Argentina
Dendi Güiquipeya
|
|
|||
| Luenga oficial | Español¹ | ||
| Capital | Buenos Aires | ||
| Presidenti 'el gobiernu | Cristina Fernández | ||
| Cumprimentu - Total - % augua |
Posición 8ª 2.791.810km² 1,1% |
||
| Puebración - Total (2007) - Densidá |
Puestu 31º 39.745.613 14 ab/km² |
||
| Monea | Pesu Arhentinu | ||
| Domeñu Internet | .ar | ||
| Código telefónico | +54 | ||
| Miembru e: OEA, ONU, MERCOSUR, OTAN, UNASUR, CIN, OIEA, OMC, CAN | |||
| Notas : ¹ El guaraní es cooficial ena província de Corrientes | |||
Argentina es un pais d'América el Sul, linda al norti con Bolívia i Paraguai, al esti con Brasil i Uruguai i conel Océanu Atlánticu. Los lindis al sul son con el Estrechu e Drake e al oesti lo hazi con Chili. La su capital es la ciá de Buenos Aires. Argentina es una república federal presidencialista.
Pola su estensión, Argentina es el segunderu mayol pais en tamañu d'América el Sul, alatrás de Brasil i l'octavu 'el mundu. Tien un cumprimientu continental de 2.766.889 km² (1.078.000 km²) entri la cordillera delos Andis al oesti i l'Océanu Atlánticu al esti i sul.
El país revindica los territórius británicus controlaus delas Ilas Mavinas e delas Ilas Geórgia el Sul i Sandwich el sul. Bahu la demominación de Antártia Argentina, revindica tamién 96.464 km² dela Antártia.
Continius |
[eital] Etimolohia
El país recibi esti nombre d'Argentina inque la prata nunca fue abundanti nel su territóriu. En 1526 cuandu Sebastião Caboto pasó porel estuário que hazi la desemboacura el tozu Uruguai lo denominó "Tozu dela Prata", engañau porel metal preciosu qu'encontró enas manus dalgunus indíhenas, sin sabel qu'ellus l'abian tomau delos marinerus dela espedición portuguesa dirigia por Aleixo Garcia.
Inque l'equívocu se hubu aclarau pocu endispués, el nombri ya se mantuvu i aluego el hentilíciu "riutratensi" s'aplicó n'español pa designar a los abitantis de dambas dos marhinis 'el riu dela Prata, al que los nativus nombraban "Paraná-Guazú" (Riu grandi común mari).
Prata en latín es "argentum", nombri sustantivo al cual correspondi l'adjetivu "argentinus". el nombri Arhentina fue usau pola primera vezi porel pueta Miguel del Barco Centenera (1535-1605) en su puema estóricu "Arhentina i la conquista 'el Tozu dela Prata", publicau en 1602, sesenta i seis años endispués dela hundación e "Puertu e Muestra Señora Santa Maria 'el Guen Airi", oi Guenus Airis. El sustantivu Arhentina fue utilizau ampliamente a partil 'el sigru XVIII pa desgnal tola rehión riu-pratensi, abarcandu los actualis territórius e Uruguai, Paraguai i parti 'el estau Brasileiru e Riu Grandi 'el Sul.
[eital] Heografia
La su superficie total es e 3 745 247 km², delos cualis 2 780 400 km² correpondin al continenti americanu i 964 847 km² al continenti antárticu. Sinembargu, las juntanillas oficialis arhentinas i la sextraodicialis contiuan considerandu comu territórius suyus las Malvinas i las ilas adyacentis, elevandu el comprimentu total a los 3 761 274 km².
Arhentina es el otavu mayol pa´si 'el mundu i el cuartu mayol d'América, solu endispués e Canadá, los Estáus Uñius i Brasil.
Arhentina puedi dividil-si esquemáticamenti en tres partis: Las planícies cértilis delas Pampas ena metá norti 'el país, que son el centru dela riqueza agrócola argentina, el planaltu dela Patagónia ena metá sul asta la Tierra 'el Fuegu, qu'es avezis planu, a vezis ondulau, i por últimu la escarpá codillera delus Andis, a lo largu dela frontera ocidental con Chili, cuyu puntu mas elevau es el monti Aconcágua con 6 960 m d'altura.
