Liubliana
| Liubliana | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entidad subnacional | ||||
|
| ||||
| ||||
|
Ubicación de Liubliana | ||||
| Coordenadas | 46°03′05″N 14°30′22″E / 46.051388888889, 14.506111111111 | |||
| Entidad | Ciá, Gran cidá, Ciudad más grande y Capital nacional | |||
| • País | Prantilla:Geodatos Eslovénia | |||
| Superficii | ||||
| • Total | 163,76 km² | |||
| Altol | ||||
| • Media | 309 m s. n. m. | |||
| Puebración (1 de heneru de 2022) | ||||
| • Total | 284293 hab. | |||
| • Densidá | 1736,03 hab/km² | |||
| Huso horario | Hora de Europa Central, UTC+01:00 y UTC+02:00 | |||
| Código postal | 1000 | |||
| Prefijo telefónico | 01 | |||
| Sitio web oficial | ||||
Liubliana (n'eslovenu Ljubljana, prenunciau /ʎubˈʎa:nʌ/ (?·i), en alemán Laibach /'lɑɪbaχ/, en italianu Lubiana /lub'jaːna/) es la capital i mayol ciá d'Eslovenia. En 2008 contaba con 270.828 habitantes, en una superficii de 275 km².
Ljubljana (sl; en aleman, Laibach; en italiano, Lubiana) es la capital d'Eslovénia i, al mesmu tiempu, la ciá más grandi nel país. Está assitiá nel centru del país, estoricamenti parti dela Carniola de Dentru, i es una ciá de tamañu meyu con unos 280.000 abitantis. Ljubljana es considerá el centru coltural, científicu, económicu, políticu i almenistrativu de Eslovénia, país endependienti dendi 1991. Estoricamenti, la ciá á síu enfruenciá pola su posición geográfica, nel cruzi delas colturas germánicas, latinas i eslavas.
Etimología
[adital | adital cóigu]Los estoriaoris tienin puntus de vista deferentis eno que toca al origi del nombri dela ciá. Unus creyin que emana del nombri dela antígua ciá eslava "Laburus". Otros crein que emana del latín "Aluviana" endispués de que la ciá fuera inundá, hechu que se liga tamién col segnificau del nombri aleman, pues la parabra "Laibach" quier dizil "tremedal". Una ipótesis romántica sostriba qu'el nombri sali dela parabra eslava Luba ("queríu"). El nombri aleman dela ciá es Laibach, gastau oficialmenti ata 1918[1].
Sigún la leyenda griega, el éroi Iasón i los sus Argonáutas, tras topar la lana d'oru en Cólquida, la truxun pal norti navegandu pol Danúbiu, en lugal de golvel pal Mari Egeu. Navegandu p'arriba, se dize que huerun pal ríu Sava i endispués al naceru del ríu Lublianica. Desembarcarun pa carral con el su barcu ala Mari Adriática, pal ponienti, pa allegal de golvi a casa. Entri las ciais de Vrhnika i Ljubljana, los argonáutas toparun un lagu cercau pun tremedal. Ellí se dize que Iasón venció a un monstru. Essu monstru era el dragón que ogañu está presenti nel escúu i la bandera dela ciá. Varios dragones con alas decoran el Puenti del Dragón (Zmajski most), de muchas vezis considerau el puenti más galán fabricau pola Secesión de Viena.
Estoria
[adital | adital cóigu]Preestoria
[adital | adital cóigu]Dendi 3600 ata 3100 a.C. se topan los assitiamientus más antíguus nel tremedal de Laibach (Laibacher Moor). Entri 1000 i 700 a.C. dessistierun los primeros assitiamientus ilíricos i venecianos i, en tornu al añu 400 a.C., siguió el tiempu delos celtas. El primer abitanti míticu es considerau Iasón (véassi la seción del Escúu). «El dragón nel escúu dela ciá se remonta a una leyenda sigún la cual el éroi griegu Iasón, tras el robu dela Lana d'Oru, llegó al naceru del ríu Ljubljanica i allí venció a un dragón nuna runcha. Iasón es considerau, pol tantu, el legendáriu primer abitanti de Ljubljana, i el dragón es el símbolu dela ciá»[2].
Empériu Romanu
[adital | adital cóigu]Nel sigru I a.C., los romanos alicantarun una fortaleza melital nel sitiu de Ljubljana de ogañu, i nel añu 14 alicantarun el assitiamientu romanu Emona o Aemona (Colonia Aemona Iulia tribu Claudia). Inque estuviera assitiá nel lugal de Ljubljana de ogañu, cola migración delos puebrus es namás un assitiamientu antecessol dela ciá de ogañu.
