Almán

Dendi Güiquipeya
Alcmán
Enhormación pressonal
Nombre en griego antiguo Ἀλκμάν Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacencia valor desconocido Ver y modificar los datos en Wikidata
Sardes (Turquia) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti Siglo VII a. C.juliano Ver y modificar los datos en Wikidata
Sepoltura Tomb of Alkman in Sparta Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación profissional
Oficiu Poeta y escrevienti Ver y modificar los datos en Wikidata
Ária Ancient Greek poetry y poesía lírica Ver y modificar los datos en Wikidata

Almán (en dóricu Ἀλκμάν, en hónicu-áticu Ἁλκμαίων) hue un maestru coral, músicu i pueta griegu, autol de parténius.

Via[Edital | Editá'l códigu]

Esti autol, a la escontra la huerça autoris griegus, es conociu pol su nombri nel su dialeutu, qu’era el dóricu. Almán afroreció pa meyaus la segunda metá el sigru VII e. C. i el su lugal nacéncia es mu descutiu. Unus opinan qu’era espartanu, otrus que lídiu i otrus qu’un espartanu aconllegau con Lídia. Las huentis antíguas dan datus a favol de dambas a tres possibiliais, en ihendu la Suda sel lacóniu, un epigrama sel de Sadi i otrus testimoñus son ambíguus. La Suda da amás el nombri su pairi: Damantu u Tiraru.

Anque el su orihin es escuru, lo ciertu es que Almán tinia nombri dóricu, componia nesta palra (ena varianti lacónia) i amás vivió en Esparta, andi trebaharia. Duna holma u otra, Almán alquirió los conocimientus líricus del orienti el mundu griegu, la zona hónia i lídia, qu’era dondi vinia la puesia desti heitu. La Suda assigura sel el primeru en entral el cantaeru nu essamétricu. L’albeliá Almán le pusu al pueta frenti los corus doncellas cumu maestru, convirtiéndusi nunu los compositoris parténius mas famosus la epoca i de la Antigüeá. Consiguió assina agarris entri las pressonas mas enfruyentis la ciá, cuyas ihas eran selecionás pal bailaeru i cantaeru las fiestas espartanas.

S’inora otrus datus tocantis a la su via.

Obra[Edital | Editá'l códigu]

Pol mé dun papiru ehíciu (P. Oxy. 3209) se sabi que los alehandrinus eitarun un total de seis librus pretenecientis al pueta lacóniu, cuyus tolas composicionis eran parténius. La Suda amás mienta que compusu pelillerias i una obra de la que nu se sabi ná entitulá Κολυμβῶσαι.

El estau en que se conselva la su obra es mu escachaina, ubiendu bichus bastanti largus hata velsus andi namás dessistin dos u tres letrinas. De lo conselvau, namás se puein ascribil dos framentus: PMG 1 i 14 al libru primeru los parténius i el PMG 17 al terceru.

Almán hue unus los autoris mas comentaus ena Antigüeá dalcuerdu con el testimoñu los deferentis comentárius i escólius. Ya el própiu Aristóteli s’enteressaba pola pátria el autol.

Abreviaturas[Edital | Editá'l códigu]

Sigún el Liddell-Scott, esti autol alcibi l’abreviatura Alcm. del su nombri latinizau Alcman.

Bibliografia[Edital | Editá'l códigu]

  • Liddell H., G., Scott R., A Greek-English Lexicon, Oxford, 1996.
  • VV. AA., Antología de la poesía lírica griega, entrod. i trad. C. García Gual, Alianza, Mairil, 2001.
  • VV. AA., Lírica. Poemas corales y monódicos, 700-300 a. C., entrod., trad. i not. P. Rodríguez Adrados, Gredos, Mairil, 1982.
  • Suidae Lexicon, ei. A. Adler, Stutgart, 1967.