Yuba
| Yuba Prantilla:Nombre original | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital federal de Sudán del Sur y de Ecuatoria Central | ||||
|
Vista aérea de Yuba
| ||||
| ||||
|
Prantilla:Mapa de localización Localización de Yuba en Sudán del Sur | ||||
|
Prantilla:Mapa de localización Localización de Yuba en África | ||||
|
Ubicación de Yuba | ||||
| Coordenadas | 4°51′14″N 31°34′57″E / 4.8538888888889, 31.5825 | |||
| Entidad | Capital federal de Sudán del Sur y de Ecuatoria Central | |||
| • País | Prantilla:Geodatos Sudán del Sul | |||
| • Estado | Ecuatoria Central | |||
| • Condado | Yuba | |||
| Superficii | ||||
| • Total | 52 km² | |||
| Altol | ||||
| • Media | 550 m s. n. m. | |||
| Puebración (2025) | ||||
| • Total | 372,410 hab. | |||
| • Densidá | 9617,08 hab/km² | |||
| Huso horario | EAT: UTC+3 | |||
Yuba,[1][2] tamién escritu cumu Juba, es la capital dela Repúbrica de Sudán del Sul i la ciá más puebrá del país. Es tamién la capital de Ecuatoria Central, unu delos dies estaus enos que se sudividi Sudán del Sul. Se trata, polol demás, dun emportanti puertu fluvial, ubicau a pie del Nilu Brancu.
Estoria
[adital | adital cóigu]


Nel sigru XIX se puso un puestu comercial i una misión llamá Gondokoro enas inmediacionis de Yuba. Era el puestu de dantis más meridional dela guarnición turca, compuesta pun puñau de soldaus, ena su mayoría malotus de malaria i dela febri d’auguas negras que dominaban la region.
Gondokoro fue tamién la basi del esploraol i activista Samuel Baker duranti las sus espedicionis alo que nel sigru XXI es Sudán del Sul i el norti de Uganda, dendi 1863 ata 1865 i dendi 1871 ata 1873 respetivamenti.[3]
En 1822, un pequeñu númeru de comerciantis griegos llegó ala zona i fundó Yuba ena orilla ocidental del Nilu Brancu. Los griegos, que tenían escelentis relacionis cola tribu indígena de Yuba (los Bari), costruyerun lo qu’es el moernu destritu de negocios. Los eificius qu’en el sigru XXI albergan el Bancu comercial de Buffalo, el Bancu comercial del Nilu, el Hotel Paradise, la Casa del Cónsul de Noruega assina cumu munchus otrus, fueron costruíus orijinalmenti polos griegos i fueron las únicas estrutures mediantis que uvu ata prencipius dela década de 1890.
Entri 1899 i 1956, Yuba se topara nel Sudán Anglo-Egipciu, que era almenistrau conjuntamenti pol Reinu Uníu i Egiptu. La esperança británica de unifical la parti sul de Sudán con Uganda se desvaneció en 1947 pol mé dun alcuerdu realizao en Yuba, tamién conocíu cumu la Conferéncia de Yuba, para unifical el Norti i el Sul de Sudán. En 1955, una rebelión de soldaus del Sul, natius dela ciá Torit, prencipió la primera guerra civil sudanesa, que no terminó ata 1972, quandu se concedió la condición federal alas tres províncias ecuatorialis.[4] Duranti la segunda guerra civil sudanesa, Yuba fue un lugal estratéjicu nel que se lidiaron de munchus combatis.
En 2005 Yuba se convirtió ena sei provissional i la capital del gobiernu semiautónomu de Sudán del Sul, inque la capital propuesta provissionalmenti dantis dela firma del Alcuerdu Jeneral de Pas era Rumbek. Cola llegada dela pas, las Nacionis Unías umentarun la su preséncia en Yuba; ata essu momentu munchas delas sus ativiais en Sudán del Sul habían síu jestionás dendi Quenia. Baxu la direción dela Oficina Para la Coordinación de Asuntos Umanitarios (OCAH), la ONU estableció un campamentu conocíu cumu «campamentu OCAH», que sirvió de basi para munchus delos sus organismus i de organisacionis no gubernamentalis.
Yuba se convirtió ena capital nacional más nueva del mundu el 9 de juliu de 2011, quandu Sudán del Sul declaró formalmenti la su endependéncia dela Repúbrica de Sudán. Nostanti, partíus enfruyentis, encluyíu el gobiernu de Sudán del Sul, espressarun el su descalientu cola idoneidá dela ciá cumu capital nacional, i el gobiernu propusu que se costruyera una nueva ciá praniá cumu capital de reemplazu n’otru lugal, mu possimenti Ramciel en Lakes.[5]
El 5 de setiembri de 2011, el gobiernu anunció que la capital de Sudán del Sul se tresladaría unus 250 km de Juba a Ramciel, que se topa nel centru de Sudán del Sul, a unus 60 km del condau de Yirol West, nel estau delos Lagos. A juniu de 2020, la muança entavía no s’á producíu.
