Ir al contenido

Yibuti (ciá)

Yibuti
Prantilla:Nombre original
Jabuuti (somalí)
Gabuuti (afar)
جيبوتي (árabe)
Capital

Composición fotográfica de la ciudad

Escudo

Otros nombres: La perla del Golfo de Tadjoura
Prantilla:Mapa de localización
Localización de Yibuti en Yibuti

Ubicación de Yibuti
Coordenadas 11°35′42″N 43°08′53″E / 11.595, 43.148055555556
Entidad Capital
 • País Prantilla:Geodatos Yibuti
 • Región Yibuti
Superficii  
 • Total 200 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 14 m s. n. m.
Puebración (2018)  
 • Total 603900 hab.
 • Densidá 3019,5 hab/km²
Huso horario UTC+03:00
Código postal 77101
Prefijo telefónico 21
Sitio web oficial

La Ciá de Yibuti es la capital del país africanu de Yibuti, assina como la ciá de Mayol tamañu dessi estau (la su puebración en 2018 era de 562 000 abitantis).[1]

Geografía

[adital | adital cóigu]
Barcus nel Puertu de Yibuti.

Yibuti es una península que separa el golfu d'Adén del golfu de Tadjoura. Tien 630 kilómetrus quadraus de superficii.

El centru dela ciá fue pranificau de tal horma qu'asitiahun dos çonas bien deferenciás, la uropea i l'africana. Ogañu dita devisión nu dessisti. Al norti dela ciá se toppa el puertu, gastau pal comerciu enternacional, assina como pala pesca i como lugal de partía delos ferris que buncan la localidá con Obock i Tadjoura.

Esta ciá portuaria fue hundá en 1888 polos colonus francesis.[2] En 1891, solu tres añus endispués dela su criación, sustituyul como capital del país ala ciá de Tadjoura.

Á ebidencia d'asentamientu umanu ena costa oriental de Yibuti que dambal dendi la Eá del Bronci.

La Ciá de Yibuti en 1895

Dendi 1862 ata 1894, la tierra al norti del golfu de Tadjoura se mentaba Obock i estaba regía pol sultanis issa i afars, autoridades localis colas que Francia firmó varios trataus entri 1883 i 1887 pa encetal a tenel un sitiu ena región.[3][4][5] El cámbiu de notas diplomáticas franco-británicas del 2 i el 9 de Hebreru de 1888 fihó la raya territorial entri las colonias de dambos dos países; lassandu de horma crara bahu l'autoriá francesa las costas del sul del golfu de Tadjoura, encruyendu una península hecha de mesetas nu inundablis, Ras Djibouti, como un lugal mu estratégicu, una hutura cabeça de puente palos pranis francesis nel restu d'África i Asia. Es antonci quandu esti puntu emprencipia a gastal-si como partía pa caravanas acia Harar.

Yibuti en 1902

Los francesis, endispués, fundarun Yibuti en 1888, nuna tira de costa que dantis estaba nu abitá. Sigún un ruelu, estu fue pol "la su superioriá a Obok dambas dos en lo que toca al puertu i ena cercanía a Harrar".[6] Ambouli era una aldehuela dantis de que llegarun los francesis, a unos 3 km al sul de Ras Djibouti. Ambouli s'identifica cola ciá de Canbala pol O.G.S. Crawford, apareciendu nel mapa de Muhammad al-Idrisi de 1192 ena costa del Cuernu d'África, al suresti del estrechu de Bab-el-Mandeb, i con Cambaleh, un puebru ondi el viaheru venecianu Bragadino, un vesitanti uropeu del sigru XIII en Etiopía, abitoi pol ochu añus.[7] En 1896, l'asentamientu se hizu la capital dela Somalilandia Francesa.[8]

