Caraba:Cántabru (palra)

Contenido de la página no disponible en otros idiomas.
Dendi Güiquipeya

Puse esa plantilla, porque en la parte inferior el texto aún está en español. --Molinosdeviento 16:54, 11 Húliu 2009 (UTC)

Cantabru: neolengua[Editá'l códigu]

Señoris, aquí un nou-neoparlanti (vieju-parlanti??). Pirmitíimi qui vus displiqui lu qui veyu yo aquí. Enantis d'hablar de tou lu qui si habla en la intrudución, habríe qui'spenzar ijendu qui'l cántabru es la neolengua hecha a midía de lus sus neoparlantis dendi una silición de lus rasgus de las hablas de lus vallis qui ellus creyin más "puramenti cántabrus". pur tantu, lus sus únicus parlantis son lus neoparlantis (lus sus criadoris). D'hechu, es difícil entendelus cuandu'scribin purqui tou son girus y despresionis aprendías di librus di costumbristas u de qué sé yo quienis. Lechis, eh, mirái qui yo hablu cun ciertu "deji"...

En fin, qui nou desisti prueba dinguna pur parti linguistas, qui dimuestri qui'n cantabria si habla cántabru, amirai la bibliografía, a ver cuántas vecis sali la palabra "cantabru" o "lengua cántabra"; lu qui tenemus es la certeza di qui si hablan dellus dialetus, cumu'l miyu, qui naidi si molestó en dinificar, y qui habemus pasáu de "catellanu mal habláu" a "cántabru mál parláu" sin musotrus damus cuenta.

Ya puestus a lu qui s'ici.

  • La aspiración de la F- latina es cumún en Cantabria cumu una forma di rialización del fonema /j/, se articula /j/ cumu [h] hasta la metá de Cantabria; estu ni quieri icir qui seya generalizá a la hora de mantener la F- latina (jaya, jilu, jotu, y asina), estu nu es asina ne'n l'ocidenti más qui en daqui vallis contáus. Dendi luegu, en l'urienti nu la rialización "nativa" (la seyenca dil sitiu) es la velar+inmuticimientu (cumu'l castellanu, pa ententemus).
  • En Cantabria nu si da la palatalización de la ll-, "eso ye n'asturies".
  • Lu de las uis y las is es cosa muestra (orientalis), especialmenti lus pasiegus, lus otrus ya nu mantienin ná, al minus yo nunca alcontré a naidi qui fuese quien a hablami asina (cumu hablu yo con lus mis güelus, de San Roqui di Rumiera).
  • Yiismu. Solu lus pasiegus nu semus yeistas en Cantabria, lus otrus tous dingunu sabi desaparar yar de llar.
  • caltener nu sé qué es. Glarima es de una canción cantá por unus de p'allá (ocidentalis), para nos es largima (qui tamién es metatesis, piru otra).
  • el pronombri tónicu es un montañesismu, mis bizagüelus siempro dijein "il miyu pirru" y asina, nu si cuntrayíe a "il mi".
  • Lu dil cierri la tónica es cumu de broma, purqui es "local" d'aquí, de la mi zona, y enjamás, nunca, si dici /e/. Selaya es il puiblu d'al lau, y vamus... Selaye, Cantabrie... dios miyu!
  • Lu de la -y- antiyática (cumu esa, un pocu jorzá, tou seya dichu (eh! esa es de verdá)) es algu solu pasiegu, solu lu hacemus musotrus, in restu de Cantabria nu disisti isti finuminu.

Saludus, ¡amigus d'estremadura! Esperu habeivus síu de daqui aguda, manqui haiga coláu la pata más vecis de las qui puou contar62.15.163.166 10:17, 24 Húliu 2013 (UTC)