La Índia

Dendi Güiquipeya
(Rederigíu dendi Índia)
Avissu
Esti endilgui ebi sel revissau por un corretol.
Repúbrica de La Índia
Bandera de La Índia Escú de La Índia
(En detalli) (En detalli)
Luenga oficial Indi i ingrés
Capital Nueva Delhi
Presidenti 'el gobiernu Pratibha Patil
Cumprimentu
 - Total
 - % augua
Posición 7ª
3,287,590km²
9,56
Puebración
 - Total (2007)
 - Densidá
Puestu 2º
1.128.310.505
329 ab/km²
Monea Rúpia
Zona orária
 UTC +5:30
Inu Vande Mataram
Domeñu Internet .in
Código telefónico +91
Miembru de: Commonwealth, ONU, SAARC

La Índia (devanagari: भारत Bhārat), oficialmenti la Repúbrica de la Índia (devanagari: भारत गणराज्य, Bhārat Prantilla:Unicode), es una nacion soberana nel sul d'Ásia. Es el sétimu pais mas grandi en estensión i el segunderu en puebración. Hazi arrayu con Océanu Índicu nel sul, el Mari Arábigu nel oesti i la Baia de Bengala nel esti. Arraya con Paquistán al oesti; China, Nepal, i Bután al noresti; i Bangladesh i Myanmar al esti. Nel Océanu Índicu, La Índia es vizinu de Sri Lanka, Las Maldivas e Indonésia.

Fogaril de la cevilización del Valli del Indu i region estórica polas rutas comelcialis i grandis empérius, el sucontinenti índiu s'á caraterizau pola su riqueza comelcial i cultural duranti muchu tiempu ena su larga estória. Cuatru grandis religionis tuvun nacéncia aquina: Induismu, Budismu, Jainismu i Sikhismu. Mentris qu'el Zorastrismu, Judaismu, Cristianismu e Islam llegun nel primel miléniu. Graualmenti hue anesioná pola Compañia Británica de La Índia duranti el sigru XVIII i colonizá pol Réinu Uniu dendi la metá el XIX, Índia se golvió una nacion moelna en 1947, endespues duna runcha pola endependéncia acaeciera i que se llamó resisténcia nu violenta.

La Índia es la 12ª economia mundial nel PEB (produtu enteriol brutu) i la trecera en pudel adquisitivu. Las rehormas económicas án vueltu al país nel segunderu ena lista los paisis con mayol crecimientu. Peru sigui sufriendu grandis nivelis de pobreza, fabetización, malnutrición i egración meyuambiental. Es una socieá prural religiosanenti, prurilüingi i murtiénica. Tamién tien una divelsa fauna i lugaris protegius.

National symbols of the Republic of India (Official)
National animal
National bird
National tree
National flower
National heritage animal
National aquatic marine mammal
National reptile
National heritage mammal
National fruit
National temple
National river
National mountain

Origin etimológicu[Edital | Editá'l códigu]

En 325 adC los griegus, con Alejandru Magnu al mandu, penetrarun nesa region i nombrarun-la Indo —parabra que provien del sánscritu sindhu («Tozu»)— al río i, por estension, Índia a la península. Los indús llaman a su país Bhárat por el mitológicu rei sabiu Bharát.

Geografia[Edital | Editá'l códigu]

Las islas Andaman

El territóriu de La Índia constitui la mayol parti del subcontinenti índiu, assitiau ena placa índia, ena Ásia meridional. Los estaus indius del norti i del noroesti están parcialmenti assitiaus nel Imalaya.

EL territóriu índiu está holmau pol Imalaya nel estremu norti i noroesti, pola planície Indu-Ganges al norti, al noroesti i al esti, i pol planaltu del Decán nel centru. El Decán está flanqueau por dos sierras: el Gates Ociental i el Oriental.

La Índia cuenta con deversus grandis tozus, comu el Ganges, el ríu Bramaputra, el tozu Yamuna, el Godavari, Kaveri, Narmada i o Krishna. El país tien tres archipíelagus: Laquedivas, las islas Andamán i Nocobar i las Sundarbans, nel delta del Gangis.