El pesqui prencipal del enterés francés pol colonizal la región era protegel las sus rutas comercialis acia Madagascar i la Indochina Francesa dela entrada d'otras potencias uropeas. El puebru creció endispués abondu en tamañu tras la costrucción del Ferrocarril Etiu-Yibutianu. En 1895, Yibuti, que dantis nu era más qu'una península, ya tenía 5.000 abitantis. Abondus nómadas issa i afar deharun los sus hatos pa asental-si aquí, costruyerun casas ena que ogañu es la çona del centru. Se hizun estibaoris i horman el primer proletariau local. Los francesis i los nativus costruyerun otelis, casas, ilesias i mezquitas. Los mercaderis i tratantis yemenís, egícius, griegus, armenius i italianus llegarun a estrapallu a esta prumessa que Yibuti representaba. Amás, la rica çona agrícola del sul de Ambouli acontinnó froreciendu pol mé d'una hucia de fincas de palmeras datileras i güertus. Yibuti nu atraía tantus barcus como Adén. En 1896, Léonce Lagarde se hizu el primer gobernaol dela Costa Francesa delos Somalís, un nombri moernu palas dependencias francesas ena región. Al encetu del sigru XX, Yibuti tenía 10.000 abitantis i se consideraba un puertu regional de rancia. La su actividá prencipal acontina siendu l'avastecimientu de barcus francesis de caminu a Indochina o Madagascar. Solu se movían 150.000 toneladas de freti pol añu. Amás, la línia de ferrocarril entavía nu s'abría esprotau de tó.

Inque los primerus eshuerçus francesis pol asental una enfruencia comercial ena región nu tuvierun déssitu i requierun un rescati del Gobiernu de Francia, el Ferrocarril Etiu-Yibutianu en sí fue un déssitu i premitió qu'el comerciu de Yibuti escureciera mu de prissa al antigu comerciu de caravanas que se hazía cola cercana Zeila ena Somalilandia Británica. Yibuti se hizu el centru delas esportaciones del sul de Etiopía i del Ogaden, encruyendu el comerciu de Café de Harar i khat. Yibuti emprencipió a desenvelver-si como un centru comercial. El 12 de juliu de 1926, el Fontainebleau, un vapor dela Messageries Maritimes cargau de algodón i que diba pa China, s'encendió quandu s'acercaba a Yibuti. El capitán decidió inundal las bodegas i embarrancal el su barcu nel meyu del puertu de Yibuti, lo que causó un gran estafermu pal tráficu portuariu. La ciá propusu antonci gastal los restus como un puexu pa un moernu puertu d'augua profunda, buncándolu ala meseta de Marabout pun muelle de 700 metrus. La idea se concibió i el labutu emprencipió en 1931. La primera fassi se remató en 1935 i creció abondu el tráficu portuariu i de tren. En 1933, Yibuti fue la primera ciá en tenel eletriciá ena Somalilandia Francesa, i se costruyó una terminal de petroleu en 1937.

La Mezquita Al Sada enos añus 40

Ena Segunda Guerra Mundial, Yibuti sufrió los ataques aéreos delos italianus el 21 de juñu de 1940, que matarun a abondu puebru ena ciá. El fueu antiaéreu fue huerti i dos aviones italianus nu pudun golvel, peru se vierun fueus i frentaçus en Yibuti. Pola nuechi, varias olas de bombarderus Savoia-Marchetti SM.81 atacarun las estalaciones del puertu. Tras la derrota de Francia, la colonia quedó bahu el control del gobiernu de Vichy. En dital momentu, la ofensiva delos Aliaus contra los italianus encruía un bloquéu ala Somalilandia Francesa. El 25 de setiembri la RAF lançó varios ataques aéreos ena ciá, lo que hizu qu'el gobernaol Pierre Nouailhetas pusiera un régimin de terrol contra los uropeus i los abitantis africanus dela ciá. La fami entró i las malatías pola mala alimentación quitarun abondas viás, el 70% d'ellas mugeris i zagalis, i abondus vecinos se huerun pal interiol. Los localis llamarun al bloquéu el carmii, una parabra pa un tipu de sorgu que se gastaba palos bichus, peru que se gastó como alimentu umanu nel tiempu más huerti dela fami. El méicu jefe del ospital se suicidó de descalientu. Solu cunos poquinus barcus árabis (boutres) pudun marral el bloquéu acia Yibuti i Obock i solu dos barcus francesis dendi Madagascar logrardun passal.

