Leonard Euler

Dendi Güiquipeya
Gxermo2.svg Esti artícalu es un encetu

Si te apeta, pueis enlial-ti a trebajal en él, precurandu más información i amejorandu lo escritu.



Leonard Euler

Leonard Euler (Basilea, 15 abril de 1707; 7 setiembri de 1783) hue un matemáticu i físicu suiçu. Passó la mayol parti la su via en Rússia i Alemaña.

Euler hizu enportantis descubrimientus en el campu el cálculu i topologia. Tamien enventó abondas parabrinas de las que gastamus ogañu en matemáticas. Enventó l'idea la huncion matemática. Tamien es conociu pol su trebaju en mecánica, ótica i astronomia.

Euler está considerau comu unu de los matemáticus mas enportantis el sigru XVIII i unu de los mas grandis de tolas epocas. Es mesmamenti unu de los matemáticus que más escrevió. El casullu trebajus hazin 60-80 volumin. Algotru matemáticu, Pierre-Simon Laplace iju, "Leei a Euler, Leei a Euler, es un maestru pa tós mosotrus".

Curiosidais[Edital | Editá'l códigu]

Euler hue agrabau ena sérii sesta de billetis Francus Suiçus i en abondus sellus suiçus, alemanis i russus. El asteroidi 2002 Euler hue llamau en el su honol. Tamien se celebra un dia en el su nombri en el Calandáriu de Santus de la Elésia Luterana, el 24 Mayu.