Átomu

Dendi Güiquipeya
Átomu d'eliu

L'átomu (del latín atomum, i ésti del gregu atomon, endivisibli) es la menol cantiá d'un elementu quimicu que tie desisitencia propia i que nu es pusibli devidir cun procedimientus quimicus. Ya hue propuesto pol dalgunus filosofus gregus cumu Democrito i los Epicureos.

Estructura atómica[Edital | Editá'l códigu]

Ogañu s'acepta qu'el átomu componsi d'un nucleu e carga pusitiva hormau e protonis i neutronis alrredor del cual s'alcuentra una nubi e eleutronis de carga negativa que s'enomina corteça, el numberu de protonis es el mesmu que el numberu de eleutronis. El longol i el volumen d'un átomu es dificil calculal. Hiciendu una comparancia si un átomu huera cumu un estadiu fubu el nucleu sedrie cumu una canica nel centru'l campu i los eleutronis cumu palticulas de polvu sacuidas pol vientu alrredor los asientus.

El nucleu átomicu[Edital | Editá'l códigu]

El nucleu átomicu esta hormau pol nucleonis que puein sel de dos clasis:

  • Protonis: Paltícula[1] de carga letrica pusitiva i 1836 vecis más pesau qu'el eletrón.
  • Neutronis: Paltículas ensin carga letrica i 1838 vecis más pesau qu'el eleutrón.

La Corteça[Edital | Editá'l códigu]

Es la parti más esterna i esta hormá pol una nubi de eleutronis estribuidos en varias capas, los assitiaus ena úrtima capa se huchean átomos de valencia. Drentu de las capas desisten los orbitales s,p,d,f, (trucu memoteunicu: sopa de fideus).

Moelus atómicus[Edital | Editá'l códigu]

El conceutu e átomu que s'a tuvido a lu largu dela estória a chambau sigún los discubrimientus nel campu la fisica.

Moelu e Rutherford[Edital | Editá'l códigu]

Esti moelu hue esarrollau pol el fisicu Ernest Rutheford partiendu de lo que ui cunocesi cumu el esperimentu Rutheford en 1911, cumu algotros moelus anterioris postula que l'átomu componsi d'una parti pusitiva i otra negativa peru nesti moelu la parti pusitiva concentrase nel nucleu que tie casi toa la massa.

Postulaus:
  • Ca átomu esta hormau pol nucleu i corteça.
  • Nel nucleu está la carga pusitiva i cuasi toa la massa del átomu.
  • Los eleutronis s'alcuentran atraíus elétricamenti pol nucleu.
  • Enti nucleu i corteça ai un espaciu vaciu

Moelu e Bohr[Edital | Editá'l códigu]

Esti moelu es es un moelu del átomu d'idrógenu, l'átomu es un sistema solar chiquitu cun un nucleu nel centru i los eleutronis muvienduse alrredor del nucleu n'orbitas bien efinidas, incorpora los úrtimus discubrimientus centificus de cuantiçación de la nirgía i el efeutu fotueletricu.

Moelu e Schrödinger[Edital | Editá'l códigu]

Dispues de que Louis-Victor de Broglie propuso la naturaleça ondulatoria dela materia en 1924 , la cual hue heneraliçá pol Ernest Schödinger nel añu 1926, s'autualiço nuevamenti el moelu del átomu. Nel moelu de Schröndinger s'eha atras la conceución de los eleutronis cumu esfiras pequeninas cun carga que hiran alrredor del nucleu. En veci d'estu Schrödinger describi a los eleutronis pol meyu d'una hunción d'onda, el cuairau dela cual representa prubabilidá de presencia nuna rehión delimitá del espaciu. Esta zona de prubabilidá se cunoci cumu orbital.

Huentis[Edital | Editá'l códigu]

Atihus[Edital | Editá'l códigu]