Provincia de Soria

Dendi Güiquipeya
(Rederigíu dendi Província e Sória)
Provincia de Soria
Bandera la província e Sória Escú la província e Sória
Assitiamientu
Datus estaísticus
Capital Sória
Comuniá Autúnoma Castilla i Lión
Supifícii
 - total
 - % d'España
Puestu núm. 23
10.303 qm²
2,04%
Puebración
 - Total (2005)
 - % de España
 - Densiá
Puestu núm 38
92.773
0,21%
9,00 ab./qm²
Hentilíciu ---
Coigu postal 42
ISO 3166-2 ES-SO
Representación
palramentária

 - Congressu
 - Senau
 
 
2 escañus
4 escañus
Diputación de Sória

Sória es una província assitiá nel centru d'España, ena parti esti la Comuniá Autónuma e Castilla i Lión.

Arraya colas províncias de La Rioja, Çaragoça, Guadalajara, Segovia i Burgus. La su superfici es de 10.287 qm².

Sória es la província española menus puebrá, con una densiá s'alreol los 9 abitantis/qm²: una las minoris la Uñón Uropea. La puebración total la província es de 93.503 ab. (2006), de los cualis el 40% vivin ena capital, Sória.

La província tien 183 municipius, de los cualis cerca la metá son puebrus con menus de 100 vizinus, solu 12 dellus tienin mas de 1.000 abitantis i solu Almazán, El Burgo de Osma-Ciudad de Osma, i Sória capital superan los 5.000 abitantis.

Se deferéncian nella dos grandis comarcas: la Tierra de Ágreda, con capital en Ágreda, al esti arrayandu con Aragón i presiia pol Moncayo, zona e güertas i esboçus, i la Meseta Soriana, tierra e cerealis i remolacha ena vega e Dueru.

Es mestel resartal la zona norti, enos arrayus con La Rioha, zona probi i escabriosa, inque con emportantis recursus d'initas, i la Zona de Pinares, onde están assitiaus los Picos de Urbión, lugal de nacéncia el Dueru i la mítica Laguna Negra, que sirvió d'ispiración a Antonio Machado pal su puema La tierra de Alvar González.

Gastrunomia[Edital | Editá'l códigu]

  • Mantequilla de Soria, mantequilla con denominación d'orihin conseguia pol pasteuriçación de nata proceenti de lechi e vaca, de raças frisona, parda alpina u e crucis entri sí, d'esplotacionis lecheras la província e Sória, hundamentalmenti e la zona d'El Valle.
  • Las Migas Pastorilis

Recursus del susuelu[Edital | Editá'l códigu]

Enos puebrus de Villarijo i Yanguas, al norti la província, furrulaban dos balneárius. En Santa Cruz de Yanguas se trataba carbón.

Comarcas[Edital | Editá'l códigu]

Los 183 municipius sorianus s'alcuentran asiahaus en sieti comarcas:

  • Comarca de Pinares
  • Tierras Altas (Sória)
  • Tierras del Burgo
  • Comarca de Soria
  • Campo de Gómara
  • Comarca de Almazán
  • Tierra de Medinaceli

Municipius emportantis[Edital | Editá'l códigu]

  • Almazán (5.727 ab)
  • El Burgo de Osma (5.055 ab)
  • Ólvega (3.484 ab)
  • San Esteban de Gormaz (3.263 ab)
  • Ágreda (3.212 ab)
  • San Leonardo de Yagüe (2.294 ab)
  • Covaleda (1.992 ab)
  • Arcos de Jalón (1.863 ab)
  • Golmayo (1.527 ab)
  • Duruelo de la Sierra (1.473 ab)
  • Berlanga de Duero (1.080 ab)

Atijus[Edital | Editá'l códigu]