Harramplas

Harramplas es un antrueju que se celebra ena província e Caçris, mas concretamenti ena localiá estremeña de Piornal.
Está decrará cumu Fiestas d'Enterés Turísticu d'Estremaúra i se celebra ca 19 i 20 d'Eneru.
Origin
[adital | adital cóigu]Se desconoce con dessatitú las raizis del Harramplas. Dessistin várias torias, desde mitulógicas (las runchas i el castigu q'enflihió Hérculis a Cacu) hata las cerimónias vistas polos primerus conquistaoris d'América entri los índius, una mas simpri, ena que se palra del pressonaji comu el típicu lairón de ganau q es sometiu al castigu i las bulras de los vizinus. Peru en realiá no tiini muchu sintíu pranteal-si el origin dela fiesta. No dexa de sel una botarga d'ivielnu anteriol a los antruehus, de las que s'atopan otras pol Estremaúra (Taraballu, Carantoñas d'Aceúchi...) u en algotrus lugaris, huendu probabri que toas tengan el mesmu origin. Dessistin celebracionis aparecias en algotrus sitius, cumu el cipotegato de Tarazona, en Aragón, al que lo que se le hundean son tomatis pol ve de nabus.
Preparativus
[adital | adital cóigu]La fiesta el añu que viini esmiença nel mesmu momentu que acabiha la del presenti. El mayoldomu entranti, presona que paga los gastus de la fiesta, acohi ena su casa al Harramplas salienti, arrecohi el su hatu i ofreci una meriendilla a basi de lomu a la comitiva olganiçaora.
Duranti el añu, se criarán los hatus, las máscaras, las cachiporras, el tamboril i el ensayu las Arborás, coplas en onol al Santu, labutus que suelin esmincial a prencípius de Diciembri.
El hatu de Harramplas está compuestu pol una chaqueta i unus pantalonis brancus, de los cualis recorgahan una tupa cintas murticoloris. La máscara es de holma cónica, con dos cuernus lateralis i una gran narís. Del vértici superiol de la máscara recorgaha una cola d'enclín de caballu.
Embahu del hatu, pa evital que la huerça d'angunus hundeus puean proucil dañus emportantis, enos úrtimus añus s'á encorporau una especi d'armaura de fibra e vídriu, que le protehi, peru que le resta posibiliá e movimientus.
El dia anteriol. Bahá del Santu i el Regocihu
[adital | adital cóigu]El dia 19 d'Eneru pola mañana, el Harramplas i el mayoldomu acorrin el puebru i vesitan angunus domicílius enos cualis arrecohin viandas i presentis pala fiesta, las mollas de la madrugá i el almuerçu qu'el dia 20 olganiça el mayoldomu. El Harramplas efetua la su primel salia pol puebru, con máscara i tocandu el tamboril, alreol las 12 el meyudia.
Los chirivehis i zagalis esmiençan a hundeali proyetilis vehetalis, nabus básicamenti. El Harramplas se defiendi moviéndusi lo que le premitin las sus pesás protecionis i con angún que otru hundeamientu de cachiporras. Entri carrera i carrera entra en casas i baris pa reponel huerças. Aluspués d'almorçal, el Harramplas se derihi a la elésia, llevandu tras de sí a la murtitú que nu para de hundeali nabus.
Al orisquecel se procei a bahal la imahin del Santu, San Sebastián, del su tronu pa hatealu i asiahalu enas andas, dendi ondi presiirá los atus litúlhicus del dia siguienti. Las campanas tocan a regocihu. Harramplas, cola cabeça descubierta, da una güerta polas callis del puebru acompañau pol un grupu de chirivehis que, al soniu del tamboril, van cantandu:
"Le, lerelelelé leré le, lerelelelé leré le..."
El dia 20. La Rosca
[adital | adital cóigu]Alreol las diés de la mañana, dendi la puerta la elésia, prencipia la procesión. Nesta ceremónia, el Harramplas, cola cabeça descubierta, va ahilandu de costillas sin apartal la vista del Santu. Al acabihal la procesión, se procei a la subasta de las andas del Santu pa tenel el previléhiu d'introucilu nel templu, ondi tiini lugal la misa ena cuál se canta la Rosca de San Sebastián. Unas zagalas van cantandu las estrofas i un chirivehi arrepiti el úrtimu velsu de ca una. Entri estrofa i estrofa, el Harramplas hazi sonal el su tamboril. La úrtima estrofa: "A la guerra, a la guerra i a l'arma, a l'arma Sebastián valerosu venció batalla", se canta acelerandu el rismu i prevoca un ambienti de ciertu nerviosismu entri el púbricu que ai ena elésia, qu'esmiença a abaldonala, i el cual s'alcuentra nel esteriol. Tos prencipian a assitial-se ena puerta la elésia, frenti a la puerta pola cual minutus más tardi apaicirá el Harramplas.
Sali el Harramplas
[adital | adital cóigu]
Es el momentu mas espetaculal i senificativu la fiesta. Previamenti la huventú s'á encargau d'enllenal la praça de nabus, el Ayuntamientu merca unos milis pa que nu farti tan preciau proyetil ena fiesta. Repentinamenti, el Harramplas sali pola puerta la elésia i la batalla tiini lugal anti la huenti i el lugal que ocupaba el desapaiciu áramu. Nel mesmu momentu que apaici, recibi una gran llúvia e nabus. La praça la elésia se convierti nel escenáriu duna batalla de Harramplas con el puebru. Sigún cumu evoluciona el presonahi, los sus enemigus atacan, retrocein u contraatacan. Tó un rito que puei dural lo qu'el cuerpu u la preparación física el Harramplas premita. A mayol aguanti, mayol consieración social pal presonahi.
Conclusión de los atus
[adital | adital cóigu]Pola tardi, el Harramplas asisti al rosáriu, al besapiés, a la subasta i a la subia del Santu al tronu. Aluspués la conclusión de los atus litúlhicus efetua una úrtima salia, tras la cual, s'arrecoherá a casa del mayoldomu del añu siguienti, allí entregará tolos sus efetus i tomará una meriendilla consistenti en lomu, quesu, pan i vinu colos sus acompañantis.
Bibliugrafia
[adital | adital cóigu]- Calle Sánchez, A.; Calle Sánchez, F.; Sánchez García, G.; Vega Ramos, S.: "Entre la Vera y el Valle. Tradición y folklore de Piornal". Estitución Curtural "El Brocense" de la Diputación Provincial. Caçris, 1995.
Atihus
[adital | adital cóigu]- Ayuntamientu de Piornal
- Páhina al tentu el Harramplas
En Commons ai conteníu multimedia sobre Harramplas.