Presa idráulica

Dendi Güiquipeya
Presa d´Asuán.

En enhenieria se llama presa u represa a un muru hormau con lanchas, ormigón u material suertu, que normalmenti se costruyi nuna afechá u defilaeru sobri un riu, regatu u canal cola finaliá e retenel áugua (pal su posteriol aprovechamientu en abastecimientu u reguediu, pa eleval el su nivel con el ohetivu e defiala a canalizacionis de riegu, u pala proución d´enerhia mecánica al trashormal la enerhia potencial el áugua retenia, en enerhia cinética, i ésta nuevamenti en mecánica al movel la huerça el áugua un elementu móvil). La enerhia mecánica puei aprovechalsi diretamenti, cumu enus antigus molinus, u e horma endireta pa proucil enerhia elétrica, cumu se hazi enas centralis idruelétricas.

Elementus el sistema presa - embalsi[Edital | Editá'l códigu]

  • El embalsi: es el volumin d´áugua que quea reteniu pola presa.
  • El vasu: es la parti el valli que contieni el áugua retenia.
  • La afechá: es el puntu concretu el terrenu ondi se costruyi la presa.
  • La presa: propiamenti izia, cuyas huncionis básicas son, pol un lau garantizal la estabiliá e tola costrución, soportandu un empuhi idrostáticu el áugua mu huerti, i pol otru, nu premitil la filtración el áugua p´abahu.

Al mesmu tiempu, ena presa s´alcuentran:

  • Los paramentus: son las dos superficis prencipalis mas u menus verticalis qu´arrayan el cuerpu la presa, el enteriol u d´áuguas arriba, qu´está en contautu con el áugua, i el esteriol u d´áuguas abahu.
  • La coronación: es la superfici qu´arraya la presa superiolmenti.
  • Los estribus: los lateralis el muru qu´están en contautu cola afechá contra la que se sostriba.
  • La cimentación: la superfici inferiol de la presa, a través de la cual descarga el su pesu al terrenu.
  • El aliviaeru u verteeru: es la estrutura idráulica pola que rebimba el áugua sobranti cuandu la presa ya está llena.
  • Las tomas son tamién estruturas idráulicas, inque e menol entiá, i son gastás pa estrael áugua e la presa pa un ciertu usu, cumu puei sel abastecimientu a una central idruelétrica u a una ciá.
  • La descarga e hondu: premiti mantenel el hucheau caudal ecolóhicu áuguas abahu la presa.
  • Las esclusas: que premitin superal una presa navegandu.
  • La escalera e pezis: que premiti la migración de los pezis en sintiu ascendenti e la corrienti.

Crasis de presas[Edital | Editá'l códigu]

Corti esquemáticu duna presa e graveá d´ormigón
Corti esquemáticu duna presa arcu d´ormigón

Se puein deferencial una tupa crasis de presas, esminciandu con que se puei palral de presas fihas u móvilis. Nesta lista se incluin las mas gastás:

  • Presa e materialis suertus.
  • Presa d´ormigón.
    • Presa e contrahuertis.
      • Presa e bóveas múrtipris.

Pol otra parti, enu que se refieri a la finaliá, amás de las ya izias, d´abastecimientu, riegu u heneración d´enerhia elétrica, desistin entri otras las siguientis:

  • Presa filtranti.
  • Presa e buracu.
  • Presa e defiu.

Atihus esternus[Edital | Editá'l códigu]

Referéncias[Edital | Editá'l códigu]

  • Manuale dell'Ingegnere. Edición 81. Editado por Ulrico Hoepli, Milano, 1987. ISBN 88-203-1430-4
  • Handbook of Applied Hydraulics. Library of Congress Catalog Card Number 67-25809.
  • Engenharia de Recursos Hídricos. Ray K.Linsley & Joseph B. Franzini. Editora da Universidade de Sao Paulo e Editora McGraw-Hill do Brasil, Ltda. 1978.
  • Handbook of Applied Hydrology. A Compendium of Water-resources Tecnology. Ven Te Chow, Ph.D., Editor in Chief. Editora McGraw-Hill Book Company. ISBN 07-010774-2. 1964.
  • Hidráulica de los Canales Abiertos. Ven Te Chow. Editorial Diana, Mexico, 1983. ISBN 968-13-1327-5