Los tozus prencipalis son el Paraguai, el Bermehu, el rio Colorau, el Uruguai i el mayol de tós, el riu Paraná. Los dos últimos se huntan dantis de desagual nel océanu Atlánticu, hormandu el estuáriu 'el Riu la Prata.
[eital] Clima
La mayol parti 'el país está ena zona temprá sul. Desisti tamién n'algunas rehionis los climas tropicalis i subtropicalis, árius i frius, combianus debiu a las grandis variacionis d'altirú entri otrus.
[eital] Olganización Territorial
Argentina está deviia en 23 províncias i la ciá autónoma de Buenos Aires. Estas están deviias en departamentus i estos en municipius.
| Província | Capital | Pueblación (est. 2008) |
Superfici (en km²) |
PBG per cápita[1] (U$S, 2008, est.) |
Mapa | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Buenos Aires[2] | 3.042.581 | 203 | 23.309 | |||
| Província de Buenos Aires |
La Prata | 15.052.177 | 307.571 | 7.310 | ||
| Catamarca | San Fdo. del Valle de Catamarca |
388.416 | 102.602 | 6.009 | ||
| Chaco | Resistencia | 1.052.185 | 99.633 | 2.015 | ||
| Chubut | Rawson | 460.684 | 224.686 | 15.422 | ||
| Córdoba | Córdoba | 3.340.041 | 165.321 | 6.477 | ||
| Corrientes | Corrientes | 1.013.443 | 88.199 | 4.001 | ||
| Entre Ríos | Paraná | 1.255.787 | 78.781 | 5.682 | ||
| Formosa | Formosa | 539.883 | 72.066 | 2.879 | ||
| Jujuy | San Salvador de Jujuy |
679.975 | 53.219 | 3.755 | ||
| La Pampa | Santa Rosa | 333.550 | 143.440 | 5.987 | ||
| La Rioja | La Rioja | 341.207 | 89.680 | 4.162 | ||
| Mendoza | Mendoza | 1.729.660 | 148.827 | 9.079 | ||
| Misiones | Posadas | 1.077.987 | 29.801 | 3.751 | ||
| Neuquén | Neuquén | 547.742 | 94.078 | 26.273 | ||
| Río Negro | Viedma | 597.476 | 203.013 | 8.247 | ||
| Salta | Salta | 1.224.022 | 155.488 | 4.220 | ||
| San Juan | San Juan | 695.640 | 89.651 | 5.642 | ||
| San Luis | San Luis | 437.544 | 76.748 | 5.580 | ||
| Santa Cruz | Río Gallegos | 225.920 | 243.943 | 30.496 | ||
| Santa Fe | Santa Fe | 3.242.551 | 133.007 | 8.423 | ||
| Santiago del Estero | Santiago del Estero | 865.546 | 136.351 | 3.003 | ||
| Tierra del Fuego | Ushuaia | 126.212[3] | 21.478 | 20.682 | ||
| Tucumán | San Miguel de Tucumán |
1.475.384 | 22.524 | 3.937 | ||
| 39.745.613[3] | 2.780.400 | 8.269 | ||||
[eital] Atijus
En Wikimedia Commons ai conteniu multimeya a tentu Argentina.
[eital] Huentis
- ↑ [1].
- ↑ La Ciá de Buenos Aires posei un régimen especial (Ciá autónoma), igual a la província.
- ↑ 3.0 3.1 No se cuentan 980.874 km² de la Antáltia Argentina i las Islas el Atlánticu Sul ocupaas pol Reinu Uniu.
| Paisis d'América |
| Antígua i Barbua | Argentina | Barbaus | Belici | Bolívia | Brasil | Canadá | Chili | Colómbia | Costa Rica | Cuba | Dominica | Equadol | El Salvaol | Estaus Uñius | Grenada | Guatemala | Guyana | Aití | Honduras | Islas Baamas | Méjicu | Nicarágua | Panamá | Paraguai | Perú | Repúbrica Dominicana | Santa Luzia | San Vicenti i las Granainas | San Cristoba i Nievis | Surinán | Triniá i Tobagu | Uruguai | Veneçuela | Jamaica
Posesionis: Anguilla | Clipperton | Guaalupi | Guayana Francesa | Groenlándia | Islas Bermuas | Islas Caicus | Islas Caimán | Islas Malvinas | Islas Sandwich el Sul | Islas Turquas | Montserrat | Martinica | Puertu Ricu | Shag Rocks |