Açuca

Dendi Güiquipeya
Particulas de açuca.

Se denomina açuca nel gastu más extendiu dela parabra, a la sacarosa, cuya hormula química es (C12H22O11), también llama «açuca común» o «açuca de mesa».

La sacarosa es un disacáriu hormau pol una molécula de glucosa i una de frutosa, que se obtieni principalmenti de la caña de açuca o dela remolacha. El 27 % dela produción total mundial se realiça a partil dela remolacha i el 73 % a partil de la caña de açuca.

La sacarosa se alcuentra en toas las prantas i en cantidais apreciablis en otras prantas destintas dela caña de açuca o la remolacha, cumu el sorgi i el arci açucareru.

En ámbitus endustrialis se gasta la parabra açuca o açucaris pa designal los diferentis monosacárius i disacárius, que generalmenti tinin sabol duci, anque pol extensión se refieri a tous los idratus de carbonu.

Hundi a los 160 °C i calenta a 210 °C se transhorma en una masa de colol pardu denomina caramelu, gasta ena elaboración de ducis o pastelis, asín cumu pa la saborización i coloración de líquius.​

Si se calienta pol incima de 145 °C en presencia de compuestus aminu (NH2), dimanaus pol ejemplu de proteínas, tien lugal el compleju sistema de reacionis de Maillard, que genera coloris, oloris i saboria generalmenti apeteciblis i tamién pequeñas cantidais de compuestus indeseablis.

El açuca es una emportanti huenti de calorías ena dieta alimenticia moderna, peru es frecuentementi asocia a calorías vacías, ebiu a la completa ausencia de vitaminas i mineralis.

En alimentus endustrialiçaus el porcentaji de açuca puei llegal al 80 %.2​ La Organiçación Mundial dela Salú recomienda que el açuca nu superi el 10 % delas calorías diarias consumias.