Lengua francesa

Dendi Güiquipeya
(Rederigíu dendi Luenga francesa)
Agora ain pessonas trebajandu nesti artícalu
Por causa d'estu, puein faltal conteníus o avel marrus en el hormatu. Has el favol, enantis de hazel qualquiera muación, vai-ti ala carava a tentu d'esti artícalu pa poel cordinal la su redación.
Francés (?)
 (Français)
Otras denominacionis: {{{algotrasdenominacionis}}}
Palrau en: Fráncia, Monacu, Bélgica, Suiça, Lussemburgu, Valli d'Aosta (Itália), Canadá, Aití, Martinica, Guadalupi, Guayana Francesa, Dominica, Santa Lucia, Luisiana (Estaus Unius), Amapá (Brasil), Repúbrica Democrática del Congu, Congu, Burkina Faso, San Pieru i Miguelón, Senegal, Guinea, Mali, Nigi, Burundi, Ruanda, Togo, Benín, Repúbrica Centroafricana, Repúbrica Dominicana, Gabón, Costa de Marfil, Madagascal, Wallis i Futuna, Yibuti, Camerún, Islas Comoras, Reunión, Isla Mauriciu, Guinea Equatorial, Marruecus, Mauritánia, Túnis, Argélia, Egitu; Líbanu, Camboya, Laos, Polinésia francesa, Nueva Caledónia i Vanuatu
Territórius: {{{territórius}}}
Palrantis:
  • Nativus:
  • Algotrus:
entri 115 i 500 millonis
  • 65-109 millonis
  • -
Crassificación: 16
Filiación: Induropea

  Luenga itálica
   Luengas romancis
    Itálica-Ociental
     Galu-Ibérica
      Galu-Romanci
       Galu-Rhaetia
        Oïl
         Francés

Estatu oficial
Luenga oficial en: Fráncia, Suiça, Bélhica, Canadá, 22 paisis mas i la Uñión Uropea
Regulau pol: Acaemia Francesa
Coigus la luenga
ISO 639-1 fr
ISO 639-2 fra/fre
SIL fra
Wikipedia
Wikipedia

El francés (français, la langue française) es una lengua romanci palrá originalmenti en Francia, Belgica, Lussemburgu i Suiça i ogañu pol alreol 350 millonis de presonas pol tol mundu cumu, nativus u segundera luenga con una puebración senificativa en 54 paisis.

El francés ahorra el Latín cumu algotrus cumu el español, italianu, catalán, rumanu i portugués. Hue enfruenciau polas luengas célticas de la Galia romana i polas palras helmánicas de los envasoris francus.

Es luenga oficial en 31 paisis, la huerça d'ellus horman lo que se conoci cumu La Francufonia, la comuniá de nacionis francuparlantis. Es luenga oficial de las Nacionis Unias i albondas algotras organizacionis entrenacionalis.

Destribución heugráfica[Edital | Editá'l códigu]

Describución heugráfica de la lengua francesa

Uropa[Edital | Editá'l códigu]

Estau legal en Fráncia[Edital | Editá'l códigu]

Pol mé la Costitución Francesa, el francés es la luenga oficial endi 1992 (inque angunus testus legalis antirioris l'iban haziu oficial endi 1539, pol sabulugal l'Ordináncia de Villers-Cotterêts. En Fráncia es atihi gastal del francés enas espubricacionis oficialis del gobielnu, ena educáncia púbrica (inque estas disposicionis son inorás amenú) i contratus legalis; la pubriciá ebin lleval una traución de las parabras estranheras itó.

Amás del francés, ai tamién una gran varieá de luengas rehionalis. Fráncia á sinau la Calta Uropea polas Luengas Rehionalis peru nu á siu ratificau endi que va a la escontra de la Costitución de 1958.

Suiça[Edital | Editá'l códigu]

El francés es una las cuatru luengas oficialis de Suiza (unta el alemán, italianu i returománicu i es palrau ena zona suiça llamá Romandia. El francés es la luenga nativa del arreol 20% de la puebración suiza.

