Güiquipedia n'estremeñu

La Wikipedia n'estremeñu, mentá Güiquipedia i enantis Güiquipeya, es la vessión dela ciclopedia libri Wikipedia en lengua estremeña. Güiquipedia s'escrevi de manera calavorá por mé de voluntarius, i premiti que los artícalus los múi qualquiera pressona con acessu por mé dun precuraol de web. El proyetu tuvu nacencia el 24 d'eneru del 2007, enque no hue hata el 26 de mayu del 2008 quandu el proyetu se muó al su propiu dominiu.[1]
En marçu de 2024 tenía 3894 artícalus, cun almenistraol i 24 usuarius ativus. Aquestus daus la assitiavan nel puestu 229 por númberu d'artícalus por cima dela Güquipedia en judeuespañol i por baxu dela Güiquipedia en frisón de Saterland.[2]
Estoria
[Dital | Dital códigu]Los artícalus espubricaus pola prensa al tentu dela "Güiquipeya" recadarun que ena su vessión de preva llegó a cuental con 12.547 entrás en abril de 2008, acomparándula conas entrás delas Güiquipedias n'asturianu i superandu ala Güiquipedia n'aragonés.[3] Aquesta información hue desizía polos propius calavoraoris dela güiqui nun artícalu posteriol.[4]
El proyeutu hue aprovau i lançau de horma oficial el 26 de mayu de 2008.[5] Esmençó con tres ditoris que alogu huerun almenistraoris i zahorilis: Ángel Roncero (Pairi Anhi), Jose Luis (Tiu Chelu), e Ismael Carmona (Tiu Fraili).[4] A 12 de juñu de 2009 ya llegava alos 782 artícalus.[6]
El 27 de setiembri 2022 la Güiquipedia muó el su nombri, passandu de llamal-si "Güiquipeya" al nombri d'ugañu "Güiquipedia". Esta muación se hizu en basi alas revisionis dela ortografía que s'aviarun dendi la hundación dela mesma. Cona muación de nombri tamién se muó el santu.[7]

Hitus emportantis
[Dital | Dital códigu]2007
- 6 de hebreru: Criación del proyeutu ena Güiquincubadora
2008
- 26 de mayu: La Güiquipeya es aprovau i lançau de horma oficial nel su nuevu domiñu.
2009
- 29 de heneru: La Güiquipeya llega alos 500 artícalus.
2022
- 27 de setiembri: Muación de nombri i santu.
Caraitirísticas
[Dital | Dital códigu]El lema la Güiquipedia es «Si tienis conocencia d la tu coltura, cómu no la tienis dela tu palra?», i poemus descreví-la comu «un girón pa destribuil la conocencia la realidá estremeña ena su propia lengua, ena que tolos estremeñus puean calavoral, tantu ena su destensión, comu ena creceera el léssicu estremeñu pa conseguil concencial-mus de qu'avemus derechu de palral en estremeñu».
Essistin tres caraitirísticas essencialis del proyetu Güiquipedia que definin la su enhunción ena redi:
- Es una ciclopedia, entendía cumu soporti que premiti arrejuntal i trasmitil la información de horma enhilá.
- Es un wiki, polo que, con poquinas desquitis, puei sel ditá por qualisquiera.
- Es de conteníu abiertu i gasta la licencia GFDL.
Güiquipedia tien un haci políticas que asseñalan qué información se devi de entral o no. Estas políticas se gastan pa resolvel pobremas al tentu añidil, dición, revisteu, muación o aborramientu d'artícalus.
Dición
[Dital | Dital códigu]En Güiquipedia qualquiera pressona puei crial un artícalu nuevu en estremeñu i mesmu quasi que qualquiera vesitanti puei dital el conteníu, quitandu los artícaluss qu'estén tapaus. Esti proyetu hue criau ena idea de que la calavoración entri usuarius pol amejoramientu dun artícalu por un tiempu prouzirá testus de calidá, aspecii delos proyetus de desenroamientu d'apricacionis libris.
Los endilguis volucionan duranti'l tiempu i estu está eno craru nel su estorial de dicionis. Alas vezis, están casus en que pressonas entran ena Güiquipedia a emplastal i dal faterna, produxiendu-si salvaginas i guerras de dicionis: d'alcuentral angún artícalu en mal estau, pega un apitíu a angunu de los zahorilis.
Controversias
[Dital | Dital códigu]El proyeutu tuvu habrucheus dendi el prencipiu. Las vozis en contra dela criación dela Güiquipedia gastavan criterius lengüísticus, iziendu que l'estremeñu no tien las caraitirísticas suficientis pa poel sel crassificau comu idioma sino comu un dialetu del asturianu. Sotrus, que no essesti l'estremeñu i es una luenga enventá.[8] Tamién hue polémicu lo pocu práticu de crial el proyeutu debíu al baxu númberu de palrantis i aún menol el númberu de ditoris.[9] Sotru pobrema hue que nel momentu dela criación dela Güiquipedia no essestia una norma ortográfica que premitiera la criación i dición d'artícalus de horma aparenti.[8]
Tuvu un periodu d'inativiá entri los añus 2012 i 2023.
Vel tamién
[Dital | Dital códigu]Referencias
[Dital | Dital códigu]- ↑ «Wp/ext - Wikimedia Incubator». incubator.wikimedia.org (en inglés). Consultado el 13 de enero de 2023.
- ↑ «List of Wikipedias - Meta». meta.wikimedia.org (en inglés). Consultado el 3 de abril de 2025.
- ↑ Muñoz, Ramón (9 de abril de 2008). «El extremeño ya tiene su edición en Wikipedia». El País. ISSN 1134-6582. Consultado el 3 de abril de 2025.
- ↑ 4,0 4,1 ROBUSTILLO, ARACELY R. (13 de abril de 2008). «La verdadera historia de Güiquipeya». Hoy. Consultado el 3 de abril de 2025.
- ↑ «Wp/ext - Wikimedia Incubator». incubator.wikimedia.org (en inglés). Consultado el 3 de abril de 2025.
- ↑ «Güiquipeya, el lento resurgir del ´extremeñu´ en internet». El Periódico Extremadura. 12 de junio de 2009. Consultado el 3 de abril de 2025.
- ↑ «Nueva traducción y cambio de logo»
|url=
incorrecta con autorreferencia (ayuda). 27 de setiembri de 2022. - ↑ 8,0 8,1 «Los 200.000 hablantes del extremeño - Opinión - El Periódico Extremadura». web.archive.org. 9 de diciembre de 2017. Archivado desde el original el 9 de diciembre de 2017. Consultado el 3 de abril de 2025.
- ↑ «Llega la Güiquipeya - Público.es». web.archive.org. 19 de abril de 2011. Archivado desde el original el 19 de abril de 2011. Consultado el 3 de abril de 2025.