Yaoundé
| Yaoundé | ||
|---|---|---|
| Entidad subnacional | ||
|
| ||
|
Prantilla:Mapa de localización Localización de Yaoundé en Camerún | ||
|
Prantilla:Mapa de localización Localización de Yaoundé en África | ||
|
Ubicación de Yaoundé | ||
| Coordenadas | 3°51′28″N 11°31′05″E / 3.8577777777778, 11.518055555556 | |
| Entidad | Ciá | |
| • País | Prantilla:Geodatos Camerún | |
| Superficii | ||
| • Total | 180 km² | |
| Altol | ||
| • Media | 764 m s. n. m. | |
| Puebración (2012) | ||
| • Total | 2440462 hab. | |
| • Densidá | 13 558,12 hab/km² | |
| Huso horario | UTC+01:00 | |
Yaundé[1] (Prantilla:Lang-fr) es la capital política de Camerún dendi 1922. Con 2.440.462 abitantis (censu de 2012) es, endispués de Duala, la ciá más puebrá del pais. Tamién es la capital dela región del Centru i del departamentu de Mfoundi. Ena se topan los prencipalis centrus económicus i culturalis del pais. Assina se le conoci cumu Ongola i "la ciá delas sieti colinas". S'assiti'a nel coraçón del pais i está a cerquina de 750 m s. n. m..
Etimologia
[adital | adital cóigu]La ciá cohi el su nombri del clan bantú omónimu qu’ocupa essa zona.
Geugrafia
[adital | adital cóigu]
La ciá se alcuentra assitiá nun conjuntu de colinas coronás polos montis Mbam Minkom (1295 m) i Nkolodom (1221m), nel noréssi, i l’Eloumden (1159 m) nel suéssi.
Entri los sus barrius, distribuíus de manera anárquica, la vehetación ocupa un lugal emportanti. Cuenta con varius parquis i jardinis púbricus, cumu los que rodean el monumentu a Charles Atangana, l’edifíciu dela alcaldiá u el Palaçiu del Congressu.
La atraviesan varius cursus d’áugua. Ángunus ríus son el Mfoundi, el Biyeme i el Mefou.
Cerquina del centru administrativu se alcuentra el lagu Central.
Estoria
[adital | adital cóigu]

"Yaundé" vini de ongola qu’arrepara a 'cercáu', puestu qu’unu delos primerus opositoris al puel colonial, Ombga Bissogo, dici’a anti los acogedoris delos primerus brancus en 1889, que non se los debía dal más terrenus i que se encerrara la ciá meyanti una cerca. La capital fue rondamenti hundá el 30 de noviembri de 1889 pol Kurt von Morgen, George Zenker i Mebenga Mebono. El primel nombri dela ciá fue Epsum, es izil, "hogal de Essomba", u acina N’tsonum, u se’a "hogal de Essono Ela".
Fue hundá en 1888 pol comerciantis alemánis cumu basi pal comerciu de marfil i cumu una estación pala embestigación agricurtora. Fue assina tamién un puestu melital alemán nuna colina en tíerras ewondo. Se desenvolvió grácias al comerciu del marfil. Duranti la Primel Guerra Mundial fue ocupá pol tropas belgas. Endispués del polvoreu bélicu passó a sel la capital del Camerún francés, estatus que mantuvu alogu dela endependéncia dela nación.
L’edifíciu más antiguu dela ciá está assitiau tras del ministeriu de finanças, cerquina del cementeriu alemán, i fue construíu pol el mayol Hans Dominik. Las primerias construcionis de Mvolyé i el palaciu de Charles Atangana d’Efoulan son de encetis del sigru XX.
Nun enceti el su crecimientu fue lentu, puestu qu’el éssodu rural privilehió a Duala. Inque 1957 se aceleró pol la crissi del cacau i a los eventus traumáticus que se apresentarun sobritó enaquélla región.
Demugrafia
[adital | adital cóigu]La ciá cubri 180 km² i tieni cerquina d’abitantis (2015)[2], cona una densiá de 5.691 abitantis pol km². La tassa d’urbanización passó del 37,8 % en 1987 al 47,2% en 1997 (MINEFI, 1997) i s'aspera qu’en 2010 dos de ca tres camerunesis vivan ena ciá (PNGE). Se calcula qu’el crecimientu anual dela puebración es del 6,8 %.
Economía
[adital | adital cóigu]
L’indústria de Yaundé encrui fábricas de cigarrillus, produtus lácteus, cervecerías, artículus d’arcilla i vidriu i madera. Yaundé es tamién un centru rehional pal café, el cacau, la copra, la caña d’açúcal i el cauchu.