La declaración de guerra de Japón (7 d'avientu de 1941) dio un pocu de respiru ala colonia, ya que la Royal Navy tuvo qu'apartal casi tolos barcus del bloquéu pa gastal-los nel Lejanu Orienti. El mandu de Nouailhetas fue mu brutu mesmu palos líderis autoritarius de Vichy. En otubri de 1942 fue llamau i obligau a rituar-si sin pensión. Tras la guerra, s'escapó pa Portugal. Golvió pa enfrental-si a un tribunal i fue asueltu el 17 de juliu de 1953, lo que causó un gran polvoreu en Yibuti.

El Comandanti en Jefe d'África Oriental, William Platt, llamó "Pentagon" alas negociaciones pa la rindición dela Somalilandia Francesa, polque abía cincu partis: él mesmu, el gobernaol de Vichy, los Francesis Llibres, el menistru británicu en Adís Abeba i los Estaus Unius. Christian Raimond Dupont, el gobernaol dela Somalilandia Francesa, se rindió i las tropas del coronel Raynal cruzarun de golvi pa la Somalilandia Francesa el 26 d'avientu de 1942, rematandu la su liberación. La entrega oficial fue alas 10:00 p.m. del 28 d'avientu. El primer gobernaol nombrau bahu los Francesis Llibres fue André Bayardelle.

En 1946, Yibuti recibió el rangu de Territoriu d'ultramar. Se crió antonci una asamblea territorial elegía i, en 1956, un consehu de gobiernu encargau, bahu la presidencia del jefe del territoriu, dela gestión delos asuntus localis. Al mesmu tiempu, se punun en marcha meyías hacendísticas, d'aduana i monetarias pa empuhal el desenvolvimiento del puertu d'augua profunda, pa runchir al fin con Adén. Las estalaciones portuarias crecierun abondu i pudun acogei a 2.000 barcus pol añu. Yibuti se convierti nun puertu llibre i empendola la çona franca. En 1948, se crió una moerna monea, el Franco dela Costa Francesa delos Somalís, ligá al patrón oru i convertibl d'en dólaris.

Manifestaciones tras el referéndum el 23 de marçu de 1967

En abostu de 1966, una vesita oficial al territoriu del por antonci Presidenti de Francia, el general Charles de Gaulle, tamién se topó con manifestaciones i polvoreus. Como respuesta alas protestas, de Gaulle mandó otru referéndum. El 19 de marçu de 1967, se celebró un segundu plebiscitu pa decidil el huturu del territoriu. Los primerus resultaus apoyaban una relación acontinná peru más suerta con Francia. Nostanti, el referéndum golvió a estal manchau pol ruelus de trampas enos votus pol parti delas autoridades francesas, los votantis mardun la endependencia pun margen de 50 puntus. L'anunciu delos resultaus del plebiscitu encendió el desordin civil, encruyendu varias muertis.

La puebración de Yibuti estaba creciendu de prissa, dendi oficialmenti unos 17.000 abitantis en 1947. En 1949, el prani de Yibuti tenía quatru caractis prencipalis: un sistema jerárquicu de callis en cuadrícula, mançanas grandis con casas pequeñas, la organización destas mançanas alreol d'espacius abiertos centralis, i la concentración d'estituciones colturalis pa hormal un centru cívicu. Se hizu antonci la sei del sucesol Territoriu Francés delos Afars i delos Issas.

Quandu Yibuti declaró la Endependencia el 27 de juñu de 1977, la puebración de Yibuti era de más de 110.000 pressonas; la ciá á servi dendi antonci como capital almenistrativa i comercial dela Repúbrica de Yibuti.[9]

