IPA

Dendi Güiquipeya

Nuvola apps kcmsystem.png Agora ain pressonas trebajandu nesti endirgui
Pol mó destu, puein haltal continius u abel marrus nel holmatu. Has el favol, enantis de hazel qualisquiel cámbiu, vaiti a la caraba al tentu desti endirgui pa puel coordinal la su redación.
Quairu IPA 2005.

El IPA es el nombri que recebi el principal sistema de notación fonética, engeniau pola International Phonetic Association. Las sigras IPA respondin a International Phonetic Alphabet “Alfabetu Fonéticu Entrinacional”.

El repertóriu los caraiteris que compón el IPA se sostriban nel alfabetu latinu. Pol mé desti sistema se representan los sonis la luenga hablá: fonemas, alófonus, acentus, tonis, parás i mas paí. El sistema se completa con una sérii símbulus diacríticus qu’asseñalan la deseparación sílabas, espetus comu la nasaliá, glotalización, palatalización, velarización i otrus fenóminus la habla.

Dende el 2008, el sistema cuenta con 107 letras, 31 marcas diacríticas i 19 sinus suprassementalis.

[eital] Haci sinus

[eital] Sinus vocálicus

Vocalis.
  • [a]: comu la “a” en cabu.
  • [e]: comu la “e” en tengu.
  • [ε]: comu la “e” en mesmu.
  • [æ]: mas abria que [ɛ], comu la ä en finés u estóniu, comu avezis la æ en danés u cumu la “a” en ingrés en ash.
  • [i]: comu la “i” en bichu.
  • [o]: comu la “o” en atoru.
  • [ɔ]: comu la “o” en mosca.
  • [u]: comu la “u” en gatu.
  • [y]: entrimeyu entri [u] i [i], comu la ü alemana u la υ el griegu crássicu.
  • [ʌ]: entrimeyu entri [a] i [o], comu en ingrés run.
  • [ə]: son neutru, comu la segunda "e" nel ingrés sennet.
  • [œ]: entrimeyu entri [o] i [e], comu eu en francés, flamencu u la ö en alemán.
  • [ø]: entrimeyu entri l’anteriol i [u], comu en francés bleu.
  • [ʊ]: comu la “u” en enfuscal.
  • [ɑ]: comu la “a” en hiñascu.
Herramientas presonalis