Glasgow
Dendi Güiquipeya
|
|
||
| • País | Reinu Uñiu | |
| • Nación | Escocia | |
| • Asiahamientu | 55° 51’ 33" N 04° 15’ 35" O | |
| • Nombri oficial | Glaschu/Glesca/Glasgow | |
| • Puebración | 316.800 ab. (2004) | |
| • Supifici | 175,49 km² | |
| • Coigu postal | G1-G81 | |
Glasgow (Glaschu en gaélicu, u Glesca en escocés) es la mayol ciá d´Escocia i la tercera el Reinu Uñiu, al atrás de Londris i Birmingham. Está assitiá huntu a riu Clyde enas lowlands el centru-oesti d´Escocia, i la su puebración es hucheá "Glaswegians". Amás, Glaswegian es el nombri con que se conoci al dialetu local de escocés. Es una e las 32 rehionis-concehu d´Escocia, oficialmenti hucheá cumu "City of Glasgow" (Ciá e Glasgow) i cumu abondus municipius el oesti d´Escocia, es un domeñu laborista.
Antiguamenti, hue una “royal burgh” (Ciá Rial), i era conocia cumu la “Segundera Ciá el Emperiu Británicu” ena época vitoriana. Chegó a sel un gran puertu e comerciu e trasatlánticus duranti la Revolución Endustrial. El Clyde hue unu e los mas preminentis centrus mundialis de astillerus, costruyéndusi en él abondus de los famosus buquis de la línia Cunard, cumu el RMS Lusitania, RMS Aquitania, RMS Queen Mary, RMS Queen Elizabeth i el RMS Queen Elizabeth 2, amás el veleru rial Britannia.
La ciá creció a finalis el sigru XIX i prencipius el sigru XX hata conseguil una puebración de mas de un millón de abitantis, chegandu a 2.088.000 abitantis en 1931. No ostanti, con el descensu e puebración, ebiu básicamenti a la recolocación de henti a nuevas puebracionis cumu East Kilbride i Cumbernauld a las ahueras de la ciá, i los continus chambus el su términu municipal de los gobiernus nacionalis nun intentu e reucil el puer relativu de la ciá en Escocia, la puebración atual de la City of Glasgow es de 1,749,154 sigún el censu e 2001. Aprosimadamenti 2.100.000 de presonas vivin en Glasgow i el su ária metrupolitana.
Al sel un puntu neurálhicu e comerciu, negocius, endustria, meyus de comunicación i trasporti d´Escocia, Glasgow es una gran ciá cosmupolita i bulliciosa. Es el tercel destinu turísticu mas vesitau el Reinu Uñiu, alatrás de Londris i Edimburgu. Amás, es el centru económicu mas emportanti e comerciu i venta al pol menol d´Escocia. Glasgow es unu e los veinti centrus financierus mas emportantis i es la sei d´abondus negocius a la caeza en Escocia, lo que la hadi parti esencial de la economía británica.
Continius |
[eital] Heografía
- Artitú: 66 metrus
- Cordenás: 55° 49' 59" N 004° 15' 00" O
[eital] Eportis
Amás de tenel un equipu e rugby, tamién tiini dos grandis equipus de fútbol, el Glasgow Rangers i el Celtic de Glasgow
[eital] Artis
- Billy Boyd
- Robbie Coltrane
- Grant Morrison
- Mackintosh, Charles Rennie
- Sean Biggerstaff
[eital] Cencias
- William Thomson, Lord Kelvin
- Joseph Lister
- William Ramsay
- Thomas Graham
[eital] Ciáis ermanás
- La Habana, Cuba
- Turín, Italia
- Nuremberg, Alemania
- Rostov del Don, Rusia
- Marsella, Francia
- Dalian, China
- Lahore, Pakistán
- Belén, Territorius Palestinus
- Washington D.C., Estaus Uñius de América
- Barcelona, España