Migración i Empériu Francu
[adital | adital cóigu]Ábate nel 600 migrarun ala zona tribus eslavas, siguiendu el escaimientu del assitiamientu de Emona. En tornu al 800, la zona de Ljubljana cayó baxo el mandu delos francos.
Sacru Empériu Romanu Germánicu
[adital | adital cóigu]En Fráncia Oriental i más tardi nel Sacru Empériu Romanu Germánicu, la zona alreol de Ljubljana preteneció ala Marca de Carniola. El tiempu entri 1112 i 1125 es la fecha del origi delos primeros registros escritos de Ljubljana. La primera mención escrita dela ciá es del añu 1144. Fue nombrá pola primera vezi en 1220 ciá; en 1243 están registraus el derechu de mercau i el muru dela ciá; en 1280, los abitantis eran llamaus "cives" (citadanus). En 1270, Ljubljana fue conquistá pol rei de Boémia Ottokar II, quien dantis venció al mandu austriacu tras el fin dela dinastía Babenberg, en 1246.
Gobielnu habsburgu
[adital | adital cóigu].
Empériu Austriacu
[adital | adital cóigu].
Reinu de Sérbia, Croácia i Eslovénia i Reinu de Jugoslávia
[adital | adital cóigu]Al acabu del mes de otubri de 1918, Ljubljana se volvió parti del recén criau Reinu delos Serbios, Croatas i Eslovenos. En 1919 fue fundá la Nuversidá de Ljubljana. En 1929, Ljubljana se volvió la capital dela provincia del Drava (Dravska banovina) nel Reinu de Jugoslávia.
Anexión italiana i acupación alemana
[adital | adital cóigu]Repúbrica Socialista Federal de Jugoslávia
[adital | adital cóigu]El 9 de mayu de 1945 tuvu lugal el esparcimientu oficial dela Província de Lubiana. En 1945, el restu delos alemanes de Laibach, lo mesmu que otros alemanes eslovenos, fuerun espulsaus basándu-si enas decisiones del AVNOJ. Muchas pressonas fuerun muertas. En 1945, Ljubljana se volvió la capital dela Repúbrica Populal de Eslovénia ena Repúbrica Populal Federal de Jugoslávia. En 1958, la primera televisión eslovena encetó las emisionis regulari. En 1958, el tranvía fue afechau. En 1980, el ditaol jugoslavu Josip Broz Tito murió en Ljubljana.
Repúbrica de Eslovénia
[adital | adital cóigu]En 1991 la ciá festejó la endependéncia de Eslovénia. En 2002 el summit Bush/Putin tuvu lugal en Ljubljana. A solo unas sumanas del destapamentu dun nuevu soterramientu común con más de 4.000 partizanos assessinaus polos partizanos de Tito nuna mina eslovena, en abril de 2009, el conceyu munisipal de Ljubljana decidió cola mayoría delos partidos de gocha nombral una rúa tras Josip Broz Tito. En 1991 la atual Slovenska cesta (rúa eslovena) fue nombrá tras él.
Geografía i climi
[adital | adital cóigu]Assitiamientu
[adital | adital cóigu]

La ciá de Ljubljana está assitiá nel centru de Eslovénia, nuna zona llana regá pol ríu Ljubljanica, a una artitú de 298 m sobri el nivel del mari. La su posición central respetu a Áustria, Ungría, la región de Venécia (Itália) i Croácia á enfruenciáu abondu ena estoria i desenvolvimientu dela ciá. El su términu munisipal linda colos de Medvode, Kranj, Škofja Loka, Vodice, Mengeš, Trzin, Domžale, Dol pri Ljubljani, Litija, Smartno pri Litiji, Ivančna Gorica, Grosuplje, Škofljica, Ig, Brezovica i Dobrova-Polhov Gradec.
