Australia

Dendi Güiquipeya
(Rederigíu dendi Austrália)
Avissu
Esti endilgui ebi sel revissau por un corretol.
Mancomunidá d'Australia
Bandera d'Astrália Escú d'Astrália
Situación d'Austrália
Lengua oficial inglés
Capital Camberra
Rei Carlus III
Primel Menistru Malcolm Turnbull
Cumprimentu
 - Total
 - % augua
Posición 6ª
7.686.850 km²
1%
Puebración
 - Total (2007)
 - Densidá
Puestu 52º
20 835.000
2,5 ab/km²
PIB
 - Total (2005)
 - PIB/capita
Posición 15ª
754.816 millonis e US$
36.553 US$
Monea Dólar Astralianu
Inu Advance Australia Fair
Domeñu Internet .au
Código telefónico +61
Biembru de: ONU, Commonwealth, OCDE, APEC, BERD,

Australia, oficialmenti Mancomunidá d'Australia (en luenga ingresa: Commonwealth of Australia), es una nación assitiá nel emisferiu sul, que ocupa toa palti continental d'Oceanía, el continenti mas chicu del mundu, amás de várias islas enus océanus Pacíficu, Índicu i Antárticu. Los paisis cercanus a Austrália son Indonésia, Timol Oriental i Papúa Nueva Guinea al norti, las Islas Salomón, Vanuatu i la dependéncia francesa de Nueva Caledonia al noresti, i Nueva Zelanda al sulesti. Austrália es el sestu país mas grandi del mundu i el mas grandi d'Oceania.

La ciá capital es Camberra.

Geografia[Edital | Editá'l códigu]

Austrália vista dendi satélite.

Los 7.686.850 km² de cumprimentu d'Astrália s'alcuentran ena placa indoastraliana. Arodeá polos océanos Índicu, Glacial Antárticu i Pacíficu, está despartá d'Ásia polos maris d'Arafura i Timor. Astrália tien una línia costera de 25.760 km i reclama una amplia zona económica esclusiva de 8.148.250 km². Esta zona económica esclusiva non encluyi el Territóriu Antárticu Astralianu.

La Gran Barrera de Coral, el arrecifi de coral mas cumpriu del mundu, s'alcuentra a una corta distancia de la costa noresti i s'estiendi por mas de 2.000 quilómetrus. El monolitu más grandi del mundu, Mount Augustus, está assitiau en Astrália Ociental. Con 2.228 m d'altitú, el monti Kosciuszko ena Sierra Divisória es la montaña mas alta d'Astrália continental; nostanti, el Mawson Peak nel remotu territóriu astralianu de las Islas Heard i McDonald es entovia mas tarangallu con 2.745 metrus.

Climi[Edital | Editá'l códigu]

Saltus de Hopetoun.

Una enormi palti del país es desértica o semiárida. Austrália passa por sel el contineneti abitau más secu i chanu de tol praneta, i es el que menus suelus fértilis tien. Namás nel suresti i suloesti dessisti un climi atemperau.

Pala parti norti del país, con un climi tropical, tien una vegetacion que consisti prencipalmenti en selvas lluviosas, bosquis, praeras, manglaris anque tamien dangunus desiertus.

El climi astralianu está mu enfluenciau polos sistemas de baja presion tropicalis estacionalis que proucin abondu ciclonis ena región setentrional, i tamien polas corrientis marinas, encluyendu el cenómenu oceánicu-atmosféricu d'el Ñeñu, que se correlaciona con sequias periódicas.

Demografia[Edital | Editá'l códigu]

Ciá de Sidney

Austrália es un país d'enmigrantis. El 23,1% de la su puebración está holmá por foritus. La mayol parti de la puebración es venidera d'enmigrantis inglesis i irlandesis que se muarun al pais enus sigrus XIX i XX.

El crecimientu vegetativu de la puebración es mu baju, el númeru de nacéncias ca vezi es menol, de mo qu'el gobielnu haci lo que puei por atrael enmigrantis. Emportantis grupus etnicus minoritárius encluyin chinus, vietnamitas, italianus, gregus i alemanis. La puebración aborigin es de namás que 366.436 personas, huendu entoncis menus del 1% de la puebración australiana.

La puebración nacional ogañoti (añu 2007) es d'alreol de 20,6 millonis d'abitantis, i está concentrá prencipalmenti enas grandis ciais costeras de Sídney, Melbourne, Brisbane, Perth i Adelaida.

Luengas[Edital | Editá'l códigu]

La su luenga oficial es el ingrés, qu'es la luenga matelna del 95% la puebración. Tamien se palran, comu luenga menol, luengas aboriginis, comu la Luenga murrinhpatha.

Estória[Edital | Editá'l códigu]

Port Arthur, hue el primel penal d'Austrália

El continenti australianu á estau abitau duranti mas de 42.000 añus polos aboriginis astralianus. Endespues de las caicuandu visitas de pescaoris del norti i d'esploraoris i comercientis uropeus que emprencipiarun nel sigru XVII, la metá orientalde lo que ogañu es Astrália hue reclamá por el Réinu Uniu en 1770, i en 1788 s'estableció una colonia penal en Nueva Galis del Sul. Por mol del crecimientu de la puebración i l'esplotación de nuevas áreas, otras cincu colonias de la Corona huerun esitosamenti establecias duranti el sigru XIX.

El 1 jeneru de 1901, las seis colónias se federarun holmandu la Mancomunidá d'Astrália. Dendi la su federación, Austrália á manteniu un sistema políticu democráticu liberal i á contiuau huendu una monalquia ena Mancomuniá de Nacionis.

Economia[Edital | Editá'l códigu]

Australia tien una próspera economia mista occidental, con una renta per cápita un poquinu superiol a la del Réinu Uniu, Alemaña i Fráncia, en términus de igualdá i pudel adquisitivu. La nación s'alcuentra en tercel lugal nel Éndici De Desarrollu Umanu llevau a cabu en 2005 polas Nacionis Unias, huendu adelantá sólu por Noruega i Islándia. Enus añus recientis, la economia australiana á resistiu el bajón económicu mundial, lo cual se hazi visibili nel crecimientu de la su economia doméstica i ena mantención los negocius i el consumismu.

  • En Commons ai conteníu multimedia sobre Austrália.


Paisis d'Oceanía

AustráliaNueva ZelandaIslas SalomonSamoaIslas MarshallTongaEstaus Federaus de MicronésiaFiyiQuiribatiIslas CookTuvaluNiueNauruPalauVanuatu

Possesionis: Nueva CaledóniaPolinésia FrancesaWallis i FutunaGuamIslas PitcairnToquelau