Ud

Dendi Güiquipeya
Nesta página se gasta una ortografía destinta ala que normalmenti se gasta ena Güiquipedia.
Ud español ogañoti.

Una ud (del árabe العود al-`ūd, "rama"[1]) es un estumentu musical de cuerda pulsá cuyu orihin se remonta- a la Eá Meya i hue introduciu n'Uropa pol mó dela España islámica.[2]

Esti estrumentu hue mu usau entri los sigrus XIV e XVIII, enque a resurgiu nel sigru XX.

Las udis que s'encuentran n'orienti i las udis meyevalis, renacentistas i barrocas tienin una caha e resonancia abuenbá, fabricá con duelas o costillas lonhitudinalis, o bien tallás a partil dun bloqui e maera. El estrumentu e tesitura e tenol, mu usáu ena tuna i enas rondallas, llamáu ud española, tieni hondu planu i arus nos costaus, i pesi al su nombri non está emparentáu colas udis antiguas, inqui si cola bandurria.

L'estrumentu[Edital | Editá'l códigu]

Consta delas siguientis partis:[3][2]

  • Clavihas: son pieças de maera alargás, con una lihera coniciá, enas cualis s'enrolla la cuerda pa tensá-la.
  • Trastis: cuerdas e tripa anuás alreol del mástil. Acortan la cuerda al longol deseau cuandu el intérprete las pisa entri dos d'estus trastis.
  • Mástil: es el astil alargau que surhi del cuelpu del estrumentu sobri el cuál se tiendin las cuerdas i s'ejecutan las posicionis dela manu gacha.
  • Diapasón: es la lámina que cubri el mástil pa protege-lo del desgasti i da-li rigidez, pues sobri ella se sostriban los deus del ejecutanti al pisal las cuerdas. Sueli sel d'ébanu.
  • Caha de resonancia: abuenbá, construia a partil de costillas longitudinalis, con horma de meya pera.
  • Boca: enas ud antíguas ostenta un roseton decorativu finamenti tallau.
  • Cuerdas: son de tripa las agudas i de carozu de tripa i entorchau de metal las gravis, son seis dobris cuerdas afinás al unisono por paris comu las de la bandurria.
  • Puenti: llamau tamién barra-cordal. Sirvi pa sujetal las cuerdas[4], i nella las cuerdas vibran directamenti dendi el nú, sin apoyal-si en nenguna lámina, comu las guitarras d'ogañu.
  • Cordal: solamenti algunas údis meyevalis tienin una pieça aparti pa anual las cuerdas, pués dendi d'aí i asta el XVIII el puenti i el cordal coincidían nuna única pieça, la barra-cordal.

La ud nel mundu d'ogañu[Edital | Editá'l códigu]

La ud desfrutó dun renacimientu conel rebullil del interés ena música estórica, alreol de 1930 e a lo largo de tol sigru XX, este resulhil hue empulsau polel movimientu en pro dela música antigua, renacentista i barroca. Julian Bream se hizu famosu polos sus conciertus de ud i violín, asina comu Hans Neemann, Walter Gerwig, Suzanne Bloch i Diana Poulton.

Las udis d'ogañu son réplicas o casi copias d'aquellas otras qu'an sobreviviu i s'encuentran enus museus o enas colecionis privás, peru qu'entavia es posibri landeal artesanus dedicáus a haze-las. Se hazin siempri por encargu, o puein adquiril-si de segunda manu, nun mercáu mu limitainu. Comu resultáu destu las udis son, en heneral, más caras qu'otrus estrumentus.

Ogañoti desistin muchus tipus: meyevalis, renacentistas, archiudis pa las obras barrocas, tiorbas palas partis de bahu contínuu, en conhuntus barrocus i otras.[5]

Huentis[Edital | Editá'l códigu]

  1. «Archive copy». Archivado desde el original el 23 de abril de 2009. Consultado el 2 de septiembre de 2009. 
  2. 2,0 2,1 «Archive copy». Archivado desde el original el 7 de septiembre de 2009. Consultado el 2 de septiembre de 2009. 
  3. Partis del ud
  4. «Archive copy». Archivado desde el original el 16 de diciembre de 2009. Consultado el 2 de septiembre de 2009. 
  5. «Archive copy». Archivado desde el original el 23 de abril de 2009. Consultado el 2 de septiembre de 2009. 

Atijus[Edital | Editá'l códigu]