, tagalu, quiché, mixtecu, cebuanu, chortí, quekchí, zapotecu, otomí, navaju, totonacu, siux, cachiquel, tseltal, mam, comanchi, purépecha, lenca, rarámuri, ilocanu, tepehuanu, coahuiltecu, apalachi, garífuna, etc. |
| Otrus nomis | Yankwik Kaxtillan Birreiyotl, lit. «Virreinatu dela Nueva Castiella» en náhuatl[3] |
| Gentiliciu | novohispanu, -na |
| Lema | Plus Ultra |
| Predecesoras | |
| |
| Sucesoras | |
| Estoria | |
| Eventu anterior | 1519-1522 — Conquista de Méxicu |
| Iniciu | 8 de marçu de 1535 — Creación del virreinatu pola Real cédula |
| Eventu 1 | 22 de febreru de 1819 — Tratáu d'Adams-Onís |
| Eventu 2 | 31 de mayu de 1820 — Abolición del virreinatu pol Trieniu Liberal |
| Eventu 3 | 24 d'abostu de 1821 — Tratáus de Córdova dela Provincia dela Nueva España |
| Eventu 4 | 15 de setiembri de 1821 — Independencia de Centroamérica |
| Fin | 27 de setiembri de 1821 — Consumación dela independencia de Méxicu |
| Datis demográficos | |
| Finalis sigru XVIII | Superfici: 7 657 000 km² Puebración: 7 444 086[4] |
| 1810 | Puebración: 8 000 000 |
| Dirigencia | |
| Rei | • 1516-1556 — Carlos I • 1808-1833 — Fernando VII (de jure)[5] |
| Virrei | • 1535-1550 — Antonio de Mendoza i Pacheco • 1821 — Juan Ruiz de Apodaca • 1821 — Juan O'Donojú |
| Güei | |
| Costa Rica Cuba El Salvador Estaos Uníos Filipinas Guam Guatemala Honduras Méxicu Estaos Federaus de Micronesia Nicaragua Palaos Colombia (Península dela Guajira) Puerto Rico Panamá (Región de Bocas del Toro) Repúbrica Dominicana Venezuela | |
| Notas | |
| El escudu del Ayuntamientu de Méxicu era tamién gastau cumu símbolu referencial del virreinatu de Nueva España.[6] | |
La Nueva España fue un reinu d’España mentris el periodu colonial, n’América el Norti i Central, ondi ogañu correspondin los estaus d’Arizona, California, Colorado, Nevada, Nuevu Méjicu i Utah enos Estaus Unius ata Costa Rica n’América Central, teniendu cumu capital la Ciá de Méjicu. Dessistió dendi’l 1535 al 1821. La Nueva España no solu almenistraba las tierras comprendias entri estas lindis, sinu tamién el arquipélagu delas Filipinas n’Ásia.
Endispués dela derrota del exércitu españolu polas tropas d’Agustín d'Iturbide i Vicente Guerrero, tol territoriu (cola ecepción del arquipélagu asiáticu) passun a formal parti del Empériu Mejicanu a partil del 28 de setiembri de 1821.Vice-Reinu dela Nueva España.
Territórius
[adital | adital cóigu]
Capitanía general de Guatemala
[adital | adital cóigu]La capitanía general de Guatemala fue la segunda n'emportáncia del virreinatu i fue fundá pola ordin de Carlos I en 1536. Pa 1609, la Real Audiéncia ditarminó qu'el virrei de Nueva España no deberíe sel, en dengún casu, el gobernaol de Guatemala. Estu supussu un gran avanci ena autonomía dela rejión.
La primera capital dela capitanía fue Antigua Guatemala. En 1773 una seri de terramotus provocun el cambiu dela capital, polo que'l nuevu emplaçamientu destinau pa albelgal la sei dela capitanía fue Nueva Guatemala de la Asunción. La promulgaçión dela Constituçión de Cádis abri ena Capitanía una nueva etapa de liberalismu, colo que logrun entavía más libertá i endependéncia del restu d'España.