Relievi i idrografía
[adital | adital cóigu]Assitiá a meyu caminu entri los Alpes Julianos i la región del Karst, Ljubljana, the capital of Slovenia el su assitiamientu nel valli del ríu Ljubljanica About Ljubljana hazi que la capital eslovena se assienti nuna zona prencipalmenti llana, a 298 m de artitú, inque el Castillu se sitúa a 366 m mientres que el puntu más artu dela ciá, el llamau Janški Hrib, llega als 794 m. Ljubljana in Numbers
En lo que toca ala idrografía, Ljubljana está bañá pol ríu Ljubljanica de ponienti a levanti, estandu canalizau al su passu pola ciá. Assimesmu, esta es rodeá, ena su parti norti, pol ríu Sava, al qual vierte las sus aguas el Ljubljanica alas afueras dela ciá. Ljubljana, the capital of Slovenia
- Geología
La ciá se estiende sobri una llanura aluvial que data del Períodu cuaternáriu. Las regionis montañosas cercanas, más antíguas, datan del Mesozoicu (Triásicu) o Paleozoicu. Geological Map of Slovenia
Varios terremotus han rruinau Ljubljana a lo largu dela estoria, comu el de 1511 o el de 1895. About Ljubljana De fachu, Eslovénia se assienta sobri una zona sísmica bastanti ativa debíu ala su posición al sul dela Praca Euroasiática. Seismology Assin, el país está ena unión de tres zonas tectónicas emportantis: los Alpes al norti, los Alpes Dináricos al sul i la Llanura Panónica al levanti. Seismology Nel passau, los científicos han pofíu identifical ata 60 terremotus destrutivus. Debíu a estu, por tol país ai instalá una redi de vigilancia sísmica. Seismology
Climi
[adital | adital cóigu]El climi dela ciá es de tipu oceánicu.
Las águas del cielu están repartiás de horma regulal duranti tol añu, con mínimos entri eneru i abril i máximos en setiembri i otubri. Average Conditions: Ljubljana, Slovenia Las temperaturas son la más delas vezis frescas, con una meya añal de 10 °C, con enviernos fríos, siéndu la temperatura más fría registrá los -28 °C, siéndu frecuentis las elás, de otubri a mayu, i la nievi. Average Conditions: Ljubljana, Slovenia El vranu es cálidu, con temperaturas máximas pol cima de 20 °C, siéndu la más elevá registrá los 40 °C. Average Conditions: Ljubljana, Slovenia
Destritus
[adital | adital cóigu]Ljubljana tini 17 destritus. Antañu estaba hormá pol cincu munisipalidais (Bežigrad, Centru, Moste-Polje, Šiška i Vič-Rudnik) que entavía se correspondin colos destritus eletoralis dela ciá.
|
Bežigrad Centru Črnuče Dravlje Golovec Jarše Moste Polje Posavje |
Rožnik Rudnik Sostro Šentvid Šiška Šmarna gora Trnovo Vič |
Demografía
[adital | adital cóigu]En 1869, Ljubljana tenía pocu menos de 27.000 abitantis, un númeru que creció ata 80.000 a metá delos años 1930. El crecimientu demográficu á estau bastanti firmi entri 1930 i 2007. Dantis de 1996, la puebración pasaba delos 320.000, peru el achicamiento del númeru fue causau prencipalmenti por una reorganización del territoriu que hizu que ciertus lugaris del alreol fueran juntaus a munisipalidais vezinas. Nel censu de 2002, el 39,2% delos abitantis de Ljubljana eran católicus; el 30,4% eran creyentis que no pretenecían a nuna religión; el 19,2% eran ateus; el 5,5% eran ortodoxos; el 5% eran musulmanes; i el restu del 0,7% eran protestantis o pretenecían a otra religión.
Gobielnu i criminalidá
[adital | adital cóigu]Economía
[adital | adital cóigu]Ljubljana genera ábate el 25% del PIB de Eslovénia. En 2003, el nivel dela puebración ativa estaba nel 62%; el 64% curraban nel setol privau i el 36% nel setol púbricu. En eneru de 2007, el nivel de paru era del 6,5% (abaxu del 7,7% nel añu dantis) baju en comparanza col nivel nacional de 8,7%. Registered unemployment rates (%) by regional offices in 2006 and 2007
La endústria acontina siendu el prencipal alabanti dela ciá, señaladamenti la endústria farmacéutica, petroquímica i alimentária. Otros campus Enportantis son el bancáriu, las finanças, el trasporti, las construcionis, el comerciu, los servicios i el turismu. El setol púbricu da labutu enos campus dela educación, la coltura, la melecina i la almenistración local. La Borça de Ljubljana (Ljubljanska borza), mercá en 2008 pola Borça de Viena, Austricecii cumpără Bursa din Ljubljana se acupa delas grandis compañias eslovenas. Algu-nas tienin el su assientu ena zona dela capital: pol ejemplu, la redi de tiendas Mercator, la compañia petrolera Petrol d.d. i la compañia de comunicacionis Telekom Slovenije. Ljubljanska borza d.d. Más de 15.000 compañias fucionan ena ciá, las más dellas nel setol terciáriu. Ljubljana: centrul economic al Sloveniei
Educación
[adital | adital cóigu]L'Academia del Endustriosu (Academia operosorum Labacensis) s'abrió en 1693; fue afechá en 1801, peru fue un antecessol pa l'Academia Eslovena de Ciéncias i Artis, fundá en 1938. Ogañu los estudiantis forman una sétima parti dela puebración de Ljubljana, dándu-li ala ciá un carátel mozu i quenta además con distintos institutos culturales internacionales, como el Estitutu Cervantes Cervantes]] (España), British Council (Reino Unido) o [[[Goethe Institut]] (Alemaña).[3].
