Alfabetu Fonéticu Entrenacional

Dendi Güiquipeya
(Rederigíu dendi IPA)
Agora ain pessonas trebajandu nesti artícalu
Por causa d'estu, puein faltal conteníus o avel marrus en el hormatu. Has el favol, enantis de hazel qualquiera muación, vai-ti ala carava a tentu d'esti artícalu pa poel cordinal la su redación.
Quairu IPA 2018.

El IPA es el nombri que acibi el sistema prencipal de notación fonética, acordau pola International Phonetic Association. Las sigras IPA respondin a International Phonetic Alphabet, en estremeñu Alfabetu Fonéticu Entrenacional.

La carrefilera caraitis que enxaretan el IPA se sostriban en el alfabetu latinu. Por mé d'esti sistema se representan los sonis de la luenga habrá: fonemas, alófonus, acentus, tonis, parás i mas paí. El sistema s'arremata con un haci símbolus diacríticus que asseñalan la desseparación de sílabas, espetus comu la nasalidá, glotalización, palatalización, velarización i otrus fenómenus de la habra.

Dende el 2008, el sistema cuenta con 107 letras, 31 marcas diacríticas i 19 sinus suprassementalis.

Haci sinus[Edital | Editá'l códigu]

Sinus vocálicus[Edital | Editá'l códigu]

Vocalis.
  • [a]: comu la “a” en cabu.
  • [e]: comu la “e” en tengu.
  • [ε]: comu la “e” en mesmu.
  • [æ]: mas abierta que [ɛ], comu la ä en finés u estoniu, comu a las vezis æ en danés o comu la “a” en ingrés en ash.
  • [i]: comu la “i” en bichu.
  • [o]: comu la “o” en atoru.
  • [ɔ]: comu la “o” en mosca.
  • [u]: comu la “u” en gatu.
  • [y]: entre [u] i [i], comu la ü alemana u la υ el griegu crássicu.
  • [ʌ]: entrimeyu entri [a] i [o], comu en ingrés run.
  • [ə]: son neutru, comu la segunda "e" nel ingrés sennet.
  • [œ]: entre [o] i [e], comu eu en francés, flamencu u la ö en alemán.
  • [ø]: entre l’anteriol i [u], comu en francés bleu.
  • [ʊ]: comu la “u” en enfuscal.
  • [ɑ]: comu la “a” en hiñascu.