La Praça 27 de Juñu enos añus 70

Yibuti tieni un climi áriu (Köppen: BWh). Se carateriça pol vranus mu calorosus i sin lluvia i una estación d'enviernu mu templá i un poquinu más úmia. La mayoría dela precipitación añal cai entri otubri i mayu. La ciá tieni d'un meyu de 163.5 mm de lluvia pol añu. Las temperaturas mássimas meyias van dendi los 29 °C mientris los mesis d'avientu, eneru i Hebreru, ata d'alreol de 42 °C en juliu. Á dos estaciones: una estación seca i calorosa de mayu a otubri i una estación más fresca con más precipitación de noviembri a abril (enviernu). La lluvia ena costa sueli passal entri noviembri i marçu, mentris que más pal interiol cai entri abril i otubri. Enos mesis de vranu, las temperaturas passan de ruti de los 40 °C, cona umidá relativa nel su puntu más bahu del añu. El sol es abondu ena ciá, con un meyu d'ochu a dieç oras al día tol añu. Es más bahu nel períodu de lluvias, quandu á algo de niebra costera i una mayol cobertu de nuvis a lo que l'airi calienti passa pol dencima dela superficii fresca del mari. Nostanti, la precipitación es mu variabri i s'asitiahun largos períodos sin raina de lluvia dambu tol añu. A vezis passan episodios rarus de lluvia huerti, con una mássima de 224 mm cayía en noviembri de 1949.[10]

Esta çona de climi tieni vranus que llegan a una temperatura mássima de 41.7 °C i una temperatura mínima de 32 °C. Los enviernus tenin temperaturas meyias pola nuechi de 21 °C i temperaturas mássimas pal día de 29 °C. Ábate nu á días nel añu sin sol, i mesmu mientris l'enviernu á abondus días clarus

Datus climáticus de Djibouti (1961–1990)
Mes Enn Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Otu Nue Diz Añu
Récord altu °C (°F) 32.1
(89.8)
32.6
(90.7)
36.1
(97.0)
36.4
(97.5)
44.5
(112.1)
45.9
(114.6)
45.9
(114.6)
45.8
(114.4)
43.6
(110.5)
38.3
(100.9)
34.8
(94.6)
32.6
(90.7)
45.9
(114.6)
Meyu diariu máximu °C (°F) 28.7
(83.7)
29.0
(84.2)
30.2
(86.4)
32.0
(89.6)
34.9
(94.8)
39.0
(102.2)
41.7
(107.1)
41.2
(106.2)
37.2
(99.0)
33.1
(91.6)
30.8
(87.4)
29.3
(84.7)
33.9
(93.0)
Meyu diariu °C (°F) 25.1
(77.2)
25.7
(78.3)
27.0
(80.6)
28.7
(83.7)
31.0
(87.8)
34.2
(93.6)
36.4
(97.5)
36.0
(96.8)
33.1
(91.6)
29.3
(84.7)
26.9
(80.4)
25.4
(77.7)
29.9
(85.8)
Meyu diariu mínimu °C (°F) 21.5
(70.7)
22.5
(72.5)
23.8
(74.8)
25.4
(77.7)
27.0
(80.6)
29.3
(84.7)
31.1
(88.0)
30.6
(87.1)
28.9
(84.0)
25.6
(78.1)
23.1
(73.6)
21.6
(70.9)
25.9
(78.6)
Récord bajeru °C (°F) 16.0
(60.8)
16.2
(61.2)
17.0
(62.6)
18.5
(65.3)
19.8
(67.6)
24.0
(75.2)
23.3
(73.9)
24.1
(75.4)
23.1
(73.6)
17.2
(63.0)
17.8
(64.0)
16.8
(62.2)
16.0
(60.8)
Meyu de lluvia mm (pulgás) 10.0
(0.39)
18.8
(0.74)
20.3
(0.80)
28.9
(1.14)
16.7
(0.66)
0.1
(0.00)
6.2
(0.24)
5.6
(0.22)
3.1
(0.12)
20.2
(0.80)
22.4
(0.88)
11.2
(0.44)
163.5
(6.44)
Meyu de días lluviosus (≥ 1.0 mm) 2 3 1 2 1 0 1 1 0 2 2 1 15
Meyu d'humidá relativu (%) 74 73 73 75 70 57 43 46 60 67 71 71 65
Meyu mensual d'oras de sol 243.9 218.7 262.4 274.0 314.7 283.5 259.0 276.8 278.7 296.7 285.8 271.6 3265.8
Fuenti 1: Hong Kong Observatory (temperatura y lluvia), NOAA (sol y récords).[11][12]
Fuenti 2: Deutscher Wetterdienst (días de lluvia 1968–1986, humidá 1953–1970).[13]

