Eduardo Puelles

Dendi Güiquipeya
Nesta página se gasta una ortografía destinta ala que normalmenti se gasta ena Güiquipedia.

Eduardo Antonio Puelles García (Baracaldu, Viscaya, 8 de jeneru de 1960 - Arrigorriaga, Vizcaya, 19 de juniu de 2009) jue un inspetol del Cuerpu Nacional de Pulicía d'España, eicáu a la lucha antiterrorista, que hue assessináu pola organización terrorista ETA pol mé la colocación d'una bomba lapa nel su cochi.[1]

Vía[Edital | Editá'l códigu]

Hiju emigrantis castellanus[2], Puelles ingressó nel Cuerpu Nacional de Pulicía en 1982. Anduvu destináu enas comisarías d'Alicanti, Irún y Portugaleti, jata 1991, añu en que jue mandáu a Bilbau. En 2002 jue arcendíu a inspetol.

Tras unus añinus eicáu a los envestigaerus relacionaus con el terrorismu y la violencia callejera, se convirtió nel máissimu responsabri nesta ciá de las envestigacionis al tentu las ativiáis d'ETA, prestandu selviciu ena comisaría bilbaína de Indautxu. Nesta epoca, Puelles participó en 10 operacionis policialis que acabijarun cola detención de más de setenta miembrus u colabutaoris d'ETA, entri las que destacó la desarticulación en 2004 del "comando Vizcaya".[3]

Assessinatu[Edital | Editá'l códigu]

El 19 juniu 2009 sobri las 9:00 h., cuandu pussu en marcha el su cochi Renault Megane con el que diba a desprazalsi al su puesto trebaju, y aparcáu nun aparcaeru esteriol del monicipiu de Arrigorriaga nel que vivía, se prouju una juerti esplosión qu'encendió el automóvil, queandu carbonidáu nel su enteriol Puelles, quien no púu reacional. La deflagración se prouju pol mé la colocación d'un artefatu (compuestu pol 2 kg d'esplosivu) que bía síu colocáu y escondíu pol miembrus d'ETA juntu al depósitu gassolina el cochi.[4]

A pesal de la llegá inmeyata d'una ambulancia y bomberus, cuandu el encendiu jue estinguíu, el inspetol s'alcuentraba ya fallecíu. Debíu a la celcanía el su domiciliu, la su esposa s'abajó a la calli cuantis qu'oyó el ruíu, motivu pol cual tuvu que sel atendía vítima d'una crisis de ansieá.[5] La vítima era pairi de dos hijus, Asier y Rubén, de 16 y 21 añus.

El assessinatu Puelles jue el primel atentáu jechu pola ETA tras la toma possesión comu Lehendakari de Patxi López, qu'había sustituíu a Juan José Ibarretxe el 7 mayo anteriol. El atentáu jue en un prencipiu atribuíu a miembrus legales (es idil, nu ficháus pola Pulicía) de la banda terrorista. Los miembrus del Palramentu Vascu, assín comu cuasi tolas juerzas pulíticas democráticas del Estáu, condenarun pol igual el assessinatu.[1] Amás, el presienti el gobielnu José Luis Rodríguez Zapatero empusu a Eduardo Puelles la "Medalla de Oro de la Orden del Mérito Policial".[6]

El su funeral se celebró ena entimiá familial el día siguienti en Bilbau, ondi tamién se llevó a cabu una manifestación de repursa pol assessinatu convocá pol Gobielnu Vascu.[7] La murtitudinaria marcha, a la que huerun más de 25.000 pressonas,[8] telminó nel Ayuntamientu de Bilbáu, ondi el Lehendakari prenunció un descursu d'homenaji y condenandu el atentáu.[9]

Juentis[Edital | Editá'l códigu]

Atijus[Edital | Editá'l códigu]