Armonía

Dendi Güiquipeya

L´armonía musical e la céncia que estuya los efeutus que las diferentis rentamazionis de soníus prouzin en ser axuntás, bien seya de xeitu vertical (sonandu al empar) u orizontal (sonandu unu endispués l´otru nun mesmu contestu) por mé dela su relación matemática i física i la su asociación psicolóxica i coltural criyá alo longu delos siegrus de práutica musical.

El su Orixi[Edital | Editá'l códigu]

L´orixi essautu l´armonía del modu´n que oguañu se gasta non e ciertu del to, peru se pué afirmar que´l tiraeru´l omi de mestura-los soníus la música que hazía de xeitu coerenti i estéticu vien dendi antigu. Mesmu la pieça más antiga entovía conservá, l´Inu Urrita númberu 6, ya l´amuestra. Dendi antoncis la muestra armonía tien evolucionau abondu ata llegar ala contemporania, que se pué dizir que prenicipió a dessistir allá pal siegru VII o VIII cola criyación delos mous griegus moernus.

El Acordi[Edital | Editá'l códigu]

El acordi se trata dela uniá fundamental ena que se basa l´armonía musical uropea. Istoricamenti s´á apescau comu´n conxuntu de tres notas que, cachipegás, horman una sensación o color armónicu común crassificau normalmenti endrentu la denominación xeneral de mayori, minor, disminuyíu o aumentau. Esti conxuntu e enhormau por tres notas: la raís, la tercera i la quinta, las cualis múan ena su distancia enti ellas sigún seyan d´una u otra caliá, comu s´amuestra de siguíu:

Acordi Mayori[Edital | Editá'l códigu]

Enhormau pola su raís, la su tercera mayori i la su quinta xusta. Tien un tonu abiertu (angunus dirían "relochu") que presta abondu palas sonoriáis lixeras, outimistas i comparantis. El su sonar ensitiáu nel contestu del cuartu i quintu grau una escala mayori cualisquiera determina al oíu la caliá dela cravi que está a sentir.

Acordi Minor[Edital | Editá'l códigu]

Enhormau pola su raís, la su tercera minor i la su quinta xusta. El su sonar se carauteriza por ser más escuru i de soníu más pechau que non el del mayori. Esti tipu de soníu se debi apescar comu la contraparti del mayori. Dambus tienin l´intervalu de quinta xusta, peru son desapartaus pol hechu de tener terceras diferentis. El su sonar ensitiáu nel contestu del cuartu i quintu grau una escala minor cualisquiera determina al oíu la caliá dela cravi que está a sentir.

Acordi Disminuyíu[Edital | Editá'l códigu]

Enhormau pola su raís, la su tercera minor i la su quinta disminuyía. Esti acordi, simétricu en tolos sus intervalus, poseyi un soníu disonanti abondu i conhusu. Estu premiti al acordi esti gasta-si pa ressolver ala tónica nun movimientu de tensión-repossu que á síu el motor prencipal la armonía funcional dendi hazi siegrus. Nela escala mayori i minor armónica s´atopa naturalmenti en costruyir un acordi dendi´l séutimu grau.

Acordi Aumentau[Edital | Editá'l códigu]

Enhormau pola su raís, la su tercera mayori i la su quinta aumentá, e l´únicu delos cuatru tipus que non s´alcuentra en denguna delas escalas convencionalis, lo que senifica que pa gasta-lu e mester dimuta-las notas naturalis duna escala minor o mayori. Estu, axuntau col hechu dela su simetría, da'l acordi un sonar mu propriu i especial que pu'enhuncionar las vezis de dissonancia endispués ressuelta i en otras ocassionis comu soníu solu.

El Entrevalu[Edital | Editá'l códigu]

S'intendi por entrevalu la distancia que dessisti enti dos notas musicalis. Los dos entrevalus sobri los que se hundamienta el sistema d'organización oicidental armónicu sonin el semitonu i el tonu. El semitonu e la distancia más chica que dessisti nel sistema uropeu i pue intende-si comu la nota imediatamenti siguienti a otra nun pianu o, siendu más precissu, e'l entrevalu que correspondi ala distancia de 100 cents.