Bélgica[Edital | Editá'l códigu]

En Bélgica, el francés es luenga oficial en Valónia (descruyendu los cantonis del esti, que son helmanófonus) i una las dos luengas oficialis (unta el nerlandés) ena rehión de Bruselas, ondi es palrau pola huerça de la puebración, inque nu cumu primel luenga. El francés i el alemán nu tinin reconocéncia cumu luengas oficialis ni cumu luengas minoritárias en Flandes, inque arreol los lindis colas rehiones antirioris ain docenas de puebracionis con ayuas luengüísticas palos palrantis de francés; un chascu apaiciu acaeci en Valónia col nerlandés i el alemán. En total, los palrantis nativus de francés hazin arreol 40% de la puebración del pais; el 60% restanti palra nerlandés y de estus úrtimus, el 59% pii palral francés cumu segundera luenga. El francés es conociu pol 75% de los belgas, seya cumu palra matelna, cumu segundera u cumu trecera luenga.

Mónacu i Andorra[Edital | Editá'l códigu]

Inque el monegascu es la luenga nacional de Mónacu, el francés es la única luenga oficial i los que tinin nacionaliá francesis son el 47% la puebración.

El Catalán es la única luenga oficial d'Andorra, peru el francés s'audecha gastalu pola prosimiá con Fráncia. Las presonas con nacionaliá francesan son el 7% la puebración.

Itália[Edital | Editá'l códigu]

EL francés es tamién luenga oficial, unta el italianu, ena província del Valle d'Aosta, (Itália). Amás, un güen númiru e dialetus francu-provençalis se palran nesta província, inque nu tinin reconocéncia oficial.

Lussemburgu[Edital | Editá'l códigu]

El francés es la palra oficial nel Gran Ducau de Lusemburgu, unta el alemán i el lusemburgués. Inque el lusemburgués (se paeci muchu al alemán) es la luenga nativa, el francés es mu gastá enos asuntus gubernamentalis, negócius i educáncia.

Las Islas del Canal[Edital | Editá'l códigu]

Inque Jersey i Guernsey, se conocin polas Islas del Canal peru son entiais deseparás. Dambas dos gastan el francés, sobritó ena alministración.

América[Edital | Editá'l códigu]

Estau legal en Canadá[Edital | Editá'l códigu]

Seña e tráficu bilingüi en Ottawa. Un sabulugal del bilingüismu en Canada.

Arreol 7 millonis de canadiensis son palrantis nativus de francés, de los cualis 6 millonis vivin en Quebec i el francés es una e las dos luengas oficialis de Canadá unta el inglés). La Carta Canadiensi de los Derechus i libertais tratan al tentu los derechus de los canadiensis p'aceel a los servícius en dambas dos palras. Pol lei, el gobielnu federal ebi ofrecel servícius en inglés i francés, los decretus del Parlamentu e Canadá ebin sel traucius nestas dambas dos palras i la huerça los produtus vendius en Canadá ebin etiquetalsi en dambas dos luengas.

Arreol 13% de los canadiensis tinin conocéncia de francés, mentris que el 18% conocin tantu el inglés cumu el francés. En cámbeu, alreol 80% de la puebración de Quebec es palranti nativa e francés i el 95% puei palralu. Á siu la única palra oficial en Quebec endi 1974. El estau legal del francés hue rehorçá cola adoción de la Carta de la Luenga Francesa en 1977 (conocia cumu Bill 101), c'asiguraba que tolas presonas tinin derechu a que la alministración cevil, los servícius socialis, corporacionis i empresas se comuniquin con ellas en francés.

Aití[Edital | Editá'l códigu]

El francés es luenga oficial en Aití, inque es la mas palrá pola crasi arta, el criollu aitianu (una luenga criolla basá nel francés) es más palrá cumu luenga mairi.

Territórius ultramarinus de Fráncia[Edital | Editá'l códigu]

El francés es tamién luenga oficial enos territórius ultramarinus francesis de Guayana Francesa, Guadalupi, Martinica, San Bartolomé, San Martín, San Pieru i Miguelón, Polinesia Francesa i Nueva Caledónia.

Estaus Uñius[Edital | Editá'l códigu]

El francés esperriau polos Estaus Uñius. Enos paisis en amarillu, el 6–12% la puebración palran francés; en marrón, 12–18%; colorau, arreol 18%. Las palras criollas no están encruias.

Inque nu tini reconocéncia oficial federalmenti, el francés es la trecel luenga, hueraparti el inglés, mas palrá enos Estaus Uñius, endispués del chinu i el español, i la segundera mas palrá enos estaus de Louisiana, Maine, Vermont i New Hampshire. Louisiana tini un dialetu únicu, la palra cajun.