Dia

Dendi Güiquipeya
Orihoscu en Biarritz

Se llama dia (el latín "dies") al tiempu que tarda la Tierra en repial 360 graus alreol el su ehi. Se trata duna horma e miil el tiempu —la primel que tuvu el ombri— inque el esarrollu e l'astronumia á muestrau que, sigún seya la referéncia que se gasti pa miil un hiru, se trata e tiempu solal u e tiempu sidéreu —el primeru toma cumu referéncia al Sol i el segunderu a las estrellas—. Nel chascu en que nu se acompañi el términu "dia" con otru vocablu, ebi entendelsi cumu dia solal meyu, basi el tiempu cevil, que se devii en 24 oras, de 60 minutus i 3600 segundus (60 segundus pol minutu). Es izil, un dia cuenta con 86.400 segundus.

Dia solal meiu[Edital | Editá'l códigu]

Es el gastau pa tolos asuntus cotidianus. Se defini cumu el tiempu que tarda el Sol en culminal dos vezis consecutivas nel meriyanu el oservaol, sigún un promeyu anual.

Cola mesma referéncia, el Sol, se tiini el añu tropical u añu trópicu, tiempu que s'enraba la Tierra nel su movimientu anual. Nun añu trópicu la Tierra da 365,242189 güertas alreol el su ehi i, pol tantu, un añu trópicu dura 365,242189 dias solaris meyus.

Dia sidéreu[Edital | Editá'l códigu]

Tamién llamau dia sideral, es el tiempu que trascurri entri dos tránsitus sucesivus el equinoccio meyu u, de manera equivalenti, es el tiempu entri culminacionis sucesivas duna estrella nel meriyanu local. Pa un oservaol concretu el dia sidéreu prencipia cuandu el puntu Aries bandea el su meriyanu.

Nun añu trópicu la Tierra da 365,242189 güertas alreol el su ehi respeto al Sol, peru respetu a las estrellas da una güerta mas: 366,242189. Se puei conseguil una aprosimación suficientimenti güena el valol el dia sidéreu:

  • 1 añu trópicu = 365,242189 dias = 8.765,8125 oras
  • 1 dia sidéreu = (8.765,8125 h/366,242189) = 23,9345 oras

El dia sidéreu resurta sel argu menol de 24 oras: 23o 56m 4s, aprosimadamenti.

En astronumia oservacional se gasta el tiempu sidéreu. Supongamus que oi aliniamus una estrella i escrebimus la ora. Mañana la estrella arcançará la mesma aliniación unus 3m 55,9s enantis.

Pol otra parti, ai que deferencial entri el períu e repiu e la Tierra respetu a las estrellas i el dia sidéreu propiamenti iziu. Al sel el equinoccio meyu un puntu móvil ebiu a la precesión, el dia sidéreu es 0,0084 segundus mas cortu qu'el períu rotacional respetu a las estrellas.

Sintetizandu:

  • Períu rotacional respetu a las estrellas: 23o 56m 4,0989s
  • Dia sidéreu (meyu): 23o 56m 4,0905s

Atijus esternus[Edital | Editá'l códigu]