Estoria dela Nuversidá de Ljubljana
[adital | adital cóigu]Es la más emportanti nuversidá de Eslovénia i la única nuversidá en Ljubljana[4], fue fundá en 1919. En 2008 tenía 22 facultais, tres academias i un colegiu. Estas ufrecen cursus ena luenga eslovena en (entri otras cosas) melecina, ciéncias apricás, artis, derechu i almenistración. Statutes of UL La nuversidá tini ábate 64.000 estudiantis i 4.000 profesores i personal educativu.
En 2004 la Biblioteca Nacional i Nuversitária de Eslovénia tenía 1.169.090 de lúbrus en total. En 2006 las 55 escuelas primarias tenían 20.802 alumnos i los 32 liceus tenían 25.797 alumnos.
Coltura i monumentus
[adital | adital cóigu]
La ciá es mentá polos sus monumentus de arquitetura sigún los pranus de Jože Plečnik i pol su centru estóricu bien conservau, entri ellus:
La ciá vieja (que preteneci al patrimoniu coltural).
Ereificius de Jože Plečnik, comu el Tromostovje, la biblioteca nuversitária (NUK), el cimentériu de Žale, Križanke i el parqui Tivoli.
El castillu.
El Domu de San Nicolás (Stolnica svetega Nikolaja) sigún los pranus del pairi jesuita Andrea Pozzo.
El paláciu del arzobispu.
La ilesia franciscana de Santa María (Cerkev Marijinega oznanjenja) ena Praça Prešeren (Prešernov trg).
El concéyu.
La ilesia ortodoxa (Cerkev sv. Cirila in Metoda).
La Galería nacional de Eslovénia.
El museu d'arti (Moderna Galerija).
El museu dela ciá (Mestni muzej).
Desporti
[adital | adital cóigu]- Entidais desportivas
En fubu, la ciá cuenta col Interblock Ljubljana,[5],[6] ganador de quatru ligas i quatru copas de Eslovénia, dambus a dos ena PrvaLiga eslovena. En baloncestu, Ljubljana está representá pol KD Slovan,[7]. i el KK Union Olimpija, el más luraú dela ciá, con venti ligas de baloncestu (seis dellas duranti l'antigua Yugoslávia), quinzi copas de Eslovénia, tres Supercopas de Eslovénia i un tercel puestu ena Euroliga de 1997.[8].
Tocanti al oque sobri ielu, los clubis de Ljubljana son el HD HS Olimpija,[9], el HK Slavija[10] i el HDD Olimpija Ljubljana.[11] i dalgunus dellus tamién ena liga austríaca.
Tocanti al esquí, las pistas más cercanas se assitían a 30 km al noroesti, cerca de Kamnik. La estación de Krvavec tini dieç telesillas pa 35 km de pistas.[12].
- Enstalaçionis desportivas
El pabellón Tivoli Arena fue construíu entri 1963 i 1965, i se alcuentra nel centru dela ciá, ena periferia del parqui Tivoli. Tras la su renovación, acabá en 2000, la sala grandi tini una capacidá de 6000 espetaoris, mientres que la sala pequeña, acabá en 1995, tini 4050 asientos.[13].
El Estadiu Central (Osrednji stadion) fue construíu pala Sociedá Orel entri 1925 i 1941 sigún los diseñus de Jože Plečnik. El su estilu queda frucháu, pol ejemplu, enas balaustrás o enas bóvedas de entrá apoyás sobri pseudo-colunas dóricas.[14].
