Ir al contenido

Yamena

Yamena
Entidad subnacional


Escudo

Coordenadas 12°07′N 15°03′E / 12.11, 15.05
Entidad Special statute region of Chad, Ciá, Ciudad fronteriza, Gran cidá y Región de Chad
 • País Prantilla:Geodatos Chad
Superficii  
 • Total 100 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 298 m s. n. m.
Puebración (2012)  
 • Total 1092066 hab.
 • Densidá 10 920,66 hab/km²
Huso horario UTC+01:00
Prefijo telefónico 235

Yamena[1] (en árabi: انجمينا, Injamīnā, AFI: [nˈʤɑmɛnə], "lugal de reposu"; en francés: N'Djaména o Ndjamena) es la ciá capital del Chad, i la ciá con más abitantis del país. Ata 1973 se la conoció col nombri de Fort-Lamy. Tien una puebración aprossimá de 1 092 066 abitantis. Es tamién una región con estatutu especial, devidía en diez destritus (arrondissements).

Está atravessá polos ríos Chari i Logone. Posei un puertu, i cumpli prencipalmenti una función almenistrativa, i comu lugal d'almacenamientu de deferentis produtus (ganaería, sal, cerealis, entri otrus).

Una calli de Yamena, 1952.

Fue fundá el 29 de mayu de 1900 pol marinu francés Émile Gentil comu un fuerti colonial francés, col nombri de Fort-Lamy (nombri que mantuvu ata 1973), en onol al esploraol i comandanti del Ejércitu Francés François Joseph Amédée Lamy, fallecíu el 22 d'abril ena Batalla de Kousséri, nel Camerún. El 6 de noviembri de 1973 el presidenti François Tombalbaye la renombra Yamena, del nombri dun puebru árabi cercanu, Am Djamena, que senifica "lugal de descansu". Esti cambeu era parti dun pograma dafricanización.[2][3] Fue una emportanti ciá comercial i se convirtió ena capital dela región i dela nación.

Duranti la Segundera Guerra Mundial, los francesis confiarun nel aeropuertu dela ciá pa traslaal tropas i suministrus.[4] El 21 de eneru de 1942, un solitariu He 111 alemán del Sonderkommando Blaich bombardeó con dessitu el aeródromu de Fort-Lamy, destruyendu suministrus de petróleu i diez avionis.[5] Fort-Lamy recibió la su primera sucursal bancaria en 1950, quandu el Bancu de África Ocidental (BAO) abríu una sucursal allí.

El 6 d'abril de 1973, el presidenti François TombalbayeError en la cita: La etiqueta de apertura <ref> es incorrecta o tiene el nombre mal cambió el su nombri pol de N'Djamena (tomau del árabi nombri dun puebru cercanu, Niǧāmīnā, que senifica "lugal de descansu") comu parti del su pograma d'africanización authenticité. La ciá fue ocupá por Libia duranti la entervención líbia de 1980-81 nel marcu del Polvoreu chadianu-líbiu,[6] i el Gobiernu de Transición d'Uniá Nacional asociau.[7]

La ciá fue parcialmenti destruía duranti la Guerra Cevil del Chad, en 1979 i de nuevu en 1980. En estus añus, ábate toa la puebración fuyió dela ciá, buscandu refugiu ena orilla opuesta del ríu Chari, nel Camerún, juntu ala ciá de Kousseri. Los residentis no bolvierun ata 1981-82, tras el fin delos enfrentamientus. Ata 1984, las istalacionis i los servicius estuvierun sometíus a un estritu racionamientu, i las escuelas premanecierun cerrás.[8]

El periu d'agitación ena ciá se inició col frustrau intentu de golpi d'Estau del primel menistru norteñu Hissène Habré contra el presidenti sureñu Félix Malloum: inque Malloum i el ejércitu nacional que l'era leal fuerun derrotaus, la entervención ena batalla d'otras facionis norteñas rivalis ala de Habré compricó la situación. En 1979 s'alcançó una tregua temporal gracias ala mediación enternacional, qu'estableció al señol dela guerra Goukouni Oueddei al frenti dun gobiernu d'uniá nacional col su rival Habré comu menistru de Defensa. La entensa rivaliá entri Goukouni i Habré provocó el estallíu de nuevus enfrentamientus ena ciá en 1980; Yamena s'encontró devidía en setoris controlaus polos distintus señor del guerra. El tira i afloxa solu llegó al su fin endispués de muchus mesis, quandu Goukouni solicitó la entervención delos líbius, qu'arrollarun colos sus tanquis las defensas de Habré ena capital.[9]

Tras las deferencias entri Goukouni i Muamar Gadafi i la desaprobación enternacional dela entervención líbia, las tropas líbias empendolarun la capital i Chad en 1981. Estu abríu la puerta a Habré, que marchó sobri Yamena, ocupandu la ciá sin apenas resistencia en 1982 i istalandu-si comu nuevu presidenti.[10] Finalmenti fue desalojau de forma similar en 1990 por un antiguu general suyu, Idriss Déby, quien dendi el 2016 es jefi d'Estau del Chad.