Demografía

[adital | adital cóigu]

Yibuti es una ciá multiétnica. Tien una puebración d'alreol de 603 900 residentis (yibutinus) en 2018, lo que lo convierti, con muncho, nel asentamientu más grandi del país. El grupu étnicu más grandi son los somalís i el segundu más grandi son los afars, dambus los dos puebrus cusitas de palra cusita. El paisahi urbanu dela ciá está formau pol abondas comunidais. La composición étnica de Djibouti cambió ena década de 1990, quandu un númeru senificatibu d'enmigrantis etíopis i somalís llegarun ala ciá, i Djibouti fue mentau como el "Hong Kong francés nel Mari Roxu" pol el su urbanismu cosmopolita.

La mayoría delos residentis localis palran somalí (303.100 palrantis) o afar (101.200 palrantis) como primer luenga, que son las luengas maternas delos grupos étnicus somalí i afar, respetivamenti. Dambas dos luengas pertencin ala familia afroasiática más grandi. Á dos luengas oficialis en Djibouti: l'árabi (afroasiáticu) i el francés (indouropeu).[14]

L'árabi es de rancia social, coltural i religiosa. En entornus hormalis, consisti en árabi estándar moernu. Coloquialmenti, unos 40.000 residentis localis palran el dialeutu árabi Ta'izzi-Adeni, tamién conociu como árabi del sul de Yemen pol los enmigrantis yemenís. El francés se heredó del períodu colonial i es la luenga prencipal d'estrucción. Unos 14.200 yibutianus lo palran como primera luenga. Las luengas enmigrantis incluyin l'árabi omaní (38.900 palrantis i l'amáricu (1.400 palrantis).

La puebración de Djibouti es predominantementi musulmana. L'Islam es osservau pol el 94% dela puebración dela nazión (alreol de 740.000 a partil de 2012), mentris qu'el 6% restanti delos residentis son aderentis cristianus. La Diócesis de Djibouti atiendi ala pequeña puebración católica local, que se estima en alreol de 7.000 pressonas en 2006.[15]

Almenistración

[adital | adital cóigu]
Archivu:National Assembly of Djibouti.jpg
The National Assembly of Djibouti in the centre of Djibouti

Yibuti tieni la distinción de sel dambas dos cosas: una ciá i una provincia almenistrativa. La Región de Yibuti es una delas seis regionis de Yibuti. Hazi raya col golfu de Tadjoura i el golfu d'Adén al norti i al esti, i cola Región d'Arta al sul i al oesti. La Región de Yibuti es la provincia más pequeña del país, peru contieni la capital nacional, Yibuti, i pol tantu es la región cona mayol puebración de pressonas. La Región de Yibuti acupa una superficii de 200 km².

Gobiernu local

[adital | adital cóigu]

L'almenistración dela Ciá de Yibuti está hormá pol tres monicípius: la comuña de Ras-Dika, la comuña de Boulaos i la comuña de Balbala. El Conceju dela Ciá de Yibuti tieni biembrus elegius encabeçaus pol el alcaldi, quien sirvi pun mandatu de cincu añus i noma deputaus. El alcaldi dela Ciá de Yibuti, que tieni pueris Ehecutivus, i l'Asamblea Nacional, qu'esaminan las decisiones del alcaldi i puein acetal o mardal las propuestas de presupuestu del alcaldi cada añu, son los responsablis dela mayoría delos servicios localis, tales como l'ordenación local, las escuelas, los servicios socialis, las carreras localis i la recoyía de basura. Ciertas hunciones, como la gestión de desfechus, se dan pol mé d'alcuerdus conjuntus.