La ciá tieni abondus mercaus, siendu el de Mokolo unu delos más grandis. Tamién dessisti un hipermecau nel centru dela ciá.
Enfraestrutura
[adital | adital cóigu]
El centru dela ciá aloja ofícinas gobernamentalis, ángunus otelis grandis i el mercau central. Nel barriu de Bastos están la mayolia delas embahás i viven abondus uropeus, prencipalmenti diplomáticus. El palaciu presiencial se alcuentra nel barriu de Etoudi. La ciá tamién cuenta con edifícius de moerna arquitetura.
Los sus prencipalis musseus son el d’Arti de Camerún (assitiau nun monesteriu benedictinu), el Nacional (assitiau nel antiguu palaciu presiencial) i el Afhemi. Dessisti un pequerrechu çoolóhicu nel barriu de Mvog-Betsi.
La seleción nacional de fubu huega los sus partíus cumu local nel estadiu Omnisport.
Tamién es sedi de varias nuversidáis, entri las que se cuentan la Nuversidá de Yaundé i la Nuversidá Católica d’África Central (UCAC).
Cuenta con varius clubis nocturnus i restaurantis.
Trasporti
[adital | adital cóigu]Á ena ciá un aeropuertu enternacional i línias de ferrocarril que van hazia Duala i N'Gaoundéré. Varias compañias de busis operan dendi la ciá, particularmenti enas zonas de Nsam i de Mvan. Frequentimenti busis expréssus unen a Yaundé con Duala a través duna bien cudá carretera entri dambas dos urbis. Nostanti, la su redi vial es exigüa i los embotellamientus son regularis.
Climi
[adital | adital cóigu]Yaundé cuenta cun un crima tropical úmidu i secu, con temperaturas constantis duranti tol añu. Nostanti, sobritó pol la artitú, las temperaturas non son tan calientis cumu unu puéi asperal duna ciá assitiá cerquina del equaol. Yaundé cuenta con una estación de lúvias larga, cubriendu un lassu de díez mesis entri hebreru i noviembri. Nostanti, á una notabri diminución delas precipitaciónis ena temporá de lúvias, visibli duranti los mesis de húliu i abostu, dandu ala ciá l’aspetu de tenel dos estacionis lluviosas apartás. Es ebiu prencipalmenti ala relativa calma enas precipitaciónis duranti dessos dos mesis que Yaundé cuenta cun un crima tropical úmidu i secu, a deferéncia dun crima tropical monçónicu.
| Mes | Ene | Feb | Mar | Abr | May | Jun | Jul | Ago | Sep | Oct | Nov | Dic | Año |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Máx. récord °C | 33 | 33 | 33 | 36 | 34 | 32 | 31 | 34 | 31 | 33 | 32 | 32 | 36 |
| Máx. media °C | 29,6 | 31,0 | 30,4 | 29,6 | 28,8 | 27,7 | 26,5 | 26,5 | 27,5 | 27,8 | 28,1 | 28,5 | 28,5 |
| Media °C | 24,6 | 25,7 | 25,4 | 25,0 | 24,5 | 23,8 | 23,2 | 22,9 | 23,4 | 23,5 | 23,9 | 24,0 | 24,16 |
| Mín. media °C | 19,6 | 20,3 | 20,3 | 20,3 | 20,2 | 19,9 | 19,9 | 19,3 | 19,3 | 19,2 | 19,6 | 19,5 | 19,78 |
| Mín. récord °C | 14 | 15 | 16 | 15 | 16 | 15 | 16 | 16 | 15 | 15 | 17 | 16 | 14 |
| Precipitación mm | 19,0 | 42,8 | 124,9 | 171,3 | 199,3 | 157,1 | 74,2 | 113,7 | 232,3 | 293,6 | 94,3 | 18,6 | 1541,1 |
| Días de precipitación (≥ 0,1 mm) | 3 | 4 | 12 | 14 | 17 | 14 | 11 | 12 | 20 | 23 | 11 | 3 | 144 |
| Humedad relativa % | 79,5 | 79,5 | 81,0 | 82,0 | 84,0 | 85,0 | 85,5 | 86,0 | 85,5 | 85,0 | 82,0 | 79,0 | 82,83 |
| Horas de sol mensuales | 170,5 | 180,8 | 170,5 | 165,0 | 167,4 | 126,0 | 96,1 | 86,8 | 102,0 | 130,2 | 168,0 | 182,9 | — |
Eucación
[adital | adital cóigu]Eucación superiol
[adital | adital cóigu]
Yaundé es sedi de dos nuversidáis estatlais: las nuversidáis de Yaundé I, assitiá nel distritu de Ngoa-Ekellé, i Yaundé II, assitiá enas ajuéras de Soa. Varias esculas superiol están ascritas a dessas nuversidáis. Entri ellas se encruin, entri otras, la Escuela Politécnica Superiol Nacional, la Escuela Normal Superiol (ascrita ala Nuversidá de Yaundé I), el Istitutu de Relacionis Enternacionalis de Camerún, la Escuela Superiol de Ciencias i Tecnulohías dela Enformación i la Comunicación (ESSTIC) (ascrita ala Nuversidá de Yaundé II). Ena ciá se topan otras escuelas emportantis d’África Central de renombrá, cumu la Escuela Melital Mihta (EMIA), la Escuela Nacional d’Aministración i Magistratura (ENAM) i la Escuela Nacional de Correus, Telecomunicacionis i TIC (SUP'PTIC)..
