A fala

Dendi Güiquipeya
A Fala (?)
 (A Fala)
Otras denominacionis: Xalímegu
Palrau en: España
Territórius: Valli e Hálama
(San Martín de Trevehu, Elhas i Valverdi el Fresnu)
Palrantis:
  • Nativus:
  • Algotrus:
Unus 6.000
  • Unus 6000
  • -
Crassificación:
Filiación: Induropea

  Luenga itálica
   Luengas romancis
    Itálica-Ociental
     Italica-Ociental-Ociental
      Galu-Ibérica
       Íberu-Romanci
        Ibérica-Ociental
         Galaicu-Purtugués
          Fala

Estatu oficial
Luenga oficial en:
Regulau pol:
Coigus la luenga
ISO 639-1
ISO 639-2 roa
SIL fax
Wikipedia
Wikipedia

La fala (A fala ena bicha) es una luenga romanci pretenecienti al sugrupu galaicu-purtugués palrá enos monicípius de San Martín de Trevehu (Sa Martin de Trevellu), Elhas (As Elhas) i Valverdi el Fresnu (Valverdi du Fresnu), nel Valli e Hálama (Val de Xálima), al noroesti la província e Caçris (nel arrayu purtugués).

Es anombrá de varias hormas, cumu: a fala de Xálima u de us tres lugaris, (a) nosa fala ("la muestra palra", nombri dau polos lugareñus), xalimegu, chapurreau (en sintiu depetivu, en Valverdi) u, polos partiárius de la toria al tentu la relación entri la fala i el gallegu, gallegu d'Estremaura u galaicu-estremeñu.

En ca puebru se dan particulariais dialetalis (polo qu'etimulóhicamenti resurtaria mas correta la denominación mas henérica d'as falas), si bien son lo suficientementi entelihibris entri sí i respetu al gallegu u el purtugués. Éstas variantis suelin denominalsi lagarteiru (Elhas), manhegu/mañegu (abreviau e sanmartiñegu, San Martín de Trevehu) i valverdeiru (Valverdi el Fresnu).

Cuentandu a tolos abitantis de los tres puebrus s'estiman unos 6.000 palrantis, inque algotras huentes elevan la cifra hata los 10.000, polos nativus que labutan huera las localiais, albondus de los cualis güervin al valli en vranu.

Dicionariu fala-estremeñu-castellan

Mairi-mairi-madre Pairi-pairi-padre

Ermanu/elmanu-ermanu-hermano

Ermana/elmana-ermana-hermana


Agüelu-avuelu/agüelu-abuelo

Agüela-avuela/agüela-abuela

Plimu/primu-primu-primo

Plima/prima-prima-prima

Tíu-tíu-tío

Tía-tía-tía

Tel-tenel-tener

Vel-vel-ver

Fel-hazel-hacer

Eizel/izel/izil-dizil-decir


Artículus defínius

U-el-el A-la-la

Us-los-los as-las-las


Pronombris personalis

Ei-yo-yo

Tu-tú-tú

El-él-él

Ela-ella-ella

Nos-nusotrus-nosotros

Nos( nu cambia pal femeninu)-nusotras-nosotras

Vos-vusotrus-vosotros

Vos( nu cambia pal femeninu)-vusotras-vosotras

Elis-ellus-ellos

Elas-ellas´-ellas


Determinantis posesivus( ehemplu cun gatu)

El plural se hace igual , namás hai que ponel una s

U(s) mei(s) gatu-el/los mi(s) gatu(s)- mi(s) gato(s) ( lus sustantivus masculinus tamién terminan en u o us( cumu en estremeñu)

A miña gata- la mi gata- mi gata

U tei gatu- el tu gatu- tu gato

A túa gata- la tu gata-tu gata

U sei gatu- el su gatu- su gato

A sua gata- la su gata-su gata

U nosu gatu- el nuestru o muestru gatu - nuestro gato

A nosa gata-la nuestra o muestra gata- nuestra gata

U vosu gatu- el vuestru gatu- vuestro gato

A vosa gata-la vuestra gata-vuestra gata

U sei gatu- el su gatu( de ellus)- su gato

A súa gata-la su gata-su gata

Angunus adjetivus

( pa los femeninus i pluralis hai que camudar la u por a , pa los plurales ajuntali una s a la u i pal femeninu quital la u ponel la a i una s, cuando van dos a seguías a la segunda se le poni un acentu pa que coincida con la su prenunciación)

Artu/altu-altu-alto

Baxu-baxu o baju-bajo

gordu-gordu( hai muchas más hormas)-gordu

Caniveti-delgau(delgaá) o delgainu/ahilau o espiritiuau o estericau ( mu delgau)/emprensáu/escurriu -delgado