Sei dela Agencia de Desenvovimiento Social de Yibuti

Gobiernu nacional

[adital | adital cóigu]

La Ciá de Yibuti es la sei del Gobiernu de Yibuti. Aquí están asitiaus abondus departamentus gobernamentalis, assina como la residencia del Presidenti nel palaciu presidencial. L'Asamblea Nacional (dantis la Cámara de Deputaus) es el órganu lehislativu del país, compuestu pol 65 biembrus elegius cada cincu añus. Inque es unicameral, la Costitución prevee la criación dun Senau. L'Agencia de Desenvolvimiento Social de Yibuti (Agence de Développement Sociale de Djibouti) tieni las sus oficinas prencipalis aquí, al igual qu'el proyeutu comercial dela Autoridá Entergobernamental pal Desenvolvimiento (IGAD). Amás, l'Academia Regional dela Luenga Somalí, un regulaol lingüísticu estabriciu en juñu de 2013 polos gobiernus de Yibuti, Somalia i Etiopía, tieni la su sei ena ciá.[16]

Lugaris d'enterés

[adital | adital cóigu]
Mercau de Ryad nel coraçón de Yibuti

Museus, bibliotecas i teatrus

[adital | adital cóigu]
Palaciu del Puebru nel Boulevard Bounhour

El Théâtre des Salines s'abrió en 1965 como un mu emportanti finxu coltural ena capital nacional. Al airi llibri, con horma d'arena i con gradas de formigón, el Théâtre des Salines es un lugal míticu palos yibutianus que tuvierun nacencia dantis dela endependencia del país. En efetu, esti lugal á acogiu abondus spetáculus dambu varias décadas (obras de teatru, conciertus, monolugus, etc...).[17]

Los Archivus Nacionalis i Biblioteca de Yibuti acohi abondus ohetus i tesorus artísticus en Yibuti, tieni abondus artifatus de gran rancia coltural, encruyendu moneas antiguas, herramientas de truequi, arti traicional, armamentu antigu i piezas de alfarería.[18]

Palacius

[adital | adital cóigu]
El palaciu presidencial en Yibuti

El palaciu presidencial es la residencia oficial i el prencipal lugal de labutu del Presidenti de Yibuti. Tieni vistas al golfu de Tadjoura, con acessu dambos dos al puertu i al aeropuertu. El Palaciu del Gobernaol de Yibuti fue la sei del gobernaol dela Somalilandia Francesa i del Territoriu Francés delos Afars i delos Issas dendi 1884 ata 1977.

Estitutus

[adital | adital cóigu]

L'Academia Regional dela Luenga Somalí es un órganu regulaol entergobernamental pala luenga somalí ena región del Cuernu. El 28 de juñu de 2013, el Gobiernu de Yibuti, el Gobiernu Federal de Somalia i el Gobiernu de Etiopía encetarun l'Academia Regional dela Luenga Somalí nuna cerimonia ena Ciá de Yibuti. El polvoreu fue organizau pol el Menisteriu d'Asuntus Isrámicus, Coltura i Waqf de Yibuti en junta col Centru PEN de palra somalí de Yibuti, i contó cola presencia d'alreol de 50 destacaus enteletualis de palra somalí dela región i d'otros lugaris. Entri los invitaus estaban el Menistru d'Enformación, Correus i Telecomunicaciones de Somalia, Abdullahi Elmoge Hersi, el Menistru de Coltura de Somalilandia, Abiib Diriye Nur, i el Vicepresidenti dela Región Somalí de Etiopía, Abdihakim Igal Omar.

Yibuti tieni várius parquis púbricus. El más grandi dellos es el Parqui Lagarde.

Religión

[adital | adital cóigu]
Mezquita Masjid Abdülhamid II ena ciá de Yibuti.

Entri los lugaris de cultu, predominan las mezquitas musulmanas. Tamién á ilesias i templus cristianus: Ilesia ortodoxa etíope Tewahedo, Diócesis católica de Yibuti (Ilesia católica), Ilesias protestantis i Ilesias evangélicas.

Abondas religionis se pratican en Yibuti. Los musulmanis sunnitas representan más del 90% dela puebración[19]. Los cristianus representan menos del 3% dela puebración[20].

