Praneta

Dendi Güiquipeya
Agora ain pessonas trebajandu nesti artícalu
Por causa d'estu, puein faltal conteníus o avel marrus en el hormatu. Has el favol, enantis de hazel qualquiera muación, vai-ti ala carava a tentu d'esti artícalu pa poel cordinal la su redación.


Gráficu representandu el grandol ascala de los pranetas del sistema solal, enque no la distáncia. Una parti del discu solal puei velsi ena encimera

Un praneta, tamién conociu comu estrella descabrijá hormi a la definición hecha el 24 Agostu 2006 pola Unión Astronómica Entrinacional, es un cuelpu celesti que repia en una órbita en reol duna estrella, tien massa bastanti paque la su própia graveá superi las huerças cuelpu arriscau de mó qu’assuma una horma con equilíbriu idrostáticu (mas u menus esférica) i que aiga limpiau la su vizindá de la su órbita. Tolos pranetas solaris i praticamenti tolos estrasolaris s’encluin en estas definicionis.

Ena última décaa huerun descubiertus mas de 200 de pranetas extrasolaris, aprevandu entocis que l’essesténcia destus cuelpus es univelsal.