Coguta
| Otrus nombris: | Cotovía, cotovilla, cotolía, cotolovía, gotupa |
| Destribución | |
| Crassificación científica | |
| Autol | |
| Linaeus, 1758 | |
| Estau de conservación | |
| Conservación deCoguta | |
La coguta [kʊˈɣuta] (nom. cient. Galerida cristata) es un'avi dela familia delos alaúdidus, corrienti por Uropa i que no emigra.
Sinonimia
[adital | adital cóigu]La coguta tamién se conoci comu cotovía i gotupa.
Morfología
[adital | adital cóigu]Es un'avi de 17,5 cm de largu i 34 de remuecu. No presenta deferencia sessual. Las prumas son jaspeás i pardinas ena espalda i pechu i brancucias ena barriga. El picu es un pocu más largu que dela londra. Se destaca pol moñu ena cotorina que alevanta o abaxa sigún esté en reposu.
Comportamientu
[adital | adital cóigu]La coguta vivi en terrenus abiertus, lo mesmu nel campu, que enas zonas urbanas (jardinis, parquis, etc.), sobre los que quasi que siempri se vé en cata de simientis o bichinus que vivin ena tierra.
Tien un cantu cortu i monótonu.
Tien dos puesta al cabu'l añu. Avançá la primaera, p'abril, pon entre 3 i 6 uevus pintorreaus que abrin tras delos trezis días. Las crías quean horru el níu deque passan 10 días, siendu volandonis alos 20 días.