L’eucación superiol privá está abondu presenti ena capital camerunesa. Püemus cital en particulal establecimientus cumu:
el Istitutu PrepaVogt
la Nuversidá Católica d’África Central (UCAC) (inaugurá en 1991 cun un centenal d’estudiantis, en 2012 acohió a más de 1.500),
la Nuversidá Protestanti d’África Central (UPAC),
el Centru Nuversitariu Joseph N'Di Samba,
el Istitutu Superiol Siantou,
el Istitutu Superiol Matamfen,
En matéria d’enseñança dela enformática, en Yaundé dessisti la filial camerunesa del Istitutu Africanu d’Enformática.[3] Eucación secundaria
Entri los establecimientus púbricus se topan: el Liceu Général-Leclerc, el CES de Ngoa-Ekellé, el liceu de Nkol-Eton, el liceu de Cité-Verte, el liceu de Mendong, el liceu de Biyem-Assi, la escuela secundaria de Mballa 2, escuela secundaria de Ekounou, escuela secundaria de Nkoabang, escuela secundaria técnica de Nkolbisson, escuela secundaria técnica comercial de Ngoa-Ekellé, escuela secundaria técnica de Ekounou, el liceu bilingüi d’aplicación de Ngoa-Ekellé, el liceu bilingüi d’Essus, el liceu bilingüi d’Etoug-Ebe, el CETIC de Ngoa-Ekellé.
En Yaundé á varius establecimientus privaus d’eucación secundaria, entri ellus: el Colehiu francés Fustel-de-Coulanges assitiau cerquina del Ayuntamientu (liceu i colehiu francés), el Colehiu François-Xavier Vogt, el Colehiu dela Retraite (dambos dos colehius católicus), el Colehiu adventista de Yaundé i el complexu escolal adventista de Odza (colehius adventistas), el Colehiu americanu, el Colehiu Jean-Tabi, el Père-Monti, la colegiá técnica Marie-Jeanne-Alégué, el seminaru menol Santa Teresa de Mvolyé, assina cumu el Istitutu Siantou, el Istitutu Samba u el Colehiu Montesquieu, el Istitutu Victor-Hugo, el Colehiu Amity Enternacional, la escuela académica d’Exceléncia, el complexu escolal Gaieté.
Eucación primária i enfantil
[adital | adital cóigu]
Á mutitú d’esculas primárias i entantilis en Yaundé. A pesal desta hucia, las classis suelin tenel más de 50 estudiantis. Las esculas clandestinas tamién son abondu abondas.
Formación professional
[adital | adital cóigu]Ena ciá de Yaundé dessistin mutitú de centrus de formación professional, con vocacionis diversas. Particularmenti nel campu dela ostelería, la restauración i la orientación académica, en particulal Intelligentsia Corporation.[4] Esti úrtimu es un grupu que s’especialiça en orientación académica i aviu palos essáminis d’engressu alas prencipalis esculas. Es abondu conocía pol los cursus d’aviu palas prencipalis esculas cumu la Escuela Politécnica Nacional de Yaundé, la Facultá de Meicina de Yaundé i Duala i tamién toas las escuelas normalis d’enseñança de Camerún.
Deportis
[adital | adital cóigu]La seleción nacional de fubu huega frequentimenti partíus nel Ahmadou Ahidjo u Omnisport, que se alcuentra ena ciá. Amás, el Gran Premiu de Chantal Biya, qu’es una carrera ciclista pressional pol etapas del UCI Africa Tour, remata en Yaundé.
Meyus de comunicación
[adital | adital cóigu]En Yaundé convivin abondus meyus de comunicación púbricus i privaus, ya se’an canalis de televisión, canalis de rádii u prensa escrita.
Algunus canalis de televisión camerunesis que puén recebíl en Yaundé u emitil dendi Yaundé: CRTV, Spectrum Télévision (STV 1 i STV 2), Canal 2 Enternacional, Ariane TV, New TV. Nostanti, abondus hogaris recebin canalis de televisión estranherus vía cabli u satéliti.
