Océanu Pacíficu

Dendi Güiquipeya
Esti artícalu es un encetu

Si te apeta, pueis enlial-ti a trebajal en él, precurandu más información i amejorandu lo escritu.



El Océanu Pacíficu es el cuelpu d'agua salá qu'está entri Ásia i Astralásia nel oesti, las Américas nel esti, el Océanu Antálticu pal sul i el Océanu Álticu pal norti. Es el océanu e más largol i cubri la metá de la superfici del praneta. S'apella al Océanu Alánticu ena línia del sul endi el Cabu e Holnu (Chili) hata l'Antáltica i s'apella pal Océanu Índicu ena línia endi Tasmaña (Austrália) hata l'Antáltica.

Mapa el Océanu Pacíficu. Está arrodeau pol abondus volcanis i paeris oceánicas.

Endigual qu'el Alánticu se güervi más anchón, el Pacíficu, poquinu a poquinu está a hadelsi más chequininu. Estu es pol mé que s'está a dobralsi el pranu marítimu pal centru la Tierra - estu se huchea sudución. Estus gorpeal i roceal son mu enteosus pus prevocan abondus terremotus i vorcanis deque la presión i es hundeá pa huera cuantis que las rocas se zalachan. Cunadu un terremotu apaici embahu el mari, la movición violenta prouci un tsunami. Esta es la concausa pola que los tsunamis son más comunis arreol el Pacíficu que nalgotru océanu. Abondus vorcanis de la Tierra son tamién islas nel Pacíficu u están enos continentis a poquinus cientus e kilómetrus del lindi el océanu.