En 1821 se proclama la endependéncia, i dos añus más tardi las cincu provinçias —provinçia de Ciá Real de Chiapas, provinçia de Guatemala, provinçia de San Salvaol, provinçia de Comayagua i provinçia de Nicaragua i Costa Rica— se yerguin enas provinçias Unias de Centroamérica, tras la cayía d'Agustín I cumu emperaol de Méjicu. Nostanti, Chiapas se incorpora ala naciénti Repúbrica Mejicana, mentris que las otras provinçias formarun la Repúbrica Federal de Centroamérica.
Capitanía general de Yucatán
[adital | adital cóigu]La capitanía general de Yucatán fue una gobernaçión i çona almenistrativa perteneciénti a Castilla, criá en 1565, qu'estaba baju la dependéncia direta del rei p'asuntus melitaris i de goviernu. Nostanti, al no contal con audiéncia real, debíe acudil ala real audiéncia de Méjicu nel virreinatu de Nueva España pa solvental los asuntus juríicus.
El virrei dela Nueva España tamién podía nombral gobernaoris enterinus ena provinçia de Yucatán, mentris qu'el rei nombraba el suyu. La provinçia i capitanía general de Yucatán abarcaba los atualis territórius mejicanus de Campeche, Quintana Roo, Tabasco, Yucatán, ala vezi que nominalmenti le correspondíun los territórius del norti del Petén i l'atual Belici.
Esta capitanía general fue criá a partil delas conquistas capitaneás pol Francisco de Montejo el Adelantau, que juntu con el su iju i sobrinu, omónimus, dominarun alos grupus mayas qu'abitaban la península de Yucatán al su llegada enos alboris del sigru XVI. Estus grupus, que presentarun una aguerría defensa del su territóriu, éran los descendiéntis delos qu'entegrarun la coalición d'estaus qu'avía síu formá i disuelta tiempu dantis dela llegada delos españolis, i que s'avía denominau Liga de Mayapán.
La conquista de Yucatán fue la más tardía delas que finalmenti entegrarun el virreinatu dela Nueva España, ya que los últimus redutus mayas no fuerun dominaus íntegramenti ata l'añu de 1697 —esto es, más de sigru i meiu endispués dela conquista de Méjicu—, cola conquista de Tayasal.Molina Solís, Juan Francisco, Estória dela Destapaura i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán.
Estória
[adital | adital cóigu]Los Habsburgu fuerun los fundaoris del Empériu Ultramarinu Español i quienis lo guvernun dendi’l 1516 al 1701, quandu la Casa de Borbón ijueló el tronu d’España. Éran una desnastía d’orígin alemanas, con dos grandis ramius: l’españolu i l’austríacu. Esta desnastía tuvu una política tal que, asseguurá la deba proporción de poel, las partis entegrantis del su Empériu (los virreinatus) teníun una relativa libertá i autonomía.
Nel casu dela Nueva España, el géniu desta desnastía fue que mentris la fundación dela colónia, gastun i tomun ventaja delas estruturas preessistentis ena sociedá prispánica pa prantal sobri ellas la su estrutura de poel. Estu solu fue possibri pola participación ativa i voluntária delos señorius indígenas.
Dantis dela llegada delos españolis, la sociedá prehispánica estaba entegrá pun sinfín de señorius ondi ala cabeça estaba el Tlatoani. Estus señorius estaban pola su parti entegraus en otrus cuerpus políticus más o menus desenvolvius, cumu las Alianças Tlaxcaltecas, las Coligacionis Maias nel Yucatán i Chiapas, el Reinu Purepecha de Michoacán i l'Empériu Mejica.