Organización territorial[Edital | Editá'l códigu]

Estaus i territórios de La Índia

La devisión almenistrativa de La Índia consisti en:

28 estaus
  1. Andhra Pradesh
  2. Arunachal Pradesh
  3. Assam
  4. Bihar
  5. Chhattisgarh
  6. Goa
  7. Gujarat
  8. Haryana
  9. Himachal Pradesh
  10. Jammu i Cachemira
  11. Jharkhand
  12. Karnataka
  13. Kerala
  14. Madhya Pradesh
  1. Maharashtra
  2. Manipur
  3. Meghalaya
  4. Mizoram
  5. Nagaland
  6. Orissa
  7. Panjab
  8. Rajasthán
  9. Sikkim
  10. Tamil Nadu
  11. Tripura
  12. Uttar Pradesh
  13. Uttaranchal
  14. Bengala Occidental

6 Territórios de la Union

A. Ilas Andamán i Nicobar
B. Chandigarh
C. Dadra i Nagar Haveli
D. Damán i Diu
E. Lakshadweep
G. Pondicherry

Territorio de la capital nacional
F. Delhi

Estoria[Edital | Editá'l códigu]

El Taj Mahal hue construiu por rei Shah Jahan comu muestra d'amol acia la su esposa, Mumtaz Mahal

La cevilización del Valli del Indu, surgiu nel sigru XXXII enantis de Cristu, i llegó a cotas senificativas de desarrollu, a partil del sigru XXV e.c. Le sigió la cevilizacion Védica, que hue la primeriza cevilizacion avançá i el primel registru estóricu nel usu del metal. El origin de los indu-arianus es un assuntu controvetiu.

La mayol parti de los estuyosus acredita nalgún tipu de posibiliá d'emigración indu-ariana, sigún la cual los arianus, un pueblu semi-nómada posiblementi de l'Ásia Central o tal vezi del norti Irán, abrian emigrau pal noroesti del continenti entri 2000 i 1500 e.c. La naturaleza de tal emigración, el sítiu d'origin, i hata mesmu la su propria existéncia de los arianus como pueblu destintu, están huertimenti porfiaus. La fusion de la cultura védica conas culturas dravídicas qu'eran anterioris aparentimenti resultó ena cultura índia crásica. Las nacéncias de Mahavira i de Buda nel sigru VI e.c. marcan el escomiençu de la fasi mejol registrá de la estória indiana. Duranti los 1500 añus a seguil, la Índia produju la su cevilizacion crásica i, sigún angunus estoriaoris, la mayol economia del mundu antíguu entri los sigrus I i XV d.C. al controlal entri un térciu i un cuartu de la riqueza mundial hata la época mongol, endespues declinó agilamenti duranti el domíniu británicu.

A las incursionis de los ejércitus árabis i centru-asiáticus enus sigrus VIII i XIII siguirun las de comerciaoris d'Uropa, a partil del final del sigru XV. La Compañia Ingresa de las Índias Ocientalis hue hundá en 1600 i emprencipió, dendi 1757, la colonizacion de partis de La Índia. En 1858, endespues de ganal a la confederecion Sique nel Pubjab en 1849, la corona británica asumió el control pulíticu de cuasi tol continenti. Ubun tropas índias nel ejércitu británicu, las cualis desempeñarun un papel vital en dambas guerras mundialis. La resiténcia non violenta al colonialismu británicu encabeçá por Mahatma Gandhi, Vallabhbhai Patel i Jawaharlal Nehru, llevó a la endependéncia frenti al Réinu Uniu en 1947. El sucontinenti hue repartiu entri la República de La Índia, secular i democrática i la República Islámica de Paquistán. Comu resultau duna guerra entri los dos paisis en 1971, el Paquistán Oriental se hizu endependienti conel nombri de Bangladesh. Nel sigru XXI, la Índia obtuvu muchus avancis ena envestigacion assin comu envirtiu muchu en producion i el su desarrollu económicu, constituyendu ogañoti la mayol democrácia del mundu, con una puebración de mas de 1000 millonis de pressonas i es tamien la cuarta economia mundial.

Atijus[Edital | Editá'l códigu]

  • En Commons ai conteníu multimedia sobre La Índia.