Alexandru'l Grandi

Dendi Güiquipeya
(Rederigíu dendi Alejandru Manu)
Escultura Alejandru el Grandi

Alexandru'l Grandi (20 júliu o 21 júliu, 356 e.C. - 10 de juñu, 323 e.C.) hue un rei macedoniu. Deprendió la huerça las sus abiliais en Atenas duranti la su joventú. Es famosu pola su conocéncia melital. Le petaba derijil un estensu empériu llamau Pérsia. Está considerau unu los mas grandis comandantis melitaris la estória, unta Aníbal Barca, Júliu Cesa, Genghis Khan, Subutai, Napoleón Bonaparte i algotrus. Nel inti la su muerti bia conquistau la huerça d'Orienti Meyu el mundu conociu polos uropeus, lo cual enclui Persia, Egitu i Ásia Menol. Espenó en Babilonia nel 323 e.C.

Mapa el empériu d'Alejandru el Grandi nel su inti mas emportanti.

Los erederus[Edital | Editá'l códigu]

Aluspués la muerti aína d'Alejandru, el brevi empériu qu'él apelló suzalácha-se entri los sus generalis. Velaquí lo cúmu queó el estau alejandrinu:

  • Ásia p'Antígonu Monoftalmos.
  • Egitu pa Toloméu Sóter.
  • Trácia i Ásia Menol pa Lisímacu.
  • Babilonia i Síria pa Seléucu.
  • Grécia i Macedonia pa Casandru.