En setiembri de 2015, ábate 200 pessonas murierun ena esplosión dun camión cisterna en Juba.[6]
Climi
[adital | adital cóigu]Yuba tini un climi tropical úmidu i secu (Aw ena clasificación climática de Köppen)[7] i, debíu a que se topa cerca del equador, las temperaturas son calientis duranti tol añu. Entri noviembri i marçu las luvias son escasas; es tamién la época del añu colas temperaturas máisimas, ata 38 °C en Hebreru. De abril a otubri, caen más de 100 milímeterus de luvia al mes. La precipitación añal total es de cerca de 1000 mm.
| Mes | Heneru | Hreberu | Marçu | Abril | Mayu | Huñu | Huliu | Abostu | Setiembri | Otubri | Novembri | Dezembri | Añu |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Récord máx. (°C) | 41.3 | 43 | 43.6 | 42 | 39.9 | 38.5 | 37 | 38.5 | 39 | 39 | 39.1 | 42.8 | 43.6 |
| Máxima media (°C) | 36.8 | 37.9 | 37.7 | 35.4 | 33.5 | 32.4 | 31.1 | 31.6 | 33.1 | 34 | 34.7 | 35.9 | 34.5 |
| Media (°C) | 28.2 | 29.3 | 29.9 | 28.7 | 27.6 | 26.5 | 25.6 | 25.5 | 26.4 | 26.9 | 27.4 | 27.5 | — |
| Mínima media (°C) | 20.1 | 21.7 | 23.6 | 23.4 | 22.6 | 21.9 | 21.1 | 21 | 21.1 | 21.3 | 20.9 | 20 | 21.6 |
| Récord mín. (°C) | 12 | 14.1 | 16.6 | 16.5 | 16.8 | 14 | 13.3 | 16.7 | 15.5 | 17.2 | 15.8 | 13.9 | 12 |
| Precipitazón (mm) | 5.1 | 11 | 36.7 | 111.5 | 129.9 | 117.8 | 144.7 | 127.5 | 103.7 | 114.5 | 43.1 | 8.2 | 953.7 |
| Díass de lluvia (≥0,1 mm) | 1.4 | 2 | 6.6 | 11.6 | 12.4 | 10.3 | 13 | 11.5 | 8.6 | 10.4 | 6.5 | 1.9 | 96.2 |
| Humidá (%) | 44 | 42 | 51 | 64 | 73 | 76 | 81 | 80 | 77 | 73 | 69 | 53 | 65 |
| Sol (horass) | 279 | 235.2 | 210.8 | 198 | 207.7 | 207 | 182.9 | 204.6 | 228 | 241.8 | 237 | 260.4 | 2692.4 |
Puebración
[adital | adital cóigu]
En 2005, la su puebración era de 163.442 abitantis. A partil del análisis de fotos aéreas, los voluntárius que trabajatun en Yuba estimarun que la puebración en 2006 era de aprossimadamenti 250.000 pessonas. El quintu Censu Puebracional i Abitacional de Sudán se realizó entri abril i mayu de 2008, peru los resultaus fueron rechazaus pol gobiernu de Sudán del Sul, pol lo qu’ogañu no se disponi de cifras oficialis, lo que obliga a gastal meras estimacionis.[10] Pal 2013, el crecimientu puebracional se estimaba nun 4.23% pol añu.[11]
| Añu | Puebración |
|---|---|
| 1973 (censu) | 56.737 |
| 1983 (censu) | 83.787 |
| 1993 (censu) | 114.980 |
| 2005 (estimación) | 163.442[12] |
| 2006 (estimación) | 250.000[12] |
| 2011 (estimación) | 372,410 |
Enfraestrutura
[adital | adital cóigu]
La ciá es un puertu fluvial i el estremu sul del tráficu fluvial alo largo del Nilu, llamau con propiedá el Bahr al Jabal, qu’es una seción del Nilu Brancu. Dantis dela guerra civil, Yuba era tamién un centru de tresporti nel que convergin las carreteras que conetan con Quenia, Uganda i la Repúbrica Democrática del Congu. Pol curpa dela guerra, Yuba perdió el su papel de nudu de comunicacionis. Las carreteras i el puertu fluvial quedarun devastaus i dexarun de gastal-si. Las Nacionis Unías i el Gobiernu de Sudán del Sul son los encargaus dela reparación delos caminos, peru la restauración completa se espera que tardi munchus añus.