Los Mejica "teníun asorbiu, o teníun assulutu control políticu, sobri angunas dezenas i poníun tributu sobri seis o sieti centenas más". Ala llegada delos españolis ábate tolus señorius "decidirun alial-si alos recén llegaus" punos motivus divelsus, polo que'l sistema de terrol religiosu tuvu una emportáncia crucial. Al tenel contatu colos señorius indígenas, una delas acionis imediatas pola parti delos conquistaoris fue la proibiçión de sacrificius umanus i pola otra parti prencipiar la introdución dela moral i del sistema de valoris judiu-cristianu.
Una vezi consumá la cayía de Méjicu-Tenochtitlan, fomentó-si i protegió-si las "Repúbricas de Índius". Estu es, premitió-si la sobvivéncia delos señorius prehispánicus, ondi los caporalis indígenas conservarun el su estatu, posición i previléjius. Amás de d’estu, los "usus i costumbris" cola ecepción del sacrificiu umanu mantuvun-si prácticamenti entatus. "Ábate tolos señorius subsistirun cumu cuerpus políticus mentris la época colonial i gran porcentaji delos nobris indígenas permanecerun enas sus posicionis de previléjiu, recibiendu gran parti delos tributus i servicius qu'ala su parti correspondíun mentris tol sigru dela Conquista i entavía endispués".
La evangelización dela puebración indígena no fue imediata, sinu un processu lentu i arduuo que requirió mucha peseveráncia i criativiá pola parti delos missionárius i que tordó la mayol parti del sigru pa completal-si. Al contráriu de lo que se cree corrientimenti, la evangelización delos índius no fue un processu que se completasi a "herru i huegu". La consolidación del Empériu Españolu ena Nueva España requería estabeliá política i social.
Los señorius i las "Repúbricas de Índius" son el alicanti delos puebrus cumu Calacoaya, Tonalá, Xochimilco, Tlalpan, Chiautempan, Coyoacán - que son un sabulugal entri abondus que entavía ogañu dessistin i se puein reconocer ena parti central i sul dela atual Repúbrica Mejicana. La su sobvivéncia es un hatu del éssitu desta estrategia d'assimilación pola parti del Empériu Español.
Demografía
[adital | adital cóigu]Puebración dela Nueva España al cabu del sigru XVIII:
| América el Norti |bgcolor=#EFEFEF align=right| 5 837 100 |
| América Central |bgcolor=#EFEFEF align=right| 870 200 |
| Antillas |bgcolor=#EFEFEF align=right| 950 000 |
| Total |bgcolor=#EFEFEF align=right| 7 657 300 |
Véssi tamién
[adital | adital cóigu]Virreis dela Nueva España
Referéncias
[adital | adital cóigu]- ↑ Elías Trabulse, La invención de Nueva España: 200 años de historiografía, El Colegio Nacional, 2021.
- ↑ Traductores e intérpretes en los primeros encuentros colombinos, Instituto Cervantes.
- ↑ Miguel Figueroa Saavedra, Imomachtilis iwan itlachihchiwalis in masewalyewehkahtlahtoh ipan Yankuik Kaxtillan, 2022.
- ↑ 4 799 313 abitantis nel Méxicu actual, 1 502 574 abitantis enas Islas Filipinas, 272 000 abitantis enas Antillas hispanas i 870 199 abitantis nel Reinu de Guatemala.
- ↑ En mayu de 1808 se produjerun las Abdicacionis de Bayona, procesu pol qual Carlos IV i Fernando VII cedierun los sus drechus al Tronu en favor de Napoleón Bonaparti, qui, a su veç, los cedió al su hermanu José. Ni el Conseju de Castiella ni las autoridais delas posesionis d'ultramar reconociérun cumu soberanu a José, declarandu a Fernando cumu únicu rei llexítimu.
- ↑ Alejandro Sierra López, «El rincón de la heráldica. Escudos de ciudades y regiones americanas», Gobiernu d'España, Ministeriu de Coltura i Deporte.
Atijus esternus
[adital | adital cóigu]Museu Nacional del Virreinatu (Méjicu)
Estúdius dela Estória Novihispánica (e-journal UNAM)
Nuversidá Pontifícia Católica de Chili, L'América española colonial