Lugaris de cultu

[adital | adital cóigu]

Entri los lugaris de cultu, á prencipalmenti mezquitas musulmanas[21].

Tamién á ilesias i templus cristianus: Ilesia Ortodoxa Etíopi, Ilesia Católica (diocesi de Yibuti), Ilesias protestantis, Ilesias evangélicas.

Arquitetura

[adital | adital cóigu]

Lugaris d'enterés dela ciá de Yibuti son las praias asitiás ena costa oriental, el mercau central, l'estadiu nacional, el palaciu presidencial i la mezquita Hamoudi.

Trasportis

[adital | adital cóigu]
Vista aérea de Yibuti.

Amás dela conexón aérea con otros países a través del Aeropuertu Enternacional de Yibuti-Ambouli, la ciá cuenta con una línia férrea que la buncat a Adís Abeba, capital etíopi. Ditu país careci de puertu marítimu propiu, pol lo que gasta el puertu de Yibuti como puntu de partía dela esportación de varius produtus propius, como pol ejemplu l'açúca.

Economia

[adital | adital cóigu]

L'economía dela Ciá de Yibuti, al igual que la de Yibuti, está dominá pol el comerciu; la mayoría delos negocius localis tenin las sus seis ena ciá. Djibouti Telecom, la impresa de telecomunicaciones más grandi del país, asitiahun la su sei aquí. Dambu la su dessistencia, Djibouti Airlines tamién tuvu la su oficina prencipal ena ciá.[22] La Ciá de Yibuti es el nucliu financieru pa abondas endustrias entreprenis que van dendi la costrucción, el por menol, la emportación i esportación, impresas de giru de pelas i cyber-cafés.

Los prencipalis puertus comercialis dela Ciá de Yibuti son un nucliu de troqui que buncan Uropa, el Lejanu Orienti, el Cuernu d'África i el golfu Pérsicu. S'egura qu'unos 2.500 barcus passan i hazin escala nel puertu cada día. La Çona Enternacional de Comuciu Llibri de Yibuti (DIFTZ) es una çona económica especial asitiá al oesti dela ciá, que s'alcuentra suggeta a defarentis normas económicas. El puertu dela ciá es el términu pal trasporti i esportación de petroleu etíopi. L'aumentu dela infraestructura de ferrocarril á premitiu amás que los produtus petrolíferus etíopis i eritreus lleguen ala capital.

Una sucursal del Bancu Isrámicu Saba en Yibuti

El setor dela banca es una delas prencipalis simientis dela economía de Yibuti. El setor financieru dela Repúbrica de Yibuti á creciu de horma mu huerti enos últimos añus, un processu qu'encetó al prencipiu delos añus 2000, i que fue en gran parti empuhau pol un frentaçu nel númeru d'agencias de cámbiu i remessas pol tol país. El setor financieru yibutianu, con unos ativos totalis de 265 mil millones de DJF (un 10,2 pol cientu del PIB), nu s'á vistu tocau pola crisi financiera enternacional. Yibuti á siu considerá un oasis de paç i un moelu d'estabeliá política nuna región.

Praia Siesta al amanecel
Praia al sul de Yibuti, con vistas al golfu d'Adén

El Turismu en Yibuti s'atolla ena región de Yibuti. Los finxus dela ciá encruyin eificius estóricus, dos praças púbricas emportantis i el Salón del Puebru. Abondas impresas privás ufrecen visitas organizás a estos lugaris.

Dambas dos pequeñas islas, Maskali i Moucha, están asitiás a una ora en barcu dendi Yibuti. Tenin manglaris madrepóricos, con un fondu del mari ricu i algas de coloris. Tamién se puein topar defarentis especiis de pécis enos güertus de coral localis, encruyendu merus, jurelis i barracudas.

Educación

[adital | adital cóigu]
Nuversidá de Yibuti

La enseñanza púbrica yibutiana es prencipalmenti francófona, con una filera arabófona paralela. Llegaba ata el bachillerato francés dau pola academia de Burdeus ata 2014. Dendi 2015, es un títulu nacional yibutianu. La presencia de deprendiça hi francesa acontina siendu emportanti en Yibuti, con várius establecimientos regius pol francesis:

la escuela primaria Françoise-Dolto;

el colehiu católicu dela Natividá, nel pranaltu del Serpent;

el liceu Joseph-Kessel (colehiu i liceu), que pripara pal bachillerato francés.