La ciá sola teníe 9.976 abitantis en 1937, peru una década más tardi, en 1947, la puebración ábate s'habíe dupricau ata alcançal los 18.435 abitantis. En 1968, tras la endependencia, la puebración alcançó los 126.483 abitantis. En 1993 superó el mediu millón, con 529.555 abitantis. Bona parti deste crecimientu s'á debíu a los refugiaus que fuyerun a Yamena en busca de seguráncia, inque muchas pressonas fuyerun de Yamena, tamién en hunción dela situación política.Error en la cita: La etiqueta de apertura <ref> es incorrecta o tiene el nombre mal La ciá superó el millón de abitantis a prencipius dela década de 2010.

En 1960 se convirtió ena capital del Chad, tras la Endependencia del país. La ciá sufrió un éxodu tras la Guerra Cevil de 1979, peru la puebración bolvió a crecel dendi entoncis.

Duranti la guerra con Libia, Yamena fue inicialmenti bombardeá pola fuerça aérea líbia, i tropas chadianas pro-líbias al mandu de Goukouni Oueddei tomarun la capital en 1979. En juniu de 1981, Yamena fue recuperá polas tropas fielis a Hissène Habré, un chadianu apoyau por Estaus Uníus. Duranti la guerra con Libia, la ciá sufrió huertis dañus i la metá dela puebración fuyió. Enos siguientis añus las tropas líbias apoyarun a los insurgentis chadianus contra el gobiernu de Habré, i Yamena fue siempri el blancu delas sus fallías ofensivas. Debíu a qu'el gobiernu chadianu recibió ayúa de Francia, en 1986, el aeropuertu de Yamena fue bombardeau polos líbius.

El 13 d'abril de 2006, un ataqui rebeldi del Frenti Uníu pal Cambeu Democráticu contra la ciá fue derrotau[11] ena Batalla de Yamena (2006). La ciá bolvió a sel atacá el 2 de febreru de 2008, polos rebeldis dela UFDD i la RFC.[12] En el ataqui murierun unus 160 civilis i 700 resultarun eríus[13] (veassi Segunda batalla de Yamena).

Posei tres ospitalis, el palaciu de gobiernu, un aeropuertu enternacional, un museu, una catedral i una nuversidá.

Yamena tieni un clima tropical semidesérticu, teniendu una corta temporá úmea i una larga temporá de sequía. Basándu-si en temperaturas anualis, es una delas ciais más calientis del mundu. Á llegau a registral un mássimu estoricu alreol de 47 Graus celsius. |

Gobiernu

[adital | adital cóigu]
Asambrea Nacional del Chad.

Yamena es la se dela Asambrea Nacional del Chad, assin comu de numerosas organizacionis i partíus políticus i de tolos menisterius nacionalis. Tamién s'alcuentran en Yamena el Trebunal Supremu i el Trebunal d'Apelación, assin comu las prencipalis embaxás en Chad, encluyías las de Francia i Estaus Uníus.[14] A vezis se considera drentu dela región dela Chari-Baguirmi, inque separá.[15]

Economia

[adital | adital cóigu]
Vista aérea de Yamena.

La prencipal fuenti económica de Yamena es el trabaju agrícola. Alreol del 80% dela puebración de Yamena trabaja en endustrias basás ena agricoltura, encluyendu el cultivu de cosechas i la cría de ganau. Pol tantu, la economia de Yamena dependi ábate totalmenti del güen tiempu, lo que hazi que la economia se ressienta en añus d'escasas precipitacionis. Yamena recibi ayúa financiera del Bancu Mundial, assin comu del Bancu Africanu de Desenvolvimientu. Dessisti una gran demanda de manu d'obra cualificá en Yamena pa trabajal enos setoris del petróleu i el gas, assin comu de trabajaoris pa Organizacionis no gubernamentalis estranjeras, servicius médicus i enseñáncia del inglés. Los residentis en Yamena están sujetus al pagu d'impuestus ata un importi mássimu del 60% de tolos ingressus netus.[16]

Una calli de Yamena.

Entri las atracionis dela ciá s'encluyi el Museu Nacional del Chad, la catedral i varias mezquitas.