- Eventus desportivus
El últimu domingu de otubri tini lugal polas callis dela ciá la Maratón Enternacional de Ljubljana (Ljubljanski maraton), que, dendi 1996, atra de milis de correoris ca añu.[15]. Tamién, i dendi 1957, entri el 8 i el 10 de mayu se celebra la traicional marcha a lo largu del Senderu dela Memória i la Camaraería (Pot spominov in tovarištva), conmemorandu la liberación de Ljubljana el 9 de mayu de 1945.
La localidá de Tacen, assitiá juntu al ríu Sava, ochu quilómetrus al noroesti de Ljubljana, acohi ábate toos los añus una competición enternacional de kayak, que se remonta a 1939, siéndu parti, pol ejemplu, dela Copa del Mundu de Eslalon i delos Campeonatus del Mundu de 1991 i 2010.[16]. Entri el 22 i el 27 de otubri de 1970 la ciá fue sei del XVII Campeonatu Mundial de Ginásia.
Trasporti
[adital | adital cóigu]Relacionis enternacionalis
[adital | adital cóigu]Ciais jermanás
[adital | adital cóigu]Ljubljana está jermaná con:
Prantilla:Flagicon Atenas, Grécia, dendi 2000.
Prantilla:Flagicon Belgradu, Sérbia, dendi 2003.
Prantilla:Flagicon Bratislava, Eslováquia, dendi 1967. Bratislava - Orașe înfrățite
Prantilla:Flagicon Bruselas, Bélgica, dendi 2004.
Prantilla:Flagicon Chemnitz, Alemaña, dendi 1966.
Prantilla:Flagicon Chengdu, China, dendi 1981.
Prantilla:Flagicon Cleveland, Estaus Unius.
Prantilla:Flagicon Leverkusen, Alemaña, dendi 1979.
Prantilla:Flagicon Mardin, Turquia, dendi 2003.
Prantilla:Flagicon Santa Maria da Feira, Portugal, dendi 2006.
Prantilla:Flagicon Moscú, Rusia, dendi 2000.
Prantilla:Flagicon Nottingham, Reinu Uniu, dendi 1963.
Prantilla:Flagicon Palermu, Itália, dendi 1964.
Prantilla:Flagicon Parma, Itália, dendi 1964.
Prantilla:Flagicon Pesaro, Itália, dendi 1964.
Prantilla:Flagicon Ploče, Croácia, dendi 1982.
Prantilla:Flagicon Rijeka, Croácia, dendi 1979.
Prantilla:Flagicon Sarajevu, Bósnia i Ercegovina, dendi 2002. Site oficial Sarajevo: Orașe înfrățite
Prantilla:Flagicon Skopje, Macedónia del Norti, dendi 2007. Portal oficial al orașului Skopje - Orașe înfrățite
Prantilla:Flagicon Sousse, Túnez, dendi 1969.
Prantilla:Flagicon Tbilisi, Geórgia, dendi 1977. Portal municipal Tbilisi - Orașe înfrățite
Prantilla:Flagicon Viena, Áustria, dendi 1999.
Prantilla:Flagicon Wiesbaden, Alemaña, dendi 1977.
{{flagicon|CRO Zagreb, Croácia, dendi 2001. Orașe înfrățite cu Zagreb
Pressonalidais nacías aquí
[adital | adital cóigu]August Ferdinand Haller von Hallerstein (1703 - 1774), fraili misioneru.
Philipp von Cobenzl (1741 - 1810), ombri d'Estau.
Anastasius Grün (1806 - 1876), escritol i ombri políticu.
Constantin von Wurzbach (1818 - 1893), encicropedista.
Carlos, Duqui de Madril (1848 - 1909), príncipi d'España.
Emil Johann Lambert Heinricher (1856 – 1934), botánicu.
Ivana Kobilca (1861 – 1926), pintora.
Fritz Pregl (1869 - 1930), químicu, premiu Nobel.
Jože Plečnik (1872 - 1957), arquitetu.
Ernst Moro (1874 - 1951), mélicu pediatra.
Josip Murn (1879 - 1901), poeta.
Milan Vidmar (1885 - 1962), engenieru eletroténicu.
Svatopluk Innemann (1896 - 1945), cineasta.
Edvard Kardelj (1910 - 1979), ombri políticu, comunista.
Maks Bajc (1919 - 1983), atol.
Demeter Bitenc (1922 - 2018), atol.
Andrej Hieng (1925 - 2000), escritol.
Kaja Juvan (n. 2000), jugadora de tenis.
