Diferencia entre revisiones de «Cal»
c robot Añadido: fa, fy, hi, ne, sw, zh-yue Modificado: gl, qu |
c Migrated to Wikidata at d:Q23757. |
||
Línia 38: | Línia 38: | ||
[[Category:Enhenieria]] |
[[Category:Enhenieria]] |
||
[[an:Calsinera]] |
|||
[[ar:حجر جيري]] |
|||
[[bg:Варовик]] |
|||
[[bs:Krečnjak]] |
|||
[[ca:Pedra calcària]] |
|||
[[cs:Vápenec]] |
|||
[[cy:Calchfaen]] |
|||
[[de:Kalkstein]] |
|||
[[el:Ασβεστόλιθος]] |
|||
[[en:Limestone]] |
|||
[[eo:Kalkoŝtono]] |
|||
[[es:Caliza]] |
|||
[[et:Lubjakivi]] |
|||
[[eu:Kareharri]] |
|||
[[fa:سنگ آهک]] |
|||
[[fi:Kalkkikivi]] |
|||
[[fr:Calcaire]] |
|||
[[fy:Kalkstien]] |
|||
[[gl:Calcaria]] |
|||
[[he:אבן גיר]] |
|||
[[hi:चूना पत्थर]] |
|||
[[hr:Vapnenac]] |
|||
[[hu:Mészkő (kőzet)]] |
|||
[[id:Batu kapur]] |
|||
[[is:Kalksteinn]] |
|||
[[it:Calcare]] |
|||
[[ja:石灰岩]] |
|||
[[ko:석회암]] |
|||
[[lt:Klintis]] |
|||
[[lv:Kaļķakmens]] |
|||
[[mt:Ġebla tal-ġir]] |
|||
[[ne:चुनढुङ्गा]] |
|||
[[nl:Kalksteen]] |
|||
[[nn:Kalkstein]] |
|||
[[no:Kalkstein]] |
|||
[[pl:Wapień]] |
|||
[[pt:Calcário]] |
|||
[[qu:Isku rumi]] |
|||
[[ru:Известняк]] |
|||
[[simple:Limestone]] |
|||
[[sk:Vápenec]] |
|||
[[sl:Apnenec]] |
|||
[[sr:Кречњак]] |
|||
[[sv:Kalksten]] |
|||
[[sw:Chokaa mawe]] |
|||
[[th:หินปูน]] |
|||
[[tl:Batong-apog]] |
[[tl:Batong-apog]] |
||
[[tr:Kireç taşı]] |
|||
[[uk:Вапняк]] |
|||
[[vi:Đá vôi]] |
|||
[[zh:石灰岩]] |
|||
[[zh-min-nan:Chio̍h-hoe-giâm]] |
|||
[[zh-yue:石灰岩]] |
Revisión de 04:02 27 Ene 2015
La cal es un ahuntaol holmau prencipalmenti pol carbonatu cálcicu (CaCO₃) derivau de las rocas caliças.
Componentis
Las rocas caliças que holman la cal nu son totalmenti puras, amás de carbonatu cálcicu, s’alcuentran compuestas pol carbonatu manéssicu, sílici, alumina i óssidu férricu.
Sigún seya el su continiu en sílici, las rocas que holman la cal sedrán:
- Caliças margosas: con menus del 15% en sílici.
- Margas: 15-30% en sílici.
- Margas arcillosas: 30-75% en sílici.
- Arcillas: compuestas pol más del 75% en sílici.
Crassis
Dessistin dos tipus de calis, sigún contengan más u menus óssidu cálcicu ena su composición.
Cal aérea u viva
La cal aérea u viva es mu rica en CaO: en su mayol parti son óssidu cálcicu u óssidu cálcicu i óssidu de manésiu.
Tiini la propieá d’idratalsi al entral en contatu con el áugua, i d’endurecel (solu nel airi) pol carbonatación (al entral en contatu el óssidu cálcicu con el CO₂ del airi se holma CaCO₃).
Al mesturalsi la cal viva con cierta cantiá d’áugua, la cal viva passará a sel cal apagá.
Cal idráulica
La cal idráulica tiini una menol concentración de CaO que la cal viva (puein consideralsi cumu sustáncias entrimeyas entri la cal pura i el cementu).
Cabi destacal que la cal idráulica tiini una tupa sustáncias ena su composición (cal, sílici, alumina...), i son estas sustáncias las que le dan caratel idráulicu. Estas calis possein un fraguau mas liheru que la cal viva, i pa endurecel un les es mestel CO₂ (son escapacis d’endurecel tantu en airi cumu en áugua).
Dessistin dos crassis de calis idráulicas, sigún estén holmás pol más u menus manéssia:
- Grassas: holmás pol menus de un 5% de manéssia.
- Magras: holmás pol más de un 5% de manéssia.
Ússius
La cal tiini albondus ússius:
- Ena costrución, cumu ahuntaol.
- Ena endústria.
- Ena naturaleza, pa limpial áuguas negras, dessinfetal, eliminal malus oloris...