Argélia

Dendi Güiquipeya

Attention niels epting.svg
ATENCIÓN! Esti endirgui tien erroris ortográficus i gramaticalis
Repúbrica Argelina Democrática i Popular
Bandera d'Arhélia Escú d'Arhélia
Asiahamientu d'Arhélia
Luenga oficial Árabi i Bereber
Capital Argel
Presienti el gobielnu Abdelaziz Bouteflika
Cumprimentu
 - Total
 - % augua
Posición 11ª
2.381.740km²
Despreciabili
Puebración
 - Total (2007)
 - Densidá
Puestu 37º
32.531.853
14 ab/km²
Monea Dinar arhelinu
Zona orária
 UTC +1
Inu Kassaman
Domeñu Internet .dz
Código telefónico +213
Miembru e: ONU, UA, OPEP, Liga d'Estaus Árabis

La República Argelina Democrática i Popular es un país 'el norti d'África pertenecienti al Magreb. Siendu el segunderu pais en superfici d'África, limita con el Mari Mediterráneu al norti, Túnez al noresti, Libia al esti, Níger al sudesti, Malí i Mauritania al suroesti, y Marruecus i la Sáhara Occidental al oesti.

Argélia es miembru la Unión Africana i la Liga Árabi dendi prácticamente la su endependencia, i contribuyó a la creación dela Unión 'el Magreb Árabi (UMA) en 1988.

Constitucionalmenti, Argélia se defini comu país árabi, bereber (amazigh) i musulmán.

Continius

[eital] Etimulohia

Argélia recibi el su nombri pola su capital i cidá mas emportanti: Arhel.

El nombri d'Argélia vendria 'el árabi Al-Jaza’ir (الجزائر) que quieri izil "Las ilas", en referéncia a aquellas que se asiahadan a frenti al puertu d'Argel i que horman parti 'el su espigón actual, abiendu siu estendiu pa designar tol pais (ordenanza e 1842), pronunciau en árabi arhelinu, dialeutu coñeciu comu El Djazayer (o Jaza’yer sigún las rehionis).

[eital] Heografia

Arhélia
Montañas nevás e Kabylie

Argélia tien dos rehionis heográficas prencipalis, la rehión norti e la rehión 'el desiertu 'el Sáhara, nel sul 'el pais. La rehión norti está hormá por cuatru zonas: una chiquenina faha e chanura, al pìé dela costa 'el Mediterráneu; la rehión dela sierra e montañas que horman l'Atlas, que tienin un clima mediterráneu i suelu cértil abondu, la rehión semiária i pocu puebrá 'el Chotts, el cual contini lagunas salás (Chotts) i ondi se asihadan en mayol númeru los criaoiris e ovehas e cabras; i la rehión delas montañas 'el Atlas 'el Sáhara, una série e montañas, siendu tamién uña rehión semiária i usá sobritó comu zona e pastus. El tozu Chéliff es el mas grandi 'el pais.

El norti argelinu está suhetu a terremotus, quen ocasionis puedin prouzil grandis dañus.

La mayoria dela rehión ária 'el Sáhara está cubierta con piedras, con poca vehetación. Ai tamién grandis áreas e dunas e arena nel norti i nel esti. Algunus oasis emportantis son: Touggourt, Biskra, Chenachane, In Zize, i Tin Rerhoh.

La mayol parti dela ária costera e Argélia es acidentá, i también en ocasionis montañosa, i ai pocus guenus puertus. L'ária enmediatamenti al sul dela costá, con la nombreria e Tell, es cértil. Mas pal sul se asihadam los montis 'el Artlas i el desiertu 'el Sáhara. Argel, Oran i Constantina son las prencipalis ciais.

El clima e Argélia es áriu i con grandis calmas, si bien quel clima dela costa es mas suavi i los Enviernus enas árias montañosas puedin sel rigurosus. Arhélia está afectá porel sicocu, qu'es un vientu calienti cargau e polvu i arena, especialmenti común nel Vrau.

[eital] Subdivisionis

Algeria provinces english.png


Argélia está dividia en 48 wilayas. Amás dela capital, las mayoris cidais son Annaba, Blida, Constantina, Mostaganem, Oran, Setif, Sidi Bel Abbes, Skikda i Tlemcen.

[eital] Demografia

Mezquita i Universiá islámica ena cidá e Constantina

La puebración d'Argélia arciendi a 32.531.853 d'abitantis en 2005, emas 'el 7% 'el total palra bereber y mas 'el 85% palra árabi crásicu, los dos idiomas oficialis. Entri un cuartu i un tercio dela puebración palra francés.

'El millón e colonus francesis que vivian n'Argélia antis dela endependéncia, quean entavia 576.000. Sumandu tolos europeus i los sus descentientis se calcula que horman el 18% dela puebración d'Arhélia. La mortaliá infantil es e 19 por mil (menus qu'el promeyu norti africanu) i l'esperança e via es e 83 añus. Huera delas ciais más emportantis, l'atención méica es ridimentária. El promeyu e ihus por muhel 1,89 una delas tasas más bahas de tol continenti.

[eital] Relihión

El 99% dela puebración es musulmana sunnita, el 1% son católicus i también ai una minoria hudia, que vivin en Arhélia, prencipalmenti n'Argel. El restu dela gran puebración hudia anteriol a la creación d'Israel ahorró, o hué espulsá endispués dela endependecia d'el país e Fráncia.

[eital] Cultura

Ma mayol parti e los argelinus son descendientis d'árabis i bereberis; los bereberis, a partil 'el sigru VII adoptarun la luenga árabi e el islam delos poquinus árabis que vivian ena rehión.

La cuestión dela luenga es un problema crucial ena Argélia, debiu a la política d'arabización que está llevandu a cabu l'Estau i debio tamién a la resistencia delos palrantis e luenga bereber i delos favorabilis al usu 'el francés. Ni la luenga bereber ni el francés tienin el estatus e luenga oficial, ya qu'el presidenti Abdelaziz Bouteflika negó tal estatus al bereber en 2002 i nuevamenti en Septiembri e 2005, lo que hizo que surhieran revueltas i boicós por parti delos bereberis al referendu pola paz i conciliación nacional, celebrau el 29 e Septiembri e 2005.

[eital] Economia

Ministeriu d'Economia n'Arhel

El sector delos idrocarburus es el pilar cimeru dela economia 'el pais, i es el que henera el 60% delas rentas 'el estau, el 30% 'el PIB e mas 'el 95% dela exportación. Arhélia tieni la séptima mayol reserva e gas natural 'el mundu i es el segunderu mayol exportaol e gas. Tamién es el 14º pais con mayoris reservas e petróleu.

Las finanças arhelinas en 2000 i 2001 se beneficiarun delos aumentus enus precius 'el petróleu i duna política fiscal severa hecha pol gobiernu, que llevó a un grandi aumentu nel escedenti comercial, a másimus estóricus enas resercas e divisisas i a una redución ena deuda esterna. Los eshuerçus 'el gobiernu pa diversifical l'economia por mel dela atración e inversión estranhera i doméstica nel sector enerhéticu an teniu pocu ésitu ena redución 'el levau nivel e paru i ena mehuria 'el nivel e via. En 2001, el gobiernu firmó un Tratau d'Asociación cola Uñón Uropea qu'esperan que consiga bajal las tarifas i aumental los intercámbius comercialis.

Herramientas presonalis
En otras palras