Xarilla
| Xarilla | ||
|---|---|---|
| Entidad subnacional | ||
|
| ||
|
Escudo | ||
|
Ubicación de Xarilla | ||
| Coordenadas | 40°10′19″N 6°00′12″O / 40.171944444444, -6.0033333333333 | |
| Capital | Jarilla | |
| Entidad | Monicipiu d'España | |
| • País |
| |
| Superficii | ||
| • Total | 28,47 km² | |
| Altol | ||
| • Media | 495 m s. n. m. | |
| Puebración (2024) | ||
| • Total | 139 hab. | |
| • Densidá | 4,88 hab/km² | |
| Huso horario | UTC+01:00 y UTC+02:00 | |
| Código postal | 10728[1] | |
| Sitio web oficial | ||
Xarilla es un monecipiu i localidá española dela provincia de Caçris, ena comunidá utónoma d'Estremaúra.
Geografía
[adital | adital cóigu]Integrau ena comarca de Tierras de Granadilla, se assítia a 98 km de Caçris. El términu monicipal, cuna superfici de 28,47 km², está atravessau pola autuvía Ruta dela Prata (A-66) i pola carretera nacional N-630, entri lus pK 447 i 451. La carretera provincial CC-90 uni Xarilla cola autuvía. L’relievi del munícipiu está definíu pola laera ocidental delus Montis de Tras la Sierra, nel estremu ocidental dela sierra de Gredus, i pol valli del ríu Ambróç. Bañan el términu monicipal las gargantas que vienin dela sierra i l’embalsi dela Xarilla. La altitú zagarrea entri lus 1504 m nel coraçón delus Montis de Tras la Sierra, i lus 380 m ena dehesa cercana al ríu Ambróç, el qual nu pasa pol territoriu.
Lus sus entornus naturalis se caraterizan fondamentalmenti pola pressencia de castañaris, roblaris, ancinalaris, juntu a otras especis que componin el matorral, comu bréçu, aulaga, modroñeras i toju.
Estoria
[adital | adital cóigu]A meyaus del sigru XIX, el lugal tenié contabilizá una puebración de 412 abitantis.Prantilla:Sfn Apaici escritu nel novenu volumin del Diccionáriu geográficu-estadísticu-estóricu d’España i las sus possessionis d’Ultramar de Pascual Madoz dela siguienti manera:
Demografía
[adital | adital cóigu]Xarilla quenta cuna puebración de Prantilla:Población-es wd.
Prantilla:Gráfica d’evolución== Economía ==
La su ativiá económica está fondamentá nel 50 % nel setol primáriu seguiu delus servícius que ocupan el 23 % i una escassa produción endustrial. Cabi destacal sobremanera la ganaería, que constítui la bassi fondamental dela economía del términu.
Patrimóniu
[adital | adital cóigu]Ilesia parroquial católica baju la avocación de San Gregóriu Magnu, ena archidiócesis de Méria-Badajós, diócesis de Prasencia, arciprestalgu d’Hervás.[2] Es una obra encetá nel sigru XVI i acontiná con posterióris costrucionis nel sigru XVII. Ena portá princepal dela mesma se ossa la fecha de 1852 añu nel qual se produci la su reedificación.
Se cosservan lus restus d’un chicu templu romanu nel cerru de Piedraslabrás. Es una obra de pranta retangulal i de piedra granítica abondu abundanti ena çona: Namás se cosserva deste templu la cella i nu á na dela naos i pronaus.
Incendiu
[adital | adital cóigu]Nel vranu de 2025 encetó en Xarilla el peol incendiu qu'abiu ata ogañu n'Estremaúra.
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ Worldpostalcodes.org, código postal n.º 10728.
- ↑ LISTAL POL LOCALIÁ DE PARROQUIAS [1]
Bibliografía
[adital | adital cóigu]Atijus p'ahuera
[adital | adital cóigu]
En Commons ai conteníu multimedia sobre Xarilla.