Calímacu

Dendi Güiquipeya

Calímacu (en griegu Καλλίμαχος (Kallímakhos) hue un filólogu, bibliotecáriu i pueta elénicu, unu los autoris mas enfruyentis la Antigüeá.

Via[Edital | Editá'l códigu]

Calímacu hue natural de Cireni, nolmalmenti mentau cumu Calímacu cireneu u Calímacu de Cireni. Nació enantis el 300 e. C., quiziá pal 310. Los endirguis tocantis a la su via se conocin pol léssicu Suda i menol miia pol angunas enteracionis que se puein espigal de la su obra. Sigún la Suda su pairi hue un tal Βάττος (Báttos) —cuyus arcendientis hundarun la ciá líbia de Cireni— i su mairi Μεσάτμη (Mesátmē). La su mujel hue una siciliana, ija de Εὐφράτης (Euphrátēs). Pa la segunda décaa el sigru III, aballó Calímacu p’Alejandria, andi s’arruchó i atopó comu endirgu la ensiñáncia la luenga griega en ciá egícia. Se conoci con poca seguráncia qu’anduviera pa las Atenas andi ubu comu professol a Prassífani, de la escuela peripatética, pos no le hazi crassi las dotrinas literárias aristotélicas sigún s’alvierti enos sus testus, huendu velollí aquel Prassífani rival.

El rei Tolomeu II Filadelfu acolocó a Calímacu nel Museu i le mandó a hazel un catálogu los hondus bibliográficus que pol altuencis abia ena biblioteca, una espécii fichas que compondrian 120 librus llamás Πίνακες (Pínakes).

Calímacu passó la via estuyandu, leyendu, comentandu i escrebiendu embaju el ambienti bibliotecáriu hata la su muerti, pal 240 e. C.

Obra[Edital | Editá'l códigu]

Comu eruditu que hue, escrebió un dessagerau haci obras (800 son las qu’apunta la Suda) entri obras literárias i filológicas.

Entri los trebajus filológicus i literárius s’alcuentran el Πίναξ τῶν Δημοκράτους γλωσσῶν καὶ συνταγμάτων. Pero la su obra frutu el trebaju bibliotecáriu hue Πίνακες.

Amás compusu develsus estuyus al tentu geografia, estória, antropologia cumu el Περὶ τῶν ἐν Εὐρώπῃ ποταμῶν, Μηνῶν προσηγορίαι κατὰ ἔθνος καὶ πόλεις, Κτίσεις νῆσων καὶ πόλεων καὶ μετονομασίαι, Θαυμάτων τῶν εἰς ἅπασαν τὴν γῆν κατὰ τόπους.

Hueraparti el su labutu comu eruditu, Calímacu hue un banguardista nel mundu la literatura albarcandu destintus génirus puéticus. Sobresalin los Inus, los Epigramas i los Orígin. Tamién cautivó el géniru satíricu compusiendu celebraus yambus, el teatru con comédias i tragédias.

De tola su produción namás abemus enterus los Inus i muchus los epigramas. De lo demás namás ain framentus mas u menus estensus en papiru, comu nel casu los Orígin.

Abreviaturas[Edital | Editá'l códigu]

Esti autol, hormi el Liddell-Scott, tien la abreviatura Call. del su nombri latinizau Callimachus. Las abreviaturas pa las sus obras conselvás son las que velaquí acontinan:

  • Aetia: Aet.
  • Epigrammata: Epigr.
  • Hecale: Hec.
  • Hymnus in Apollinem: Ap.
  • Hymnus in Cererem: Cer.
  • Hymnus in Delum: Del.
  • Hymnus in Dianam: Dian.
  • Hymnus in Iouem: Jov.
  • Iambi: Jamb.
  • Lauacrum Palladis: Lav. Pall.
  • Sosibi Victoria: Sos.

Bibliografia[Edital | Editá'l códigu]

  • Calímaco, Himnos, Epigramas y Fragmentos, entrod., trad. i not. L. A. de Cuenca y Prado, M. Brioso Sánchez, Gredos, Mairil, 1980.
  • Liddell H., G., Scott R., A Greek-English Lexicon, Oxford, 1996.