Monesteriu de Yusti
| Monesteriu de Yusti | ||
|---|---|---|
|
| ||
| Tipu | monasterio y monumento | |
| Estilu | Gótico internacional | |
| Catalogación | Sello de Patrimonio Europeo y bien de interés cultural | |
| Sitación | Quacus de Yusti (España) | |
| Coordenadas | 40°06′51″N 5°44′20″O / 40.114166666667, -5.7388888888889 | |
| Costrucción | 1402 | |
| Cultu | catolicismo | |
| Diócesis | diócesis de Plasencia | |
| Ordin | Orden de San Pablo Primer Eremita y Orden de San Jerónimo | |
El Monesteriu de Yusti es un monesteriu i casa-palaciu ondi vivió i murió el rei i emperaol Calru I d'España. S'assitia cerca dela localidá de Quacus de Yusti, ena comarca La Vera, ena provincia de Caçris, Estremaúra.
Es Bien d'Enterés Coltural i Patrimoniu Uropeu.
Estoria
[adital | adital cóigu]
El monesteiru de Yuste data de 1402, quandu se construyó, sigún cédula desistenti, un cenobiu que posteriormienti diu pasu al actual edificiu, el qual hue erigíu a eniciativa de vários vecinus de la Vera, con el ohetu de acontinar allí la vida contemplativa delos «ermitañus dela probe vida», acoyíus con posterioridá ala Ordin de San Jerónimu.
Nel añu 1556 Carlos I de España i V del Sacru Imperiu Romanu Germanicu decidió retiral-si a algún conventu pa hazel nel vida monástica, eligiendu pa ellu el Monesteiru de Yuste. Pola razón tuvun que realizal-si abondas obras pa amplial las escasas dependencias colas que el monesteiru contaba nessi momentu i que huerun insuficientis p'albergal al emperaol i alas 60 o 70 pressonas colas que contaba el su sequitu pressonal.
La Casa-Palaciu costaba de dos plantas con quatru estancias ca una, alreol dun patiu enteriol. Las abitacionis del emperaol estuvun assitiahas juntu al coru dela ilésia, de mó que le permitían assistil a los ofícius religiosus dendi la su propia alcoba, sentau ena su litera, ondi permanecía postrau debíu ala gravi afeción de gota que le aquexaba. Duranti l'estancia del emperaol en Yuste, numerosus pressonahis dela corte passun por allí pa visitál-lu, entri ellus el su propiu iju, el rey Celipi II.

El 21 de setiembri de 1558, murió Carlos V ena que hue la su postrera morá. Fue enterrau ena ilésia pa, con posterioridá, sel trasladaus los sus restus al panteón real del Monesteiru de El Escorial, por espresu deséu del su iju Celipi II.
En 1809, duranti la Guerra dela Endependencia Española, las dependencias del conventu fuerun incenciaás polas tropas franceas[1] i quedaran prácticamenti destruías. Afortunaamenti várias obras d'arti del emperaol Carlos, comu La Gloria pintá por Tiziano, s'habían restituíu a la Coleción Real tras el fallicimientu del monarca, pol mó del qual se salvarun. Los jerónimus huerun espulsaus de Yuste i posteriormienti, con la esamortización de Mendizábal, el monesteiru hue puestu en pública subasta, eniciándu-si una época d'abandonu i deterió del edificiu.

En 1949, la Direción General de Bellas Artis enició la reconstrución del monesteiru, procurandu respetal al máximu el diseñu i los proyetus originális. En 1958 los jerónimus volverían a repuebral el monesteiru.[2]
En 2004 por meyu del Real Decretu 1867/2004 el monesteiru fue integráu nel Patrimoñu Nacional.[3] En diziembri de 2009 abandonaban el Monasteiru los monjis jerónimus. En marçu de 2013 volvió a sel abitáu por dos monjus dela Ordin de San Pablu Primer Eremita, procedentis de Polonia.[4][5]
Conjuntu arquiteutónicu
[adital | adital cóigu]El monesteiru de Yuste pressenta un conjuntu arquiteutónicu que se componi de dos partis claramenti diferenciás: por un lau, el conventu i, por otru, la residencia del emperaol. El conventu, a la vez, lo forman la ilésia, assitiá nel centru i dos claustrus, unu góticu i el llamau claustru nuevu. La ilésia i el claustru góticu pertenecin al sigru XV, mentris que las demás construcionis son del sigru XVI.

La planta dela ilésia es duna sola navi i de cabecera poligonal. El templu se comunica col claustru góticu, el qual se disponi sobri planta retangular, cun alçau de dos plantas, cubriéndu-si las galerías del claustru con techumbri plana de madeira. La organización del claustru nuevu, d'estilu renacentista, es similar al góticu.
Pol mó que respecta a la viviená de Carlos I de España, se trata duna edificación senzilla, ena que preomina el ladrillu, la mampostería i la silleria comu materialis más gastaus, sin ábate elementus decorativus.