Educación

[adital | adital cóigu]

Yamena tien una nuversidá, escuelas d'almenistración i medicina veterinaria, un gran númeru d'escuelas secundarias (encluyendu al antiguu Liceu Félix Éboué i el Liceu Técnicu-Comercial) i la Escuela Americana Enternacional de Yamena.

Transporti

[adital | adital cóigu]

Yamena está conectá por un puenti a Kousséri, nel Camerún.

El Aeropuertu Enternacional de Yamena (código IATA NDJ) está localizau enas afueras dela ciá.

Estoricamenti, la conexión prencipal de Yamena col esterior era a través dela navegación fluvial polos ríos Chari i Logone, peru estus agora sola son gastaus pa cargas pequeñas. La ciá no posei ferrocarrilis pa transporti.

Ena ciá de Yamena se puei osserval el bellu paisaji del barriu estoricu cola su arquitetura colonial de casas d'adobi. El Museu Nacional posei colecionis dela coltura Sahr, que se remonta al sigru IX. El coloríu mercau es el lugal ideal pa contemplar la vía local i mercal alfombras i joyas echas in situ.

El festival Dary en Yamena

Entri las atracionis dela ciá destacan el Museu Nacional del Chad, el Centru Coltural Al-Mouna, la Catedral de Nuestra Señora dela Paz de Yamena i varias mezquitas. Nel Museu Nacional del Chad se puei vel el cráneu parcial del Sahelanthropus, llamau polos lugareñus "Toumaï".[17] Esti cráneu fue destapau nel norti de Chad i se considera qu'es d'unu delos primerus antepassaus umanus.[18] Yamena fue nombrá Capital dela Coltura Islámica en 2009.[19]

Ciais ermanás

[adital | adital cóigu]

Prantilla:Geodatos Francia Toulouse, dendi 1988 ([https://web.archive.org/web/2007092800

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. Real Academia Española. «Apéndice 5: Lista de países y capitales, con sus gentilicios». Consultado el 9 de julio de 2012. 
  2. Roman Adrian Cybriwsky, Capital Cities around the World: Una ciclopedia de geografia, estoria i coltura, ABC-CLIO, EE UU, 2013, p. 208
  3. Zurocha-Walske, Christine (2009). Chad en imágenis. Twenty-First Century Books. p. 17. ISBN 978-1-57505-956-3. Archivado desde el original el 30 de abril de 2016. Consultado el 15 de noviembri de 2015. 
  4. Zeleza, Tiyambe; Dickson Eyoh (2003). Ciclopedia dela estoria africana del sigru XX. Taylor & Francis. p. 379. ISBN 978-0-415-23479-5. Archivado desde el original el 19 de mayo de 2016. Consultado el 15 de noviembri de 2015. 
  5. MESSERSCHMITT Bf 108 - 'TAIFUN' Prantilla:Wayback acesu: 29 d'abril de 2011
  6. Prantilla:Cita enciclopedia
  7. Collelo, Thomas (Diciembre de 1988). Estudio de país: Chad , sección: Guerra civil y mediación multilateral, 1979-82. 
  8. Samuel Decalo, Diccionario histórico del Chad, Espantapájaros, 1987, pp. 229-230
  9. Robert Buijtenhuijs, Le Frolinat et les guerres civiles du Tchad, Karthala, 1987, pp. 67-175
  10. R. Buijtenhuijs, Le Frolinat et les guerres civiles du Tchad, pp. 177-225
  11. BBC: La ONU condena un ataque rebelde en Chad Prantilla:Wayback
  12. «Los rebeldes se enfrentan a las fuerzas chadianas dentro de la capital». 2 de febrero de 2008. Archivado desde com/id/22962528 el original el 4 de febrero de 2008. Consultado el 3 de febrero de 2008. 
  13. Chad clashes 'killed 100' people. BBC. Consultau el 07/02/2008.
  14. Prantilla:Cite book
  15. mbendi.com/a_sndmsg/place_view.asp?pid=1116 "N'Djamena, Chari-Baguirmi, Chad" Check |url= value (help). Servicios de Información Mbendi. Retrieved 1 diciembre 2009.  Check date values in: |access-date= (help)
  16. "Trabajal en Yamena". InterNations. Archived from the original on 2016-11-14. Retrieved 2016-11-12. 
  17. "Museu Nacional del Chad". Afrotourism. Archived from the original on 8 de mayo de 2021. Retrieved 2016-11-13.  Check date values in: |archive-date= (help)
  18. Prantilla:Cite journal
  19. "N'Djamena, Capital dela Coltura Islámica pa 2009". 2009. Archived from the original on 26 agosto 2009. Retrieved 1 diciembre 2009.  Check date values in: |access-date=, |archive-date= (help)