Nuvi

Dendi Güiquipeya
Nuvis (borregonis)
Cumulunimbu

Una nuvi es una massa visibri hormá pol cristalis de ñevi o gotas d'áugua assitiás ena amosfera. Las nubis esparcean tola lus visibri, razón pola que se ven brancas. Sin embargu, a vezis son tan guresas o densas, que la lus no las puei atravesal, i altonci se ven grisis o negras.


El crasificaeru nuvis d´alcuerdu conas sus caraiterísticas visualis provien de la Organizacion Meteorológica Mundial i está arrecogia nel "International Cloud Atlas".

Los nombris oficialis de las deferentis crassis de nuvis se dan en latín. Ain tres génerus (genera) hundamentalis:

  • Cúmulus (Cumulus): nuvis con desarrollu vertical.
  • Estratus (Stratus): nuvis estratificás.
  • Nimbus (Nimbus): nuvis escapazis de hormal llúvia.

Los grupus anterioris s´alcuentran en nuvis de bajas, meyas o altas, i de desarrollu vertical, diendu lugal a una crassificacion de 9 tipus.


Nuvis verticalis Família D[Edital | Editá'l códigu]

Cumulunimbus muestrandu huertis corrientis arcendentis

.

Estas nuvis suelin tenel huertis corrientis arcendentis, creciendu muchíssimu ende las sus basis i hormandu-se a enportantis altituis.

  • Cumulonimbus (se assócia con huertis llúvias i nuvis de tormenta) (Cb)
  • Cumulonimbus incus.
  • Cumulonimbus calvus.
  • Cumulonimbus con mammatus.
  • Cumulus congestus.
  • Pyrocumulus.



Nuvis bajas Família C[Edital | Editá'l códigu]

A menus de 2 km

  • Stratus (St).
  • Nimbostratus (Ns).
  • Cumulus humilis (Cu).
  • Cumulus mediocris (Cu).
  • Stratocumulus (Sc).
  • Cumulus.
  • Cumulonimbus.

Nuvis meyas Família B[Edital | Editá'l códigu]

De 2 a 5 km.

  • Nimbostratus
  • Altostratus (As).
  • Altostratus undulatus.
  • Altocumulus (Ac).
  • Altocumulus undulatus.
  • Altocumulus caballa.
  • Altocumulus castellanus.
  • Altocumulus lenticularis.

Nuvis artas Família A[Edital | Editá'l códigu]

Cirrus

A mas de 5 km:

  • Cirrus (Ci).
  • Cirrus uncinus.
  • Cirrus Kelvin-Helmholtz.
  • Cirrostratus (Cs).
  • Cirrocumulus (Cc).
  • Pileus.
  • Destraci d´avión, una delgaíssima nuvi, desarrollá pol passu duna aeronavi a altas altituis.

Nuvis orográficas[Edital | Editá'l códigu]

Amás d'éstas, essistin deferentis crassis de niebra i un grupu aparti de nuvis llamau nuvi orográfica, alcuentrandu-se:

- Nuvis lenticularis.
- Nuvis de Banner.

Hormaeru las nuvis[Edital | Editá'l códigu]

Crassificación de nuvis pol altitú

.

Angunas massas d´airi que horman la amósfera terrestri llevan entre los sus conponentis senificativas cantiais d´áugua que consiguierun a partil de la evaporáncia el áugua de la mari i de la tierra úmia, rrejuntandu-se d´esta horma partículas de polvu o cenizas qu´ai nel airi.

Estas massas d´aire calienti i úmiu tiran a eleval-se quandu s´atopan con otra massa d´airi friu i secu. Las massas d´airi no se mesturan entre sí quandu chocan, están bien lemitás i tiran a movel-se pa zonas de menol pression amosférica. En elevandu-se las massas d´airi calienti, s´esparigin al alcuentral menol pression enas alturas, d´alcuerdu cona lei los gasis idealis, desminui tamien la su temperatura. Estu prevoca qu´el áugua que contienin estas massas d´airi se condensi hormandu las nuvis.

Quandu la masa d´aire cáliu i úmiu es horçá a subil mu altu ena troposfera, s´enfria de tal manera que se horman nuvis de cristalis de gielu, llamás cirrus, cirrustratus o cirrucúmulus. A menol altitú se horman las nuvis de gotas d´áugua, comu son los altustratus, altucúmulus que polo general acompañan a los frentis cálius, al igual que los stratus de menol altitú.

Los cúmulus, en cámbeu, acompañan a los frentis frius. Estas nubis tiran a crecel de horma vertical hata llegal a hormal massas d´altura conocias cumu cumulunimbus. Estas nuvis de tormenta açonchan nel su interiol un sistema de torbellinus, arcendentis nel interiol, i descendentis al esteriol. Si se dan las condicionis adecuás estus torbellinus puein llegal hata el suelu en horma de tornaus.

La estática generá pol movimientu d'estus tolbellinus endrentu d'estas nuvis es una possibri causa de las tormentas elétricas.

Nuvis enos pranetas el Sistema Solal[Edital | Editá'l códigu]

En pranetas deferentis de la Tierra las nuvis puein estal hormás d'otru material.

Las nuvis de Venus están hechas de gotas d´azeu sulfúricu. Marti possei nuvis d´áugua i de dióssidu de carbonu. Titán está cubria duna densa niebra d´idrocarburus la qual enculta nuvis de metanu. Los pranetas gigantis Júpiti i Saturnu tienin nuvis superioris d´almoniacu i possein nuvis entremeyas d´idrosulfuru d´amónio i nuvis prohundas d´áugua. Uranu i Neptunu possein possibrimenti nuvis prohundas análogas a las jovianas i possein nuvis superioris de metanu.

Cirrus i artucúmulus

Crassificaeru las nuvis en estremeñu[Edital | Editá'l códigu]

Essistin una tupa nombris en estremeñu pa mental a las nuvis, sigún las sus caraiteristicas:

  • El su nombri mas feneral es nuvi, gastándu-se la parabra nubrau pa referil-se al tiempu amosféricu nel que ai una tupa nuvis nel cielu.
  • Si son nuvis fininas con destintas hormas, son barañus o barañas. El verbu que gastamus es abarañal-se quandu el cielu horma estas nuvis i enbarañal-se quandu se pon cubiertu de barañus.
  • Si es una nuvi grandi qu'amenaza tormenta es un nubru.
  • Quandu una nuvi es mu grandi i negra, se la llama borregón.
  • Si una cimera o un lugal altu se cubri de nuvis se dis que s'açuña.

Atijus[Edital | Editá'l códigu]

Cúmulus

Referéncias[Edital | Editá'l códigu]

  • International Cloud Atlas pubricau pola World Meteorological Organization, Ginebra, Suiça, 1987.
  • Cloud dynamics, R.A. Houze, Academic Press, 1993. ISBN 0123567711.
  • Diccionario castellano-estremeñu, Ismael Carmona Garcia.