Muninu-lindu/guapu/preciosu/repolíu-guapo

Feu-feu/engratu/figurosu-feo

Novu-nuevu-nuevo

Vellu-vieju/añeju/repassau ( cosa que ya nu e útil)/viejo

Preposicionis i conjuncionis y angunus adverbius

y-i-y

En-en-en

Por/pol-pol/por-por

Ondi/dondi( mucho menos recomendable)-ondi o andi / dondi dandi ( cast de donde ) pandi (cast hacia donde ) pondi ( cast por donde)

Cuandu-Cuandu-cuando

Porque-porqué- por qué pa preguntas )

Porque - porque- porque ( respuesta)


Ipótesis i notícias filulóhicas[Edital | Editá'l códigu]

Una las primeras referéncias escritas al tentu "A nosa fala" s'alcuentra nel Izionáriu e Madoz (1844) que dió a conocel Antonio Viudas Camarasa en 1982 con estas parabras:

"El izionáriu e Madoz arrecohi dos valoracionis d'esta palra mu enteresantis. Asín, al tentu el sanmartiniegu, en 1848, escribi:

Sus hab. usan un dialecto ininteligible, formado de palabras castellanas y portuguesas, todas adulteradas.
'

(Los sus abintantis gastan un dialetu enentelihibri, hormau pol parabras castillanas i purtuguesas, toas adurterás)

Ena vos Elhas del mesmu izionáriu se lei:

Los hab. (de Eljas) usan un dialecto particular, como los de Valverde y San Martín, que consiste en una mezcla de portugués, castellano antiguo y expresiones que ellos sólo comprenden
(Apud Antonio Viudas Camarasa, "Un habla de transición: el dialecto de San Martín de Trevejo", Lletres Asturianes, 1982, IV, págs. 69 y 70)"

(Los abitantis (d'Elhas) gastan un dialetu particulal, cumu los de Valverdi i San Martín, que consisti nuna mestura e purtugués, castillanu antigu i espresionis qu'ellus solu comprendin)

Antonio Viudas Camarasa dió la notícia e que Federico de Onís vesitó la zona duranti el añu 1909 en cata e materialis pa compretal los sus estuyus al tentu los fuerus liones. Los resurtaus la su envestigación los pubricó en 1930 i respetu a estas palras opinó que:

San Martín, Eljas y Valverde ofrecen la particularidad notable de hablar un dialecto fundamentalmente portugués [...] a pesar de esa diferencia tan profunda [entre el mañego y el leonés oriental], hay rasgos comunes entre los pueblos que hablan portugués y los que hablan leonés
(La cita apud Viudas Camarasa, 1982, pág. 70)

(San Martín, Elhas i Valverdi ofrecin la particulariá notabri e palral un dialetu hundamentalmenti purtugués [...] a pesal desa deferéncia tan honda [entri el mañegu i el lionés oriental], ai rasgus cumunis entri los puebrus que palran purtugués i los que palran lionés

L'opinión de los luengüístas es variá: una tupa d'ellus postulan que la fala es bien una palra e transición entri el purtugués i el asturlionés, u bien un dialetu galaicu-purtugués con craras enfruéncias del asturlionés. Estas dos posturas tiendin a sel las mas acetás (sostribás pol sel d'orihin purtugués u gallegu-purtugués la mayol parti el vocabuláriu), peru en cualisquiel chascu desistin posicionis variás:

  • Pa Fritz Krüger (1925), la fala sedria purtugués dialetal, opinión compartia pol Otto Fink (1929) i José Leite de Vasconcelos. Esti úrtimu autol, da a conocel Viudas Camarasa en 1982, "suhieri que la primel luenga que se palró nesa comarca hue la purtuguesa, biéndusi empuestu a ésta la luenga rehional (el lionés ociental) pol causas pulíticas. Aguas son las sus oservacionis al tentu la situación sociuluengüística el sanmartiniegu: "E obvio que os habitantes das tres povoaço~es fálam hespanhol concomitantemente con o sanmartinhego, e o mismo. Este usam-no entre si; quando tratam com pessoas de qualidade, ou com forasteiros, servem-se do hespanhol, e o mismo fazem quando rezam, e geralmente quando cantam" (Apud Viudas Camarasa, pág. 70.)
  • Lindley Cintra (A linguagem dos Foros de Castelo Rodrigo, ..., 1959 i posteriolmenti en 1974) i Xosé Henrique Costas (Breve caracterización das falas (fundamentalmente galegas) do Val do Rio das Ellas, Cadernos da Lingua 6, 1992) afirman que se trata dun gallegu antigu con lionesismus.
  • Alonso Zamora Vicente (1967) i Rafael Lapesa (1980) enos sus respetivus manualis, tal vezi siguiendu a Federico de Onís i a Leite de Vasconcellos, incluin la palra mañega endrentu el purtugués" (Viudas Camarasa, 1982, páh. 70)
  • Antonio Viudas Camarasa (1982) en "Un habla de transición: el dialecto de San Martín de Trevejo" Lletres, Asturianes, 4, páhs. 54 i siguientis postula que "...es un dialetu e transición que se carateriza pol tenel rasgus comunis con el gallegu-purtugués i con el antigu astur-lionés, i especialmenti con el ociental" i al mesmu tiempu afirma que tini "una presonaliá luengüística propia" i hundamenta la su argumentación con el enventáriu i análisis de a)Rasgus própius i endividualiçaoris, b)Rasgus comunis con el gallegu-purtugués i c)rasgus comunis con el asturianu-lionés ociental, d) rasgus comunis al asturianu-lionés ociental i al gallegu-purtugués i e) castellanismus (páh. 71).
  • José Luis Martín Galindo (1993), inque partiáriu la toria purtuguesa u galaicu-purtuguesa, á suheriu que pudria tratalsi duna palra autótona e sustratu celta, argumentandu pa ellu qu' una tupa parabras, asín cumu angunus los prencipalis topónimus, son orihinárius d'izia luenga (asín, Elhas proceeria e Herlias, mentris que Hálama e Salamati). En Universo Extremeño 1 (2006), pp. 44, consiera que se trata "duna varianti el purtugués arcaicu el ária la Riba-Côa [...], un falar fronteirizu [...]. [...] una horma e palral purtugués en Estremaura, igual qu'ai diversas hormas de palral el español [...]".
  • José Enrique Gargallo Gil palra e gallegu-purtugués fronteriçu i arcaiçanti.
  • Juan Manuel Carrasco González (1996) crei que se trataria e la tercel varieá el galaicu-purtugués, de cuyu troncu común evolucionarian el gallegu, el purtugués i la fala al tomal caminus destintus.
  • José Martín Durán (1999) sostriba la toria e qu'es una palra asturlionesa con posterioris enfruéncias gallegas i purtuguesas.
  • Nel añu 1999 se celebró en San Martín de Trevehu el primel congresu al tentu la fala, nel cual ubu una gran varieá e critérius en relación al orihin d'esta palra, ya que se debati al tentu las sus raicis galaicu-purtuguesas, astur-lionesas u enclusu, moçárabis.

Desisti otra luenga conocia cumu fala en La Alamedilla (Salamanca), puebru tamién arrayanti con Purtugal, que paci que tini un gran paiciu a la palra el valli e Hálama. Sigún angunus filúlogus Prantilla:Fact, tamién desisti una huerti relación entri estas falas i la palra purtuguesa el Concelho do Sabugal.

Encuestas sociuluengüísticas[Edital | Editá'l códigu]

En 1992, una encuesta hecha pol José Enrique Gargallo Gil (profesol la Univelsiá e Barcelona) a escolaris ofreció los siguientis datus al tentu el usu el castillanu ena caraba familial:

  • 4 de los 29 encuestaus de San Martín gastan el castillanu al palral cola su família.
  • En Elhas la cifra desciendi a tan solu 3 sobri 54 encuestaus.
  • En Valverdi, 25 de 125 encuestaus gasta el castillanu nesti contestu.

En Setiembri/Diciembri e 1993 se pubricó una encuesta nel númiru 30 la Rivista Alcántara, realiçá pol José Luis Martín Galindo, que muestraba los siguientis porcentahis d'autuientificación en San Martín de Trevehu:

  • Dialetu el castillanu: 13%
  • Dialetu el purtugués: 20%
  • Luenga autúnoma: 67%

Ebi izilsi que nesta encuesta solu participarun veinti presonas (sobri 960 vizinus), nu desistiendu la posibiliá e contestal gallegu u varieá el gallegu. Se sostieni que l'auséncia desta oción era lóhica, pos las torias al tentu la posibri relación de la fala con el gallegu abati nu eran conocias.

En 1994, un nuevu estuyu poni e manifiestu qu'el 80% de los encuestaus deprendió a palral castillanu nel coléhiu, siendu el porcentahi d'usu e la fala nel entornu familial cumu sigui:

  • 100% de los pairis d'Elhas afirman palral la luenga autótona al chalral colos sus ihus.
  • 85% en San Martín.
  • 73% en Valverdi.

Atijus[Edital | Editá'l códigu]