Felipe Trigo

Dendi Güiquipeya
Felipe Trigo

Felipe Trigo (Villanueva la Serena, Baajós, 13 hebreru de 1864 - Mairil, 2 setiembri de 1916). Escrebiol español. Estuyó medecina en Mairil i labutó nangunus puebrus de Estremaura. Endespues entró nel Cuelpu Saniá Melital, i hue indirgau pa Hilipinas, ondi estuvu celca espenal. Hue arrepatriau cumu mutilau de guerra, con el grau en tenienti coronel. En 1900 ejó la profession médeca pa enlial-se namás cona literatura. La huerça las sus novelas i relatus brevis tien cumu tema prencipal el erutismu i tuvun dessitu albondu de públicu ena primel décaa el sigru XX, lo que preporcionó al autol emportantis engresus económicus. Trigo creticaba nessas novelas la ipucresía i los prejuícius de la socieá española eno rifirenti a la moral sessual.

Las novelas más destacás son:

  • Las ingénuas (1901)
  • La sé d'amal (1903)
  • Arma enos belfus (1905)
  • L'Artísima (1907)
  • La bruta (1908)
  • Sor Demoñu (1909)
  • Ena carrera (1909)
  • Cuentus ingénuus (1909)
  • Las posás del amol (1909)
  • Amás del frac (1910)
  • Assín paga el diablu (1911)
  • El papá de las bellezas (1913)
  • A preba

El autol es, sin embalgu, mas recueldau por dos labutus enos que, enque lo eróticu está tamien presenti, son mas emportantis las sus enquietuis regeneracionistas, alreol las ideas de los miembrus la Generacion del 98. Son estas: El médecu rural (1912), ena que, con albondus elementus autubiográficus, cretica huertienti la probecía i la inoráncia ena que vivin los campusinus estremeñus; i, sobritó, Harrapellehus, novela várias vezis reeditá i llevá al cini por Antoñu Himénes-Ricu, que denuncia los malis del caciquismu ena socieá española i la Restauración. Escrebió tamie ensayus enos qu'espricitó las sus opiniónis políticas. El más destacau es quiziás el su libru Socialismu endividualista, espubricau en 1904.

Felipe Trigo se suicidó en 1916. Nu están mu crarinas las razonis que le indirgarun pal suicídiu.

Enlacis esternus[Edital | Editá'l códigu]