Lengua castellana

Dendi Güiquipeya
(Rederigíu dendi Luenga española)
Agora ain pessonas trebajandu nesti artícalu
Por causa d'estu, puein faltal conteníus o avel marrus en el hormatu. Has el favol, enantis de hazel qualquiera muación, vai-ti ala carava a tentu d'esti artícalu pa poel cordinal la su redación.
Español (?)
 (español/castellano)
Otras denominacionis: Castellanu
Palrau en: España, Andorra, Argentina, Belici, Bolívia, Chili, Colómbia, Costa Rica, Cuba, Equadol, El Salvaol, Gibraltal, Guatemala, Guinea Equatorial, Honduras, Méjicu, Nicarágua, Panamá, Paraguai, Perú, Puertu Ricu, Repúbrica Dominicana, Uruguai i Veneçuela.
Territórius:
Palrantis:
  • Nativus:
  • Algotrus:
500-600 millonis de presonas
  • 500c millonis
  • -80 millonis
Crassificación:
Filiación: Induropea

  Luenga itálica
   Luengas romancis
    Itálica-Ociental
     Italica-Ociental-Ociental
      Sugrupu Ociental
       Iberu-Romanci
        Ibérica-Ociental
         Español

Estatu oficial
Luenga oficial en: organizado usando criterios geográficos

* Primer idioma oficial del Estau o territorio.
** Primer idioma oficial de la ciudad.
*** Segundo idioma oficial de la ciudad.
****México no tiene formalmente lengua oficial. El español, lengua mayoritaria y oficial de facto, es definido junto con las lenguas autóctonas como «lengua nacional».
***** Idioma cooficial del organismu.

Regulau pol:
Coigus la luenga
ISO 639-1
ISO 639-2
SIL {{{sil}}}
Wikipedia
Wikipedia

La idioma español u castellanu es una lengua romanci del grupu ibéricu. Es una las seis idiomas oficialis de la ONU i, altrás el chinu mandarín, es la lengua más palrá del mundu pol númiru de falantis que la tienin comu lengua matelna. Es tamién idioma oficial en varias de las prencipalis olganiçacionis pulíticu-económicas entrinacionalis (UU, UA, TLCAN y UNASUR, entri algotras). Lo palran cumu primel i segundera lengua entri 500 i 600 millonis de pressonas. Pol otru lau, el español es la segunda palra mas estudiá nel mundu al atrás el ingrés, con polo menus 14 millonis d'estuyantis, si bien algotras huentis izin que se passan los 46 millonis de estudiantis destribuius en 90 paisis.

L'español, cumu las otras lenguas romancis, es una continuación moelna el latín vurgal, endi el sigru III endispués de Cristu, que tras el desmembramientu del Impériu Romanu hue divirhiendu de las otras variantis del latín que se palraban enas destintas províncias del antigu Impériu, dandu lugal meyanti una lenta volución a las destintas luengas neulatinas. Ebiu a la su propagación pol América, el español es, con deferéncia, la luenga neolatina qu'á arcançau mayol difusión.

Origin[Edital | Editá'l códigu]

El castellanu s'originó cumu un dialeutu el latín vurgal enas zonas nel arrayu entri Cantabria, Burgus, Álava i La Rioja, províncias del atual norti d'España, convirtiéndu-se ena prencipal luenga populal del Réinu de Castilla (La lengua oficial era el latín). D'allí qu'el su nombri original seya "lengua castellana", en referéncia a la zona geográfica ondi s'originó.

Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]

  1. http://www.africa-union.org/root/au/Documents/Treaties/Text/Protocol%20on%20Amendments%20to%20the%20Constitutive%20Act.pdf ondi s'encluyi el español al ingrés, árabi, portugués, francés, suahili i cualisquiel algotra luenga africana.