Bíblia

Dendi Güiquipeya
Esti artícalu es un encetu

Si te apeta, pueis enlial-ti a trebajal en él, precurandu más información i amejorandu lo escritu.


La Biblia (del griegu «τα βιβλία», "los librus", i ellu del'antiga cidá fenicia Byblos), es el ramilleti de librus canónicus del judaísmu i del cristianismu. La canonicidá de cá libru múa sigún qual sea la tradición adotá. Sigún las religionis judía i cristiana, la Biblia tresmiti la Palabra de Dios. La ességesi o entrepretación d'esti mansagi prencipal es una rama tradicional dela teología. Una otra custión mu corrienti alo largu dela Bíblia es l'adoraeru de Dios i la salvación del'umanidá.

Ain traducionis compretas dela Bíblia en 451 idiomas, traducionis dunu delos testamentus en 1.185 idiomes más i cachinus dela obra traduzías a alreol de 848 lenguas más. En total, 2.479 lenguas disponin de traducionis compretas o parcialis d'esta obra, qu'es tamién el libru más vendíu de tola estoria.

Redación[Edital | Editá'l códigu]

Sigún cuenta la tradición, la Biblia hue escrevía nun pedioru de 1.600 añus de más de 40 autoris destintus, en tres continentis (Uropa, Asia i África) i en tres lenguas: ebreu, griegu i arameu (sobritó n'angunas partis dela primel Biblia).

Los manuscritus más viejus del Antigu Testamentu que conocemus son los Manuscritus dela mar Muerta, redataus entri los sigrus III i I aC. Sin embargu, ain cuentus cumu'l del Desluviu Universal que ya dessestían ena mitología de colturas de muchu más patrás, cumu puean sel la mesopotámica, que tien obras del 2.000 a.C. en que ya se desprica esta tema (la Poema de Gilgamesh), o la babilónica i la assiria, con euris de pressonagis prencipalis.

Eno tocanti al Nuevu Testamentu, huerun escrevíus tiempu dispués de San Marcu, Lucas el Vangelista, San Mateu, Juan l'Apostol i San Pablu de Tarsu.

Huentis[Edital | Editá'l códigu]