La Nuversidá de Yibuti tuvo nacencia en 2006. Un moernu comprehu nuversitariu asitiau ena comuña de Balbala (campus de Balbala) fue inaugurau en otubri de 2016 pol el Presidenti dela Repúbrica Ismaïl Omar Guelleh.

Las mugeris del Ordin franciscana de Nuestra Señora s’acupun del orfanatu dela Misión Católica de Yibuti i dirigin el colehiu dela Natividá. Los maestrus francesis, contratáus pola via del voluntariau enternacional, tenin un rangu aparecíu al dela Francia. El colehiu acohi depriendientis yibutianus i d'otras procedencias.

Yibuti ena literatura

[adital | adital cóigu]
  • Denis Langlois, L'Aboyeuse de Djibouti, Éditions Acoria, 2001, 190 p.
  • Pierre Deram, Djibouti, Paris, Libella, 2015, 114 p.
  • Abdourahman Waberi, Balbala, Paris, Serpent à plumes, 1998 (rééd. Gallimard, Folio, 2002, 187 p.)

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. DJIBOUTI, The CIA World Factbook, 17 d'otubri de 2018
  2. Britannica, Djibouti, britannica.com, USA, acediu el 23 de juñu de 2019
  3. Raph Uwechue, Africa year book and who's who, 1977, p. 209
  4. Somaliland: History of French Somaliland, EB1911, vol. 25, p. 383
  5. A Political Chronology of Africa, Taylor & Francis, p. 132
  6. "Jibuti", Encyclopædia Britannica, 11ª ed. 1911, vol. 15, p. 414
  7. O.G.S. Crawford, Some Medieval Theories about the Nile, Geographical Journal, 114 (1949), p. 8
  8. World Book Encyclopedia, Volumi 1, 2007
  9. Nohlen, D, Krennerich, M & Thibaut, B (1999) Elections in Africa: A data handbook, p. 322
  10. KNMI Climate explorer, Precipitation totals 1901–2000
  11. Hong Kong Observatory: “Climatological Information for Djibouti, Djibouti”. http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/africa/sudan/djibouti_e.htm (consultau 15 d'Otubri de 2012; versión archiva: https://web.archive.org/web/20140517215155/http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/africa/sudan/djibouti_e.htm; archivu 17 de Maiu de 2014).
  12. NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration): “Djibouti Climate Normals 1961–1990”. ftp://ftp.atdd.noaa.gov/pub/GCOS/WMO-Normals/TABLES/REG__I/D1/63125.TXT (consultau 13 d'Enneru de 2015).
  13. Deutscher Wetterdienst: “Klimatafel von Djibouti (Flugh.) / Dschibuti”. http://www.dwd.de/DWD/klima/beratung/ak/ak_631250_kt.pdf (consultau 13 d'Agostu de 2017).
  14. Ethnologue, "Languages of Djibouti", 2016-08-31
  15. David M. Cheney, Diocese of Djibouti, Catholic-hierarchy.org, 2013-02-28
  16. Regional Somali Language Academy Launched in Djibouti, COMESA Regional Investment Agency, 28 de Hebreru de 2014
  17. Le Théâtre des Salines : un lieu mythique, Lanation.dj, 2021
  18. SOMALI HERITAGE ON DISPLAY IN 5 STAR HOTELS IN DJIBOUTI, Hornheritage, 2022
  19. Cultures et traditions à Djibouti, Lonely Planet, 01/12/2015
  20. Données géographiques et identité religieuse à Djibouti, Vatican, La croix Africa
  21. J. Gordon Melton, Martin Baumann, ‘‘Religions of the World: A Comprehensive Encyclopedia of Beliefs and Practices’’, ABC-CLIO, USA, 2010, p. 899
  22. Contact Us, Djibouti Airlines, 20 de Hebreru de 2011