Luenga veneciana

Dendi Güiquipeya

P wiki letter w.svg Esti endirgui nessecita sel güiquificau, pa adatalu hormi las convencionis estilu
Pueis esmençal a eitalu i dali un holmatu güiquipéyicu, gastandu prantillas u quairus sigún seya la su temática.
Rehión de Véneto, en Itália

El venecianu es una luenga romanci palrá pol unus sieti millonis de presonas, ena su mayol parti ena rehión de Véneto, en Itália, inque desistin minorias en Eslovenia, Croacia, sul de Brasil i ena Comuniá e Chipilo, nel estau e Puebla, Méhicu, asín cumu n'otras zonas d'esti estau i el pais ondi an emigrau familias provenientis de Chipilo.

Inque a vezis es referiu cumu un dialetu el italianu, nu provieni el idioma italianu, i el véneto posei la su propia morfolohia, sintasis i lésicu.

Es palrau en deferentis varieais: los palrantis llaman venesian (ital. veneziano, est. venecianu) a la varieá palrá ena ciá e Venécia i gastan la parabra véneto pa referilsi a tola luenga, a pesal de la varieá.

El "véneto" hue reconociu oficialmenti cumu luenga el dia 28 e marçu el 2007 pol el Consehu Rehional de Véneto al aprebal la lei e "tutela e valorizzazione della lingua e della cultura veneta" con el alcuerdu d'abati tolos partius de gobiernu i oposición.

Las varieais mas emportantis son:

  • véneto oriental (vénetu venecianu) palrau en Venécia i alreoris.
  • véneto ociental (vénetu veronés) palrau en Verona i ena su província.
  • véneto central (u centru-meriyonal) palrau enas prov. de Padua, Vicenza, i Rovigo
  • véneto setentrional (u ven. feltrinu-belunés) palrau en Feltre i Belluno
  • véneto trevisan palrau ena prov. e Treviso i influenciau pol el véneto setentrional i venecianu.

El restu e varieais son palrás huera la Rehión.

[eital] Ejemplos de diferencias entre el veneciano y el idioma italiano

Vèneto Italiano Estremeñu
ava ape abehita
carega sedia silla
braghése pantaloni pantalón
całe via calli
ciapar cogliere cohel
cavara capra cabra
caxa casa casa
rànzsego acido áziu
ocio occhio ohu
porzseło maiale cerdu
pón / pómo mela mançana
scoła scuola escuela
schirat scoiattolo ardilla
tor prendere tomal
sciop fucile fusil
àmia zia tia
uncuò oggi oi
subiar fischiare sirbal
serar chiudere afechal
vèrdar / vèrzar aprire abril

[eital] Atihus esternus

Herramientas presonalis