Algunas estacionis de rádii camerunesas que puén recebíl en Yaundé u trasmitil dendi Yaundé son: FM 94, RTS, Magic FM, TBC, CRTV rádii posti nacional, CRTV rádii caena del centru, rádii Venus. Nesta estela dessistin emisoras de rádii temáticas cumu Rádii Environnement (que s’ocupa dela proteción dela naturaliça i hestioná pol la UICN en África Central), Rádii “Il es script”, Rádii Güena Nové, Rádii Reina, Voice of the Cross, etc. (Estacionis de rádii cristianas).
Algunus perióicus en papel camerunesis accessiblis ala puebración de Yaundé son: Cameroon Tribune, Le Messager, Mutations, Nouvelle Expression, Le Jour, Repères, The Post Newspaper, The Guardian Post.
Algunus sítius d’enformación en línia accessiblis ala puebración son: AfricaPresse.com, CameroonOnline.org, CamerounVoice.com.
Turismu
[adital | adital cóigu]
Ángunus sítius u monumentus pa visital en Yaundé son:
El Musseu Nacional de Camerún, assitiau nel centru dela ciá;
El monumentu ala reunificación, cerquina dela Assambrea Nacional;
El lagu monicipal de Yaundé assitiau nel centru administrativu;
Monti Febe;
El mercau d’artesanía assitiau en Montée Anne-rouge, nel centru dela ciá;
El palaciu de Charles Atangana (edifíciu estóricu dela hefatura de Ewondo en Efoulan);
El Jardín çoolóhicu botánicu de Mvog-Betsi;
La Catedral de Nuesa Señora dela Vitória de Yaundé, assitiá nel centru dela ciá;
la Basílica María Reina delos Apóstolis de Mvolyé (santuáriu marianu ena colina de Mvolyé);
El Centru Cultural Camerún assitiau nel distritu de Nlongkak;
El mercau de Mokolo;
El monumentu a Charles Atangana assitiau nel centru dela ciá;
El ayuntamientu i monumentus circundantis, nel barriu del Ipódromu;
El musseu d’Arti camerunés nel monesteriu benedictinu de Mont Fébé;
Las estelas del Dr. Eugène Jamot;
La capilla EPC de Djoungolo;
Le Bois Sainte-Anastasie assitiau nel centru dela ciá;
El Palaciu de Congressus de Tsinga, qu’ofreci una panorámica de toa la ciá;
Monti Eloundem (suréssi dela ciá).
Pressonas destacás
[adital | adital cóigu]Achille Emana (1982-), fubulista.
Alain N'Kong (1979-), fubulista.
Breel Embolo (1997-), fubulista.
Fabrice Olinga (1996-), fubulista.
Françoise Mbango Etone (1976-), atleta.
Jean Makoun (1983-), fubulista.
Joel Embiid (1994-), hugaol de baloncestu.
Luc Bessala (1985-), fubulista.
Luc Mbah a Moute (1986-), hugaol de baloncestu.
Modeste M'Bami (1982-), fubulista.
Nicolas N'Koulou (1990-), fubulista.
Oyié Flavié (1973-), fubulista.
Roger Milla (1952-), fubulista.
Samuel Umtiti (1993-), fubulista.
Stéphane M'Bia (1986-), fubulista.
Vincent Aboubakar (1992-), fubulista.
Galeria d’imahinis
[adital | adital cóigu]-
Puesta de sol sobri Yaundé, la ciá delas sieti colinas.
-
Yaundé de nochi.
-
La sedi del Bancu delos Estaus d’África Central.
-
El lagu de Bonamoussadi.
-
Otel Hilton Yaundé.
-
Entrá al bosqui Sainte-Anastasie.
-
Les Cascades del Mfoundi. Un gran restaurant i lugal d’entenimientu.
Vedi-se tamién
[adital | adital cóigu]Referéncias
[adital | adital cóigu]- ↑ Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/Yaundé |títulu= Yaundé |fechaaccessu=15 de abostu de 2010 |autol= Real Academia Española |enlaçiautol= Real Academia Española |añu= 2005 |obra= Diccionariu panhispánicu de dudas |editorial= Madrid: Santillana
- ↑ http://citypopulation.de/Cameroon-Cities.html
- ↑ «IAI Cameroun». Archivado desde el original el 9 de noviembri de 2009. Consultado el 30 de noviembri de 2025.
- ↑ Intelligentsia Corporation
Atijus esternus
[adital | adital cóigu]L’orihin delos nombris delos barrius de Yaundé Prantilla:Wayback. (francés).