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ Libri Antichi Libri Rari. "Città di stampa dei LIBRI ANTICHI dei LIBRI VECCHI dei LIBRI RARI". Osservatoriolibri.com. Retrieved 10 de diciembre de 2011. Check date values in:
|access-date=(help) - ↑ Hildegard Temporini y Wolfgang Haase, Aufstieg und Niedergang der römischen Welt. de Gruyter, 1988. ISBN 3-11-011893-9. Google Books, p.343
- ↑ Prantilla:Enlace roto Centros culturales extranjeros en Liubliana.
- ↑ «UL history» (en inglés). Archivado desde el original el 23 de febrero de 2009. Consultado el 31 de julio de 2008. Información general sobre la Universidad.
- ↑ «NK Interblock» (en inglés). Archivado desde el original el 18 de junio de 2009. Consultado el 6 de junio de 2009. Página oficial del club. ganador de dos copas de Eslovénia i el Olimpija Ljubljana
- ↑ «NK Olimpija Ljubljana» (en esloveno). Archivado desde el original el 21 de febrero de 2009. Consultado el 11 de junio de 2009. Página oficial del club.
- ↑ «Košakarsko društvo geoplin Slovan» (en esloveno). Archivado desde el original el 2 de marzo de 2009. Consultado el 6 de junio de 2009. Página oficial del club. el ŽKD Ježica Ljubljana«ŽKD Ježica Ljubljana» (en esloveno). Archivado desde el original el 8 de abril de 2019. Consultado el 6 de junio de 2009. Página oficial del club
- ↑ «Union Olimpija» (en inglés). Archivado desde el original el 9 de marzo de 2016. Consultado el 6 de junio de 2009. Información en la página oficial del club
- ↑ «Hokejske Selekcije Olimpija» (en esloveno). Archivado desde el original el 13 de septiembre de 2008. Consultado el 31 de agosto de 2008. Página oficial del club. el ŠD Alfa
- ↑ «Hokejske klub Slavija» (en esloveno). Archivado desde el original el 28 de febrero de 2009. Consultado el 6 de junio de 2009. Página oficial.
- ↑ «HDD Tilia Olimpija» (en esloveno). Archivado desde el original el 28 de febrero de 2009. Consultado el 6 de junio de 2009. Toos compitin ena liga de oque sobri ielu de Eslovénia
- ↑ «Skiing» (en inglés). Consultado el 31 de agosto de 2008.«RTC Krvavec» (en inglés). Archivado desde el original el 24 de septiembre de 2008. Consultado el 31 de agosto de 2008. Información general sobre la estación
- ↑ «Tivoli Arena» (en inglés). Archivado desde el original el 4 de marzo de 2016. Consultado el 11 de junio de 2009. Información sobre el pabellón en la página del Union Olimpija
- ↑ «Central Stadium» (en inglés). Archivado desde el original el 25 de abril de 2009. Consultado el 11 de junio de 2009. Información e historia sobre el estadio. Usuau de siguíu en partíus de fubu o pa conciertus, fue afechau en 2008 de cara a una reforma del mesmu.«Stadion za Bežigradom» (en inglés). Archivado desde el original el 23 de julio de 2012. Consultado el 11 de junio de 2009. Información e imágenes sobre el estadio. En marçu de 2009 se aprevó el proyetu ganador, obra del estudiu de arquitetura GMP de Berlín.Prantilla:Enlace roto Noticias relacionadas con el proyecto de reforma del estadio
- ↑ «13th Ljubljana marathon» (en inglés). Archivado desde el original el 30 de mayo de 2009. Consultado el 11 de junio de 2009. Información sobre la edición de 2009
- ↑ «Slalom World Cup Tacen 2008» (en inglés). Archivado desde el original el 3 de marzo de 2009. Consultado el 11 de junio de 2009. Información sobre la edición de 2008
Bibliografía
[adital | adital cóigu]Harald Heppner (ed.), Hauptstädte zwischen Save, Bosphorus und Dnjepr, Böhlau Verlag 1998, Wien-Köln-Weimar.
Atijus esternus
[adital | adital cóigu]- CS1 errors: dates
- Páginas que usan enlaces mágicos de ISBN
- Wikipedia:Artículos con datos por trasladar a Wikidata
- Wikipedia:Artículos buenos en la Wikipedia en francés
- Wikipedia:Artículos destacados en la Wikipedia en esloveno
- Wikipedia:Artículos destacados en la Wikipedia en serbocroata
- Wikipedia:Artículos buenos en la Wikipedia en checo
- Wikipedia:Artículos destacados en la Wikipedia en austro-bávaro
- Wikipedia:Artículos buenos
- Páginas con atijus rotus a archivus