La planta prencipal dela que huera residencia del emperaol es senzilla, estructurándu-si nun passillu central con dos estancias a ca lau. Nel ala dela gacha s'atopan l'antecámara i la alcoba de Carlos I, estancia que se comunica cola ilésia. Ala derecha s'assitian dos estancias más, con sendus miraoris que dan a la güerta que completa el conjuntu. Una delas abitaciones fue comeol i sala d'audiências.
Entri el escasu mobiliariu dela residencia regia, destaca la silla construía especialmenti pal monarca, que sufría de gota. Tamien cabi meneal-si el reló de bronci i prata, realizáu por Jeremías Metzger i que está datau en 1562.
Patrimoñu Uropeu
[adital | adital cóigu]
Nun actu realizáu nel Monesteiru de Yusti el 13 d'abríl de 2007, con la pressencia dela ministra de Coltura, Carmen Calvu, el pressidenti dela Hunta de Estremaúra, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, representantis autonómicus i delos paísis dela UE, se hizu entrega dela destinción del sellu de Patrimoñu Uropeu.
Tamien an teníu esti reconocimientu l'Archivu General dela Corona d'Aragón, la Residencia de Estudianis de Mairil i el cabu de Finisterre, en La Coruña. Estus son los primerus lugaris españolis encluyíus nesta lista del Patrimoñu Uropeu. Esti distintivu se otorga a bienis colturalis, monumentus, enclavis naturalis u urbanus, lugalis con un interés coltural u estóricu n'Uropa col fin de protegél-lus i promocionál-lus.[6]
Academia Uropea de Yusti
[adital | adital cóigu]
La Fundación Academia Uropea de Yusti s'estableció en 1992. El ohetivu dela academia es difundil los valoris colturalis, estóricus i socialis uropeus. Amás dotras atividais, la fundación onra a uropeus comprometíus coel Premiu Uropeu Carlos V dendi 1995.
Runchaoris del premiu:
- 1995: Jacques Delors
- 1998: Wilfried Martens
- 2000: Felipe González
- 2002: Mijaíl Gorbachov
- 2004: Jorge Sampaio
- 2006: Helmut Kohl
- 2008: Simone Veil
- 2011: Javier Solana
- 2013: José Manuel Durão Barroso
- 2016: Sofia Corradi
- 2017: Marcelino Oreja Aguirre
- 2018: Antonio Tajani
- 2019: Itinerario Cultural del Conseyu de Uropa
- 2021: Angela Merkel
- 2022: Foru Uropeu dela Discapacidá
- 2023: Antonio Guterres
- 2024: Mario Draghi [7]
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ Revista Ibérica: Monasteiru de Yuste
- ↑ Cita noticia|apellíus=Gragera de León |nombri=Flor |títulu=La resurreción de Yuste |url=http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/03/22/actualidad/1363965767_490111.html |fecha=24 de marçu de 2013 |fechaacessu=28 de juniu de 2017|periódicu=El País
- ↑ cita publicación|títulu=Real Decretu 1867/2004, de 6 de setiembri, pol que s'integra nel Patrimoñu Nacional el Monasteiru de San Jerónimu de Yuste.|publicación=Boletín Oficial del Estau|fecha=10 de setiembri de 2004|url=https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2004-15941
- ↑ Cita noticia|apellíus=Estremaúra |nombri=El Periódicu |títulu=El monasteiru de Yute recebirá a monjus polacus en marçu |url=http://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/provinciacaceres/monasterio-yuste-recibira-monjes-polacos-marzo_710817.html |fechaacessu=28 de juniu de 2017|periódicu=El Periódicu Estremaúra
- ↑ Cita noticia|apellíus=Gragera de León|nombri=Flor|títulu=La resurreción de Yuste|url=https://elpais.com/sociedad/2013/03/22/actualidad/1363965767_490111.html%7Cfecha=24 de marçu de 2013|fechaacessu=2 de abríl de 2018|periódicu=El País|página=|issn=1134-6582|idioma=
- ↑ «Yuste es declarau Patrimoñu Uropeu junta a tres enclavis españolis más Prantilla:Wayback», en Hoy Digital
- ↑ El Rei, enos premius Carlos V a Mario Draghi: “Uropa se juega el su futuru” - https://elpais.com/espana/2024-06-14/el-rey-en-los-premios-carlos-v-a-mario-draghi-europa-se-juega-su-futuro.html
Enacis esternus
[adital | adital cóigu]
En Commons ai conteníu multimedia sobre Monesteriu de Yusti.