En 2003, la Fundación Suíça para la Aceción contra las Minas (FSD), prencipió a despejal la carretera que conduzi dendi Yuba ata Uganda i Quenia. Se esperaba qu’estus caminos fuessen completamenti desminaos i reconstruíus nel trieniu 2006-2008. La reconstrucción delas carreteras, qu’están ena su mayoría sin pavimental, precisan de munchu trabajo, esfuerçu i tiempu. No ayuda el hechu de que la temporada de trabajo queara mu límitá debíu ala prolongá estación de luvias, que dura dendi marçu ata otubri.
Las carreteras resultan un elementu fundamental pal processu de pas en Sudán del Sul. La xenti nicesita regresal alos sus fogaris i recuperal lo que consideran una via normal otra ves. La primera carretera que á prencipiao a sel reconstruía es el caminu hacia Uganda. Esti caminu es particularmenti emportanti, ya que munchus delos abitantis orijinalis de Yuba fuyerun a Uganda duranti la guerra. A partil de 2009, ai tres caminos pavimentaos en Yuba, unu dellus reemergió en juliu dessi añu. La prencipal vía es un caminu de cementu, costruíu polos británicos ena década de 1950.
Educación
[adital | adital cóigu]La Nuversidá de Yuba tuvo nacencia en 1975.[13]
Nuversidá del Altu Nilu en Yuba.
La Bibliotequa Púbrica dela Pas de Yuba se fundó el 1 de otubri de 2019.[14][15] La bibliotequa fue doná pola Fundación dela Bibliotequa de Sudán del Sul i contiini más de 13.000 lúbrius. Fue la primera bibliotequa púbrica de Sudán del Sul. La Fundación dela Bibliotequa de Sudán del Sul fue cofunda pola Yawusa Kintha i Kevin Lenahan.[15][16]
Nuversidá Enternacional de Kampala[17]
Nuversidá Católica de Sudán del Sul
Nuversidá Episcopal de Sudán del Sul
Nuversidá Enternacional Starford
Referéncias
[adital | adital cóigu]- ↑ Fundación del Español Urgente, Yuba, 10 de juliu de 2011
- ↑ ABC.es, "Ban Ki-moon viaja hoy a Yuba para asistir al nacimiento de Sudán del Sur", 9 de juliu de 2011, 9 de juliu de 11
- ↑ Shipman, Pat, To The Heart of the Nile: Lady Florence Baker and the Exploration of Central Africa, 9780060505578, 448, Harper Paperbacks, inglés
- ↑ La Vanguardia Española, 31 de marçu de 1973
- ↑ New capital city for South Sudan?, 2011-02-06, 2011-07-24, Radio Netherlands
- ↑ Rubin, Jonathan M., Liquefied Natural Gas Tanker Truck Explosion, 2006, Disaster Medicine, 784–785, Elsevier, 10.1016/b978-0-323-03253-7.50160-6, 9780323032537, 2021-11-09
- ↑ Climate: Juba – Climate graph, Temperature graph, Climate table, Climate-Data.org, 27 de otubri de 2013
- ↑ World Weather Information Service – Juba (World Meteorological Organization). Consultáu: 21 marçu 2013. (Archivaú: https://web.archive.org/web/20181225084408/http://worldweather.wmo.int/085/c01541.htm).
- ↑ Juba Climate Normals 1961–1990 (NOAA). Consultáu: 21 marçu 2013.
- ↑ South Sudan parliament throw outs census results, Isaac Vuni, 8 de juliu de 2009, inglés, 9 de juliu de 2011
- ↑ The World Factbook: South Sudan, World Factbook, Central Intelligence Agency, 2013-12-31
- ↑ 12,0 12,1 Población estimada en 2005 y 2006
- ↑ Juba, Britannica Online, 3 de juñu de 2023
- ↑ First public library opens in South Sudan, advocates for peace, The Christian Times, Sudán del Sul, 11 de noviembri de 2019
- ↑ 15,0 15,1 Instilling a culture of reading; South Sudan looks forward to new public library, Audioboom, 11 de noviembri de 2019
- ↑ MBA student establishes NGO to improve literacy in South Sudan, The University of Sydney, 11 de noviembri de 2019
- ↑ S. Sudanese students lose court case against Kampala University, Eye Radio, 10 de diziembri de 2022
Enlacis esternus
[adital | adital cóigu]Sul del Sudán, BBC, 20 de abril de 2005